<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><rss version="2.0"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:wfw="http://wellformedweb.org/CommentAPI/"
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"
	xmlns:sy="http://purl.org/rss/1.0/modules/syndication/"
	xmlns:slash="http://purl.org/rss/1.0/modules/slash/"
	>

<channel>
	<title>Articles relacionats amb «sindicats» | Carrer</title>
	<atom:link href="https://carrer.cat/tag/sindicats/feed/" rel="self" type="application/rss+xml" />
	<link>https://carrer.cat/tag/sindicats/</link>
	<description>Revista Carrer</description>
	<lastBuildDate>Thu, 11 Jan 2024 11:41:28 +0000</lastBuildDate>
	<language>ca</language>
	<sy:updatePeriod>
	hourly	</sy:updatePeriod>
	<sy:updateFrequency>
	1	</sy:updateFrequency>
	<generator>https://wordpress.org/?v=7.1</generator>

<image>
	<url>https://carrer.cat/wp-content/uploads/2023/05/cropped-Carrer-logotip-web-32x32.png</url>
	<title>Articles relacionats amb «sindicats» | Carrer</title>
	<link>https://carrer.cat/tag/sindicats/</link>
	<width>32</width>
	<height>32</height>
</image> 
	<item>
		<title>Acabar amb la precarietat laboral, una fita sindical</title>
		<link>https://carrer.cat/article/acabar-amb-la-precarietat-laboral-una-fita-sindical/</link>
		
		<dc:creator><![CDATA[Néstor Bogajo]]></dc:creator>
		<pubDate>Wed, 10 Jan 2024 12:06:00 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[organització obrera]]></category>
		<category><![CDATA[precarietat laboral]]></category>
		<category><![CDATA[sindicats]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://carrer.cat/?post_type=article&#038;p=8886</guid>

					<description><![CDATA[<p>L’acció sindical i la participació en el diàleg social ha donat lloc a acords com el de la reforma laboral i l’augment substancial del SMI</p>
<p>L'entrada <a href="https://carrer.cat/article/acabar-amb-la-precarietat-laboral-una-fita-sindical/">Acabar amb la precarietat laboral, una fita sindical</a> ha aparegut primer a <a href="https://carrer.cat">Carrer</a>.</p>
]]></description>
										<content:encoded><![CDATA[
<p class="wp-block-paragraph">La lluita contra la precarietat laboral ha sigut una de les principals reivindicacions de la UGT des de la seva fundació l’any 1888 a Barcelona. Des de llavors, ens hem adaptat als canvis sense renunciar als nostres principis: la millora de les condicions de treball, el desenvolupament i la redistribució econòmica, i el progrés social i cultural. La nostra actuació la realitzem a través de l’acció sindical als centres de treball, amb la negociació col·lectiva com a eina fonamental per al repartiment de la riquesa i amb el diàleg social i la representació institucional.</p>



<p class="wp-block-paragraph">La representació sindical és garantia de drets. Està més que demostrat que allà on tenim representació sindical hi ha millors condicions de treball. És per això que per a la UGT és fonamental augmentar el nostre número de delegats i delegades als centres de treball, per defensar més i millor els treballadors i treballadores. Ser un sindicat representatiu ens permet formar part del diàleg social i situar les nostres reivindicacions davant dels poders públics, incidint en les polítiques públiques i avançar en més i millors drets laborals i socials. Amb aquesta actuació defensem la totalitat dels treballadors i treballadores, estiguin o no afiliats al sindicat o tinguin o no representació sindical als seus centres de treball.</p>



<p class="wp-block-paragraph">La nostra acció sindical i la participació en el diàleg social ha donat lloc a acords com el de la reforma laboral i l’augment substancial del salari mínim interprofessional (SMI). La reforma laboral ha incidit de manera significativa en la lluita contra la precarietat laboral a Barcelona, amb l’augment de l’ocupació, sobretot entre les dones i els joves, i l’augment significatiu de la contractació indefinida que ha donat estabilitat a milers de treballadors i treballadores. L’augment del SMI, per la seva banda, ha sigut clau per a la lluita contra la precarietat a la ciutat. No obstant això, tot i l’important augment global registrat entre 2018 i 2023 -un 46,74%, de 736 a 1.080 euros-, el SMI a Espanya continua essent insuficient, tenint en compte les capacitats econòmiques i productives del nostre país, les realitats de l’entorn europeu i les recomanacions de la Carta Social Europea en termes de remuneració justa.</p>



