1985: una reforma de dues dècades. S’inicia la reforma de l’atenció primària (RAP) a Catalunya per fer-la més accessible. A Barcelona, per la seva complexitat, és on més triga en aplicar-se (2003). Un dels problemes -que encara s’arrossega- és la ubicació dels centres: es tendeix a centralitzar serveis, cosa que implica problemes d’accessibilitat per als usuaris, sobretot per a la gent gran. Les associacions veïnals (AV) juguen un paper pedagògic important en el desplegament de l’Atenció Primària (AP).

1995: aval al model publicoprivat. Neix el Consorci Sanitari de Barcelona, que obre la porta a la creació de les Entitats de Base Associativa (EBA), centres públics gestionats per empreses privades. Les AV denuncien la fragmentació del sistema, la transferència de fons a ens privats i la dificultat de fiscalització, i alerten que l’adjudicació de fons segons la ràtio de població no té en compte les desigualtats de renda -a més nivell adquisitiu, menys ús de la sanitat pública-. La Comissió de Salut de la Favb es crea l’any 1996 per donar resposta a la concepció neoliberal del govern pujolista i la degradació de molts centres de salut.

1998: una gestió més pròxima. L’aprovació de la Carta Municipal i la creació l’Agència de Salut Pública de Barcelona consoliden les competències municipals en Salut i obren la porta a la participació ciutadana -reclamada per les AV- a través del Consells de Salut. La millora del seu funcionament és una reivindicació recurrent fins avui, així com la constitució i reglamentació dels Consells de Centre als Centres d’Atenció Primària (CAP).

2010: No a les retallades! Les retallades generalitzades en serveis públics mobilitzen un ampli espectre de la població (15-M). Les entitats en defensa de la sanitat pública, juntament amb els professionals sanitaris, es converteixen en un dels puntals contra les polítiques del conseller Boi Ruiz. Després es demanarà recuperar la dotació fins aconseguir que el 25% del finançament de la sanitat es dirigeixi a l’AP.

2020: el sotrac de la covid. La pandèmia torna a deixar tocada l’AP. Les reivindicacions veïnals se centren en recuperar l’atenció presencial als centres i l’atenció als CAP de la població que viu en residències de gent gran, una lluita guanyada el 2023.

2025: consolidació del sistema. Lluita contra la fragmentació dels serveis, per una atenció al territori en totes les etapes de la vida; perquè la dotació a l’AP sigui suficient i amb gestió 100% pública; i per millorar la participació ciutadana als CAP.

L'entrada Cronologia de lluites per la salut comunitària ha aparegut primer a Carrer.

L’habitatge ha estat sempre en l’agenda del moviment veïnal. La lluita contra el barraquisme als anys setanta, la vaga de lloguers que acabaria amb la reforma dels polígons de l’Obra Sindical del Hogar, el drama de l’aluminosi als anys noranta… I més recentment, iniciatives com la campanya “Mudances de protesta”, impulsada fa set anys per la Favb per fer visibles els desnonaments silenciosos -que expulsen el veïnat de les seves cases per la pujada del lloguer o la no renovació de contractes-, corroboren el compromís de les associacions veïnals amb la lluita per un habitatge digne. Un problema que, com reflecteix el dossier d’aquest número de Carrer, lluny d’aturar-se, s’ha anat estenent fins a extrems propis d’una distopia.

Mesures insuficients

Els moviments socials, encapçalats per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), el Sindicat de Llogateres, els sindicats d’habitatge i algunes entitats del Tercer Sector Social, han forçat polítiques per intentar posar fre al problema, però l’intent de regularitzar la situació per part de l’Administració ha estat insuficient. Els resultats són ben pobres: a Catalunya, per exemple, només hi ha un 1,5% d’habitatge social, lluny del 15% de mitjana a Europa.

La PAH va néixer el 2009 i, el que va començar com un moviment contra els desnonaments a causa de les hipoteques, ha anat aplegant altres problemàtiques sota un mateix paraigua: la dificultat per accedir a un habitatge. Tenir un sostre, una llar, és un dret que obre la porta a viure vides dignes on siguin respectats altres drets com el dret a la salut, l’educació, la cultura, el lleure o les relacions lliures de violència masclista. Segurament per això la demanda d’habitatge ha esdevingut un clam per a qualsevol col·lectiu social i una demanda que han acollit com a prioritària els moviments en el sector de l’educació, la sanitat, el feminisme o l’ecologisme.

