Articles relacionats amb «plataformes» | Carrer https://carrer.cat/tag/plataformes/ Revista Carrer Tue, 30 Jun 2026 12:42:57 +0000 ca hourly 1 https://wordpress.org/?v=7.1.1 https://carrer.cat/wp-content/uploads/2023/05/cropped-Carrer-logotip-web-32x32.png Articles relacionats amb «plataformes» | Carrer https://carrer.cat/tag/plataformes/ 32 32 El final de les associacions veïnals? https://carrer.cat/article/el-final-de-les-associacions-veinals/ Wed, 01 Jul 2026 12:12:00 +0000 https://carrer.cat/?post_type=article&p=9741 Segur que heu sentit més d’un cop que les associacions veïnals (AV) són una relíquia del passat, que al jovent ja no li interessa participar-hi i que a poc a poc aniran desapareixent. És cert que han canviat moltes coses des que es van crear, fa més de cinquanta anys. Ara hi ha casals de […]

L'entrada El final de les associacions veïnals? ha aparegut primer a Carrer.

]]> Segur que heu sentit més d’un cop que les associacions veïnals (AV) són una relíquia del passat, que al jovent ja no li interessa participar-hi i que a poc a poc aniran desapareixent. És cert que han canviat moltes coses des que es van crear, fa més de cinquanta anys. Ara hi ha casals de barri, centres cívics, casals de joves i de gent gran, coordinadores de festa major, colles castelleres i de diables, esplais i un munt d’entitats més que, abans, sovint s’organitzaven dins d’una AV i ara no els fa falta. Però cal no oblidar que la majoria d’aquests equipaments van ser possibles perquè alguna AV els va reivindicar, igual que es va haver de lluitar per tenir Centres d’Atenció Primària -ambulatoris, com en dèiem abans-, escoles públiques, llars d’infants, parcs, línies de bus i metro… I si anem més enrere, les AV van ser la forma d’organització ciutadana que va aconseguir carrers asfaltats, semàfors, clavegueres i moltes altres coses que ara semblen tan normals que ni ens hi fixem.

A banda d’aquests serveis públics i grups culturals, també han aparegut altres formes d’organitzar-se per reivindicar necessitats i drets. Hi ha AFA a les escoles, grups d’acció per l’habitatge, grups feministes i ecologistes, pels carrils bici, pels drets dels animals… La part positiva d’això és que encara hi ha gent que dedica part del seu temps a anar millorant la societat, però, per altra banda, fa minvar la participació en les AV. Estem arribant al seu final? És només una altra etapa?

La majoria de les noves plataformes solen enfocar-se en una problemàtica concreta i aglutinen persones que estan d’acord les unes amb les altres. Són compactes ideològicament i temàticament. Segurament això els permet ser més ràpides en prendre decisions i més àgils en fer accions, però els costa més arribar a capes grans de població que no comparteixen tot el que plantegen o que no estan tan preocupades per aquell problema específic. Les AV som més lentes, ho sabem, però ens ocupem de qualsevol problema si afecta el barri d’alguna manera, acollim totes les veïnes preocupades pel benestar comú, encara que no pensin igual, i practiquem una democràcia de proximitat. Això necessita més temps i debats, potser no s’aconsegueixen plantejaments radicals, però podem influenciar més gent.

Les AV ens hem d’adaptar als canvis: allò que abans es feia d’una manera ara s’ha de fer d’una altra. Els problemes de la gent més gran no són els mateixos que els del jovent. Les persones que han lluitat durant molts anys poden ajudar les més joves, però també han de permetre que aquestes gestionin les AV a la seva manera. En conclusió: si vols anar molt de pressa, ves sol. Si vols anar més lluny, ves acompanyat.

L'entrada El final de les associacions veïnals? ha aparegut primer a Carrer.

]]> Col·laborar, no competir https://carrer.cat/article/collaborar-no-competir/ Thu, 02 Oct 2025 16:57:08 +0000 https://carrer.cat/?post_type=article&p=9424 En ocasions, quan els periodistes de menys de trenta anys cobreixen una roda de premsa o una acció promoguda per una associació veïnal, fan preguntes que mostren un coneixement molt limitat del que aquestes han significat històricament i, alhora, una certa curiositat en descobrir un tipus d’organització completament transversal. Una associació veïnal no s’ocupa només […]

L'entrada Col·laborar, no competir ha aparegut primer a Carrer.

]]> En ocasions, quan els periodistes de menys de trenta anys cobreixen una roda de premsa o una acció promoguda per una associació veïnal, fan preguntes que mostren un coneixement molt limitat del que aquestes han significat històricament i, alhora, una certa curiositat en descobrir un tipus d’organització completament transversal. Una associació veïnal no s’ocupa només d’una problemàtica i qualsevol veí o veïna hi pot recórrer sense que se li pregunti a quin partit vota. Vivim en una època on proliferen les plataformes i els col·lectius especialitzats, amb franges d’edat clares i, sovint, molt definits ideològicament: organitzacions de joves que no poden accedir a l’habitatge de lloguer, o de gent més gran que va aconseguir comprar-se un pis i no l’ha pogut pagar; col·lectius de famílies amb fills escolaritzats que reivindiquen carrils bici; associacions que es formen per defensar una plaça, un carrer o, fins i tot, un edifici amb valor patrimonial; grups locals d’alimentació ecològica; cooperatives d’autoconstrucció… També hi ha una gran diversitat d’organitzacions de caràcter global que s’ocupen de temes específics com la sostenibilitat energètica, la massificació turística, la defensa dels animals, l’armamentisme, els conflictes bèl·lics… L’oferta organitzativa per participar en una reivindicació és cada cop més variada. Les associacions veïnals ja no estan soles intentant donar forma a totes les iniciatives de queixa o de transformació social. Però encara que l’especialització pot aconseguir més eficàcia, també porta més divisió i aïllament. Les associacions veïnals, en canvi, s’han caracteritzat durant dècades per la seva transversalitat. Buscar solucions a gairebé tot és difícil i esgotador, però alhora és la seva fortalesa. Qualsevol iniciativa hi cap i qualsevol es pot trobar còmode participant-hi, perquè no ha de passar cap examen previ d’acceptació d’una doctrina política: només ha d’acceptar unes regles del joc democràtiques i saber respectar la diversitat. Els que no hi caben són els que volen destruir aquesta democràcia o escombrar la diversitat. Per això, les associacions veïnals continuen sent un tipus d’organització vigent, exercint un paper aglutinador de la diversitat. S’aniran adaptant als canvis, però continuaran existint. Es pot estar afiliat a un sindicat, o formar part d’una associació escolar, o un grup de defensa ambiental o un grup de castellers, i participar a l’associació veïnal del barri. Només cal superar alguns prejudicis.

L'entrada Col·laborar, no competir ha aparegut primer a Carrer.

]]>