<p class="wp-block-paragraph">Viure a Barcelona amb 1.080 euros al mes no és gens fàcil, i és per això que continuem reivindicant pujades salarials per fer front a l’increment de preus i que reclamem al Govern de Catalunya i a les patronals la creació d’un salari mínim de referència equivalent al 60% del salari mitjà del país, que en l’actualitat és de 1.371,55 euros mensuals (19.201,68 euros bruts l’any).</p>



<p class="wp-block-paragraph"><strong>Mala praxis de les empreses</strong></p>



<p class="wp-block-paragraph">Al llarg del 2023, hem vist la mala praxi i la dinàmica especulativa d’algunes empreses que traslladen l’increment dels costos de les matèries primeres i l’energia al preu final de venda dels productes, i aconsegueixen increments rècord dels seus marges de benefici, que repercuteixen en l’increment de l’IPC i enfonsen la capacitat adquisitiva de les persones treballadores, ja que els increments salarials es troben molt lluny de l’augment dels preus.</p>



<p class="wp-block-paragraph">Davant d’aquesta situació, cal continuar avançant en noves reformes per acabar amb la precarietat laboral encara existent, augmentar salaris i establir polítiques actives efectives per donar oportunitats a les persones que encara no tenen feina, així com implementar canvis en el sistema productiu, incentivant les activitats que aporten major valor afegit.</p>



<p class="wp-block-paragraph"><em>* Núria Giraldo és Secretaria de Política Sindical d’UGT Catalunya.</em></p>
<p>L'entrada <a href="https://carrer.cat/article/acabar-amb-la-precarietat-laboral-una-fita-sindical/">Acabar amb la precarietat laboral, una fita sindical</a> ha aparegut primer a <a href="https://carrer.cat">Carrer</a>.</p>
]]></content:encoded>
					
		
		
			</item>
		<item>
		<title>El cas dels ‘riders’, la llar i les cures: fer proper el sindicalisme</title>
		<link>https://carrer.cat/article/el-cas-dels-riders-la-llar-i-les-cures-fer-proper-el-sindicalisme/</link>
		
		<dc:creator><![CDATA[Néstor Bogajo]]></dc:creator>
		<pubDate>Wed, 10 Jan 2024 12:05:00 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[organització obrera]]></category>
		<category><![CDATA[precarietat laboral]]></category>
		<category><![CDATA[sindicats]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://carrer.cat/?post_type=article&#038;p=8887</guid>

					<description><![CDATA[<p>Allà on no hi ha un centre de treball fix, la dificultat que els treballadors i les treballadores s’organitzin s’intensifica de forma notable</p>
<p>L'entrada <a href="https://carrer.cat/article/el-cas-dels-riders-la-llar-i-les-cures-fer-proper-el-sindicalisme/">El cas dels ‘riders’, la llar i les cures: fer proper el sindicalisme</a> ha aparegut primer a <a href="https://carrer.cat">Carrer</a>.</p>
]]></description>
										<content:encoded><![CDATA[
<p class="wp-block-paragraph">En la precarietat interseccionen múltiples factors que generen una situació d’incapacitat per poder tenir una vida digna i vivible. I l’equació de la problemàtica no és difícil de veure: preus alts d’habitatge, energia i alimentació, i el desconeixement i la manca de drets, entre d’altres, fan que només amb els nostres salaris -fins i tot amb les pujades del salari mínim interprofessional (SMI)- sigui impossible cobrir totes les necessitats bàsiques. El problema, però, és difícil d’abordar sense voluntat política i eines per conquerir, recuperar i exercir drets que ens permetin tenir una vida millor. Això de la voluntat política dona per a un altre debat. Centrem-nos ara en les eines.</p>



<p class="wp-block-paragraph"><strong>Eina eficaç contra la precarietat</strong></p>



<p class="wp-block-paragraph">El sindicalisme de classe no ha deixat de ser una de les eines més eficaces per a la classe treballadora, sobretot per a la que pateix més precarietat. Els darrers anys, hem estat testimonis de grans canvis a nivell macro, com la reforma laboral i la de les pensions. I a nivell micro, tenim experiències de conquesta i reconeixement de drets amb els col·lectius de les treballadores de la llar i les cures i els <em>riders</em>, per exemple.</p>



