La lluita contra la precarietat laboral ha sigut una de les principals reivindicacions de la UGT des de la seva fundació l’any 1888 a Barcelona. Des de llavors, ens hem adaptat als canvis sense renunciar als nostres principis: la millora de les condicions de treball, el desenvolupament i la redistribució econòmica, i el progrés social i cultural. La nostra actuació la realitzem a través de l’acció sindical als centres de treball, amb la negociació col·lectiva com a eina fonamental per al repartiment de la riquesa i amb el diàleg social i la representació institucional.

La representació sindical és garantia de drets. Està més que demostrat que allà on tenim representació sindical hi ha millors condicions de treball. És per això que per a la UGT és fonamental augmentar el nostre número de delegats i delegades als centres de treball, per defensar més i millor els treballadors i treballadores. Ser un sindicat representatiu ens permet formar part del diàleg social i situar les nostres reivindicacions davant dels poders públics, incidint en les polítiques públiques i avançar en més i millors drets laborals i socials. Amb aquesta actuació defensem la totalitat dels treballadors i treballadores, estiguin o no afiliats al sindicat o tinguin o no representació sindical als seus centres de treball.

La nostra acció sindical i la participació en el diàleg social ha donat lloc a acords com el de la reforma laboral i l’augment substancial del salari mínim interprofessional (SMI). La reforma laboral ha incidit de manera significativa en la lluita contra la precarietat laboral a Barcelona, amb l’augment de l’ocupació, sobretot entre les dones i els joves, i l’augment significatiu de la contractació indefinida que ha donat estabilitat a milers de treballadors i treballadores. L’augment del SMI, per la seva banda, ha sigut clau per a la lluita contra la precarietat a la ciutat. No obstant això, tot i l’important augment global registrat entre 2018 i 2023 -un 46,74%, de 736 a 1.080 euros-, el SMI a Espanya continua essent insuficient, tenint en compte les capacitats econòmiques i productives del nostre país, les realitats de l’entorn europeu i les recomanacions de la Carta Social Europea en termes de remuneració justa.

Viure a Barcelona amb 1.080 euros al mes no és gens fàcil, i és per això que continuem reivindicant pujades salarials per fer front a l’increment de preus i que reclamem al Govern de Catalunya i a les patronals la creació d’un salari mínim de referència equivalent al 60% del salari mitjà del país, que en l’actualitat és de 1.371,55 euros mensuals (19.201,68 euros bruts l’any).

Mala praxis de les empreses

Al llarg del 2023, hem vist la mala praxi i la dinàmica especulativa d’algunes empreses que traslladen l’increment dels costos de les matèries primeres i l’energia al preu final de venda dels productes, i aconsegueixen increments rècord dels seus marges de benefici, que repercuteixen en l’increment de l’IPC i enfonsen la capacitat adquisitiva de les persones treballadores, ja que els increments salarials es troben molt lluny de l’augment dels preus.

Davant d’aquesta situació, cal continuar avançant en noves reformes per acabar amb la precarietat laboral encara existent, augmentar salaris i establir polítiques actives efectives per donar oportunitats a les persones que encara no tenen feina, així com implementar canvis en el sistema productiu, incentivant les activitats que aporten major valor afegit.

* Núria Giraldo és Secretaria de Política Sindical d’UGT Catalunya.

Compartir