És obvi que es tracta d’un conjunt de demandes que caldrà concretar i que sovint escapen a un mandat electoral. De fet, considerem que són mesures que s’haurien d’incloure en un acord de ciutat de llarga durada, ja que molts dels problemes estructurals de Barcelona no es resolen en quatre anys, sinó que exigeixen una acció continuada de les Administracions i de la societat. Nosaltres també tenim feina per fer. I som conscients que queden fora altres qüestions essencials que ens requeriran molt de treball. Això només és un recordatori bàsic.

Garantir l’accés a l’habitatge

Sense habitatge no és possible una vida autònoma. Fa massa temps que l’especulació i la manca de polítiques públiques han convertit un bé essencial en un luxe. La política dels darrers mandats ha intentat canviar la situació, però és insuficient. Cal un canvi més substancial que garanteixi l’habitatge i eviti la gentrificació i l’ús d’habitatges per al negoci turístic. Cal més habitatge públic i control dels lloguers. També una política decidida de rehabilitació integral del parc d’habitatges. I que es faci realitat el Pacte per l’Habitatge que fa temps que la Favb i altres entitats han proposat.

Contra les desigualtats i la pobresa

El nivell de desigualtats i pobresa a la ciutat és intolerable. Cal aplicar polítiques estructurals que impliquin a totes les Administracions i agents socials. Necessitem ampliar les polítiques socials i reforçar les que s’han mostrat més eficaces, adequar els horaris dels serveis socials i desenvolupar polítiques que facilitin l’accés equitatiu a les prestacions a les persones que en tenen dret. Cal millorar la humanització de l’atenció i l’estabilitat dels professionals, i instaurar professionals de referència que orientin i acompanyin la ciutadania. També reforçar els plans de barri i millorar-ne la participació. I s’han d’implementar polítiques contra l’encariment de productes bàsics.

Fer front a la crisi ecològica

La crisi ecològica truca a la porta i afecta molts aspectes crucials de la nostra existència: escalfament, sequeres, alimentació, contaminació, energia… Reconvertir la ciutat en clau ecològica requereix un enfocament global que afecti l’urbanisme, el model productiu, de consum… Cal reforçar els refugis climàtics i el verd urbà, i promoure comunitats energètiques a tots els barris que desenvolupin energies renovables i estalvi energètic, i una política ferma de residu zero.

Mobilitat sostenible i barata

El model de mobilitat juga un paper clau en la crisi ecològica. S’ha de reforçar el transport públic, millorant-ne l’accessibilitat, el temps de freqüència i els temps dels recorreguts, tant a Barcelona com a l’àrea metropolitana; desenvolupar el bus a demanda i els busos de barri. Cal seguir reduint l’ús del vehicle privat, ampliar els carrils bici i pacificar-ne l’ús. És necessari mantenir una política tarifària amb perspectiva social. I culminar la unificació del tramvia per la Diagonal.

Espai públic i convivència

Cal garantir l’espai públic com un espai per a tothom, limitant-ne l’ús mercantil. S’ha d’actuar per eliminar les concentracions i activitats que generen nivells de soroll insuportables, i per garantir un espai segur per a tothom. Calen actuacions urbanístiques orientades a facilitar la mobilitat de totes les persones, sobretot les que per raons d’edat o discapacitats tenen més dificultats. Com hem dit, també cal incrementar el verd a tots els barris.

Justícia territorial

Necessitem polítiques urbanístiques centrades a les àrees i barris més degradats, que tinguin en compte la seva morfologia particular. Cal implementar mesures per evitar que les millores urbanístiques que es facin reforcin processos gentrificadors. I millorar els espais per a activitats productives. També cal revisar el planejament per evitar processos especulatius i definir la relació amb l’espai metropolità.

Participació i teixit social

Els problemes que té la ciutat només es poden resoldre amb una participació activa de la ciutadania. Cal enfortir, amb recursos i fórmules de gestió, el teixit associatiu, que és clau per garantir la participació. S’han de millorar els processos participatius, sobretot reforçant l’escolta i la deliberació, reconeixent la veu dels col·lectius que treballen als barris i complint i retent comptes dels resultats dels processos participatius. És necessari avançar en la participació ciutadana en tots els centres finançats amb diners públics -sanitaris, educatius, assostencials, esportius…-, així com garantir la continuïtat dels models de gestió cívica d’equipaments de barri.

Completar la xarxa d’equipaments

S’han de projectar i construir els equipaments pendents, tenint en compte els diferents plans d’equipaments; remodelar els equipaments que ja existeixen i incorporar millores que els facin energèticament eficients. També és necessari garantir la participació del veïnat en la seva gestió, tenint en compte les necessitats dels diferents col·lectius. I s’ha d’avançar cap a equipaments d’usos polivalents i que afavoreixin les relacions intergeneracionals.

