L’operació va prendre forma amb el Pla Caufec, impulsat per l’Ajuntament d’Esplugues, la promotora immobiliària Cauval i la companyia elèctrica Fecsa, posteriorment integrada a Endesa. El projecte es va aprovar inicialment el 1992, però no va ser fins al 2001 que va rebre l’aprovació definitiva. Aquell mateix any, Endesa va vendre el 40% de la societat a Sacresa, que va assumir el lideratge del projecte i el va rebatejar com a Porta Barcelona, amb habitatges, oficines, un hotel i un centre comercial. Les obres d’urbanització es van iniciar l’any 2005, però la crisi financera del 2008 va frenar-ne el desenvolupament i el va deixar pràcticament aturat durant diversos anys.

Oposició veïnal

El planejament va generar des de l’inici una forta oposició veïnal a Esplugues. Entitats i plataformes ciutadanes van denunciar l’impacte urbanístic del projecte, sobretot per la urbanització de la falda de Collserola. Durant els anys noranta i dos mil, el moviment veïnal va presentar al·legacions i recursos judicials per intentar aturar-lo o reduir-ne l’impacte. Amb l’inici de les obres, el conflicte es va traslladar també al carrer, amb manifestacions i accions de protesta. La tensió va derivar en denúncies, sancions i processos judicials contra activistes, fins al punt que el 2009 un veí va arribar a ingressar a la presó per no pagar una multa relacionada amb una de les protestes. Amb el temps, però, les principals causes penals van acabar sense condemna: el 2014, el jutjat penal número 27 de Barcelona va absoldre tots els activistes encausats en el cas més rellevant, en no considerar provada la seva participació en els fets.

Tot i l’oposició social, el projecte es va acabar executant. Però la seva reactivació no va arribar fins a mitjan dècada següent, en un context marcat per la recuperació del sector immobiliari i per una nova orientació estratègica del desenvolupament: a partir del 2015, Porta Barcelona es va redefinir sota el nom de Porta Diagonal i va incorporar una aposta més clara pels usos terciaris i els equipaments vinculats a la salut, aprofitant la proximitat immediata amb l’Hospital de Sant Joan de Déu i el seu entorn científic.

Aleshores, el desenvolupament es va accelerar. El 2016 es van concedir noves llicències d’habitatge i es va reprendre la construcció amb promocions de blocs i conjunts de cases al sector nord de Finestrelles, la part més elevada del planejament. El 2018, es va inaugurar el centre comercial Finestrelles Shopping Centre, un dels primers grans equipaments previstos, tot i que situat a l’altra banda de la Diagonal. I el següent punt d’inflexió va arribar el 2023, amb l’inici de les obres de la Tower One, la primera torre del complex, destinada a ús hoteler i operativa des de principi d’enguany. La seva construcció, juntament amb les fases previstes que inclouen una segona torre i nous edificis terciaris, consolida el canvi d’escala del projecte i transforma de manera visible el perfil urbà d’aquest extrem de la ciutat.

Amb la construcció de la majoria d’habitatges i la posada en funcionament de l’hotel Tower One, el desenvolupament residencial de la zona està gairebé finalitzat. Només resten pendents els habitatges de protecció oficial, previstos des del 2004 i que es materialitzaran amb dècades de diferència respecte a la resta del planejament. Amb aquesta etapa quasi culminada, el projecte entra en una nova fase, centrada en la construcció dels edificis d’oficines i equipaments científics vinculats a l’activitat biomèdica de Sant Joan de Déu, consolidant el gir cap a un parc empresarial estretament connectat amb l’ecosistema sanitari de l’entorn.

Al costat del nou Clínic

Un gir que coincideix amb la redefinició del tram final de la Diagonal com a nou àmbit de centralitat metropolitana vinculat a la salut, la recerca i l’activitat econòmica associada. A pocs centenars de metres, els terrenys esportius de la Universitat de Barcelona acolliran el futur Hospital Clínic, amb les transformacions urbanístiques que això comportarà al seu entorn immediat. Al mateix temps, l’àmbit limítrof d’Esplugues continua immers en nous projectes, com la reordenació del sector de Via Augusta, que preveu nous edificis residencials, la cobertura d’un tram de la ronda de Dalt i la possible construcció d’un tercer gratacel. Aquests moviments apunten a un procés de transformació encara obert que continua redefinint aquest extrem de la metròpolis.

El que durant anys ha existit només sobre plànols és avui una nova peça de ciutat, construïda a foc lent i al ritme dels cicles econòmics. Ara, amb l’arribada prevista del Clínic i el desplegament dels nous equipaments científics, aquest extrem de la Diagonal entra en una nova fase. El que queda per veure és com aquest nou paisatge s’integrarà en la ciutat existent, fins on arribarà aquesta transformació i quin serà el resultat final d’un procés urbanístic que, més de trenta anys després, encara continua en marxa.

* Pau Riba és director ‘Esplugues Digital’

L'entrada Porta Diagonal, un negoci més enllà d’Esplugues ha aparegut primer a Carrer.

