“Fins ara cap govern municipal s’ha atrevit a dir què farà amb Joanic. Això s’està enquistant”, denuncia Toni Ramon, president de l’AV de la Vila de Gràcia, que alhora es pregunta com pot ser que “es donin permisos d’obres en cases que estan afectades, o que s’hagin produït compravendes de pisos afectats sense que l’Ajuntament hagi exercit el dret de tempteig i retracte”. L’entitat veïnal aposta per mantenir la idea inicial de fer de Joanic un corredor verd que uneixi la Ciutadella i Collserola: “Arribaria pel passeig de Sant Joan a Joanic, que es convertiria en una ròtula verda que portaria a Pi i Margall, que ara està guanyant verd”, explica Ramon. Admet, però, que aquesta solució, si bé redueix l’afectació sobre les finques, “continuaria tenint afectació; però amb una cirurgia fina, en comptes d’una amputació total, es faria una plaça molt digna”. En qualsevol cas, descarta una requalificació massiva que salvi la totalitat dels gairebé 400 pisos i cases afectades, “perquè afortunadament no tot pot ser habitatge menjant-se el verd”.

L’activista creu que el barri mereix més verd, al marge que hi hagi una part de veïns que puguin veure com casa seva va a terra. I és que Ramon remarca que “la majoria d’ells van comprar a bon preu sabent que els terrenys estaven afectats i que, per tant, hi havia data de caducitat”. Pensa, en tot cas, que es pot trobar un equilibri que garanteixi el verd i, alhora, protegeixi les finques que aportin valor patrimonial. Però remarca que algunes torretes baixes “ja estan molt degradades”, i es pregunta si té sentit conservar-les en detriment de més verd.

La idea de l’associació veïnal és recuperar la plaça per al barri, ja que ara és “una mena de forat negre que interromp el corredor natural entre el passeig de Sant Joan i Pi i Margall”. “El pas està tallat en sec per unes cases i una vorera estreta, i has de fer una triangulació per arribar a Pi i Margall. Cal estudiar quin és el millor disseny perquè es pugui passejar per la zona, amb més verd i més espai per al veïnat”, conclou Ramon.

L'entrada Futur incert per a la plaça d’en Joanic ha aparegut primer a Carrer.

Era el pati d’un convent i escola infantil però el Pla General Metropolità el considerava edificable i el 2012 el Bisbat va voler-hi construir pisos i aparcaments a través d’una promotora privada. Els veïns es van mobilitzar per conservar el pulmó verd i van forçar el govern municipal de Xavier Trias a comprar la finca i cedir-ne l’ús als voluntaris que havien tingut cura dels arbres durant els mesos de reivindicació.

De la conquesta han passat 7 anys i la correcció dels plànols no ha arribat. I la compravenda tenia una clàusula: si no es formalitza la requalificació abans de 10 anys el Bisbat pot reclamar l’espai i edificar-lo.

Quatre anys sense moure fitxa
“Pensàvem que amb l’arribada dels comuns a l’Ajuntament ens trauríem de sobre de seguida aquest tràmit però en 4 anys no l’han fet, no ens fan cas”, lamenta Tuni Torregrossa, presidenta de l’associació que té cura de l’espai des de 2014 a través d’un conveni anual. L’última reunió va ser al maig: “Ens van dir que havíem d’esperar a que passessin les eleccions i entrés el nou equip de govern”.

Els voluntaris tenen por que els estiguin donant llargues per esgotar el termini a propòsit o que simplement hi hagi menys consens al nou govern bipartit i al nou ple electe. “El tràmit triga tot un any”, avisa. A més hi ha millores que no poden fer sense la requalificació, com arreglar les parets mitgeres que encerclen el jardí. L’espai es fa servir molt i acull revetlles, grups de criança i sessions gratuïtes de ioga i tai-txi, entre altres activitats.

El Jardí del Silenci està al carrer Encarnació, el mateix on hi ha l’alzina i les casetes centenàries que els veïns també han hagut de salvar de la piqueta a base de mobilitzacions. La finca pertanyia fa dos segles a la família Joanic, que dona nom a la plaça propera i a la parada de metro, que més tard van cedir-la a l’Església a condició de fer-hi una escola per a nenes. La parròquia de Sant Joan –de la plaça de la Virreina– es va encarregar de portar de Granada una congregació que durant vora cent anys va viure i educar centenars de criatures del barri en aquest espai.

“La qualificació d’edificable és fruit clarament d’una confusió en els plànols de paper, on els edificis d’habitatges del costat apareixen com a equipament i el convent com a residencial”, explica Toni Ramón, de l’AV de la Vila de Gràcia. “L’Ajuntament ens diu que ho té previst per al proper mandat, però volem que la feina tècnica s’iniciï ja per avançar temps”, afegeix l’activista, que confia que l’oposició no obstaculitzi l’aprovació inicial ni la definitiva.