La gran acollida de la manifestació del 23-N, convocada pel Sindicat de Llogateres i els sindicats d’habitatge de barri, n’és un exemple. Malgrat fer la crida sota el lema “Abaixem els lloguers”, la marxa va aglutinar moltes més problemàtiques. El bloc de la Favb sumava les associacions federades amb el lema “Cap veïna fora del barri”, que deixava clar que la problemàtica de l’habitatge no és un fet individual, sinó una qüestió que afecta tothom i que pot deixar els barris irreconeixibles.

Els moviments socials es coordinen

A l’octubre, en la darrera Assemblea veïnal pel Dret a l’Habitatge, es van posar en comú diverses iniciatives que s’estan portant a terme als barris, com ara la creació de coordinadores d’habitatge territorials. Activistes veïnals del Poblenou, la Vila de Gràcia i la Dreta i l’Esquerra de l’Eixample estan treballant conjuntament amb el teixit associatiu dels seus respectius barris.

En aquesta línia, la Favb i altres organitzacions, sindicats, col·lectius i plataformes s’estan organitzant per denunciar la situació de la forma més àmplia possible, interpel·lant diversos sectors socials, apel·lant a la dificultat d’emancipació de la població jove; la reducció de les millores laborals aconseguides sindicalment; l’expulsió dels pensionistes dels barris; l’augment de desplaçaments, o l’allunyament del veïnat de les xarxes de suport. La campanya, que es presentarà a principis d’any, és una crida pel dret a l’habitatge i a la mobilització i l’acció per mantenir el nivell de reivindicació aconseguit el 23-N. Com va declarar una veïna al vídeo que la Favb va publicar a Instagram (@favbcn) durant la manifestació: “Prepareu-vos, perquè no ens faran fora de Barcelona”.

L'entrada La lluita pel dret a l’habitatge interpel·la tothom ha aparegut primer a Carrer.

Que la mobilitat continua sent un tema cabdal als barris ho demostra que, quan Carrer va demanar a les associacions -abans de les eleccions del 2023- tres prioritats per al Pla d’Actuació Municipal, moltes d’elles parlaven de transport. Aquí en teniu el recull, precedit per les prioritats de ciutat que ha assumit la Favb, en el qual la millora del transport públic, la pacificació de l’espai públic o les problemàtiques específiques dels barris de muntanya són temes recurrents.

Reivindicacions de ciutat

Mitjançant la comissió de Mobilitat, la Favb ha consensuat uns objectius globals a curt, mig i llarg termini que marquen el full de ruta del moviment veïnal en matèria de mobilitat:

• Accelerar la unió dels tramvies.

• Reformar el tram pendent de l’avinguda Meridiana.

• Acabar les obres de la L9 del Metro.

• Unir la L4 (La Pau) i la L1 (Sagrera)

• Unir la L3 i la L1, entre Trinitat Nova i Trinitat Vella.

• Augmentar la velocitat comercial del transport públic
de superfície -xarxa de bus-.

• Pacificar l’entorn de totes les escoles.

• Adaptar l’espai públic als vianants -amb eixos verds,
superilles, reducció de l’espai de terrasses molestes…-.

• Treure les motos de les voreres.

• Convivència modal: més carrers 30 i més carrils bici.

• Mini-bus a demanda perquè les persones amb problemes
de mobilitat puguin accedir als centres sanitaris.

• Obrir el debat sobre el peatge urbà.

Reivindicicacions per barris

Ciutat Vella

Casc Antic Senyalitzar clarament la prioritat de circulació i les velocitats màximes dels diferents vehicles de mobilitat personal. Posar ordre a la distribució urbana de mercaderies.

El Raval Millorar la convivència entre els diversos vehicles de mobilitat personal i els vianants.

Xarxa Veïnal del Raval Complir els acords per a la pacificació de la ronda de Sant Antoni.

L’Eixample

La Dreta de l’Eixample Treure les motocicletes de les voreres, sobretot al carrer d’Aragó.

