El projecte de pressupost municipal presentat per a l’any 2026 arriba als 4.180 milions d’euros (M€) i supera en un 8,5% el de 2025. La informació que publicita aquests pressupostos els divideix en set blocs de despesa, però no especifica massa què inclouen. Parla de 994,9 M€ per a Atenció a les persones; 441,8 M€ per a Proximitat-Barris; 430,6 M€ per a Seguretat; 239,1 M€ per a Habitatge; 266,9 M€ per a Transport Públic; 150 M€ per a Impuls Econòmic; i 109,3 M€ per a Acció Climàtica. A aquestes quantitats -que sumen 2.632,6 M€- cal afegir 753 M€ més per inversions específiques, com ara les obres del tramvia, el cobriment d’un tram de la ronda de Dalt i inversions a la Fira de la plaça d’Espanya, la Rambla o la Meridiana, entre altres. I també inclou paquets com el Pla de Barris, un Pla de remodelació integral dels districtes o el Pla Endreça.

El problema és que amb aquest nivell d’explicacions, un ciutadà que no disposa de tres dies per llegir-se el document complet, no pot saber, per exemple, si hi ha previstos carrils bici, ni si aquests entren en el pressupost de transport públic o el de canvi climàtic. No sap si la partida per al Pla de Barris té alguna relació amb el Pla de remodelació integral dels districtes o si la partida per al Pla Endreça té a veure amb seguretat, neteja o “Proximitat-Barris”. Tot plegat és un laberint que no permet al ciutadà fer-se una idea general de com es gastaran els diners públics. Ja sabem que això és un resum, però la sensació de bona part del veïnat és que no hi ha gaires ganes de ser una mica més transparents.

L'entrada El laberint dels pressupostos ha aparegut primer a Carrer.

En episodis com aquest, les administracions públiques i les companyies distribuïdores tenen veritables dificultats a l’hora d’explicar els motius de les incidències o de comprometre’s de forma definitiva amb el manteniment adequat de les instal·lacions. En aquest cas, l’AV de la Prosperitat demana -a més del trasllat del transformador i la comprovació que l’edifici que va patir l’incendi no hagi quedat afectat de manera estructural- una finestreta única per poder gestionar les reclamacions i que el consistori barceloní articuli un diàleg fluid amb Endesa. El veïnat lamenta que en una de les primeres trobades amb el Districte de Nou Barris, aquest va concloure que no té potestat per obligar Endesa a dur a terme determinades accions, mentre que la companyia no garanteix el trasllat del transformador incendiat, sinó la seva substitució.

El del carrer de Palamós no és l’únic transformador en situació potencialment perillosa a Barcelona, ni la lluita del veïnat de la Prosperitat suposa un cas aïllat. A tota la ciutat, i segons les dades de les mateixes entitats, se n’han comptabilitzat més de 7.000, sovint ubicats als baixos dels edificis. Tot i que els afectats sospiten que s’incompleixen alguns aspectes de la normativa de seguretat -com ara la ventilació, l’accessibilitat o la protecció contra incendis-, Endesa manté que està tot en regla. Tanmateix, diversos barris de la ciutat fa anys que denuncien les mancances de la xarxa elèctrica, sobretot la falta de manteniment de les infraestructures.

A principi d’any, l’incendi en una estació transformadora en un interior d’illa entre els carrers de Pau Alsina i Sardenya, a tocar del camp de futbol de l’Europa, al districte de Gràcia, va deixar sense llum 1.235 abonats. I a final d’octubre, es va declarar un altre incendi en un transformador subterrani a la confluència de l’avinguda Diagonal amb el carrer de Balmes. Són dos exemples més de la problemàtica. Durant el peritatge d’aquests dos casos, Endesa va apuntar a causes alienes a la companyia.

