Un altre canvi és l’augment en la mida de les fotografies que acompanyen les signatures en mitjans de premsa i publicacions institucionals. Alguns mitjans van començar ja fa anys a posar al costat del nom de l’autor una fotografia de la cara, el que en l’argot professional se’n diu un careto. Amb els anys ha anat augmentant la visibilitat del cos del signant.

Hi ha excepcions. Ada Colau va fer suprimir el seu careto i la salutació de l’alcalde que ocupava sempre la primera plana de les publicacions municipals, criteri que ha estat respectat pel seu substitut Jaume Collboni. Pel que fa a televisió, hi ha també un cas singular: el d’Alonso Carnicer, qui durant quaranta anys ha estat reporter de caps de setmana a TV3. Mai no ha sortit parlant a càmera en cap dels centenars de reportatges que ha fet en els seus anys de treball fins a la seva jubilació recent. És amb ell amb qui hem mantingut una conversa sobre algunes peculiaritats del treball del periodista de televisió.

Un reportatge a televisió té molta més repercussió que un de publicat en premsa escrita, on a vegades penses que no t’ha llegit ningú.

En canvi, el que queda escrit és el que, amb el temps, compta més, almenys fins ara.

Josep Martí Gómez, un dels més grans periodistes que hi ha hagut a Barcelona, deia que li agradava molt més treballar per a la ràdio que per a la premsa escrita, perquè les paraules se les endú el vent i el que queda escrit pot tenir més conseqüències.

Sí, hi ha també un aspecte efímer a la televisió. Però va haver-hi una generació de periodistes que vau donar a conèixer uns problemes de què ningú no parlava i vau posar definitivament al mapa els barris de la ciutat.

Per desgràcia actualment no és fàcil trobar informacions sobre fets del passat. L’únic arxiu sistemàtic de totes les lluites urbanes de l’última dècada del franquisme va ser el de l’OIU del Col·legi d’Arquitectes, on retallaven cada dia el que sortia als diaris i ho guardaven ben classificat per temes. Aquest arxiu va ser destruït en un canvi de la junta de govern del Col·legi d’Arquitectes. Ara, per tenir una informació d’una lluita concreta, has de tenir les dates exactes per anar a buscar el que en van publicar els diaris. Potser aquest és un dels motius que fa que a la pel·lícula El 47 hi hagi tantes inexactituds. Va haver-n’hi molts, de segrestos d’autobusos, i a la pel·lícula fa l’efecte que el de Torre Baró en va ser l’únic.

Sí, l’accés públic als arxius digitals és a través de les webs. Hi ha reportatges i documentals importants de TV3 d’abans de 2010 gairebé impossibles de trobar. I el ple accés als arxius de documentació de les televisions no sol ser fàcil com a periodista o investigador.

I això que TV3 ja no va treballar amb càmeres de cine i, per tant, el que hi ha a l’arxiu és tot vídeo, més manejable.

Sí, TV3 ja va començar amb el vídeo i, des de l’inici, es va aplicar el sistema d’equips de dos reporters polivalents ENG [de l’anglès Electronic News Gathering, captació electrònica de notícies] que sortien al carrer, mentre que a TVE seguien amb equips de moltes persones, fins i tot xofer. El nostre sistema de treball amb només dues persones ens donava agilitat i flexibilitat.

Com es formaven aquests equips?

D’entrada, la feina de cadascú de l’equip de dos no estava compartimentada. Qualsevol podia fer de càmera o redactor. Ens anàvem intercanviant i això era una de les coses que més ens atreia.

Aleshores no hi havia tants professionals preparats per treballar amb la imatge. L’ensenyament era sobretot com a redactor de textos per a premsa escrita i no com ara, que cada any surten centenars de titulats de les facultats de periodisme que han fet moltes pràctiques de periodisme televisiu.

En els inicis de TV3 es van voler evitar fórmules que s’havien utilitzat abans. Entre els primers reporters ENG no hi havia periodistes: érem gent amb interessos molt variats. Hi havia filòlegs, qui havia estudiat medicina, belles arts… Però la imatge ens atreia a tots i això era l’important. Sempre volíem agafar la càmera. Amb els anys això va anar canviant.