L’Esquerra de l’Eixample Potenciar els eixos verds i fer respectar la velocitat màxima de 10 km/h. Fer fora les motos de les voreres.

Sagrada Família Frenar la presència d’autocars turístics i solucionar els problemes de desencotxament. Posar remei als problemes de mobilitat generats pel gran volum de visitants i per les terrasses que ocupen de manera abusiva l’espai públic.

Sant Antoni Urbanitzar i pacificar la ronda de Sant Antoni.

Sants-Montjuïc

La Font de la Guatlla Solucionar els problemes de mobilitat generats per la remodelació del carril bici de la Gran Via.

Centre Social de Sants Construir un ascensor a la parada
de metro de Plaça de Sants.

La Satalia Posar en marxa el bus a demanda per millorar la
deficiència de transport públic que pateix la part alta del Poble Sec i evitar que els vehicles aparquin a les voreres. Construir una parada intermèdia al Funicular de Montjuïc, al carrer Nou de la Rambla, i perllongar la línia fins al Castell. Construir un carril bici a Montjuïc.

Les Corts

Les Corts Controlar els nivells de contaminació en les vies de gran circulació. Solucionar els problemes de mobilitat generats per l’alta densitat de vehicles a l’entorn del Camp Nou.

Zona Universitària Més participació veïnal en la presa
de decisions sobre mobilitat.

Sarrià-Sant Gervasi

Barris de Muntanya (Vallvidrera, Tibidabo i les Planes) Habilitar més busos de barri per cobrir la demanda i millorar-ne la freqüència. Potenciar el transport públic alternatiu -Nit Bus, Cuca de Llum, taxis-. Solucionar el problema de saturació del bus de barri 111, molt utilitzat pels turistes, cosa que redueix la capacitat per als veïns. Integrar la Cuca de Llum a la xarxa pública de transport. Habilitar parades als equipaments públics de l’escola Els Xiprers i el Casal Can Rectoret.

Gràcia

Park Güell-la Salut-Sanllehy Millorar l’accessibilitat de les zones altes de Verdi i Sostres, via minibús i escales mecàniques. Regular i resoldre els inconvenients causats per l’accés massiu de visitants al Park Güell, sobretot pels taxis. Que l’Ajuntament faci força davant Territori i Sostenibilitat perquè l’estació de metro de la L9 de Sanllehy es pugui obrir el més aviat possible.

Horta-Guinardó

El Baix Guinardó Reduir el soroll i la contaminació de les rondes i posar ordre als autocars turístics.

Plataforma Can Baró Estudiar l’impacte del turisme en les línies de bus i abordar la instal·lació de plataformes úniques per compartir entre bicicletes i patinets.

La Font d’en Fargues Millorar la connexió en bus als centres sanitaris i implementar el bus a demanda. Instal·lar escales
mecàniques a Llobet i Vall-llosera.

Horta Garantir la mobilitat accessible, ampliant les voreres
i habilitant més escales mecàniques i ascensors. Reduir el
trànsit de pas pels carrers interiors del barri. Estudiar els problemes de contaminació derivats de l’increment del trànsit
de l’avinguda de l’Estatut a conseqüència de les obres
de la Meridiana.

Joan Maragall del Guinardó Implementar les propostes per millorar la mobilitat de la xarxa de bus, el bus de barri i el tram de carril bici de la ronda que falta segregar de la vorera.

Sant Genís dels Agudells Abordar la fase 2 del cobriment
de la ronda de Dalt. Ampliar les estacions de Bicing i instal·lar escales mecàniques.

Nou Barris

Porta Desenvolupar al barri l’eix verd Collserola-avinguda
Meridiana-Glòries.

La Prosperitat Impulsar un Pla de mobilitat del barri que inclogui la millora i pacificació de carrers i, en especial, dels entorns escolars. Millorar la mobilitat del passeig de Valldaura. Continuar la pacificació de la Meridiana. Retornar on eren abans les parades del bus de prop del CAP Rio de Janeiro.

Les Roquetes Recuperar un autobús a la línia 127 -passar de tres a quatre- i dotar de més freqüència la línia 11. Renovar les escales mecàniques. Treure barreres arquitectòniques i arranjar els passos de vianants. Fer la cobertura de la Ronda.

