espai públic
Tots els articles sobre el tema
-
Les prioritats de la Favb davant del pròxim mandat municipal
Prioritzar sempre és una feina complexa, sobretot quan es tracta d’una gran ciutat com Barcelona, amb molta diversitat de barris i moltes qüestions a resoldre. Una bona part de les nostres demandes no són noves, s’arrosseguen al llarg del temps i ens obliguen a insistir en temes que fa temps que caldria haver resolt. Altres…
-
El veïnat vol frenar el Macba
El Museu d’Art Contemporani de Barcelona (Macba) té previst expandir-se agafant una part de la plaça dels Àngels. El projecte, aprovat per l’Ajuntament, contempla que el nou equipament ocupi 908 m² a l’espai adjacent al Convent dels Àngels, un fet que ha posat els veïns en peu de guerra. L’ampliació “significa restar-li espai al veïnat,…
-
Primers passos ‘insuficients’ per reduir el soroll de les terrasses
Barcelona arrencarà el 2023 amb centenars de terrasses més que les que tenia a l’inici del 2020, just abans de l’arribada de la Covid-19. En aquest període s’haurà passat d’un cert consens ciutadà sobre la saturació de taules a la via pública a la seva expansió, després que una part significativa de les terrasses que…
-
El carrer Pi i Margall, sense corredor verd ni debat ciutadà
El carrer de Pi i Margall, com altres traçats en diagonal respecte a la trama d’en Cerdà, resulta idoni per convertir-se en un espai de relació ciutadana, donada la seva escassa utilitat de cara a la mobilitat rodada. Per aquesta mateixa raó es van remodelar les avingudes de Mistral i de Roma, trams de Pere…
-
Las ocho fuentes olímpicas, abandonadas a su suerte
Los Juegos Olímpicos dejaron obras en Barcelona que debían trascender esta competición y perpetuar a pie de calle la huella de un acontecimiento que marcó la historia de la ciudad. Uno de esos proyectos fueron ocho fuentes de uso público, con peana y pequeña escultura, todas distintas, que se situaron en emplazamientos deportivos clave y…
-
Terrasses, un desgavell
La Modificació de l’Ordenança de terrasses pretén regularitzar unes mesures extraordinàries quan moltes ciutats de l’Estat i del món -París, Madrid, València…- reconeixen que la situació excepcional motivada per la pandèmia toca al seu final i arbitren la tornada a una situació prèvia quant a l’ocupació i els usos de l’espai públic. Per això fem…
-
La conquesta de l’espai
Des de l’inici de la pandèmia, el llenguatge bèl·lic ens ha acompanyat a través dels mitjans de comunicació, dels discursos de referents polítics i a innumerables campanyes de la ciutadania a xarxes socials. “Combatre” (la pandèmia), “vèncer” (el virus), “lluitar” (per la vida)… Tot un escenari èpic on hi ha persones exhaustes a les quals…
-
Podem retrobar la ciutat?
Des de la dècada del 1980, quan els ajuntaments democràtics comencen la seva tasca de gestió urbana, els espais públics s’han vist exposats a dinàmiques de canvi, algunes de les quals s’han revelat de manera inesperada durant els últims anys, com ara la contínua erosió de les condicions de la sociabilitat urbana tradicional als espais…
-
Paradoxes en l’ús de l’espai públic
Ricardo Hermida – Sr. Plástiko ens posa davant la paradoxa sobre què està permès fer a l’espai públic i què no.
-
Patinant
-
Canvi insuficient per controlar el turisme
Barcelona en Comú va accedir al govern municipal amb un discurs crític amb el turisme i amb els impactes negatius que aquest sector té sobre la ciutat, com ara la degradació de la qualitat de vida als barris o l’encariment de l’habitatge. Tot i això, a mitja legislatura es pot afirmar que les actuacions de…
-
Equipaments més versàtils i polivalents
La Barcelona del futur seguirà arrossegant un dèficit d’equipaments. La falta de sòl públic i les necessitats d’una població diversa apunten a la concentració de serveis i al disseny d’edificis capaços d’adaptar-se a un món en canvi. A final de l’any passat s’aprovava inicialment el projecte de construcció de Transformadors, tancat des del 2008. Després…