Després d’anys d’abandonament pel que fa al manteniment, ens trobem a les portes d’una llargament promesa remodelació de l’Abaceria. Dissenyada per l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona i amb un cost de 33 milions d’euros, la reforma pretén, entre d’altres aspectes, incloure un supermercat i un aparcament en un equipament que tindrà fins a tres plantes soterrades. Davant d’aquest projecte, Gràcia cap on vas i un conjunt d’entitats de la Vila creiem que el veïnat ens hem de plantar i dir ben clar:

NO al supermercat: Perquè ja en tenim molts. Perquè destrueix el comerç de proximitat. Perquè no volem cedir 1.500 m² d’un equipament públic, en condicions privilegiades, a un únic operador privat. Perquè no ens agrada el model econòmic, laboral i alimentari en què es basa.

NO a l’aparcament: Perquè no es pot seguir promovent el vehicle privat. Perquè ens preocupa la nostra salut i volem reduir la contaminació. Perquè l’Abaceria es troba en una de les zones amb més problemes de mobilitat de Gràcia. Perquè ja hi ha molts aparcaments al voltant del mercat.

NO a una obra faraònica amb un cost de 33 milions d’euros: Perquè és un malbaratament de recursos públics. Perquè té un alt impacte ambiental. Perquè allargarà les obres i perjudicarà el comerç de l’entorn. Perquè obliga a l’entrada d’un gran operador que contribueixi a cobrir la despesa.

NO a un Centre de Distribució Urbana per a les mercaderies de tot Gràcia: Perquè implica fer una gran construcció. Perquè el mercat es troba en una zona ja molt congestionada. Perquè hi ha altres espais més adequats al districte per centralitzar la distribució.

SÍ a un mercat de barri i popular: Perquè el mercat ha de ser un punt de trobada i un element de cohesió de la Vila. Perquè no ens podem permetre un altre agent gentrificador a Gràcia. Perquè tothom ha de poder tenir accés a aliments frescos.

Sí a un mercat basat en els valors de la sobirania alimentària: Perquè volem consumir productes de proximitat i ecològics. Perquè en un equipament públic s’han d’afavorir els petits productors i l’economia social. Perquè aquesta és una gran oportunitat per apostar per un model econòmic i alimentari més just, sostenible i saludable.

SÍ a la transparència: Perquè tenim dret a saber com es desagrega una inversió pública, com s’amortitza i quins són els costos de manteniment. Perquè volem conèixer a quins acords s’ha arribat amb els paradistes.

Certament, el diàleg amb ells ha estat més que difícil. Els reconeixem, com no podia ser d’una altra manera, com a actors imprescindibles en aquest procés. No només pel paper que han de jugar en el nou mercat, sinó per tot el coneixement que la seva feina ha permès recollir i que és molt valuosa per definir un bon projecte. Òbviament, veïnat i paradistes compartim l’interès perquè l’Abaceria funcioni i sigui un equipament de referència al servei de la ciutadania de la Vila.

A tots plegats ens preocupa que l’Abaceria es trobi en una situació precària, però sobretot que no atragui prou compradors entre la gent del barri i que moltes parades hagin hagut de tancar o no s’hagin atorgat llicències des de fa anys.
Però tal i com hem exposat, creiem que ens cal repensar els mercats i adaptar-los, sense renunciar a la seva essència de proveir al veïnat de productes frescos a preus populars, a l’evolució de la societat. És evident que la revitalització de l’Abaceria i la viabilitat de les seves parades ha de ser un dels objectius de la tan esperada reforma, i que per assolir-ho és imprescindible que els veïns i les veïnes es facin seu el remodelat equipament i que, per tant, la seva veu sigui escoltada.

El projecte de l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona (IMMB) es basa en el mateix model que replica en cadascuna de les seves intervencions des de fa ja molts anys, sense tenir en compte ni la realitat del lloc on s’implanta ni els reptes socials del moment actual i del futur immediat.

Respon, en canvi, a una visió obsoleta de la ciutat, encara cimentada en obres faraòniques pagades entre tots, en l’increment de la mobilitat privada i en la potenciació de les grans cadenes de distribució en detriment del petit comerç. Aquest no és el nostre model, però sabem que tampoc no va ser el de molts de vosaltres d’entrada, i que l’IMMB no ha estalviat esforços per vèncer qualsevol resistència. Lògic, en això es basa el seu negoci.

Ens preocupa en canvi, i molt, que amb l’excusa de la remodelació del mercat (3.900 m²) s’estigui promovent una obra faraònica (13.400 m²) amb una inversió pública desorbitada, 33 milions d’euros (que paguem tots nosaltres) destinada a activitats bones o dolentes, però que en tot cas no són imprescindibles per a la necessària remodelació del mercat.

Creiem que la millor manera de restablir el diàleg entre el veïnat, els paradistes i els propietaris de comerços del voltant de l’Abaceria -que es veuran profundament afectats per les obres- seria que el Districte de Gràcia convoqués una audiència pública extraordinària. Des de la voluntat, segur que compartida, de posar fil a l’agulla a la remodelació.

Compartir