Barcelona arrencarà el 2023 amb centenars de terrasses més que les que tenia a l’inici del 2020, just abans de l’arribada de la Covid-19. En aquest període s’haurà passat d’un cert consens ciutadà sobre la saturació de taules a la via pública a la seva expansió, després que una part significativa de les terrasses que van ampliar-se de manera “excepcional” per pal·liar els efectes econòmics de la pandèmia s’hagi consolidat gràcies a haver rebut una llicència municipal definitiva. En paral·lel, les darreres setmanes ha començat a aplicar-se la reducció horària nocturna en algunes de les terrasses de les zones acústicament més tensionades de Barcelona, una mesura reivindicada per entitats veïnals que reclamen el “dret al descans”, però que veuen insuficient i que, alhora, ha provocat l’enèsim atac de l’omnipresent Gremi de Restauració -que s’hi oposa- al govern local.
Anem a pams. A l’espera que culmini el procés i l’Ajuntament ofereixi les dades definitives, a mitjan novembre la tinent d’alcaldia d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, Janet Sanz, va anunciar que s’havien autoritzat o estaven a punt de fer-ho unes 500 sol·licituds per consolidar terrasses en calçada habilitades durant la pandèmia, al voltant del 50% de les peticions. “Tot allò que pugui ser compatible amb el dia a dia del barri i amb l’espai físic limitat de la ciutat es podrà quedar”, va manifestar Sanz, per a qui el procés de consolidació de les noves terrasses s’estava “fent bé, complint l’ordenança i garantint el descans dels veïns i veïnes”.
L’aprovació de les llicències s’ha accelerat els darrers mesos, fins al punt que si a l’estiu el director del Gremi de Restauració de Barcelona, Roger Pallarols, posava el crit al cel pel que considerava una “denegació massiva” de les peticions dels restauradors, fa poques setmanes ja comentava que “això encara pot acabar bé”. En total, durant la pandèmia es van autoritzar 3.668 llicències per a noves terrasses, de les quals unes 1.500 se situaven a la calçada i la resta a la vorera. D’entre les de la calçada -les que el Consistori veu amb més bons ulls perquè contribueixen a limitar l’espai al cotxe privat-, al voltant d’un miler han demanat la consolidació definitiva.
Més enllà de les autoritzacions, el govern municipal també ha subvencionat amb 4,5 milions la instal·lació de terrasses permanents en calçada -la previsió és que el 2023 ja no en quedin de provisionals, les conegudes com a New Jersey, limitades pel blocs grocs de formigó-, i ha decidit prorrogar un any més la rebaixa del 75% en la taxa de terrasses, vigent des del 2020. Tot plegat configura un escenari en què el sector de la restauració compta amb més taules al carrer que tres anys enrere i paga força menys pel que no deixa de ser un ús privat de l’espai públic per fer-hi negoci. Malgrat aquesta situació, el Gremi ja ha anunciat que pensa plantar batalla judicial contra l’avançament del tancament nocturn de les terrasses en 11 punts de la ciutat.
Impacte en la salut dels veïns
Segons un informe de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, el soroll és el segon factor ambiental que més impacta en la salut de la població de la ciutat, només per darrere de la contaminació de l’aire, que provoca un miler de morts prematures cada any. La font més rellevant de soroll a la capital és el trànsit, que té una incidència gairebé a la totalitat de la seva superfície, però en segon lloc hi trobem l’ús intensiu de l’espai públic i l’oci nocturn, una qüestió estretament lligada a les terrasses.
Fruit d’aquesta constatació i de la pressió veïnal va aprovar-se el Pla de Mesures contra la Contaminació Acústica 2022-2030, que ha permès l’ampliació de les anomenades Zones Acústicament Tensionades en Horari Nocturn (ZATHN), un instrument que permet als districtes actuacions puntuals als carrers i places on se supera de manera continuada en tres decibels els límits permesos de soroll.