Amb Sara Grimal vau començar a tocar de manera especialitzada temes de barris.

Ja hi havia precedents. Al programa 30 minuts, que va començar pràcticament amb el naixement de TV3 dirigit per Joan Salvat, es van tocar des del principi les lluites urbanes. Quan feia pocs mesos que era a TV3, vaig fer un reportatge a 30 minuts sobre el barri de barraques de la Perona. I amb els anys n’hem fet molts altres amb la Sara, i també documentals. Però, de fet, on més hem treballat ha estat al Telenotícies, a la secció de societat.

Dels reportatges de barris que has fet, quin recordes més?

La Barceloneta, on Mercè Tatjer ens va ensenyar a mirar d’una altra manera: el patrimoni, la gent i el seu tarannà. També Horta i la Clota, on es conserva encara un món rural únic. Un barri que ens agradava tant que temíem parlar-ne, per por que en ser conegut atragués interessos immobiliaris. O el Carmel, Montjuïc…
i els barris de barraques que Josep Maria Huertas va documentar tan bé.

Poses en el mateix sac el que són reportatges estrictament reivindicatius i el que són treballs d’això que se n’ha dit barcelonisme, més centrats en el patrimoni i els costums.

El primer lloc on vam prendre consciència de la fragilitat dels barris va ser el Casc Antic, on estava en marxa un PERI [Pla Especial de Reforma Interior] destructiu, de substitució d’una trama de carrers medievals per un urbanisme i una arquitectura anodina. Estaven en perill patrimoni i paisatge urbà, i també la gent: veig les dues coses com un tot. Encara no havia començat la gentrificació, però s’estaven posant les bases per al que ha vingut després.

Com vau formar l’equip Sara Grimal-Alonso Carnicer, que s’ha mantingut durant quaranta anys?

Aviat vam trobar unes afinitats pel que fa al tractament de la imatge i del so, un aspecte molt important, i uns interessos comuns per les històries humanes i com mostrar la gent en el seu entorn, donant protagonisme al seu relat.

Per què, doncs, se us ha identificat sobretot amb el periodisme de barris?

En part per culpa dels huertamaros! El descobriment dels barris perifèrics, els barris marginals, les barraques que encara quedaven al Turó de la Rovira… Nosaltres no ens vam plantejar mai dedicar-nos només a la informació de barris. Ens hi vam anar trobant cada cop més immersos i una cosa porta l’altra.

I tenien el vostre telèfon!

Al principi era un procés de descoberta. A mesura que vam anar establint contactes amb les associacions veïnals, ens vam engrescar més a tractar problemes urbans i lluites veïnals. També el patrimoni industrial, com en el cas de Can Ricart.

Si ara, amb quaranta anys menys, t’oferissin d’entrar a treballar en la secció de societat d’un diari, com t’hi trobaries?

En alguns aspectes a gust, perquè treballar per a televisió és laboriós, cal molta producció prèvia, la llum adequada, el muntatge, la pressió de temps…, però la imatge i la veu de les persones tenen una capacitat màgica per explicar i transmetre sensacions.

Una de les diferències que hi ha entre la manera de treballar del reporter de televisió i el de premsa escrita són els recursos tècnics que heu de mobilitzar.

Depenem de la imatge. La imatge ha d’explicar perfectament la història, i no només el text. Això vol dir que hem d’anar abans al lloc per preparar com i a quines hores del dia farem les imatges i les entrevistes.

Si haguessis de posar en els dos plats d’una balança els temes que us han vingut demanats o oferts i els que heu fet per iniciativa vostra, quin pesaria més?

Quan comences, la professió és un jardí on cada dia descobreixes coses noves, no explorades de la ciutat. Vius l’experiència fascinant d’estar sempre amb gent diferent. Amb els anys et vas centrant en temes que t’interessen i, és clar, els d’iniciativa pròpia acaben essent la gran majoria, sempre en contacte amb la gent del lloc.

