Inauguració imminent… o no

La gestió del club també hi ha tingut molt a veure, tant en la planificació i calendarització dels treballs, com a l’hora comunicar-ne l’avenç. A les modificacions d’última hora en el projecte inicial que van provocar que l’estudi d’arquitectes responsable, el japonès Nikken Sekei, se n’acabés desmarcant, s’hi va sumar la contractació de la constructora turca Limak, sense experiència recent en la construcció de grans estadis, que oferia unes condicions contractuals low cost i un calendari d’entrega temerari que des de molts àmbits, començant per la Cambra de Contractistes d’Obra de Catalunya, es veia del tot irrealitzable. Aquest cronograma preveia la reobertura parcial del recinte -només les antigues primera i segona graderies, que no s’han enderrocat- el novembre passat, fa quasi un any, coincidint amb el 125è aniversari de l’entitat. No es va produir, i des de llavors la directiva blaugrana va iniciar un extenuant joc d’insinuacions d’una inauguració imminent. La més sonada, pel trofeu Joan Gamper, el passat 10 d’agost, amb un vídeo de to triomfal protagonitzat pel mateix president Joan Laporta.

Arran d’aquesta ensulsiada, la directiva va virar l’estratègia i va anunciar una reobertura per fases, que durant uns primers partits només ocuparia l’antiga tribuna i un dels gols, i s’aniria ampliant de manera progressiva. Aquest enèsim canvi de guió ha acabat provocant un nou episodi del serial, aquest cop amb l’Ajuntament de Barcelona. Malgrat el pressing blaugrana per obtenir l’anhelada llicència de primera ocupació -el document que acredita que una construcció està acabada, s’adequa al pla d’obres i a l’activitat prevista-, fonts municipals asseguren que el club no havia entregat una acta de finalització de les obres a mitjan setembre, només documents parcials, i així, era impossible engegar un tràmit que, en condicions normals, sol tardar diversos mesos.

La política comunicativa temerària dels responsables del Barça ha acabat exasperant els socis i abonats, que han iniciat la temporada sense saber en quin recinte es jugarà el pròxim partit fins pocs dies abans. Però també provoca angoixa a un altre actor que sovint, en tot el que té a veure amb el Camp Nou, sol quedar fora de joc: el veïnat de les Corts. Des que es van obtenir els permisos per tirar endavant l’execució de les obres, el club ha intentat mostrar una imatge de diàleg i transparència amb els diversos agents associatius de l’entorn de l’estadi, com ara els representants de les associacions veïnals de Sant Ramon, el Racó de les Corts, les Corts Sud, Avinguda de Xile i Camp Nou, segons explica Anna Ramon, presidenta d’aquesta darrera entitat. En general, el teixit veïnal valora el to positiu d’aquestes trobades, que s’han celebrat un cop al mes, però també assenyala la sensació d’improvisació i els canvis constants en el projecte que no sempre tenen explicació. Andrés Quílez, president de l’AV Sant Ramon, cita un exemple: “El club ens va assegurar que el recinte seria un espai obert, integrat al veïnat, per poder-hi passejar quan no hi hagués partits. I de moment el que veiem és que estan ficant tanques a tot el perímetre”.

El principal cavall de batalla dels representants veïnals en la seva interlocució amb el FC Barcelona, ha estat lluitar per uns horaris d’obra sostenibles per al descans dels habitants de l’entorn. D’inici es va acordar que es podia treballar cada dia fins a les 18.00 hores, i d’aquesta hora fins a les 12 de la nit es podien fer feines sense maquinària pesada i sense impacte lumínic a les zones interiors de l’estadi o a la zona del Gol Nord, on no hi ha residents. Però a partir del març d’enguany, veient el retard que acumulaven els treballs, el club va començar a demanar a l’Ajuntament permisos extraordinaris per fer torns de 24 hores, respectant la normativa sobre contaminació acústica. Un situació que, a mida que han passat els mesos, s’ha acabat normalitzant.