Els primers punts declarats ZATHN han estat els 11 on els sonòmetres instal·lats pel Consistori han confirmat l’excés de decibels nocturns, que són la plaça d’Osca, a Sants; el carrer d’Enric Granados, a l’Esquerra de l’Eixample; el carrer de Rogent, al Camp de l’Arpa; la Rambla del Poblenou i el Triangle Lúdic del Poblenou; les places de la Virreina, del Sol i de la Revolució, a Gràcia; els carrers de Joaquim Costa i Nou de la Rambla, al Raval; el carrer de l’Almirall Churruca, a la Barceloneta; la plaça de George Orwell, al barri Gòtic; i el carrer de l’Allada-Vermell, a prop del Born. Els districtes pertinents hi han anat aprovant l’avançament d’una hora del tancament nocturn de les terrasses -de les 24 h a les 23 h entre setmana i de la 1 h a les 24 h els divendres i vigílies de festiu, en general-.
Una mesura “insuficient”
Miquel Prats, membre de la Xarxa Veïnal Contra el Soroll, destaca que “la consciència al voltant de l’impacte del soroll va a més i s’ha aconseguit posar la problemàtica a l’agenda política i mediàtica”. Alhora, però, considera que l’avançament d’una hora en el tancament de les terrasses en 11 punts “és insuficient, perquè a la pràctica no redueix la quantitat de soroll percebut”. L’activista veïnal afegeix que la percepció és que la mesura “s’aplica més diligentment en els districtes encapçalats per Barcelona en Comú que no pas en els liderats pel PSC” i reclama una certa “corresponsabilitat” als restauradors perquè també vetllin per la salut dels veïns.
La presidenta de la Favb, Ana Menéndez, considera que “el problema del soroll és tan gros que aquesta reducció és una gota d’aigua, perquè hi ha moltes més zones saturades. A més a més, si l’interior del bar segueix obert, la gent es queda al carrer i el soroll continua”. Per a ella, la mesura és “poc efectiva” si no va acompanyada de més controls que en garanteixin el compliment.
La Favb, de fet, reclama una ordenança de terrasses que “garanteixi el dret a la ciutat dels veïns i veïnes, amb uns horaris que respectin el dret al descans i un règim sancionador més dur”. Si la nova normativa no tira endavant, l’entitat reclama com a mínim la posada en marxa de 15 mesures que són possibles amb l’actual reglament i que la limitació s’expandeixi a 29 places i carrers. Menéndez explica que han reclamat una reunió urgent amb Janet Sanz per abordar la situació i parlar de les mesures, però que de moment no han rebut resposta. Juntament amb altres entitats, la Favb ha presentat queixes al Síndic de Greuges i a l’estatal Defensor del Poble per la vulneració del dret al descans que pateixen els veïns per culpa del soroll a les terrasses.
Finalment, el membre de SOS Enric Granados Jordi Badia comenta que la reducció horària al carrer “és un primer pas”, però que “ni molt menys s’ha solucionat el tema del soroll. Els locals segueixen treballant, el mobiliari no es guarda fins que el local no tanca i això comporta arrossegament de taules i cadires cap a dins, amb tot el soroll que genera”. El veí afegeix que “queda molta feina per fer” i lamenta que, tot i que s’hagi anunciat la no consolidació de les taules extres per la Covid -perquè és una zona saturada-, aquestes encara no s’han retirat.
Amb 114 portals, Enric Granados té 119 bars, que sumen 1.324 cadires de terrassa en un carrer on viuen 1.600 veïns. Unes dades que resumeixen el monocultiu que s’hi viu, com passa en d’altres punts de Barcelona i que porten Badia, Menéndez i Prats a qüestionar el model econòmic de la ciutat. Un contrast evident amb la política del laissez faire que reclama un Gremi de Restauració, que refusa qualsevol límit a la seva activitat. Sigui com sigui, la polèmica amb les terrasses i la preocupació pel soroll a la capital continuaran damunt la taula el 2023.
Llegiu també la peça “Roger Pallarols, de regidor a ‘lobbista’”.