Els voluntaris del jardí volen que segueixi sent molts anys més un oasi de calma i relació veïnal: “Volem que sigui com un centre cívic però a l’aire lliure i gestionat pel veïnat”, diu Torregrossa.

L'entrada Una requalificació amenaça de nou el Jardí del Silenci ha aparegut primer a Carrer.

NO al supermercat: Perquè ja en tenim molts. Perquè destrueix el comerç de proximitat. Perquè no volem cedir 1.500 m² d’un equipament públic, en condicions privilegiades, a un únic operador privat. Perquè no ens agrada el model econòmic, laboral i alimentari en què es basa.

NO a l’aparcament: Perquè no es pot seguir promovent el vehicle privat. Perquè ens preocupa la nostra salut i volem reduir la contaminació. Perquè l’Abaceria es troba en una de les zones amb més problemes de mobilitat de Gràcia. Perquè ja hi ha molts aparcaments al voltant del mercat.

NO a una obra faraònica amb un cost de 33 milions d’euros: Perquè és un malbaratament de recursos públics. Perquè té un alt impacte ambiental. Perquè allargarà les obres i perjudicarà el comerç de l’entorn. Perquè obliga a l’entrada d’un gran operador que contribueixi a cobrir la despesa.

NO a un Centre de Distribució Urbana per a les mercaderies de tot Gràcia: Perquè implica fer una gran construcció. Perquè el mercat es troba en una zona ja molt congestionada. Perquè hi ha altres espais més adequats al districte per centralitzar la distribució.

SÍ a un mercat de barri i popular: Perquè el mercat ha de ser un punt de trobada i un element de cohesió de la Vila. Perquè no ens podem permetre un altre agent gentrificador a Gràcia. Perquè tothom ha de poder tenir accés a aliments frescos.

Sí a un mercat basat en els valors de la sobirania alimentària: Perquè volem consumir productes de proximitat i ecològics. Perquè en un equipament públic s’han d’afavorir els petits productors i l’economia social. Perquè aquesta és una gran oportunitat per apostar per un model econòmic i alimentari més just, sostenible i saludable.

SÍ a la transparència: Perquè tenim dret a saber com es desagrega una inversió pública, com s’amortitza i quins són els costos de manteniment. Perquè volem conèixer a quins acords s’ha arribat amb els paradistes.

Certament, el diàleg amb ells ha estat més que difícil. Els reconeixem, com no podia ser d’una altra manera, com a actors imprescindibles en aquest procés. No només pel paper que han de jugar en el nou mercat, sinó per tot el coneixement que la seva feina ha permès recollir i que és molt valuosa per definir un bon projecte. Òbviament, veïnat i paradistes compartim l’interès perquè l’Abaceria funcioni i sigui un equipament de referència al servei de la ciutadania de la Vila.

A tots plegats ens preocupa que l’Abaceria es trobi en una situació precària, però sobretot que no atragui prou compradors entre la gent del barri i que moltes parades hagin hagut de tancar o no s’hagin atorgat llicències des de fa anys.
Però tal i com hem exposat, creiem que ens cal repensar els mercats i adaptar-los, sense renunciar a la seva essència de proveir al veïnat de productes frescos a preus populars, a l’evolució de la societat. És evident que la revitalització de l’Abaceria i la viabilitat de les seves parades ha de ser un dels objectius de la tan esperada reforma, i que per assolir-ho és imprescindible que els veïns i les veïnes es facin seu el remodelat equipament i que, per tant, la seva veu sigui escoltada.

El projecte de l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona (IMMB) es basa en el mateix model que replica en cadascuna de les seves intervencions des de fa ja molts anys, sense tenir en compte ni la realitat del lloc on s’implanta ni els reptes socials del moment actual i del futur immediat.

Respon, en canvi, a una visió obsoleta de la ciutat, encara cimentada en obres faraòniques pagades entre tots, en l’increment de la mobilitat privada i en la potenciació de les grans cadenes de distribució en detriment del petit comerç. Aquest no és el nostre model, però sabem que tampoc no va ser el de molts de vosaltres d’entrada, i que l’IMMB no ha estalviat esforços per vèncer qualsevol resistència. Lògic, en això es basa el seu negoci.

Ens preocupa en canvi, i molt, que amb l’excusa de la remodelació del mercat (3.900 m²) s’estigui promovent una obra faraònica (13.400 m²) amb una inversió pública desorbitada, 33 milions d’euros (que paguem tots nosaltres) destinada a activitats bones o dolentes, però que en tot cas no són imprescindibles per a la necessària remodelació del mercat.

Creiem que la millor manera de restablir el diàleg entre el veïnat, els paradistes i els propietaris de comerços del voltant de l’Abaceria -que es veuran profundament afectats per les obres- seria que el Districte de Gràcia convoqués una audiència pública extraordinària. Des de la voluntat, segur que compartida, de posar fil a l’agulla a la remodelació.

L'entrada Per un mercat de barri, per una Abaceria per al veïnat ha aparegut primer a Carrer.