Cada quatre anys canviem de responsables municipals. Fins i tot quan no canvia el color polític de l’alcaldia, experimentem canvis. L’any electoral sempre representa una aturada de l’activitat. I després, massa vegades, allò que s’havia treballat i acordat queda en paper mullat, en frustració. Al moviment veïnal sabem que sempre ens toca insistir en el més essencial, sempre ens toca tornar a començar. Només amb tenacitat aconseguim millores per als nostres barris.

Barcelona té ara molts problemes estructurals que necessiten polítiques ambicioses, de llarg recorregut: habitatge, desigualtats, pobresa, crisi ecològica, canvis demogràfics, de salut, de model econòmic. I aquests problemes no tenen una solució senzilla, exigeixen respostes complexes, una intervenció pública decidida i una implicació social forta. Cal que la població estigui ben informada, funcioni la participació i s’enforteixin les organitzacions socials.

Tot això pot semblar obvi. Però les polítiques no es fan només per mera racionalitat i sentit públic. Estan influïdes per interessos privats, ideologies, prejudicis socials… I els darrers anys hem pogut veure com són de forts i la capacitat d’influència que tenen alguns poders econòmics. Ho hem vist en el tema de la municipalització de la gestió de l’aigua, en el de les terrasses, en la regulació de l’habitatge, en el pla d’usos de l’Eixample… No és casualitat que una de les puntes d’atac d’aquests grups hagi estat el reglament
de participació i el suport municipal a les entitats. Els hi fem nosa.

Sigui quin sigui el resultat de la pròxima escomesa electoral, el moviment veïnal ha de continuar treballant pel que és essencial: exigir polítiques que permetin afrontar els problemes del veïnat, defensar la continuïtat d’aquelles que s’han mostrat útils, per enfortir els serveis públics, per generar convivència als barris, perquè la participació veïnal sigui real, perquè els temes complexos s’abordin seriosament, perquè les desigualtats deixin de significar un malson per a molta gent, perquè es doni suport als teixits socials dels barris. I per fer-ho, hem de treballar en una doble direcció. La de l’acció política, per influir en les Administracions -Ajuntament, Generalitat, Estat- i en l’opinió pública. I també en l’enfortiment i la renovació de les entitats i les xarxes organitzades als barris. I com sempre, fer-ho amb paciència, tenacitat, bon humor i capacitat d’autocrítica i d’incorporar noves generacions d’activistes, que són el futur.

Compartir