<p class="wp-block-paragraph">Precisament amb aquests col·lectius hem après novament que el sindicalisme ha de ser proper, d’interacció personal. Allà on no hi ha un centre de treball fix, sense espai físic comú, sense interacció social, sense temps, amb mancances de tota mena, la dificultat que els treballadors i treballadores ens puguem organitzar s’intensifica notablement. Les organitzacions hem de fer l’esforç de portar les eines allà on calen.</p>



<p class="wp-block-paragraph">Així ho hem fet amb els <em>riders</em>: els hem informat un a un sobre els seus drets, al carrer mateix; hem fet tallers de formació sobre els mecanismes per poder exercir aquests drets, i sobre normes de circulació viària per evitar accidents; els hem assessorat per a la seva regularització administrativa; els hem acompanyat jurídicament en les denúncies davant la inspecció de treball, i també acompanyat en les iniciatives d’organització cooperativa; i hem lluitat al seu costat en vagues i en la convocatòria d’eleccions sindicals. És aquesta una de les principals estratègies que tenim sobre la taula, la de lligar per la nostra via allò que el capitalisme i la patronal trenquen: la unitat dels processos productius, i entre els treballadors i treballadores.</p>



<p class="wp-block-paragraph">Ha estat una experiència similar a la de les companyes del treball de la llar i les cures. Anys de col·laboració amb les entitats i d’assessorament en temes d’estrangeria ens han permès  també aproximar al sindicat, de manera presencial i virtual, a milers de dones que han realitzat la formació de drets laborals i que han decidit afiliar-se i organitzar-se al sindicat per defensar de manera individual allò que és just al seu lloc de treball, però també per reclamar de manera col·lectiva la ratificació del conveni 189 i el dret al subsidi per desocupació.</p>



<p class="wp-block-paragraph"><em>* Liliana Reyes és secretaria de Noves Realitats del Treball, Territori i Migracions de CCOO.</em></p>
<p>L'entrada <a href="https://carrer.cat/article/el-cas-dels-riders-la-llar-i-les-cures-fer-proper-el-sindicalisme/">El cas dels ‘riders’, la llar i les cures: fer proper el sindicalisme</a> ha aparegut primer a <a href="https://carrer.cat">Carrer</a>.</p>
]]></content:encoded>
					
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Míriam (Sindicato Las Kellys Cataluña): “Si te quejas, estás marcada, no volverás a trabajar”</title>
		<link>https://carrer.cat/article/miriam-sindicato-las-kellys-cataluna-si-te-quejas-estas-marcada-no-volveras-trabajar/</link>
		
		<dc:creator><![CDATA[fatmin]]></dc:creator>
		<pubDate>Fri, 26 Nov 2021 09:49:33 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[condicions laborals]]></category>
		<category><![CDATA[hotels]]></category>
		<category><![CDATA[kellys]]></category>
		<category><![CDATA[neteja]]></category>
		<category><![CDATA[sindicats]]></category>
		<category><![CDATA[turisme]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://carrer.cat/art_cles_carrer/miriam-sindicato-las-kellys-cataluna-si-te-quejas-estas-marcada-no-volveras-trabajar/</guid>

