En ocasions, quan els periodistes de menys de trenta anys cobreixen una roda de premsa o una acció promoguda per una associació veïnal, fan preguntes que mostren un coneixement molt limitat del que aquestes han significat històricament i, alhora, una certa curiositat en descobrir un tipus d’organització completament transversal. Una associació veïnal no s’ocupa només d’una problemàtica i qualsevol veí o veïna hi pot recórrer sense que se li pregunti a quin partit vota. Vivim en una època on proliferen les plataformes i els col·lectius especialitzats, amb franges d’edat clares i, sovint, molt definits ideològicament: organitzacions de joves que no poden accedir a l’habitatge de lloguer, o de gent més gran que va aconseguir comprar-se un pis i no l’ha pogut pagar; col·lectius de famílies amb fills escolaritzats que reivindiquen carrils bici; associacions que es formen per defensar una plaça, un carrer o, fins i tot, un edifici amb valor patrimonial; grups locals d’alimentació ecològica; cooperatives d’autoconstrucció… També hi ha una gran diversitat d’organitzacions de caràcter global que s’ocupen de temes específics com la sostenibilitat energètica, la massificació turística, la defensa dels animals, l’armamentisme, els conflictes bèl·lics… L’oferta organitzativa per participar en una reivindicació és cada cop més variada. Les associacions veïnals ja no estan soles intentant donar forma a totes les iniciatives de queixa o de transformació social. Però encara que l’especialització pot aconseguir més eficàcia, també porta més divisió i aïllament. Les associacions veïnals, en canvi, s’han caracteritzat durant dècades per la seva transversalitat. Buscar solucions a gairebé tot és difícil i esgotador, però alhora és la seva fortalesa. Qualsevol iniciativa hi cap i qualsevol es pot trobar còmode participant-hi, perquè no ha de passar cap examen previ d’acceptació d’una doctrina política: només ha d’acceptar unes regles del joc democràtiques i saber respectar la diversitat. Els que no hi caben són els que volen destruir aquesta democràcia o escombrar la diversitat. Per això, les associacions veïnals continuen sent un tipus d’organització vigent, exercint un paper aglutinador de la diversitat. S’aniran adaptant als canvis, però continuaran existint. Es pot estar afiliat a un sindicat, o formar part d’una associació escolar, o un grup de defensa ambiental o un grup de castellers, i participar a l’associació veïnal del barri. Només cal superar alguns prejudicis.
Col·laborar, no competir
