L’espai, abandonat des del 2007 i de 90.641 m² -el que suposen unes sis illes de l’Eixample en l’imaginari barceloní-, serà reconvertit en un nucli urbà de zero emissions. Dit d’una altra manera: es crearà un barri de 1.300 habitatges en un no res, on no es permetrà la mobilitat de combustió pel seu interior i on els veïns, estudiants i treballadors comptaran amb grans zones verdes d’esbarjo. Més enllà dels edificis residencials, també s’instal·larà la facultat del Disseny i d’Enginyeria d’Elisava, i la Universitat de Vic -ambdues de titularitat privada-, així com un centre tecnològic de la Fundació Leitat, locals per a les indústries creatives i 4.0, i altres equipaments, com ara una escola bressol, un centre de formació professional (FP) i un espai de memòria.

La ‘música’ sona bé a Sant Jaume

Si bé el projecte necessita una Modificació del Pla General Metropolità (PGM) avalada per l’Ajuntament -actualment la qualificació del sòl és de caràcter industrial-, la música sempre ha sonat bé als despatxos de Sant Jaume. La raó: tot serà finançat pel sector privat i el projecte esdevindrà una utopia de superilla en termes de mobilitat i emissions. Ara bé, aquest nou barri es vertebrarà amb el seu entorn? O passarà com amb el 22@? “Encara que el 40% es destinarà a habitatge assequible, existeix una certa por al fet que els habitatges privats que es construeixin siguin per a gent de poder adquisitiu alt. Dependrà molt del fet que les dues associacions de veïns del Bon Pastor arribin a un acord sobre com vertebrar el barri més enllà de les rendes”, explica Camilo Ramos, referent d’Urbanisme de la Favb.

La presidenta de l’AV del Bon Pastor, Paquita Delgado, opina que “la barreja de rendes que es pot generar a la Mercedes pot beneficiar a tots, si es gestiona bé”. “Sí que és cert que vindrà una universitat privada -afegeix-, però també hem demanat un centre públic d’FP que pugui formar el nostre veïnat en noves tecnologies, i així potenciar el polígon”. A l’AV de La Maquinista-Mercedes, la vocal Sandra Pérez admet alguns temors envers una potencial gentrificació i les seves derivades: “Ens preocupa que vingui gent amb un poder adquisitiu més alt que la del Bon Pastor i es perdi l’oportunitat de continuar optant a ajudes com les del Pla de Barris per qüestions de renda per càpita”.

Més enllà de la conjuntura que pot suposar l’aterratge de famílies de poder adquisitiu alt o de nòmades digitals -amb les ombres generades al Poblenou ben presents-, la mobilitat genera també preocupació en un veïnat que ja pateix el centre comercial de La Maquinista. “Ens inquieten molt les 4.000 persones que vindran a viure al Bon Pastor. Si ja en alguns moments de l’any la Guàrdia Urbana ha de tallar el trànsit a Torras i Bages o a la ronda perquè tot això es col·lapsa pel centre comercial, no volem saber què pot passar si hi sumem els nous veïns”, afegeix Pérez. De fet, caldrà tenir en compte no només les famílies que s’instal·lin en els 1.300 pisos nous de la Mercedes, sinó també els que passaran a habitar els 810 pisos que aixecarà el centre comercial en torres de 17 plantes, el miler d’habitatges més que es construiran a l’altra banda de les vies -al sector Colorantes- i els treballadors que pugui atraure la nova Mercedes, els estudiants dels centres universitaris i d’FP i els camions i furgonetes d’Amazon que vagin a carregar i descarregar al nou centre logístic fronterer amb la Verneda. Una qüestió davant la qual Delgado assenyala la necessitat de comptar amb “un pla de mobilitat integral”.

En tot cas, l’arribada massiva de població nova pot tensar la xarxa actual de serveis públics del barri? A parer de Ramos, no: “Caldrà reformular alguns equipaments i incrementar la capacitat del CAP, però el Bon Pastor, en general, està ben dimensionat, l’escola pública té espai per acollir aquestes famílies i, si després cal aixecar altres equipaments, hi ha terrenys de sobres”. De fet, des de la mateixa AV del Bon Pastor expliquen que el primer que van fer quan van conèixer el projecte de la Mercedes va ser trucar els responsables dels equipaments del barri: “Volíem assegurar-nos que aquests equipaments poguessin ampliar-se tal com estava projectat anys enrere, i sembla que sí. Ara bé, esperem que les obres es facin de forma paral·lela a la construcció dels habitatges, perquè no es col·lapsin”, assevera.

Hauria d’estar enllestit el 2026

Hi ha un ventall de possibilitats però sense concrecions en el calendari ni en termes de capacitat. Mentre que Conren Tramway té previst finalitzar el projecte el 2026, l’AV de La Maquinista-Mercedes denuncia que, a les portes del 2023, encara no s’ha definit com serà l’ampliació del CAP, el nombre de professionals que passarà a haver-hi, quina demanda extra es generarà i si també es derivaran part dels nous veïns al CAP Casernes -que assumirà el nou veïnat del sector Colorantes esmentat-. “Com a associació de veïns, estarem molt atents a tot el procés per reivindicar els equipaments que considerem necessaris. De moment, ja hem presentat al·legacions”, sintetitza Pérez.

Tal i com recorda Ramos, “el projecte no és de caràcter públic, sinó que està en mans d’una empresa privada i, implícitament, sempre hi ha un interès especulatiu. Ara bé, el privat assumeix tota la urbanització de l’espai”. Tot plegat, gràcies a la tasca de les entitats en les sessions de participació: “Els veïns hem treballat i fet tot de propostes per evitar que el projecte es converteixi en una nova divisió al barri. D’entrada, sembla que sí que es podran unificar els dos nuclis del Bon Pastor”, aventura Delgado.