Primer, un canvi de cromos

El projecte es va donar a conèixer com a Caufec, jugant amb el nom de les empreses associades que el van impulsar: la promotora francesa Cauval i l’elèctrica catalana Fecsa -ara Endesa-. A canvi de la requalificació del sòl, Fecsa es comprometia a soterrar les torres d’alta tensió que baixaven de Collserola. El projecte es va aprovar el 2004 i preveia dues zones d’actuació: a la zona nord, 575 habitatges en grans edificis i 60 d’unifamiliars; i a la zona sud, 125 habitatges de protecció oficial, un centre comercial, un hotel i una torre d’oficines. Un negoci rodó, malgrat les protestes -sense èxit- del moviment veïnal local i, sobretot, de joves lligats als nous moviments per l’habitatge.

Caufec va ser venuda al grup Sacresa, una immobiliària fundada el 1944 i propietat de la família Sanahuja, els promotors del barri de Turó de la Peira (Nou Barris), greument afectat per l’aluminosi provocada pel ciment utilitzat per reduir els temps de construcció. Tot i que l’escàndol va esclatar en el període preolímpic, l’empresa va tenir el seu moment de glòria amb la promoció de L’Illa Diagonal i la transformació de la plaça de braus de les Arenes. Uns èxits que no van poder evitar que la crisi immobiliària del 2008 li passés per damunt: el 2011, va presentar concurs voluntari, incloent-hi diverses filials, entre elles Caufec. Va salvar el procés a canvi d’entregar part dels terrenys d’Esplugues al BBVA, en un dels molts casos on els bancs van aprofitar-se de la crisi financera.

S’obre el joc immobiliari

Sacresa ja no va tenir prou recursos per dur a terme el projecte en solitari, així que va haver de compartir-lo amb altres actors. Llavors es va crear una nova empresa, Milenium Meridian, per a la promoció de l’habitatge de part de la zona nord. La part de sòl que estava en mans del BBVA va ser desenvolupada per la immobiliària Vía Célere -una empresa fundada el 2007 per un directiu del sector que es va especialitzar a construir en sòl que els bancs havien aconseguit després de la crisi-. És un grup potent, ara en mans de grans inversors internacionals -com el fons nord-americà Värde o el britànic CBRE IM-, i un clar exponent dels nous promotors sorgits de la crisi. També en terrenys del BBVA es va construir el centre comercial Finestrelles Shopping Center, promogut pel grup belga Equilis i, després, venut al grup francès Frey.

Focus d’atracció empresarial

En l’actualitat, l’activitat se centra en la promoció d’un gran centre de serveis on Sacresa manté part dels seus interessos i per a l’execució del qual ha hagut de buscar nous socis. De moment, ha promogut la Tower One, un gratacel de 116 metres i 25 pisos on s’ha instal·lat un hotel que ja ha estat venut al fons nord-americà Hines -el mateix que va aterrar a la Barcelona postolímpica amb el projecte de Diagonal Mar-. I ara està en desenvolupament la segona torre, de 23 pisos, concebuda com a edifici d’oficines, junt amb dos edificis més. Aquí els socis de Sacresa són Emesa i Excelsior Times, dos grups que representen sectors diferents dels tradicionals promotors immobiliaris.

Emesa és el holding de la família Cuatrecasas, originat per Emilio Cuatrecasas, tradicional propietari d’un dels despatxos jurídics més influents del país, per on han passat molts afers importants i que ha tingut un paper rellevant en el desenvolupament de les regulacions econòmiques del país -l’actual presidenta de la Comissió Nacional de Mercats i Competència, Cani Fernández, ha estat una de les seves sòcies-. Sota l’aixopluc del negoci bancari, els Cuatrecasas han creat un important grup empresarial on destaca l’empresa de restauració Areas, que controla bona part dels restaurants en autopistes, estacions de tren i aeroports -i mantenen, a més, una participació rellevant en la matriu francesa Elior-, i han invertit en altres sectors, entre ells -i de forma creixent- l’immobiliari. Cuatrecasas ha estat també l’organitzador, al Golf Empordà de Gualta -una altra filial del grup-, d’una trobada d’empresaris amb la líder del partit ultradretà Aliança Catalana Sílvia Orriols.

Excelsior Times, per la seva banda, és el holding de l’empresari badaloní José Elías, centrat al principi en la promoció de les energies renovables (Audax), però que s’ha anat diversificant -destaquen les participacions en l’empresa sanitària Atrys Health, la constructora OHLA i la cadena de congelats La Sirena-. “Les vistes són brutals. Ara, els que vivien allà darrere es cagaran en la puta mare que els va parir. El de la caseta que veia el mar, ara de cop i volta ha deixat de veure’l, se li ha fet l’ombra”, va declarar Elías en una visita d’obres a la Tower One, publicada a YouTube.

A l’ombra de les torres

El que és clar és que l’activitat immobiliària sempre acaba atraient empreses d’altres sectors i esdevé un espai de benefici especulatiu. La instal·lació del nou Clínic i del centre de recerca de Sant Joan de Déu convertirà la zona en un nou focus d’activitat empresarial. L’hotel i els habitatges tindran una clientela assegurada.

*Albert Recio és professor dEconomia

L'entrada Qui recull els fruits de l’antic Pla Caufec? ha aparegut primer a Carrer.