El CJB és una plataforma que representa una vuitantena d’associacions i col·lectius de Barcelona. Treballem en xarxa per promoure l’associacionisme, promovem un discurs crític, fem sensibilització i incidència política. A partir dels diferents espais de participació que tenim, hem elaborat algunes demandes clau per a les eleccions municipals. Aquestes, seran presentades als grups municipals per treure’n compromisos de cara a les eleccions.

Més perspectiva juvenil

La principal demanda, i la més transversal, és la incorporació de la perspectiva juvenil envers unes polítiques públiques adultocèntriques. El CJB ja fa temps que denuncia que l’adultocentrisme travessa totes les àrees i condiciona la manera de promoure l’associacionisme i fer feina al voltant dels drets de les persones joves.

Les polítiques públiques i l’Administració no estan exemptes d’adultocentrisme. Per fer de Barcelona una ciutat per a totes i vetllar pels drets de les persones joves, el CJB vol col·locar temàtica dins l’agenda política i reivindica que s’inclogui la perspectiva juvenil a tots els àmbits de l’Ajuntament, per garantir polítiques públiques no adultocèntriques. Per fer-ho, demanem la recuperació de la Regidoria de Joventut i la designació d’un/a regidor/a jove i amb perspectiva juvenil incorporada després de la desaparició d’aquesta el 2015, així com promoure la formació del personal municipal amb perspectiva juvenil i adultocentrisme. Canviar els imaginaris de les persones que dissenyen les polítiques és clau per canviar les polítiques públiques.

Cal treballar la perspectiva juvenil en òrgans consultius com el Consell de Ciutat i els consells de districte, ja que són espais amb lògiques adultocèntriques que no acostumen a adaptar-se a la realitat de les persones joves i les entitats juvenils. Una altra demanda en aquest sentit és la creació d’un departament de transversalitat d’edat que vetlli per incorporar la perspectiva d’edat en totes les àrees de l’Ajuntament, com ja passa amb el departament de transversalitat de gènere.

Aquest canvi ha d’anar acompanyat d’un augment en la despesa pressupostària en matèria de joventut. Considerem que aquest s’ha de materialitzar en equiparar l’augment general municipal del 40% des del 2015 amb el de joventut, ja que fins ara s’ha quedat només en el 35%. A més, és necessari revisar el pressupost destinat al CJB en consonància amb les necessitats canviants, la inflació i l’increment del cost de vida. Finalment, és clau que es destinin recursos per a la recopilació de dades sobre discriminació per edat a la ciutat, ja sigui a través de l’Observatori Prisma o altres organismes.

El CJB té demandes i propostes específiques per als àmbits que treballa, així com a escala de districte, que es poden consultar al web del CJB, en el document Les demandes del CJB de cara a les eleccions municipals 2023.

L'entrada Els joves volem veure’ns representats a les institucions ha aparegut primer a Carrer.

Perquè tot allò que es dissenya reflecteix valors, no és neutre. I sense un canvi profund de mirada no és possible avançar en una igualtat d’oportunitats real a Barcelona. Tenint en compte, a més, que en el cas de la diversitat funcional aquest treball ha de ser transversal i alhora precís, acollir de manera clara la interseccionalitat i tenir en compte totes les esferes de la vida quotidiana. Per tant, un dels majors reptes pendents a la política municipal és la transversalitat efectiva: deixar de ser només un objecte homogeni d’assistència social i passar a ser un subjecte actiu, amb drets i deures, a tot el que es fa des de totes les regidories, a tots els espais i a tots els barris, tenint en compte les diferents casuístiques que ens poden travessar -la discapacitat no es viu igual amb ulls d’infant, de dona, depenent del color de pell, l’orientació sexual, la condició socioeconòmica, etc.-.

Un dels òrgans que cal revisar profundament és l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat: quines són les seves competències actuals i quines s’han d’ampliar, millorar i refermar perquè sigui un organisme útil i operatiu. I millorar també la seva transparència i la de la seva governança, perquè es garanteixi aquest acompanyament a una transversalitat efectiva, tant dins el Consistori com en la relació amb altres ens supramunicipals amb qui és imprescindible coordinar-se i sumar. Afavorint amb això un bon engranatge metropolità i que les persones amb discapacitat puguem incidir en tots els àmbits de les polítiques públiques, esborrant mites i estereotips.

Tot i que Barcelona és pionera en molts aspectes vinculats a l’accessibilitat, no podem oblidar que la majoria de millores han estat impulsades pel mateix veïnat amb discapacitat i el seu entorn -incloent-hi les entitats, és clar!- i que a dia d’avui encara hi ha molt per fer. La manca de transparència i la dispersió de la poca informació vinculada al pla d’accessibilitat de la ciutat -del qual no es pot fer seguiment ni a través del web del Decidim- és un reflex de com el capacitisme deriva en una manca de seriositat i rigor en el que es fa. La segregació social s’emmiralla en la segregació política i, en la pràctica, aquest pla està desconnectat de la resta de plans i actuacions de la ciutat.

Per altra banda, quan parlem d’igualtat d’oportunitats i feminismes, dins la discapacitat és imprescindible citar l’assistència personal: una figura professional per la qual cal continuar apostant, des de la infància fins a la vellesa. Un servei carregat de significat sobretot per a les dones: per a les dones que eren cuidadores 24 hores 365 dies d’una persona amb discapacitat, i per a les dones amb discapacitat que, amb el suport de l’assistència personal, poden decidir qui accedeix al seu cos i tenir agència sobre la seva pròpia vida. Però per garantir el dret de viure a la comunitat també cal cuidar un altre dret: el dret a un habitatge digne, accessible i assequible per a tothom, en les diferents formes de tinença existents.

En definitiva, el gran repte de l’Ajuntament no és només promoure polítiques transversals que afavoreixin la inclusió de les persones amb discapacitat -tenint en compte tota la seva diversitat!- a tots els àmbits de la vida, sinó treballar per a una veritable erradicació del capacitisme: tot allò que ens oprimeix i ens discrimina, l’arrel de les desigualtats que vivim.

Montserrat García és membre de la Fundació ECOM.

L'entrada Polítiques públiques transversals per erradicar el capacitisme ha aparegut primer a Carrer.