La majoria dels mitjans de comunicació han recollit que l’ordenança servirà per evitar rutes etíliques, excessos dels comiats de solter, soroll de botellots o expressions degradants. Alguns periodistes afegeixen que la norma inclou sancions per a les persones que capten clients per a locals de productes cannàbics il·legals, i que s’augmenten les sancions per fer grafitis, orinar al carrer o no netejar els pixats de gos. Hi ha canvis en els terminis de pagament i els percentatges de descompte, i s’afegeix la possibilitat de pagar la multa al moment, mitjançant datàfon.

L’Ajuntament desplegarà 400 agents cívics per informar de la reglamentació a les zones amb més activitat turística i d’oci nocturn, campanyes en mitjans i xarxes socials, la formació d’agents de la Guàrdia Urbana -per adaptar-se a la normativa- i la instrucció de professionals d’altres serveis -gestió de conflictes, oficines d’atenció al ciutadà i servei telefònic 010-.

Fins aquí, a molta gent li semblarà bé. Però hi ha aspectes difícils de veure darrere d’aquesta campanya de divulgació ben dirigida. Moltes entitats socials, incloses les associacions veïnals, van demanar en el procés participatiu que es tinguessin en compte alguns aspectes no tan clars de l’aplicació de l’ordenança anterior i de la futura. Pel que sembla, no ho van aconseguir. També demanaven una valoració honesta de l’eficàcia assolida en anys anteriors a l’hora d’evitar i corregir comportaments molestos o perjudicials en l’espai públic, que hauria de ser l’objectiu principal de l’ordenança.

Les dades indiquen que hi ha un percentatge baixíssim de cobrament de les sancions, sobretot si són persones de fora de la ciutat, turistes o sense recursos econòmics. És probable que això millori poc per l’augment de les sancions o perquè la urbana porti datàfons. Les entitats van advertir que, en el cas de la gent en situació vulnerable, una sanció -per alta que sigui- no modifica el seu comportament, ja que aquest està relacionat amb la manca d’ingressos, habitatge, accés als aliments, la impossibilitat d’ocupar-se de la seva higiene personal o, directament, problemes de salut mental.

Coses que no resolen les multes

Dormir al carrer, al mobiliari urbà o en una tenda de campanya, rentar-se en una font, rebuscar en un contenidor i embrutar el terra, fer les necessitats a l’espai públic… són situacions que no resoldrà cap multa, que només afegirà una taca més en l’expedient, dificultant o impedint que els Serveis Socials li proporcionin ajuda, ja que apareixerà en els registres oficials com a deutor de la hisenda pública. En paral·lel, les deficiències de coordinació entre serveis socials, sanitaris i Guàrdia Urbana no estan solucionades.

En el procés de participació, moltes entitats van demanar més imaginació per buscar mecanismes diferents o complementaris a les sancions per evitar els comportaments individuals perjudicials. Bona part d’aquests estan relacionats amb activitats comercials i empresarials que utilitzen la via pública com a extensió del negoci. Prohibir o regular de manera diferent aquestes activitats podria ser més eficaç per assolir els objectius, però l’Ajuntament no ha volgut fer aquesta tasca.

Ja hi ha ordenances sobre vehicles de mobilitat individual, terrasses, soroll, salubritat o horaris comercials, però en la discussió i disseny de la nova Ordenança de Civisme no s’ha contemplat la possibilitat de modificar-les tenint en compte les interrelacions que hi ha entre elles. Per exemple, fent efectiva l’obligatorietat de permetre utilitzar lliurement els lavabos de bars i restaurants. En canvi, tot es deixa en mans de l’augment de les multes a les persones individuals.