Torre Baró, una xarxa insuficient

A Torre Baró, la lluita per aconseguir una xarxa de distribució elèctrica en condicions ve de lluny. L’endemà de la gran apagada del passat 28 d’abril, el barri es va despertar amb pancartes on es podia llegir: “Ahir li vau dir apagada, nosaltres li diem rutina”. Així ho recorda Joel León, veí de barri i membre de l’associació veïnal. Entre els anys 2020 i 2022, les apagades freqüents ja van fer sortir el veïnat al carrer. León rememora que “l’apagada més llarga va durar 24 dies”. Una situació, alerta, que és l’exemple més evident de la desigualtat en l’accés a la xarxa elèctrica en els diferents barris.

León lamenta que, cada cop que plou, els transformadors fallin: “Només que en deixi de funcionar un, es queden a les fosques sis dels carrers principals del barri, sobretot els que ens connecten amb Ciutat Meridiana”. I l’odissea continua després de l’apagada: “Costa molt que tornin a reconnectar-los. A vegades, passem hores, dies o setmanes sense llum”, lamenta. El veí també adverteix dels inconvenients que provoca conviure amb la foscor, tant la real, com la informativa: “Ens veiem obligats a canviar les cites amb els metges; els nens i nenes no poden jugar al carrer; la convivència amb els porcs senglars que baixen de la muntanya es fa encara més perillosa…”, enumera León, que assegura que el veïnat pateix pel seu futur immediat. I és que, més enllà dels retards en la posada en marxa de la xarxa quan hi ha un tall o una avaria, l’activista acusa Endesa i l’Ajuntament de “llençar-se els plats pel cap sense oferir una solució”.

A Torre Baró, el cablejat elèctric encara està al descobert, sovint lligat a pals de suport de fusta. Fa sis mesos, el Consistori va presentar una prova pilot al barri, que consistia a instal·lar fanals fotovoltaics que no requereixen connexió a la xarxa. Valeria Ortiz, presidenta de l’Associació Veïnal de Torre Baró, veu positiva l’acció, però precisa que no resol els problemes crònics de la zona. “Cal una inversió de 14 milions d’euros”, rebla. Mentre arriba aquest moment, l’Ajuntament aposta pels nous fanals, alhora que té sobre la taula el soterrament del cablejat de l’avinguda d’Escolapi Càncer, que s’hauria d’anar estenent per tot el barri. Els plans municipals impliquen canvis més substancials a través del Pla General Metropolità, que té el propòsit de rehabilitar els edificis, però el veïnat desconfia que iniciatives com aquestes s’acabin materialitzant. En el marc del Pla Endreça, l’Ajuntament té previst, fins al 2027, soterrar 8,8 quilòmetres de cables aeris per alliberar de pals de suport les voreres de 56 zones repartides per tota la ciutat.

La informació, en mans privades

A la ciutat hi ha barris que registren talls de llum indiscriminats, com ara Torre Barró, la Trinitat Vella, Sant Andreu o el Raval. “Endesa va adquirir el compromís d’invertir, reduir els talls i canviar els transformadors”, recorda Josep Babot, tècnic d’Enginyeria Sense Fronteres i portaveu de l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE). En aquest sentit, Babot responsabilitza Endesa, la distribuïdora elèctrica, de no substituir els transformadors d’edificis autoconstruïts durant el franquisme, uns habitatges que sovint no disposaven ni de la cèdula d’habitabilitat. Com que la línia elèctrica no estava ben dimensionada, hi ha veïns que s’enganxaven a la xarxa per disposar de llum.

Babot introdueix un altre element que frena i dificulta la cerca d’una solució. “No existeix cap obligació que les línies de baixa tensió estiguin auditades i supervisades”, un fet que acaba impossibilitant fer un inventari dels incidents. “La xarxa elèctrica s’escapa del control públic i la informació està exclusivament en mans privades”, assegura. A més de casos com els de la Prosperitat i Torre Baró, l’activista posa l’exemple del barri de la Mina, a Sant Adrià de Besòs, on es produeixen molts talls elèctrics, no gaire llargs en el temps, però amb una recurrència diària i impossibles d’auditar. Amb tot, després d’anys de talls, avaries i reclamacions, la situació continua sense resoldre’s. Per això, el veïnat i les entitats dels barris afectats exigeixen transparència per part de la companyia i inversions reals, tenint en compte que la xarxa és la mateixa de fa cinquanta anys, però l’ús d’electrodomèstics i aire condicionat s’ha incrementat. La realitat ha canviat, però la infraestructura no. Babot afegeix que “s’ha de deixar de tractar l’energia com una mercaderia i considerar-la un dret fonamental”.

