Atès que les vies de regularització són establertes en el marc de la Llei d’Estrangeria -estatal-, el marge d’acció de l’administració local per facilitar els drets essencials a la població migrada sembla reduir-se als dispositius d’atenció assistencial, igualment previstos per al conjunt de població en situació de precarietat, i que exclouen de la majoria d’ajudes les persones sense NIE. Així que, més enllà de l’atenció social generalista, a la qual pot optar la població migrada regularitzada, cal pensar com garantir la seguretat social als col·lectius més desprotegits en situació administrativa irregular.

Millorar l’acollida a la ciutat

En aquest sentit, és de clara competència municipal ampliar les mesures de protecció social bàsiques i d’urgència -entre les més necessàries: respostes de continuïtat a l’emergència habitacional, més enllà de l’allotjament provisional en albergs que l’Ajuntament paga a preu de mercat o el Centre d’Acolliment Nocturn d’Emergències, actiu de novembre a març-, però sobretot millorar l’acollida a la ciutat de Barcelona, per agilitzar els processos de regularització i així permetre l’autonomia personal i inclusió social de la població migrada.
Es tracta de potenciar els dispositius existents, articular solucions creatives en grau de facilitar l’assoliment dels requisits previstos per la normativa estatal -en la línia del padró sense domicili fix, que s’hauria d’estendre més per facilitar l’empadronament a persones en vulnerabilitat residencial- i establir mesures internes de prevenció i erradicació del racisme institucional que travessa els protocols d’atenció i deriva en tracte diferenciat i discriminació administrativa.

Primer, destinant més recursos al Saier, un servei municipal que facilita assessorament jurídic i suport social a la població nouvinguda, actualment saturat i amb temps d’espera de fins a tres mesos només per programar una futura cita. També articulant formes de finançament específiques per a entitats que proporcionen acollida, formació en llengües i assessorament jurídic en matèria d’estrangeria. Aposta política amb dotació pressupostària, superant la lògica de les subvencions que no faciliten la sostenibilitat dels projectes. I per últim, promovent accions de suport administratiu -coordinació entre els departaments i administracions implicades- i econòmic -col·laboracions entre el sector públic, privat i de l’economia social- a les empreses d’inserció amb programes d’arrelament social i de formació, i mecanismes per a la regularització del col·lectiu dedicat a la mineria urbana i la venda ambulant, constituït majoritàriament per població de l’Àfrica Subsahariana, països amb conflictes sociopolítics i econòmics no reconeguts, a la població dels quals Estrangeria rebutja el dret d’asil, clara discriminació en relació amb altres nacionalitats. L’últim exemple evident: la població ucraïnesa que fugia del conflicte bèl·lic.

Arianna Vindici és membre d’Apropem-nos-Pla Comunitari del Poblenou.

L'entrada Cal garantir la seguretat social als més desprotegits ha aparegut primer a Carrer.

Sovint és una pressió impersonal, burocràtica. La patim per obtenir uns recursos públics minsos, a canvi de mil gestions, documents i demandes de participació en processos i consells ineficients. La tensió creix quan es tracta de la gestió cívica d’equipaments, per a la qual se’ns demana que participem en processos competitius on sovint tenim les de perdre. Tenim també la sensació que la nostra veu no es té en compte quan es tracta de debatre qüestions importants.

Però l’expressió més perillosa l’experimentem amb l’escalada de processos judicials que obren associacions fantasmagòriques i grups empresarials. Amb un important ressò als mitjans. No és casualitat que moltes d’aquestes denúncies tinguin com a objectiu tombar el Reglament de Participació Ciutadana i qüestionar els ajuts que rebem les entitats. Encara que els procediments es fan contra l’Ajuntament, els perjudicats finals serem les associacions. Ja ho estem notant. Una part de la pressió burocràtica és fruit del pànic que les denúncies generen en alguns tècnics municipals. I hem viscut la pressió creixent dels poders econòmics en processos com el de la municipalització de l’aigua, les limitacions al turisme i la restauració, etc. I no és una qüestió barcelonina: arreu de l’Estat, l’extrema dreta denuncia els presumptes xiringuitos i qüestiona la legitimitat de moviments i entitats.

No podem callar. Cal defensar la nostra feina i exigir un marc institucional que la faciliti. És una qüestió de democràcia. Sense moviments socials que treballin pel be comú i la democratització del poder real, les societats esdevenen un joc del Monopoly, una plutocràcia. Cal un model de suport a les entitats que permeti la participació real i un model de gestió dels serveis socials i equipaments adequat. Lluitarem plegades, per modificar un marc legal que reconegui el nostre paper en la construcció de la democràcia.

L'entrada Un atac solapat al món associatiu ha aparegut primer a Carrer.