I hi ha un altre aspecte que passa desapercebut: es vol mantenir net i en bon estat el mobiliari urbà i les parets sancionant l’enganxament de cartells o pancartes, però no es planteja com garantir el dret a la protesta ciutadana. No hi ha cap mecanisme mitjançant el qual les associacions veïnals i entitats socials puguin comunicar públicament les seves queixes o convocatòries, si no és gastant-se una enorme quantitat de diners -que no tenen- contractant espais publicitaris a mitjans de comunicació, marquesines, metros o fanals. Al final, s’ha optat per fer el de sempre, però amb multes més altes, sense voler aprendre dels resultats anteriors ni aportar la imaginació que seria necessària.

*Miquel Borràs és president de la Favb.

L'entrada ‘Nova’ ordenança de civisme o com ignorar l’experiència ha aparegut primer a Carrer.

Recullen preocupacions legítimes del veïnat sobre neteja, soroll, drogoaddiccions o robatoris i les exageren fins que sembla la fi del barri. Acusen col·lectius sencers -que sovint no es poden defensar- de ser els culpables dels problemes i ho barregen amb altres mancances socials: llistes d’espera a la sanitat o per accedir a un habitatge públic, baixa qualitat educativa…

Quan els xats tenen un bon grapat de participants, s’organitzen grups per enganxar cartells i fer alguna reunió presencial. Això proporciona als administradors una aura de líders que aprofiten per radicalitzar el seu discurs, augmentant els insults i les desqualificacions cap a les altres entitats tradicionals i plantejant solucions màgiques que saben que no ho són, però que els serveixen per generar més por, ràbia i odi als altres -sempre els cal que hi hagi algú altre a qui odiar-.

Com els reconeixereu?

La seva recepta és similar a tot arreu. Qualsevol reivindicació els serveix per atraure públic als seus canals. Poden aprofitar un parc en mal estat, unes escales mecàniques que no funcionen, uns contenidors desbordats, una plaça amb massa soroll, les restes d’un botellot habitual, les cagades dels gossos… No desaprofiten res, i no triguen a afegir notícies relacionades amb la inseguretat: no cal que siguin fets del mateix barri, qualsevol notícia escabrosa els fa servei.

Sempre acaben assenyalant culpables que, en realitat, són víctimes del mal funcionament del sistema: col·lectius de persones migrants i persones sense llar. No demanen solucions polítiques als polítics, només els demanen solucions policials o dràstiques. No acostumen a parlar de les causes socials dels problemes, sinó dels símptomes. No parlen de la culpabilitat dels interessos empresarials immobiliaris o sanitaris. No protesten pels preus de l’habitatge que deixen milers de persones sense sostre cada mes. No parlen de l’Administració, que permet que cada any centenars de joves migrants sense papers no puguin treballar ni llogar un pis. No es queixen per les retallades en sanitat, que fan fugir els nostres metges i infermeres a l’estranger, mentre es promociona la sanitat privada. Menteixen sobre quines persones reben ajudes. No mostren estadístiques oficials, els agraden més els rumors sobre casos que li han passat a un cunyat.

Prefereixen fotografiar i acusar de tot gent empobrida, abans que reclamar més i millors serveis socials especialitzats en addiccions i salut mental, més serveis bàsics -lavabos públics, dutxes o albergs- i, sobretot, els preocupa que puguin posar res d’això al seu barri, i més al costat de casa seva, perquè els baixarà el valor del seu pis.

A poc a poc, algun d’aquests grups de xat acaba creant una associació de veïns selectiva, apartant qui fa massa preguntes o qüestiona les solucions màgiques del líder salvador. El canvi organitzatiu els permet presentar-se amb un aspecte més seriós i formal als càrrecs de vicepresident del Consell de Barri o, fins i tot, com a representants veïnals al Consell de Ciutat. Quan arribin les eleccions municipals, a molts d’aquests nous líders veïnals els serà molt fàcil fer propaganda de partits d’extrema dreta. Ja hauran fet la feina de difondre mentides i odi. Alguns ho faran amb l’esperança de saltar a la política professional, d’altres amb el convenciment que per tenir una ciutat perfecta només cal expulsar la meitat migrant de la població treballadora -al futbolista o cantant ric, no cal- i amagar sota la catifa tota la gent empobrida.