Control públic de les inversions?

Una qüestió recurrent a diferents barris de la ciutat és la manca de control públic de les inversions fetes per les empreses privades, en aquest cas, Endesa. Així ho fa palès Arnau Comas, coordinador de l’Asociación de Municipios y Entidades por la Energía Pública (AMEP): “La xarxa de distribució elèctrica s’ha convertit en un monopoli, en el qual, en teoria, hi ha d’haver una fiscalització, però on els ajuntaments, a la pràctica, no tenen accés a la informació de les inversions”.

Comas qualifica la resolució d’aquest conflicte com a “tema històric”. I al·ludeix a accions que les Administracions podrien adoptar a l’hora d’adjudicar les concessions: “Es podrien incloure clàusules sobre la qualitat de la xarxa com a condició per oferir el contracte, tot i que el camí és la titularitat pública del servei”, matisa. El coordinador de l’AMEP assegura que Endesa focalitza les inversions allà on obté més rendibilitat i, encara que costi de creure, un servei elèctric de qualitat no és un dret fonamental des del punt de vista legal, sinó que està catalogat com un servei d’interès econòmic general: “L’únic que realment està regulat és el preu de la llum per evitar abusos a la tarifa”.

L’AMEP impulsa una reforma de la regulació del sector elèctric que homologui Catalunya amb les bases mínimes que regeixen a Europa, tant pel que fa a la reserva pública de les activitats estratègiques i essencials de transport i distribució d’electricitat, com pel que fa a l’impuls d’un nou model energètic. L’objectiu final és sempre la declaració de servei públic. Comas detalla que, alhora, estan “treballant perquè les administracions locals, també mitjançant reformes legals, puguin accedir a tota la informació sobre la xarxa i accelerin el canvi cap a aquest nou model energètic que tanta falta ens fa”.

Un altre cas paradigmàtic de la problemàtica dels talls de llum i la manca de manteniment de la xarxa elèctrica és el de dos blocs del barri de la Guineueta, també a Nou Barris. Allà, els operaris d’Endesa han deixat el forat obert a la vorera, segurs que hi tornaran aviat. El veïnat denuncia que els talls s’estenen des de fa sis anys, amb apagades d’entre 24 i 36 hores. Quan demanen explicacions a Endesa, aquesta els dona la raó, però no aclareix el termini per executar les obres per canviar el tram afectat.

Veïns i veïnes afectats dels diferents barris coincideixen a assenyalar que els projectes proposats per les Administracions i les empreses no s’adapten a les seves necessitats i demanen, com a mínim, que es faci un manteniment dels quadres elèctrics, en comptes d’enviar un tècnic i actuar de manera reactiva després de la trucada d’un ciutadà.

Condicions laborals precàries

El passat 16 d’octubre, els sindicats CCOO d’Indústria i UGT-FICA van comparèixer a la Comissió d’Empresa i Treball del Parlament de Catalunya per explicar la situació de precarització que es dona des de fa anys en el sector elèctric. Fa més de dos anys que els sindicats denuncien la manca d’inversions d’Endesa i les seves contractes en la xarxa elèctrica i les implicacions que això suposa tant per a la millora de les infraestructures i la qualitat del servei, com per a les condicions laborals i la seguretat de les persones que treballen en el sector, que registra un índex de sinistralitat elevat. Davant la falta de diàleg social i l’absència de solucions per part de les direccions d’Endesa, Red Eléctrica i les empreses contractistes encarregades del manteniment de la xarxa, les persones que treballen en el sector van fer vaga els passats 17 i 18 de juny per reclamar la millora i l’homogeneïtzació de les seves condicions laborals.