Soroll -i una cimentera- a les Corts

“Hem cedit perquè som els primers interessats que l’obra s’acabi com més aviat millor, però si van tan a corre cuita, també ens preocupa molt en quines condicions s’obrirà”, assenyala Ramon. Amb tot, explica que durant aquests mesos han estat constants les queixes per sorolls i molèsties “de matinada”, així com les trucades al Districte de les Corts que se salden amb la presència d’una patrulla policial “que, això sí, els fa parar”. Aquest estira i arronsa s’ha saldat amb diverses denúncies de les patrulles. L’última que ha transcendit, a inicis de setembre, per treballar en diumenge sense permís. El club i Limak sempre responsabilitzen d’aquestes situacions alguna de les moltes subcontractades que hi treballen. “Els posen una multa de 300 euros, que són 150 si els paguen immediatament; això no és res per al volum de negoci que hi ha aquí”, conclou la presidenta de l’AV del Camp Nou.

Per la seva banda, Quílez explica que ell mateix va haver de plantar-se a les portes de l’antic Miniestadi per aturar el nombre de camions que hi circulaven, molt superior al que s’havia acordat. En aquest lloc s’hi va instal·lar l’abocador de les runes producte de les demolicions, on es reciclaven per fer-ne ciment. El dirigent veïnal recorda que aquesta activitat va fer “molt difícil la vida al barri els primers mesos, perquè és del tot inaudit que hi hagi una cimentera al bell mig d’una ciutat”.

La mobilitat preocupa el veïnat

Tot i la dificultat de preveure quan es tornarà a jugar al Camp Nou amb públic,
i amb quin aforament, el veïnat ja es prepara per aquest escenari. I aquí, de nou, apareixen les incògnites. Un dels capítols que més preocupa és el de la mobilitat, entre altres punts, perquè el nou estadi inclourà unes zones d’aparcament a l’interior amb 800 places, que gairebé tripliquen les que hi havia fins ara. Amb tot, el Districte va presentar fa uns mesos un Pla de Mobilitat Sostenible que preveu que el 75% del públic assistents als partits ho faci a peu. Per millorar la mobilitat del veïnat s’han marcat carrers d’ús exclusiu per a residents els dies d’activitat. Però Quílez pensa que és absurd: “Els que hi vivim, si hem de fer servir el cotxe, no és per voltar pel barri, sinó per entrar-hi i sortir-ne”. En aquest sentit, es mostra molt crític amb el disseny que fa l’Ajuntament per al moviment dels autocars que desplacin aficionats de fora de Barcelona, que preveu que estacionin durant els partits al llarg de l’avinguda del Doctor Marañón per recollir el passatge, fet que vetarà el pas de veïns amb vehicle durant unes quantes hores, i els abocarà a una ruta alternativa que considera del tot inviable. “Ho hem reclamat al Districte, però l’única cosa que hem aconseguit és el compromís de començar d’aquesta manera, i si la cosa es veu que no funciona, ja es pensaria una altra solució”, explica el president de l’AV de Sant Ramon.

Ramon, al seu torn, mostra inquietud pel fet que no s’estigui parlant de la seguretat i l’incivisme, els sorolls i algunes baralles entre aficions a la zona sud de la travessera de les Corts, “abans i sobretot després dels partits”. “Ja era una carpeta que feia anys que denunciàvem i creiem que tornarà a passar si no s’hi posen seriosament”, avisa l’activista.

L'entrada El serial del Camp Nou deixa el veïnat fora de joc ha aparegut primer a Carrer.

Les estadístiques evidencien el malestar dels residents. Segons un informe del departament de Medi ambient de l’Ajuntament, al Triangle Golfo se superen els límits acústics establerts a la nit. Mitjançant sonometries recollides entre els mesos d’octubre i desembre del 2022, es va observar que als carrers de Pere IV, Almogàvers i Pamplona se sobrepassaven els decibels permesos en horari nocturn. El document afegeix que “cal elaborar i aprovar un pla específic de reducció de soroll”.

A més, el Triangle Golfo és la zona de la ciutat amb més denúncies vinculades a l’oci nocturn. Entre setembre del 2021 i abril del 2022, va acumular 3.780 multes per beure a la via pública i 405 per fer les necessitats al carrer. Els veïns testimonien la degradació dels carrers a través de vídeos i imatges publicats a les xarxes socials, on mostren les seves troballes: restes d’ampolles, vòmits i pixums.

Una de les mesures preses per l’Ajuntament va ser tancar els supermercats 24 hores a la nit, de dimecres a diumenge, els dies que més aldarulls hi ha. L’objectiu era reduir la compra d’alcohol, però els veïns consideren que aquesta no és una actuació eficaç, ja que la majoria de gent que hi va a fer botellots ja porta la beguda de casa. També denuncien la manca d’acció per part de la Guàrdia Urbana a l’hora de sancionar els incidents.