Torre Llobeta i Vilapicina Posar escales mecàniques a la parada de metro de Maragall, a la sortida de l’avinguda dels Quinze, la més propera al CIS Cotxeres. Eliminar les vibracions i els sorolls provocats pel pas dels combois de metro de la L5 al pas per Virrei Amat i en altres punts de la xarxa.

La Trinitat Nova Fer la cobertura de la Ronda. Connectar
el metro entre la Trinitat Nova i la Trinitat Vella.

El Turó de la Peira Obrir l’enllaç de la L5 i la L4 en l’estació de Virrei Amat. Perllongar les obres de remodelació de Fabra i Puig a la part alta del Turó. Acabar de remodelar els carrers Teide, Travau, Orduña i Peñalara, així com les obres de les escales de Matagalls. Millorar l’accessibilitat en el bus de barri amb plataformes per a les persones grans. Fer que el bus connecti el barri amb el CAP Rio de Janeiro, on han traslladat el servei de pediatria.

El Verdum Dotar la línia 11 de bus d’una freqüència de 10 minuts. Implementar el bus de barri. Habilitar una parada de la V29 als jardins de Can Xirigoi i del 132 a l’avinguda dels Quinze, totes dues davant del CUAP Cotxeres. Retornar on eren abans les parades de prop del CAP Rio de Janeiro del passeig de Valldaura.

Sant Andreu

La Sagrera Millorar el projecte de pacificació de l’avinguda Meridiana al seu pas per la Sagrera, inclosa l’estació d’autobusos de Felip II-Garcilaso. Accelerar les obres de la L9 i l’acabament de la L4.

Sant Andreu de Palomar Eliminar les dreceres dels cotxes per l’interior del barri. Licitar les obres de la Meridiana des de Fabra i Puig fins al Pont de Sarajevo, eliminant el desnivell, reduint el número de carrils per als cotxes i valorant la possibilitat d’allargar la L11 fins a Fabra i Puig en forma de tramvia.

Trinitat Uneix Continuar la reforma de l’avinguda Meridiana
a partir del tram de Fabra i Puig. Construir una llosa enjardinada i amb ombra que cobreixi parcialment la Meridiana a partir del pont de Sarajevo, per reduir la contaminació i facilitar la connexió entre barris -a partir del tram 3, el canvi de secció és poc ambiciós (pocs arbres i carril bici)-.

La Maquinista-Mercedes Fer un Pla de mobilitat per a tot el districte que integri els nous planejaments i projectes, com ara els 3.000 nous habitatges previstos al solar de la Mercedes. Projectar una parada de la L9 i la L10 al parc de la Maquinista. Recuperar la línia 11 de bus o una que cobreixi el mateix trajecte.

Sant Martí

El Maresme Augmentar la freqüència de pas del bus 136.

El Parc i la Llacuna del Poblenou Millorar el paviment dels carrers i eliminar barreres arquitectòniques, en especial les dels negocis de restauració que incompleixen les normatives. Buscar una solució per a l’ocupació d’espai per part dels nombrosos equips de filmació cinematogràfica. Pal·liar els problemes derivats de les aglomeracions al Triangle Golfo i a les
discoteques.

La Pau Reduir el soroll i la contaminació de les rondes.

El Poblenou Crear una nova línia de bus entre la H14 i la H16, per donar resposta a l’augment de treballadors del 22@ i del veïnat. Programar que les estacions de la L4 tinguin una segona sortida, donat l’augment exponencial del nombre d’usuaris. Augmentar la freqüència -ara baixíssima- de la línia de bus 136, molt utilitzada per la gent gran per anar a l’Hospital de Mar i on encara hi ha parades sense marquesina. Revisar las marquesines dels busos i posar il·luminació en les que estiguin situades en carrers foscos, amb cobertes verdes o plaques fotovoltaiques. Donar compliment al Compromís per Glòries.

Sant Martí de Provençals Planificar l’entorn de la nova estació entre el carrer de Bac de Roda, el pont del Treball Digne, la rambla de Guipúscoa i la mateixa estació.

L'entrada Com ens movem per la ciutat, un tema clau per al moviment veïnal ha aparegut primer a Carrer.

L'entrada Compàs d’espera per al carril bici de la Via Augusta ha aparegut primer a Carrer.