Les lluites veïnals de l’energia

La denúncia dels incendis de transformadors ubicats en blocs de pisos és un episodi més d’una reivindicació que ha acompanyat el moviment veïnal des de l’inici. La retirada dels pals d’alta tensió que hi havia al bell mig de la calçada del carrer del Turó de la Trinitat, a la Trinitat Vella; la denúncia de les explosions als carrers dels Rajolers, a Sants, i Capitán Arenas, a Pedralbes, degudes a una instal·lació deficient del gas natural; o la retirada dels dipòsits de gas, coneguts com les pilotes de Porcioles, a les muntanyes d’Horta, són els exemples més recordats. Altres lluites van anar lligades a la precarietat amb què van ser construïts els polígons residencials de la perifèria barcelonina, sovint sense els serveis més bàsics, entre ells l’enllumenat. Més recentment, les grans apagades de llum del 2007 o els talls registrats a diferents barris a principi d’aquesta dècada han tingut com a resposta la mobilització veïnal, reivindicant compensacions econòmiques i, sobretot, la normalització de la situació.

L'entrada Talls de llum, la punta de l’iceberg del descontrol de la xarxa elèctrica ha aparegut primer a Carrer.

La covid-19 ha tingut un impacte evident en el sistema públic de salut. L’epidèmia ha col·lapsat serveis hospitalaris, unitats de cures intensives i urgències, però també ha obligat a ajustar les llargues llistes d’espera per a intervencions i tractaments per a malalties no vinculades al brot víric. I l’efecte s’ha notat molt particularment en l’àmbit de l’atenció primària, desertitzant els ambulatoris bloquejats per la detecció de noves infeccions, amb una aposta per l’atenció no presencial -telefònica i telemàtica- que sembla que ha vingut per quedar-se.

Mecanismes de control

Però el brot pandèmic ha tingut una altra afectació col·lateral: la manca de transparència. La Comissió de Salut de la Favb alerta d’un deteriorament dels mecanismes de control sobre tots els agents prestadors de serveis, públics i privats, al sistema sanitari públic, i també de les eines telemàtiques destinades a proporcionar informació a la ciutadania sobre aquestes activitats.

Mentre el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya centrava la seva activitat comunicativa diària en proporcionar informació sobre dades de nous contagis, ingressos, mortalitat i taxa d’incidència del SARS-Covid, diversos portals digitals dedicats a publicar documentació i dades sobre el funcionament del conjunt dels serveis de salut han anat patint una paràlisi des de fa dos anys, que en alguns casos ja era patent des d’abans de la crisi vírica. “S’han bolcat molts esforços a informar de la covid, però sembla que de la resta d’activitats se n’han oblidat”, assenyala Marta Carrera, membre de la Comissió de Salut de la federació veïnal barcelonina.

El cas de l’Aquas

Aquest deteriorament de la qualitat de la informació pública s’ha fet palès en diverses dependències que orbiten en l’organigrama del Departament de Salut. Un dels casos on, segons la Comissió de Salut, ha estat més paradigmàtic, és el de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitària de Catalunya (Aquas), un observatori que publicava regularment informes sobre el funcionament de l’assistència sanitària a partir del tractament de dades i enquestes. “Gràcies a les dades de l’Aquas vam saber coses molt interessants, com per exemple que els requeriments de serveis d’urgències de les residències assistides eren superiors a l’ús que en fa la resta d’usuàries”, explica Carrera, en referència a les llars de gent gran que compten amb l’assistència d’una mútua sanitària privada.

Però l’Aquas -que fins al 2016 va estar dirigida per l’actual titular de la conselleria de Salut, Josep Maria Argimon- fa més de dos anys que no emet cap informe nou: els documents més recents que es poden trobar al seu web són dels anys 2018 i 2017, excepte un, sobre instituts i centres de recerca, publicat el 2019. Carrera detalla que algunes dades bàsiques per exercir el control sobre l’activitat sanitària es podien obtenir abans mitjançant aquesta agència: “Com per exemple quants professionals hi havia adscrits a cada centre del Consorci Sanitari de Barcelona, unes xifres que recentment sí que hem pogut obtenir, però per mitjà de fer el tràmit de demanar-ho al portal de transparència de la Generalitat”.