“Ens sentim deshumanitzats, amb pèrdua de sobirania dins de la nostra llar”, descriu Jerónimo Lorenzo, un veí que ha hagut de canviar d’habitació per evitar el soroll i poder dormir. Membre de SOS Triangle Golfo -una plataforma veïnal nascuda per denunciar la problemàtica-, manifesta que les polítiques preses fins ara per l’Ajuntament i el Districte de Sant Martí són insuficients. “Demanem el compliment de la normativa i la garantia del dret a dormir”, exposa l’activista, que assegura que han perdut “tota la confiança” en el Districte i manté que PSC i Comuns “no estan fent un acompanyament a la violència” que reben. Lorenzo també reclama més implicació als càrrecs polítics: al regidor del Districte, David Escudé, i a la consellera de barri, Sílvia Casorrán.

Tancament perimetral de la zona

SOS Triangle Golfo proposa establir un tancament perimetral de la zona des de les 23 hores i amb l’accés controlat per la Urbana. La mesura, diuen, evitaria la concentració de gent al carrer i l’accés a la zona amb ampolles d’alcohol. L’AV del Poblenou s’uneix a les reivindicacions i exigeix que es prenguin les accions necessàries per garantir el descans. “Volem una ciutat on es pugui dormir, però també que permeti a la gent jove expressar-se i viure plenament”, conclou l’entitat.

L'entrada Lluita pel descans al ‘Triangle Golfo’ ha aparegut primer a Carrer.

Anem a pams. A l’espera que culmini el procés i l’Ajuntament ofereixi les dades definitives, a mitjan novembre la tinent d’alcaldia d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, Janet Sanz, va anunciar que s’havien autoritzat o estaven a punt de fer-ho unes 500 sol·licituds per consolidar terrasses en calçada habilitades durant la pandèmia, al voltant del 50% de les peticions. “Tot allò que pugui ser compatible amb el dia a dia del barri i amb l’espai físic limitat de la ciutat es podrà quedar”, va manifestar Sanz, per a qui el procés de consolidació de les noves terrasses s’estava “fent bé, complint l’ordenança i garantint el descans dels veïns i veïnes”.

L’aprovació de les llicències s’ha accelerat els darrers mesos, fins al punt que si a l’estiu el director del Gremi de Restauració de Barcelona, Roger Pallarols, posava el crit al cel pel que considerava una “denegació massiva” de les peticions dels restauradors, fa poques setmanes ja comentava que “això encara pot acabar bé”. En total, durant la pandèmia es van autoritzar 3.668 llicències per a noves terrasses, de les quals unes 1.500 se situaven a la calçada i la resta a la vorera. D’entre les de la calçada -les que el Consistori veu amb més bons ulls perquè contribueixen a limitar l’espai al cotxe privat-, al voltant d’un miler han demanat la consolidació definitiva.

Més enllà de les autoritzacions, el govern municipal també ha subvencionat amb 4,5 milions la instal·lació de terrasses permanents en calçada -la previsió és que el 2023 ja no en quedin de provisionals, les conegudes com a New Jersey, limitades pel blocs grocs de formigó-, i ha decidit prorrogar un any més la rebaixa del 75% en la taxa de terrasses, vigent des del 2020. Tot plegat configura un escenari en què el sector de la restauració compta amb més taules al carrer que tres anys enrere i paga força menys pel que no deixa de ser un ús privat de l’espai públic per fer-hi negoci. Malgrat aquesta situació, el Gremi ja ha anunciat que pensa plantar batalla judicial contra l’avançament del tancament nocturn de les terrasses en 11 punts de la ciutat.

Impacte en la salut dels veïns

Segons un informe de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, el soroll és el segon factor ambiental que més impacta en la salut de la població de la ciutat, només per darrere de la contaminació de l’aire, que provoca un miler de morts prematures cada any. La font més rellevant de soroll a la capital és el trànsit, que té una incidència gairebé a la totalitat de la seva superfície, però en segon lloc hi trobem l’ús intensiu de l’espai públic i l’oci nocturn, una qüestió estretament lligada a les terrasses.