					<description><![CDATA[<p>La expresión las Kellys procede de la contracción de la frase las-que-limpian y es el nombre que este colectivo obrero -netamente femenino- se ha dado para identificarse y reivindicar sus derechos. Su nombre técnico es el de camareras de hotel, que son aquellas que preparan las habitaciones de los establecimientos hoteleros para que puedan ser [&#8230;]</p>
<p>L'entrada <a href="https://carrer.cat/article/miriam-sindicato-las-kellys-cataluna-si-te-quejas-estas-marcada-no-volveras-trabajar/">Míriam (Sindicato Las Kellys Cataluña): “Si te quejas, estás marcada, no volverás a trabajar”</a> ha aparegut primer a <a href="https://carrer.cat">Carrer</a>.</p>
]]></description>
										<content:encoded><![CDATA[<p>La expresión <em>las Kellys</em> procede de la contracción de la frase <em>las-que-limpian</em> y es el nombre que este colectivo obrero -netamente femenino- se ha dado para identificarse y reivindicar sus derechos. Su nombre técnico es el de <em>camareras de hotel</em>, que son aquellas que preparan las habitaciones de los establecimientos hoteleros para que puedan ser ocupados por sus huéspedes. Un oficio tristemente célebre por su dureza física y sus terribles condiciones laborales. Y un colectivo que lleva años en lucha.</p>
<p><strong>¿Es duro ser camarera de hotel?</strong><br />
Poco a poco vas cogiendo el ritmo, pero al principio cuesta muchísimo, porque es un trabajo físicamente muy, muy duro. No todo el mundo lo puede hacer. Hay muchas mujeres que empiezan y se marchan al cabo de uno o dos días. No aguantan.</p>
<p><strong>Pero usted está en este trabajo desde 2002. ¿Cómo ha podido aguantar?</strong><br />
Antes la situación era mejor. Trabajaba directamente para el hotel, con un convenio de hostelería, derecho a vacaciones, pagas extras… Ahora se ha ido de madre.</p>
<p><strong>¿En qué sentido?</strong><br />
Yo no tenía ni idea de derechos laborales ni de sindicalismo, pero recuerdo que cuando se promulgó la Reforma Laboral de Mariano Rajoy, en 2012, todo se vino abajo. Las condiciones cambiaron radicalmente. Entró en vigor la externalización de los servicios esenciales y los hoteles empezaron a despedir a plantillas enteras, que luego fueron contratadas por empresas externas, subcontratas. Es frecuente que el dueño del hotel sea a la vez el propietario de la subcontrata.</p>
<p><strong>La jugada es maestra: el dueño del hotel se ahorra el convenio y el pago de salarios dignos, y logra imponer una relación laboral precaria y con los mínimos derechos.</strong><br />
Exacto. Una subcontrata abarata los costes. Y rebaja los derechos: no tienes derecho a sindicarte ni a reclamar. Porque desde el momento en que lo haces prácticamente estás en la calle. Ya no te volverán a contratar.</p>
<p><strong>¿Hay miedo a sindicarse?</strong><br />
No es delito sindicarse, pero les han metido el miedo a las trabajadoras para que cada vez que oigan hablar de sindicalismo no quieran saber nada. Porque piensan, mejor dicho, <em>saben</em> que desde el momento en que se sindiquen ya no podrán trabajar.</p>
<p><strong>¿Cuál es el perfil de la <em>kelly</em>?</strong><br />
Son mujeres en situación de vulnerabilidad. Son ellas las que llevan el dinero a casa y sacan adelante el hogar. Sus familias dependen del dinero que ganan. No pueden darse el lujo de dejar el trabajo y buscar otro. En definitiva, no se ven fuera del empleo de camarera de hotel; prescindir del dinero que ganan con ello no es una opción.</p>
<p><strong>Hábleme de sus condiciones laborales.</strong><br />
Te cuento sobre mí misma, mi ejemplo. En 2012 estaba trabajando en un hotel de cinco estrellas a través de una ETT [empresa de trabajo temporal], que me pagaba a 10,50 euros la hora. El hotel tenía su plantilla y yo acudía en días puntuales, cuando subía la faena. Al comenzar 2013, empecé a buscar un trabajo de camarera con mayor estabilidad. Entonces se puso en contacto conmigo una empresa. En la entrevista me ofrecieron un puesto en el mismo hotel donde había comenzado: el Grand Marina, en el World Trade Center. Y me dijeron: “Vas a hacer 13 habitaciones en cinco horas y vas a cobrar 530 euros netos”.</p>
<p><strong>¿Y qué ocurrió?</strong><br />
Me quedé muerta. Cuando yo empecé en este trabajo en 2002 hacíamos 11 habitaciones en ocho horas.</p>
<p><strong>Un más que considerable aumento de productividad.</strong><br />