L’Observatori de la Mort, mut des del 2017

Altres dependències que subministraven estadístiques sobre l’activitat assistencial es troben en una situació similar. L’Observatori de la Mort, un òrgan adscrit a l’Observatori del Sistema de Salut de Catalunya, dedicat a recaptar informació sobre l’acompanyament sanitari i psicosocial a les persones en el tram final de la vida, no publica cap informe des de l’any de la seva creació, el 2017. Una altra dependència, l’Observatori sobre les Desigualtats en Salut -que té la missió d’avaluar les diferències socioeconòmiques i d’altra mena a l’hora de rebre cobertura sanitària- no ofereix dades obertes des del 2018, i des de l’any 2017 només ha publicat dos informes, un sobre desigualtats en l’àmbit de la població infantil, i l’altre sobre desigualtat socioeconòmica en casos de mortalitat a causa de la covid-19, tots dos del 2020.

Pel que fa al seguiment de les llistes d’espera d’intervencions quirúrgiques, proves diagnòstiques i vistes d’especialistes -un dels aspectes on la covid més ha impactat- la Comissió de Salut de la Favb lamenta que “malgrat que sí que és possible consultar de forma actualitzada la situació per àmbits i centres d’atenció, no es publiquen informes amb resums i anàlisi global de les dades que permeti rastrejar-ne l’evolució”.

Contractes i convenis amb proveïdors privats

Un altre dels apartats on la facilitació d’informació ha quedat trasbalsada és el dels contractes i convenis amb proveïdors privats mitjançant els quals el Catsalut garanteix tots els aspectes de la cobertura sanitària, sigui de forma directa o a través de diversos consorcis. Marta Carrera explica com, en el portal d’internet dedicat a publicar tota la informació sobre aquests acords, “les clàusules que amplien i prorroguen molts contractes no estan al dia, de manera que es fa molt difícil fer-ne un seguiment”. Des de la Comissió de Salut de la Favb s’esmenta, en aquest sentit, el cas dels serveis de rehabilitació i logopèdia per al Districte de Nou Barris i part del de Sant Andreu. El març del 2018, el Catsalut va anunciar la rescissió d’aquest contracte, vigent des de l’any 2012, a una Unió Temporal d’Empreses (UTE) anomenada Acerf, després que una inspecció sanitària detectés diverses irregularitats tant en la contractació de personal sense contracte -en una situació d’autònoms fraudulenta- com en la qualitat de la prestació i dels locals on es duia a terme. Malgrat aquest anunci, que van recollir diversos mitjans, el web del Catsalut va publicar l’any següent la clàusula que prolongava el contracte fins al 31 de gener de 2019, per una quantia total de 964.000 euros, però és l’última informació que hi ha disponible sobre aquest contracte.

L'entrada La manca de transparència, efecte secundari de la covid ha aparegut primer a Carrer.

L’expedient sobre BR que té el jutge sobre la taula –on figura l’Ajuntament de Barcelona com a acusació particular- té l’origen en una auditoria realitzada per l’Oficina de Transparència i Bones Pràctiques. L’estudi va detectar “indicis d’un potencial dany patrimonial” atribuït a la Gerència d’Hàbitat Urbà. Concretament es va descobrir una subvenció que superava els 1,3 milions d’euros sense justificar.

Des que el consistori va posar en marxa el novembre del 2015 l’Oficina de Transparència, s’han fet 6 auditories i 11 informes que han posat la lupa sobre la gestió d’àrees i empreses municipals. La iniciativa va néixer amb molt ímpetu de la mà de Joan Llinares. Era una idea nova que volia donar resposta a la creixent inquietud ciutadana provocada per l’allau de casos de corrupció institucional -com el cas Palau– creant una estructura de control de la gestió interna.