Fruit d’aquesta constatació i de la pressió veïnal va aprovar-se el Pla de Mesures contra la Contaminació Acústica 2022-2030, que ha permès l’ampliació de les anomenades Zones Acústicament Tensionades en Horari Nocturn (ZATHN), un instrument que permet als districtes actuacions puntuals als carrers i places on se supera de manera continuada en tres decibels els límits permesos de soroll.

Els primers punts declarats ZATHN han estat els 11 on els sonòmetres instal·lats pel Consistori han confirmat l’excés de decibels nocturns, que són la plaça d’Osca, a Sants; el carrer d’Enric Granados, a l’Esquerra de l’Eixample; el carrer de Rogent, al Camp de l’Arpa; la Rambla del Poblenou i el Triangle Lúdic del Poblenou; les places de la Virreina, del Sol i de la Revolució, a Gràcia; els carrers de Joaquim Costa i Nou de la Rambla, al Raval; el carrer de l’Almirall Churruca, a la Barceloneta; la plaça de George Orwell, al barri Gòtic; i el carrer de l’Allada-Vermell, a prop del Born. Els districtes pertinents hi han anat aprovant l’avançament d’una hora del tancament nocturn de les terrasses -de les 24 h a les 23 h entre setmana i de la 1 h a les 24 h els divendres i vigílies de festiu, en general-.

Una mesura “insuficient”

Miquel Prats, membre de la Xarxa Veïnal Contra el Soroll, destaca que “la consciència al voltant de l’impacte del soroll va a més i s’ha aconseguit posar la problemàtica a l’agenda política i mediàtica”. Alhora, però, considera que l’avançament d’una hora en el tancament de les terrasses en 11 punts “és insuficient, perquè a la pràctica no redueix la quantitat de soroll percebut”. L’activista veïnal afegeix que la percepció és que la mesura “s’aplica més diligentment en els districtes encapçalats per Barcelona en Comú que no pas en els liderats pel PSC” i reclama una certa “corresponsabilitat” als restauradors perquè també vetllin per la salut dels veïns.

La presidenta de la Favb, Ana Menéndez, considera que “el problema del soroll és tan gros que aquesta reducció és una gota d’aigua, perquè hi ha moltes més zones saturades. A més a més, si l’interior del bar segueix obert, la gent es queda al carrer i el soroll continua”. Per a ella, la mesura és “poc efectiva” si no va acompanyada de més controls que en garanteixin el compliment.

La Favb, de fet, reclama una ordenança de terrasses que “garanteixi el dret a la ciutat dels veïns i veïnes, amb uns horaris que respectin el dret al descans i un règim sancionador més dur”. Si la nova normativa no tira endavant, l’entitat reclama com a mínim la posada en marxa de 15 mesures que són possibles amb l’actual reglament i que la limitació s’expandeixi a 29 places i carrers. Menéndez explica que han reclamat una reunió urgent amb Janet Sanz per abordar la situació i parlar de les mesures, però que de moment no han rebut resposta. Juntament amb altres entitats, la Favb ha presentat queixes al Síndic de Greuges i a l’estatal Defensor del Poble per la vulneració del dret al descans que pateixen els veïns per culpa del soroll a les terrasses.

Finalment, el membre de SOS Enric Granados Jordi Badia comenta que la reducció horària al carrer “és un primer pas”, però que “ni molt menys s’ha solucionat el tema del soroll. Els locals segueixen treballant, el mobiliari no es guarda fins que el local no tanca i això comporta arrossegament de taules i cadires cap a dins, amb tot el soroll que genera”. El veí afegeix que “queda molta feina per fer” i lamenta que, tot i que s’hagi anunciat la no consolidació de les taules extres per la Covid -perquè és una zona saturada-, aquestes encara no s’han retirat.

Amb 114 portals, Enric Granados té 119 bars, que sumen 1.324 cadires de terrassa en un carrer on viuen 1.600 veïns. Unes dades que resumeixen el monocultiu que s’hi viu, com passa en d’altres punts de Barcelona i que porten Badia, Menéndez i Prats a qüestionar el model econòmic de la ciutat. Un contrast evident amb la política del laissez faire que reclama un Gremi de Restauració, que refusa qualsevol límit a la seva activitat. Sigui com sigui, la polèmica amb les terrasses i la preocupació pel soroll a la capital continuaran damunt la taula el 2023.

Llegiu també la peça «Roger Pallarols, de regidor a ‘lobbista'».

L'entrada Primers passos ‘insuficients’ per reduir el soroll de les terrasses ha aparegut primer a Carrer.