Si som honrats, cal reconèixer que no tota la informació de barris dels anys que se li donava molta importància als diaris, era fruit de reporters que anaven a trepitjar fang. Es treballava molt amb el telèfon i amb gent de les associacions veïnals que anaven als diaris a portar notes o a parlar amb l’encarregat d’aquest tipus d’informacions. N’hi havia que anaven als llocs, sí, i hi ha algunes cròniques memorables escrites per periodistes que havien assistit a una assemblea o havien participat en directe en una manifestació reprimida per la Policia, però aleshores, en premsa escrita, això era bastant excepcional. Als diaris et posaven limitacions d’espai, normalment no et deixaven fer el reportatge gros sobre temes conflictius, només informacions breus, i en alguns diaris, molt breus. Segurament la televisió, en necessitar la imatge, ha canviat força les coses.

Donar al reportatge el paper que li pertoca és una batalla ara a la televisió, on es tendeix a formats molt curts, la immediatesa i l’ús constant del directe del periodista, sovint poc rellevant i gens visual. Tot això va en detriment del reportatge, la narració audiovisual que personalitza la informació i l’apropa a l’espectador per aprofundir en el tema. Els relats de les persones normals han estat de les coses que més m’han omplert professionalment, històries personals que et posen la pell de gallina i que és impossible oblidar.

L'entrada Alonso Carnicer, periodista: “Temíem parlar del barri de la Clota per por d’atraure interessos immobiliaris” ha aparegut primer a Carrer.

A demandes veïnals clàssiques, com les millores urbanístiques o l’exigència d’equipaments -que van del solar dels antics jutjats, al Casc Antic, a la Ideal Plástica Flor, a la Prosperitat- s’han afegit d’altres vinculades a problemes que preocupen cada cop més els ciutadans: el dret a l’habitatge, el decreixement turístic, l’emergència climàtica… També angoixa, i molt, el soroll i el dret al descans. Algunes d’aquestes reivindicacions són veritables patates calentes i les repassem més endavant (veure pàgines 30-34). I de ben segur que hi aprofundirem en els pròxims números.

Ciutat Vella

Casc Antic

• Recuperar el solar dels antics jutjats per a equipaments de barri.
• Campanyes de civisme per acabar amb el soroll nocturn i la brutícia.
• Decreixement turístic per recuperar el barri per a la gent que hi viu.

Barri Gòtic

• Desturistització: aturar la promoció turística amb diners públics. Dissolució de Turisme de Barcelona i creació d’una agència pública, participada pel veïnat, amb capacitat de decisió sobre les polítiques turístiques.
• Eliminació del turisme de creuers. Impulsar un pla de reducció per assolir-la.
• Reduir els horaris d’obertura de l’oci nocturn a la ZATHN (Zona Acústicament Tensionada en Horari Nocturn) d’Escudellers i George Orwell, incloent la Plaça Reial.

Xarxa Veïnal del Raval

• Remodelar la plaça dels Àngels per guanyar espai públic per al veïnat. “No a l’ampliació del Macba!”.
• Complir els acords per a la pacificació de la ronda de Sant Antoni.
• Polítiques d’habitatge. Que l’Ajuntament pressioni les Administracions responsables d’evitar l’especulació immobiliària que provoca la concentració del narcotràfic al barri.

L’Eixample

La Dreta de l’Eixample

• Construir una escola bressol i equipaments per a la gent gran.
• Habitatge: lluita contra la gentrificació. Pressionar perquè s’aprovi la nova Llei de l’Habitatge.
• Revisar el Pla General Metropolità per a l’obtenció de més zones verdes.

Sagrada Família

• Posar en marxa la comissió de treball sobre l’encaix del Temple al barri.
• Planificar i executar un equipament indispensable per a la gent gran, de tipus residència o -millor- pisos tutelats.
• Regular el mercat de l’habitatge per facilitar-ne l’accés, preferentment amb un parc públic de lloguer assequible.

Sant Antoni

• Accés a l’habitatge: destinar l’equipament del solar de l’antic teatre Talia a habitatge dotacional.
• Taula comunitària efectiva i amb recursos (Calàbria 66).
• Urbanitzar i pacificar la ronda de Sant Antoni.