En dos anys s’ha posat en marxa el portal de Transparència, s’ha aprovat el Codi Ètic i de Bona Conducta, s’ha constituït un Consell Assessor per la Transparència i s’ha activat la Bústia Ètica que permet fer denúncies de forma anònima. “Hem aixecat les parets mestres de l’edifici i ara es tracta d’abordar una segona etapa”, explica Jaume Asens, tinent d’alcalde de Drets de la Ciutadania, Participació i Transparència.

Projecte ambiciós i pocs recursos
La gosadia de l’empresa és gran perquè fiscalitzar la tasca d’una maquinària municipal tan complexa com la de Barcelona, provoca moltes suspicàcies. Asens ho reconeix sense embuts: “El projecte és ambiciós i no es va valorar prou el volum de feina que suposaria”. Potser sigui aquesta una de les raons que expliquen perquè l’embranzida dels primers mesos ha anat perdent força.

Tanmateix, no és l’única. Segons la memòria de l’oficina, la iniciativa no ha anat acompanyada de recursos humans i materials suficients per desenvolupar-la, cosa que sobta tenint en compte que és una proposta estrella del programa electoral d’Ada Colau. “El compliment de les obligacions de transparència requereix la dedicació de recursos humans i materials per part d’uns serveis municipals ja sobrecarregats per les seves tasques diàries”, es recull a l’informe.

La idea inicial del govern municipal era destinar 56 funcionaris a l’Oficina prèvia formació especialitzada en matèria jurídica, econòmica i de sistemes d’informació. La xifra calculada en un principi ha resultat del tot insuficient no només pel volum de feina, sinó per la dificultat afegida que suposa per a la supervisió que la informació del consistori estigui descentralitzada i molta sense digitalitzar. “La diversitat dels sistemes d’informació que donen suport al model de gestió corporatiu dificulta identificar les fonts, extreure la informació i posteriorment transformar-la”, expliquen des la Direcció d’Anàlisi, una de les tres potes juntament amb la Direcció de Control de Gestió i de Transparència, sobre les quals es construeix l’oficina fiscalitzadora i que dirigeixen tres funcionàries molt motivades.

L’adéu sobtat de Joan Llinares
Els problemes no acaben aquí. Als obstacles clàssics d’un engranatge burocràtic mastodòntic s’hi han afegit uns imprevistos que han alentit encara més el funcionament de l’Oficina. El primer, i el més important, ha estat la marxa sobtada de Joan Llinares a València. “Ens va sorprendre molt i ens ha costat molt trobar un substitut del seu prestigi”, reconeix Asens. La solució salomònica va ser desvestir la gerència de Transparència del seu perfil polític i posar-hi al capdavant un funcionari amb un perfil més tècnic.

L’escollida va ser Sílvia Vèrnia, la mà dreta de Llinares. Tanmateix, els esculls no han acabat aquí. Vèrnia ha dimitit del càrrec recentment per anar a treballar a l’Agència Antifrau del País Valencià que dirigeix el propi Llinares i el seu càrrec seguia vacant a l’hora de tancar aquesta edició.

Pel que fa al Consell Assessor, integrat per 6 membres que responen a un perfil molt definit d’activisme contra la corrupció, també està pendent de renovació perquè tres dels seus integrants –Simona Levi, Itziar González i Josep Ramoneda- han dimitit per diferents raons i la previsió és cobrir les vacants abans de l’agost. A més, es dona el cas que el paper fiscalitzador i d’impuls a la bústia ètica d’aquest òrgan ciutadà independent s’ha vist afectat pel retard a l’hora de posar en marxa tota la maquinària fins al punt que només han celebrat sis reunions en tres anys.

Tot i admetre les crítiques, Asens defensa la seva criatura. “Hem guanyat legitimitat però hem perdut eficàcia. Tots els mecanismes de prevenció alenteixen els procediments i buscar l’equilibri és complicat”, explica.

