La seva relació amb els despatxos d’arquitectura va començar quan encara era menor d’edat: “A Manresa era aprenent i això em va fer decantar a l’hora d’estudiar arquitectura”. El fet de dominar els esbossos tècnics i també l’art de la fotografia va afavorir que el contractessin durant les Olimpíades. La seva tasca: immortalitzar la transformació de Barcelona i supervisar les obres del Palau Sant Jordi: “Com que la Diputació pagava el 75% del pavelló, volien que algú els informés que els diners es gastaven bé”.

El que sovint s’oblida és que, com Arata Isozaki, Basiana també ha deixat petjada a Montjuïc. Obres com la rehabilitació del Palau d’Esports o l’edifici del Museu Olímpic porten la seva firma: “En el cas del Museu, em van suggerir que el fes enterrat per no fer cap mena de competència a l’Estadi Olímpic”.

Ambdós edificis han quedat eclipsats pels grans projectes que va desenvolupar després. El més gran -per extensió i revolució urbana-, la projecció de l’estació del tren d’alta velocitat a la Sagrera. “Gairebé cada dia veia les vies i pensava: «Hòstia, aquí s’ha de fer alguna cosa»”. Unes cavil·lacions que acabarien per agafar forma: “Hi havia el debat sobre si portar l’AVE a Barcelona o Sant Cugat del Vallès. I crec que el fet de proposar-li directament al Norman Foster de fer-ho plegats va decantar la balança”.

La il·lusió que va calar a la Sagrera, però, no va trigar a esvair-se per la paralització del projecte. “He de confessar que en el seu moment em va saber molt greu haver encisat el barri”. Una espina clavada a la qual se li va afegir el desencert d’apostar pel projecte que va enderrocar tots els edificis de la Pegaso: “Em vaig equivocar quan vaig apostar per crear zones verdes de totes totes i vam tirar a terra la fàbrica sencera. Podríem tenir parc i haver salvat un edifici similar a la biblioteca de Can Fabra. Hauria sigut meravellós”.

Davant aquests errors, Basiana va provar de compensar el veïnat: “Com que vaig adonar-me que les Administracions no feien els equipaments del barri, vaig decidir fer-los jo”. Així va néixer la Nau Ivanow: “Cada dia, quan dinava, veia la fàbrica i pensava: «Què fa abandonada?»”. “Llavors jo encara era incapaç de comprar-me un pis, però com que somiava amb els somnis de l’Andy Warhol, en una setmana vaig passar a ser propietari d’una fàbrica abandonada i tenir un deute de 23 milions de pessetes”. La idea va quallar: “Haver estat a l’associació de veïns des del 1982 va ajudar al fet que la gent em conegués i que la Ivanow i l’Espai 30 funcionessin”.

La Medalla d’Honor de Barcelona que li va entregar l’alcalde Hereu el 2009 per la seva tasca comunitària no va suposar un punt i final en la seva relació amb les fàbriques. El 2015 obriria la seva obra magna: “Havia de fer alguna cosa amb la Nau Bostik, la darrera fàbrica que quedava dempeus a la Sagrera, i vaig repetir la jugada”. Encara que la Bostik era gegantina, el projecte va agafar empenta i avui és un referent: “És una espècie de museu d’art urbà de Catalunya. Un viver d’artistes; tenim cooperatives, col·lectius, se celebren presentacions, concerts, fires, exposicions…”. Una vida comunitària que ha fet que l’Ajuntament torni a intervenir per evitar que el projecte de l’estació li passi pel damunt. “És impossible que la Sagrera pugui crear un nou equipament d’aquestes dimensions. Seria un error tirar-la a terra”, justifica.

Fa uns anys va decidir fer un pas al costat i deixar-la en mans d’un equip gestor. “He fet 70 anys i vull tranquil·litat, dedicar-me a escriure sobre què he fet per a la ciutat”, traça qui oficiosament està jubilat. Però és inimaginable creure que Basiana es tancarà en un despatx i deixarà de passejar per la Sagrera amb la Frida, la golden retriever que l’acompanya a tot arreu des de fa set anys. “M’han operat d’una pròtesi, perquè quan era jove jugava molt a futbol i em vaig destrossar, però la Frida m’obliga tots els dies a sortir de casa. És una meravella de gossa”.

L'entrada Xavier Basiana, arquitecte: “Com que les Administracions no feien els equipaments, vaig decidir fer-los jo” ha aparegut primer a Carrer.