Sants-Montjuïc

Centre Social de Sants

• Desencallar la situació dels afectats urbanístics dels carrers de Burgos i Riera de Tena, pendents de solució habitacional.
• Desencallar el planejament urbanístic de la tercera fase del calaix de Sants.
• Complir els terminis promesos per a la rehabilitació del local de l’associació al carrer d’Olzinelles 30.

Hostafrancs

• Construir l’equipament del carrer de la Diputació.
• Desafectar els habitatges del PERI, afectats per projectes aprovats fa més de 30 anys, però que no s’executaran.
• Incrementar el nombre d’educadors socials i agents cívics al barri.

Les Corts

Avinguda Xile

• Dur a terme el pla director del Campus Sud de la Universitat de Barcelona per obrir-lo a la ciutadania.

Les Corts

• Programa d’actuació al Camp de la Creu-parc de la Colònia Castells: zona verda, espai de memòria històrica, reallotjaments, Col·legi Paideia, construcció d’habitatge públic, futur immediat dels pisos expropiats…
• Protegir el patrimoni històric: Can Capellanets, patrimoni urbà del Camp de la Creu. Aplicar la mesura de govern “Barcelona, ciutat patrimoni”.
• Eliminar l’amiant en grans i petites superfícies. Control públic de la seguretat electromagnètica en zones escolars i sanitàries. Control dels nivells de contaminació en les vies de gran circulació. Tot això acompanyat de transparència i participació.

Zona Universitària

• Tenir en compte el veïnat a l’hora de prendre decisions que afectin el barri, per exemple en matèria de mobilitat.
• Construir un centre cívic.
• Millorar la neteja i el manteniment de l’espai públic.

Sarrià-Sant Gervasi

Mas Guimbau-Can Castellví

• Més infraestructures.
• Resoldre d’una vegada el pla parcial, tenint en compte les característiques particulars dels barris de muntanya.
• Més inversió en general, però sobretot per cuidar el parc natural i fer una bona gestió forestal i ecològica per prevenir els incendis.

Sarrià

• Construir els jardins d’Oriol Martorell.
• Recuperar Can Ponsic com a centre de cultura i l’Hort de Vila com a centre per als joves.
• Enllestir la biblioteca de Sarrià i la segona fase del parc de Joan Raventós.

Gràcia

Park Güell-la Salut-Sanllehy

• Millorar l’accessibilitat de les zones altes de Verdi i Sostres, via minibús i escales mecàniques.
• Regular i resoldre els inconvenients causats per l’accés de visitants al Park Güell, sobretot pels taxis.
• Conservar el patrimoni antic i modern.

La Vila de Gràcia

• Lluitar contra la gentrificació i la tematització de la Vila de Gràcia com a barri de lleure. Seguiment del pla d’usos. Fer que l’espai públic sigui de convivència i posar remei a les molèsties del soroll. Revisar a fons l’espai destinat a les terrasses.
• Dur a terme les operacions d’habitatge públic social, dotacional i per a les persones sense llar a les casetes del carrer de l’Encarnació i a la rambla del Prat.
• Iniciar l’estudi urbanístic de la plaça d’en Joanic i el seu entorn.

Horta-Guinardó

La Font d’en Fargues

• Millorar l’accessibilitat en bus als centres sanitaris. Implementar el bus a demanda.
• Millorar l’accessibilitat a peu. Escales mecàniques a Llobet i Vall-llosera.
• Avançar en la protecció patrimonial del barri.

Horta

• Garantir la mobilitat i l’accessibilitat: ampliació de voreres, escales mecàniques i ascensors. Millorar en quantitat i qualitat els refugis climàtics.
• Construir un institut públic d’educació secundària.
• Rehabilitar el Bloc 17 i Can Crehuet.

Joan Maragall del Guinardó

• Començar les obres de rehabilitació de Torre Garcini com a equipament per a la gent gran, segons el projecte executiu elaborat.
• Implementar les propostes presentades per millorar la mobilitat de la xarxa de bus, el bus del barri i el tram de carril bici de la ronda que falta segregar de la vorera.
• Elaborar un pla de dinamització comercial i de locals buits al barri del Guinardó.