Control de la societat civil
Si una cosa ha de quedar clara és que el control establert per la pròpia administració mai no ha de substituir el que exerceix la societat civil amb les seves pròpies eines. Des de la plataforma Xnet –responsables de la iniciativa de Bústia Ètica i de la xarxa TOR que garanteix l’anonimat del denunciant- la seva portaveu, Simona Levi, ho recordava el 16 de desembre del 2015, el dia de la presentació oficial de la iniciativa. Les raons són diverses, començant pel fet que les temptacions per dificultar, paralitzar i boicotejar la investigació interna mai s’han de descartar. La tradició de denunciar males pràctiques administratives i que les institucions en el punt de mira posin els mitjans per garantir que la investigació es faci i sigui independent, encara ens resulta estranya i implica un canvi cultural important. “Es va vendre una idea molt bona però les coses són més complicades”, conclouen des de la Direcció de Transparència.

Relacions enrarides i vulnerabilitats
D’entrada, cap grup de l’oposició qüestiona el fons de la iniciativa per fomentar la transparència perquè seria políticament incorrecte. Tot i això, s’han enrarit algunes relacions polítiques –sobretot amb l’antiga CiU- perquè la investigació va començar posant la lupa en el mandat de Xavier Trias.

En el cas del PP, s’ha optat per col·lapsar l’Oficina amb una allau de peticions i recursos que no es poden respondre amb agilitat, cosa que posa de manifest la seva vulnerabilitat i limitacions. “Volíem aixecar catifes i obrir finestres. Defensàvem un mecanisme de fiscalització de la feina del govern, no de la dels funcionaris, i prova d’això és que les auditories actuals que estem fent ja afecten el nostre mandat”, remarca el tinent d’alcalde. De tots els mecanismes per controlar l’executiu, el que més destaca Jaume Asens és la bústia ètica, una eina pionera que s’ha convertit en referència d’altres administracions de l’Estat.

Tanmateix, la davallada en l’ús ciutadà de totes aquestes eines no es pot amagar i la responsabilitat torna a recaure sobre el govern Colau. Des del consistori s’atribueix la causa a una menor difusió publicitària un cop superats els primers casos detectats, molt mediàtics i ràpidament identificats perquè ja se’n tenia informació precisa mesos abans, com reconeix Asens. “En l’anàlisi de les dades corresponents a l’any 2017 es pot apreciar un descens de comunicacions. Això pot estar ocasionat pel fet d’haver afeblit les actuacions de promoció i difusió de la bústia, molt intenses quan es va posar en marxa, però que no han continuat en el temps”, s’assegura a la memòria, tot i que també s’admet un “alt nivell de desconeixement” d’aquesta eina tant per part de la ciutadania com del mateix personal municipal.

Deures per a un segon mandat
Tant la falta de recursos humans i tècnics com la poca difusió institucional que s’ha fet per fomentar el coneixement de la ciutadania del seu dret a tenir accés a la informació pública i a denunciar presumptes casos de males pràctiques, no fan més que posar nous pals a la roda.

El retard en el calendari del 2018 dels objectius a assolir, la minoria del govern i el fet que estem en ple període preelectoral, tampoc no hi ajuden gaire. Entre les assignatures pendents destaca la formació del personal, eliminar la barrera del certificat digital per a les peticions d’informació telemàtiques, establir criteris generals homogenis per a les peticions d’accés a la informació i redactar una Ordenança de Transparència “per concretar l’abast, el contingut i les responsabilitats”, conclou la memòria.

La nova ordenança haurà d’esperar a la pròxima legislatura, admet Jaume Asens perquè no hi ha ni temps ni una majoria política suficient per tirar-la endavant. El mateix passa amb el compromís de crear un registre de grups d’interès, una iniciativa que resta guardada en un calaix per les circumstàncies d’excepcionalitat viscudes aquests últims mesos a Catalunya i que l’Ajuntament de Barcelona espera reactivar tan bon punt es recuperi la normalitat política. “Depenem de la Generalitat per posar-lo en marxa. Hi hem parlat i hem decidit esperar perquè no té sentit desenvolupar el nostre propi registre”, confirma el regidor conscient que no s’ha estat a l’alçada de les expectatives creades.

L'entrada Transparència a mig gas ha aparegut primer a Carrer.