Obviamente, rechacé el trabajo. ¿Cómo iba a hacer eso en cinco horas, si cuando empecé allí ya acababa tarde porque no era capaz de terminar una habitación en la ratio estipulada? Y es que los hoteles de cinco estrellas son los que más trabajo dan. En definitiva, en diez años, de 2002 a 2012, la evolución ha sido esta. Me quedé admirada de que, con el tiempo, las cosas no hubieran mejorado sino ido a muchísimo peor.</p>
<p><strong>Luego sus condiciones empeoraron.</strong><br />
Tras esa entrevista estuve buscando faena y no encontraba nada. Decidí irme a Londres a probar suerte. Pero antes me llama la ETT para la que solía trabajar y me comunica que tienen un trabajo para mí, de camarera de hotel. “¿Y cuánto pagáis la hora?”, pregunto. Y la respuesta fue: “No, ya no pagamos por hora. Ahora se paga por habitación hecha. A 1,80 euros, como mucho, por habitación”. La ETT se había convertido en una subcontrata, a raíz de la Reforma Laboral. Todas las ETT sufrieron esta transformación, porque pasaron de pagar por hora a pagar por producción. Es el trabajo a destajo: a más habitaciones, más dinero. “Te vas a llevar un dinerito a casa”, te decían. ¿Un dinerito? ¿Qué dinerito? Te engañaban de esa manera.</p>
<p><strong>En <em>El País</em> se afirmaba que “la repetición a toda prisa de movimientos -agacharse para recoger la ropa, doblar sábanas, hacer la cama, fregar suelos, limpiar cristales- suele dejar lesiones”. Usted añadía que “con cincuenta y pico estás totalmente rota”.</strong><br />
Es la realidad. Las mujeres que entran a trabajar, si duran un mes, acaban enfermas. El trabajo es físicamente muy duro. Pero es que además no puedes ir a comer porque no tienes tiempo; no puedes ir al lavabo porque dejas de hacer habitaciones. Si comes y vas al lavabo acabarás más tarde y las horas extras nunca te las pagarán. Es un trabajo a destajo que te imponen: el número de habitaciones se ha de hacer a toda costa. Si no, te despiden. O te sancionan. Y si te quejas o te marchas, sabes que no volverás a trabajar: has quedado marcada.</p>
<p><strong>¿A qué puertas han llamado para defender sus derechos?</strong><br />
Con el PSOE llevamos al Congreso la llamada <em>Ley Kelly</em>, para acabar con la subcontratación de las camareras de hotel. Los socialistas se comprometieron a sacarla adelante, pero la norma duerme en un cajón hasta el día de hoy. Y en 2018 todo el Parlamento catalán aprobó el llamado <em>Sello</em> -o distintivo- <em>de Calidad</em> para combatir la precariedad del colectivo, pero que todavía no ha sido desarrollado.</p>
<p><strong>¿Y eso por qué?</strong><br />
Nos dicen que la patronal no quiere. Y que los sindicatos tampoco apoyan la iniciativa. ¿Dónde están los sindicatos que dicen defender a los trabajadores? Fuimos a UGT y nos recibieron con muy buenas formas: nos dijeron que iban a hacer lo posible. Pero era mentira, porque ya habían pactado todo con la patronal. Son unos falsos. Y luego acudimos a CCOO y esta vez ya nos recibieron de mala manera. Apenas nos dedicaron tres minutos y ya está, vete. ¡Fueron unos bordes! Así que tuvimos que montar nuestra propia organización sindical: el Sindicato Las Kellys Cataluña.</p>
<p><strong>Han emprendido otra iniciativa autogestionaria.</strong><br />
Sí, un portal de reservas, solo con hoteles que respeten las condiciones laborales de nuestro colectivo. Ya hemos recaudado 90.000 euros mediante el sistema de <em>crowfunding</em> y esperamos que esté operativo en 2022.</p>
<h2>Un ejemplo de entereza</h2>
<p>Míriam es una mujer de 47 años, de cuerpo menudo y voz suave, pero de voluntad de hierro. Llegó de Ecuador en 1999, y empezó trabajando como interna en una casa. De ahí pasó a trabajar en una cafetería, en Sants. “Al principio me gustaba, pero tenía que estar de pie nueve o diez horas, y además había mucho trabajo. Me dolían las piernas”, recuerda. Tres años después, le ofrecieron un empleo del que “no tenía la más mínima idea”: limpiar en un hotel en obras, próximo a inaugurarse. Tras la inauguración, le tocó limpiar las habitaciones, un oficio al que llamaban <em>camarera de hotel</em> y que también desconocía porque “no es lo mismo que limpiar en una casa”. Desde entonces no solo sigue ejerciéndolo -pese a las terribles condiciones laborables- sino que forma parte del sindicato que las propias trabajadoras han tenido que constituir para reivindicar sus derechos.</p>
<p>L'entrada <a href="https://carrer.cat/article/miriam-sindicato-las-kellys-cataluna-si-te-quejas-estas-marcada-no-volveras-trabajar/">Míriam (Sindicato Las Kellys Cataluña): “Si te quejas, estás marcada, no volverás a trabajar”</a> ha aparegut primer a <a href="https://carrer.cat">Carrer</a>.</p>
]]></content:encoded>
					
		
		
			</item>
	</channel>
</rss>