Salut universal

Garantir unes bones condicions de salut obliga a plantejar accions a totes les activitats que hi influeixen. Per això demanem una política activa per atacar les qüestions que afecten a la salut, com una millora del sistema sanitari. Entre les qüestions prioritàries està reforçar l’assistència primària i la construcció dels CAP i dels equipaments sanitaris pendents a molts barris; la inclusió de les residències de gent gran en la cobertura sanitària pública. I el problema més urgent de salut pública: cal erradicar l’amiant a la ciutat, garantint que es durà a terme a tots els espais públics i vetllant perquè s’apliqui als espais privats -campanyes informatives, aplicació de la futura normativa i control de les tasques de desamiantat-..

Educació i cultura per a tothom

És necessari continuar el desplegament de les escoles bressol, impulsar polítiques contra la segregació escolar i fer millores en la dotació dels centres educatius. També expandir les activitats culturals al conjunt dels barris, reforçant les iniciatives locals. Cultura per la igualtat i contra la discriminació.

L'entrada Les prioritats de la Favb davant del pròxim mandat municipal ha aparegut primer a Carrer.

Barcelona té ara molts problemes estructurals que necessiten polítiques ambicioses, de llarg recorregut: habitatge, desigualtats, pobresa, crisi ecològica, canvis demogràfics, de salut, de model econòmic. I aquests problemes no tenen una solució senzilla, exigeixen respostes complexes, una intervenció pública decidida i una implicació social forta. Cal que la població estigui ben informada, funcioni la participació i s’enforteixin les organitzacions socials.

Tot això pot semblar obvi. Però les polítiques no es fan només per mera racionalitat i sentit públic. Estan influïdes per interessos privats, ideologies, prejudicis socials… I els darrers anys hem pogut veure com són de forts i la capacitat d’influència que tenen alguns poders econòmics. Ho hem vist en el tema de la municipalització de la gestió de l’aigua, en el de les terrasses, en la regulació de l’habitatge, en el pla d’usos de l’Eixample… No és casualitat que una de les puntes d’atac d’aquests grups hagi estat el reglament
de participació i el suport municipal a les entitats. Els hi fem nosa.

Sigui quin sigui el resultat de la pròxima escomesa electoral, el moviment veïnal ha de continuar treballant pel que és essencial: exigir polítiques que permetin afrontar els problemes del veïnat, defensar la continuïtat d’aquelles que s’han mostrat útils, per enfortir els serveis públics, per generar convivència als barris, perquè la participació veïnal sigui real, perquè els temes complexos s’abordin seriosament, perquè les desigualtats deixin de significar un malson per a molta gent, perquè es doni suport als teixits socials dels barris. I per fer-ho, hem de treballar en una doble direcció. La de l’acció política, per influir en les Administracions -Ajuntament, Generalitat, Estat- i en l’opinió pública. I també en l’enfortiment i la renovació de les entitats i les xarxes organitzades als barris. I com sempre, fer-ho amb paciència, tenacitat, bon humor i capacitat d’autocrítica i d’incorporar noves generacions d’activistes, que són el futur.

L'entrada Un nou cicle ha aparegut primer a Carrer.

Vincle amb altres actors socials

Completava aquesta visió amb el reforç de la col·laboració amb altres actors socials de la ciutat, i així va ser el nostre vincle infatigable amb el CAB, Sinera, la Confavc, que va facilitar el consens i el reforç dels lligams. “Pocs que som i a sobre no ens barallarem, no fotem!”. Quina capacitat de treball i entrega! Hem compartit tantes hores de reflexió i debat -a voltes encès, perquè en Joan no era un home tebi- i tants bons moments d’amistat en aquests anys intensos! I quina humilitat també, sotmetent tantes decisions al parer col·lectiu!

Amb el cor encongit hem viscut els últims mesos. Continuava treballant en reformes internes importants i al maig va acompanyar-nos a unes jornades. Volia sobreposar-se al patiment. I ja inevitablement des de casa, va seguir l’acte del 50 aniversari de la Favb al Saló de Cent, que celebrava en acabar-lo, entusiasta i generós. Ens toca ara a nosaltres sobreposar-nos a la consternació. Celebrar i agrair la seva gran visió de ciutat, transmesa amb una convicció sense fissures en la capacitat de transformació del treball col·lectiu. La Favb, per descomptat, però molt més enllà, Barcelona té un deute ineludible amb Joan Bordetas.

L'entrada Barcelona té un deute ineludible amb Joan Bordetas ha aparegut primer a Carrer.