Els reglaments per ser elegits en aquests càrrecs faciliten aquestes estratègies. Els representants al Consell de Ciutat són escollits pels vicepresidents del Consell de Barri o consells sectorials, i els vicepresidents del Consell de Barri són escollits per qualsevol persona, sigui o no del barri. Ja hem vist en algunes ocasions l’aparició espontània d’un centenar de suposats veïns i veïnes el dia de la votació.

Si les entitats socials no ens preocupem seriosament d’aquest fenomen i millorem la nostra feina, patirem una regressió important dels drets ciutadans i de la cohesió social. I tot això no passa per casualitat. Hi ha persones vinculades a gremis empresarials amb interessos privats importants sobre la ciutat que ho estan organitzant i proporcionen ajuts i assessorament a aquests xats. Fa poques setmanes que els mitjans es feien ressò de la creació d’una nova federació d’associacions veïnals, a la junta de la qual participa un empresari molt conegut del gremi de l’hostaleria. Segons ell, perquè vol més “pluralitat” en el moviment veïnal.

*Miquel Borràs és president de la Favb.

L'entrada L’extrema dreta baixa al carrer ha aparegut primer a Carrer.

Tots aquests canvis són defensats per alguns gremis de comerciants, restauració i hostaleria, amb l’argument que ens portaran una pluja de milions, però no expliquen com es repartiran aquests milions ni quants en posen les nostres administracions públiques.
O sigui, amb els nostres diners.

Segons les darreres notícies, les Administracions aportaran a l’esdeveniment 55 milions d’euros -com a mínim-, mentre anuncien només 200 milions en habitatge social a la ciutat. Els sous dels treballadors de bars, restaurants i hotels són de vergonya i els preus que els negocis paguen a l’Ajuntament per les terrasses són ridículs comparats amb el que els costa el lloguer dels seus locals. Fins i tot, accepten pagar més de lloguer als propietaris si tenen espai per a terrassa, ja que el seu negoci pot tenir més rendibilitat a costa de l’espai públic baratíssim.

Una història coneguda

A Ciutat Vella coneixem bé la falsedat dels defensors de la iniciativa privada quan parlen de benefici per a tothom. Coneixem bé els problemes de la massificació turística i els canvis que provoca en el tipus de comerç -monocultiu turístic-; en l’ús del transport públic -allaus a les parades de metro o col·lapse d’autobusos-; en el col·lapse de vianants a certs carrers; en l’augment de la delinqüència de carrer i de guant blanc; en l’augment de les desigualtats socials i la persecució dels perdedors…

Per no parlar de l’augment de la brutícia, del soroll, dels botellots i del consum d’aigua -durant una forta sequera-, així com altres beneficis que deixa la visita de 20 milions de visitants a l’any, mentre que els beneficiaris no en paguen el cost a l’Ajuntament.

Com a herència, la Copa deixarà barris buits. La compra d’habitatges per llogar-los temporalment a preus elevadíssims durant aquest any expulsarà veïns i veïnes d’aquests barris de manera permanent. Quan acabi la competició, els especuladors actuals segurament els intentaran vendre a granel a fons d’inversió o els deixaran en mans de narcotraficants, com ja ha passat els últims anys.

No estem d’acord amb tot això i exigim, com a mínim, que s’estableixin mecanismes per compensar l’impacte al veïnat; que es reguli de manera efectiva el mercat de l’habitatge; que es tanquin els allotjaments turístics il·legals; que s’impedeixi el lloguer de temporada; que es frenin els desnonaments fins passada la competició; que es limiti l’espai de les terrasses; que augmenti la freqüència del transport públic i que es garanteixin els drets laborals dels treballadors i treballadores.

L'entrada Caurà una pluja de milions als barris de Ciutat Vella? ha aparegut primer a Carrer.