En temps de crack financer, la reforma de l’històric mercat de Sant Antoni era vista com una oportunitat de reactivació del barri. Anys després, mentre molts ciutadans viuen una crisi crònica, la bombolla immobiliària s’ha reactivat a Barcelona. El resultat és la substitució de veïns i botiguers a una zona afectada per una dinàmica d’especulació i gentrificació. En aquest context, la propera reapertura del mercat genera algunes inquietuds.

Pep Sala, president de l’Associació de Veïns de Sant Antoni, creu que “és cert que hi ha un cert temor respecte a l’apertura, però tenim la percepció que hi ha més il·lusió que preocupació, cosa que no treu que seguim vigilant quants bars hi haurà, què es vendrà a les parades, etcètera. Cal tenir en compte que, a causa del retard en la reobertura, l’entorn s’ha degradat, s’han tancat botigues de tota la vida i s’ha multiplicat la restauració”. L’Ajuntament ratifica la previsió que l’obra estigui acabada a l’abril.

En els darrers dos anys ha emergit la plataforma Fem Sant Antoni, inquieta vers la possibilitat que el nou mercat es converteixi en un agent gentrificador: “Des del principi ens van arribar informacions sobre la instal·lació d’una parada del bus turístic”, recorden. En canvi, a la plataforma hi ha una certa tranquil·litat pel que fa a la presència del sector de la restauració dins del complex: “Mercats de Barcelona ens ha dit que no hi haurà més bars i establiments de restauració que els que ja tenien concessió d’aquesta activitat a l’antic mercat”.

A parer de Sala, el problema de l’habitatge s’ha de combatre amb mesures en aquest àmbit específic: “Les administracions han de fer les lleis i prendre les mesures que calguin per evitar l’especulació, però no estem d’acord amb què, per no fomentar-la, no s’arreglin les coses o no es facin zones verdes”. Des de l’Ajuntament, s’assumeix que qualsevol reforma pot comportar un efecte gentrificador i s’afirma que “el que cal és fer millores, i a la vegada, anticipar-se als possibles efectes”.

Sala recorda que la reforma du més d’una dècada en marxa i que “el 2008 es va aconseguir un cert consens amb els veïns i els comerciants, tot i que l’Ajuntament anava inicialment per una altra banda”. Durant aquelles negociacions, Fem Sant Antoni encara no existia, però des de la plataforma s’afirma que es duen dos anys de contactes amb el districte i implicació a les reunions i processos participatius. D’aquí l’esperança que les seves propostes, recollides en debats al carrer amb el veïnat, seran recollides finalment.

Al llarg de tots aquests anys de reforma, el model de ciutat ha viscut algunes transformacions. L’agressiva reforma de la Boqueria s’ha convertit en un exemple a no seguir. Per a Sala, el nou mercat respectaria les línies bàsiques que van defensar els veïns: “Que no fos un centre comercial tancat en sí mateix, que es posés valor al patrimoni del barri i que fos motor econòmic del comerç de proximitat”. Des del govern municipal es destaca que el mercat està “pensat per donar servei als veïns i veïnes. Això no treu que estiguem molt atents a l’evolució de l’entorn perquè no deixi de complir amb la seva funció”.

Un dels aspectes més controvertits de la reforma és la inclusió d’una gran superfície comercial que controlarà el grup alemany Lidl. Des de Fem Sant Antoni, s’addueixen motius múltiples per estar-hi en contra: a parer seu, el mercat hauria de prioritzar els aliments de productors i agricultors locals, els productes no processats ni envasats, i no hauria d’acollir una gran superfície que “rebenta els preus de venda dels aliments” i pot ser una competència als paradistes, que són “l’ànima del mercat”.

Des de l’Ajuntament, en canvi, afirmen que està “demostradíssim que tenir una gran superfície actua com a pol d’atracció que garanteix la viabilitat del mercat. Així ho avalen les reformes fetes al llarg de les darreres dècades. I els mateixos paradistes la demanen”. L’Associació de Veïns no manté una postura concreta en aquest debat, perquè hi ha divisions internes. “Alguns creuen que la gran superfície pot distorsionar el que és el mercat i altres creuen que pot ser necessari per atreure gent més jove. En tot cas, hem d’escoltar els paradistes i no hem d’oblidar que una de les raons de la remodelació és que el mercat s’estava morint”, explica Sala.

El futur mercat és, ara mateix, un disseny i unes obres en procés que s’acosten a la seva finalització. Però la realitat que en naixerà també dependrà, en part, de l’ús ciutadà. En aquest sentit, Sala considera que “perquè el mercat sigui popular, els veïns l’hem de sentir nostre, hem d’abastir-nos allà i fer-hi activitats”. Fem Sant Antoni parla d’insistir i arremangar-se perquè el barri sigui com els seus veïns volen que sigui: “S’ha d’incidir en tot plegat. El més important és que veiem la necessitat d’apoderar-nos i de participar en l’evolució de la vida que tenim a la vora”.

El dominical del llibre va trobant un encaix
Durant mesos, els integrants del mercat dominical del llibre de Sant Antoni van patir pel seu futur. Semblava que no tornarien a la seva ubicació tradicional, en forma de rotllana que envoltava el recinte. Després de moltes tensions, s’ha anat trobant una solució. “Volíem tornar al lloc on ens havien promès que tornaríem i tenir prou espai per evitar que el mercat es fes massa petit. Ambdues coses s’han anat acomplint”, afirma el president de l’Associació Professional del Mercat del Llibre Dominical, Joan Mateu.

Mateu avança que el dominical guanyarà “més de trenta metres perquè entri gent nova. En volíem molts més, però els mínims s’han acomplert”. L’objectiu és que aquest increment compensi que “amb el trasllat al mercat provisional, i amb els anys de retards de les obres, s’ha perdut molta gent pel camí que duia gènere molt interessant. Ara hem fet una radiografia del que estem venent, hem vist algunes mancances i busquem gent que ens aporti el que ens falta”, explica Mateu. El llibreter avança que també tenen idees per reforçar el valor cultural del mercat del llibre: “Intentarem recuperar les tertúlies literàries de fa cent anys, però al migdia i amb un cafè amb llet”.

Compartir