Sant Genís dels Agudells

• Executar el projecte de cobertura de la ronda de Dalt.
• Instal·lar escales mecàniques: no n’hi ha cap i és un barri de muntanya.
• Assistent social al barri.

Nou Barris

Can Peguera

• Posar en marxa les taules sectorials del Pla de Futur, prioritzant la d’habitatge, que ha de definir com es farà la rehabilitació dels edificis, i la social, sense oblidar la resta. Continuar les obres del balcó d’equipaments, tot prioritzant la tercera fase, abans que la segona.
• Renovar l’arbrat, sobretot al carrer de Vila-seca. La situació també és deficient als carrers de Riells i d’Espinauga i a la plaça de Sant Francesc Xavier.
• Instal·lar comptadors d’aigua en els habitatges que no en tenen, respectant les condicions socioeconòmiques del barri i les possibilitats del veïnat.

Ciutat Meridiana

• Construir un casal per a la gent gran.
• Construir una escola d’adults.
• Nou local per a l’associació veïnal, que porta esperant 28 anys des que van cedir el seu per a l’ampliació de l’estació de Renfe.

La Guineueta

• Executar la fase 4 de la rehabilitació del barri.
• Senyalització dels carrers i els edificis. S’ha fet l’estudi, però falta dotar l’actuació de pressupost.
• Escola bressol a Can Carreres.

Porta

• Desenvolupar al barri l’eix verd Collserola-avinguda Meridiana-Glòries.
• Transformar el camp de la Damm en zona verda i potenciar l’hort i la masia de Can Valent com a espais multidisciplinars de divulgació ambiental.

La Prosperitat

• Mantenir el Pla de Barris fent-lo més obert a les propostes del teixit veïnal. Estudiar els problemes d’accés a l’habitatge al barri.
• Construir els equipaments de la Ideal Plástica Flor tenint en compte les necessitats del barri i respectant l’acord del 2018. Mentrestant, millorar les condicions del solar. Dedicar a equipaments esportius el sòl on hi havia d’anar la piscina de Molí. Posar plaques solars als equipaments públics.
• Pla de mobilitat, millora dels carrers i pacificació dels entorns escolars. Elaborar un catàleg de patrimoni històric.

Les Roquetes

• Recuperar un autobús a la línia 127 i més freqüència a la línia 11. Renovar les escales mecàniques, treure barreres arquitectòniques i arranjar els passos de vianants.
• Cobertura de la ronda, soterrament de les línies d’alta tensió, ampliació del centre cultural Ton i Guida i fer un casal de joves a l’amfiteatre de Roquetes.
• Augmentar el pressupost del pla comunitari i mantenir el Pla de Barris.

Torre Baró

• Pla integral: salut, habitatge, urbanisme i socioeducatiu.
• Incloure el barri a les subvencions per rehabilitar habitatges i adaptar-les a l’actualitat.
• Millorar la salut de les veïnes i l’estat de percepció de la salut -és el barri amb l’esperança de vida més baixa de tota la ciutat-.

Torre Llobeta

• Construir una escola bressol a Can Xirigoi i remodelar tota la plaça.
• Escales mecàniques a la parada de metro de Maragall, a la sortida de l’avinguda dels Quinze.
• Construir una residència per a la gent gran als terrenys del carrer de Petrarca.

Trinitat Nova

• Construir un poliesportiu i un casal de joves.
• Cobertura de la ronda.
• Lluitar contra la inseguretat.

Turó de la Peira

• Construir l’edifici per a equipaments a l’illa O, destinat a oficines de Serveis Socials, casal per a la gent gran, espai polivalent i seu de l’associació veïnal, aprovat el 2022.
• Perllongar les obres de remodelació de Fabra i Puig a la part alta del Turó.
• Acabar de remodelar els carrers Teide, Travau, Orduña i Peñalara, així com les obres de les escales de Matagalls.