L'entrada La nova Mercedes, un 22@ al Bon Pastor? ha aparegut primer a Carrer.

El model, el 22@ barceloní

Tot i que relegades per la previsió d’edificar 1.844 pisos a la vora de l’antiga planta elèctrica -i ajornat el detall de com es remodelaran-, s’estipula que les dues zones industrials limítrofes prenguin com a model el 22@ barceloní, per atreure empreses de noves tecnologies i recerca i, alhora, permetre la construcció de nous habitatges, segons el PDU.

A banda, la Generalitat ha anunciat que vol aplegar-hi un pol d’empreses digitals i audiovisuals. És una incògnita en què acabarà traduint-se aquesta aspiració, que ha sobtat al teixit veïnal perquè mai no se’n va parlar en el procés participatiu del PDU i s’anteposa a una proposta que desperta consens: omplir el buit de les Tres Xemeneies amb un hub internacional del coneixement i de la pau, centrat en la transició energètica i la resolució de conflictes.

A l’espera que es resolguin les al·legacions, el Govern català, l’Àrea Metropolitana de Barcelona i els ajuntaments mostren unanimitat al voltant del pla urbanístic i del viver d’indústria audiovisual. En canvi, la nova Coordinadora Veïnal del Baix Besòs discrepa del PDU i alerta del risc d’ignorar l’emergència social que s’acumula als barris pròxims. Alhora, urgeix a revitalitzar els polígons escampats al voltant del riu per mitigar la crisi. Segons dades de la Diputació de Barcelona d’inicis del 2022, Sant Adrià -amb un 16,54% de taxa d’atur- i Badalona (12,52%) acrediten una taxa de desocupació superior a la de la província (10,13%).

Un PDU “a dues velocitats”

“El PDU va a dues velocitats. Va a tota màquina al litoral, on hi ha els forts interessos especulatius immobiliaris, i a poc a poc als polígons”, analitza Roger Hoyos, membre de la Coordinadora Veïnal del Baix Besòs i de la Plataforma per a la Conservació de les Tres Xemeneies. Hoyos advoca per frenar l’entrada en vigor del PDU per prefixar abans què s’allotjarà a l’antiga central, “perquè aquests nous usos siguin tractors de l’activitat econòmica” que ocupi els voltants.

“Als polígons no s’hauria de posar ni un habitatge més, perquè ja hi ha mixtura d’usos, i cal potenciar que hi arribin empreses capaces d’oferir llocs de treball de qualitat”, postula Hoyos, que avisa que manca d’informació sobre la “idea” del pol audiovisual que la Generalitat preconitza: “Poden ser bons usos per al territori? Podrien ser-ho. Ara, tenim por que el tipus d’ocupació que s’ofereixi sigui exclusiu i amb un contingut molt elevat de coneixement que faci venir gent de fora i que no hi pugui optar gent del territori. D’aquí es podria derivar un problema de gentrificació”.

Reindustrialització i reconversió

L’alcaldessa de Sant Adrià de Besòs, Filo Cañete (PSC), demana que la pretensió de seduir el sector audiovisual no sigui a costa de les fàbriques ja existents: “S’ha dit que serà una espècie de 22@, però sempre he defensat que es mantingui l’activitat econòmica. També que hi hagi reindustrialització, perquè, si hi ha d’haver canvis, sigui activitat per activitat i sense pèrdua de llocs de treball, sinó amb reconversió”. En tot cas, veu possible que en el pol que la Generalitat ambiciona aflorin ofertes de tota mena: “No és que es converteixi exclusivament en un centre de platós, sinó que, si es produeix una sèrie, un documental o una pel·lícula, implicarà llocs de treball per a tècnics de so, d’il·luminació, fusters… També hi haurà sinergies amb el campus de la UPC [Universitat Politècnica de Catalunya], però hem de baixar més estrats per fer-lo revertidor, perquè una característica del perfil dels desocupats de Sant Adrià i del territori és la baixa qualificació”. Hoyos remarca que, si hi desembarca nova indústria, “ha d’anar acompanyada d’una aposta important per la formació”. “La capacitació i la generació de llocs de treball han d’anar agafats de la mà”, comparteix Cañete.

De Montsolís a Tersa

Fora del PDU queda l’altre polígon, el de Montsolís, on Sant Adrià fa frontera amb Barcelona. Cañete explica que les dues ciutats tracen un canvi d’usos compartits, després que s’hagi hagut de descartar la instal·lació d’equipaments comercials incompatibles amb la qualificació de la zona. A més, l’obertura d’un centre de logística d’Amazon preocupa els col·lectius veïnals de barris propers i el govern adrianenc pel temor que saturi el trànsit. Sant Adrià i Barcelona poleixen un pla de mobilitat per intentar prevenir les molèsties.

Qüestió al marge és la franja entre el Besòs, el mar i Barcelona, on s’encabeixen les centrals de cicle combinat d’Endesa i Naturgy i la incineradora de residus de Tersa, focus de queixes d’organitzacions veïnals i ecologistes per soroll, contaminació i pudors. Cañete diu que l’Ajuntament espera la instal·lació de sistemes silenciadors a les centrals energètiques per mitigar-ne les molèsties. En tot cas, opina que la inquietud ve més causada “per l’impacte visual” de les fàbriques que no pas per la contaminació, que afirma que no supera el límit permès. “Les dades de qualitat d’aire a Sant Adrià són millors que a l’Eixample”, rebla.

L'entrada La incògnita dels polígons de Sant Adrià de Besòs ha aparegut primer a Carrer.