Verdum

• Freqüència de 10 minuts per a la línia 11 de bus. Implementar el bus de barri. Parada de la V29 als jardins de Can Xirigoi i del 132 a l’avinguda dels Quinze, totes dues davant del CUAP Cotxeres.
• Seguiment eficient per part de l’Ajuntament i el Districte de Nou Barris de la neteja i el manteniment dels espais públics.
• Enllumenat extraordinari a la marquesina de la Via Júlia per a actes culturals i festius.

Sant Andreu

La Sagrera

• Replantejament de la Nau Bostik: “La volem pública!”. Projecte sociocultural, esportiu i de salut, ordenant els espais públics de la Nau Ivanow, l’Espai30, el poliesportiu del carrer d’Hondures i el nou CAP.
• Més habitatge públic i dotacional al parc Lineal i als voltants de l’estació de Barcelona Sagrera Alta Velocitat. Reiniciar les obres de la línia 9 de metro i acabament de la línia 4.
• Construir l’edifici de l’Institut-escola 30 Passos, ara ubicat en barracots, i el nou CAP. Planificar noves places escolars preveient l’augment de la població del barri.

La Maquinista-Mercedes

• Incloure el projecte d’una parada de metro de les línies 9 i 10 al parc de la Maquinista en el contracte programa de les noves actuacions de metro per als pròxims anys. Pla de mobilitat per a tot el districte que integri els nous planejaments i projectes.
• Repartir pel barri els equipaments d’ús diari de manera més equilibrada, ubicant-los a prop de les zones on hi ha habitatges.
• Seguir de prop la resposta a les al·legacions al pla de modificació dels terrenys de l’antiga fàbrica Mercedes i vigilar que el projecte esdevingui una oportunitat per millorar i cosir els diferents fragments del Bon Pastor.

Sant Andreu de Palomar

• Millorar la mobilitat al barri, tenint en compte l’entorn dels altres carrers del districte.
• Fer un seguiment de la sanitat per millorar els CAP i ampliar-los per a les famílies que s’instal·laran als habitatges nous que es faran al barri.
• Licitar les obres de reforma de la Meridiana des de Fabra i Puig fins al Pont de Sarajevo, fent que la zona esdevingui un punt de trobada entre els diferents barris, eliminant el desnivell, reduint el número de carrils per als cotxes i valorant la possibilitat d’allargar la L11 fins a Fabra i Puig per la Meridiana, en forma de tramvia.

Trinitat Uneix

• Conservar una part de la façana de la presó de la Trinitat com a patrimoni democràtic i de gènere, i dotar l’espai d’un equipament on dignificar i fer difusió de les lluites de les dones per aconseguir els seus drets.
• Reduir la contaminació acústica i ambiental de vies ràpides com el Nus de la Trinitat, la ronda de Dalt i l’avinguda Meridiana.
• Cobertura parcial de la Meridiana al seu pas per les Trinitats, per pal·liar la contaminació i acostar els veïns de banda i banda, creant un espai verd compartit, ampliant l’actual pont de Sarajevo.

Sant Martí

El Clot-Camp de l’Arpa

• Crear un parc públic de lloguer de gestió directa-HPLLGD amb pisos de nova construcció, adquisició de pisos ja construïts i expropiació de pisos desocupats de grans tenidors, començant per la Sareb i els bancs. A Glòries, 700 HPLLGD.
• Exigir que la dotació de recursos per a l’atenció primària sigui de com a mínim el 25% real del pressupost de Sanitat. Per una sanitat pública 100% pública, sense privatitzacions, ni als CAP ni als hospitals, i amb participació i control efectius dels usuaris i el moviment veïnal.
• Construir l’auditori-cinema soterrat al costat de La Farinera -inclòs en el Compromís per Glòries del 2007-, garantint també la viabilitat en aquest entorn immediat de la residència-centre de dia pública per a la gent gran, ja aprovada.

La Pau

• Recuperar el local sostret al barri per CaixaBank, que abans era de titularitat pública.
• Reprendre les obres de l’ampliació del CAP La Pau, estancades des de fa dos anys.
• Millorar el manteniment de l’espai públic i la seguretat ciutadana.

Maresme

• Enderrocar el Cinema Pere IV per ampliar el CAP Besòs. Reurbanitzar els carrers Bolívia i Marroc. Redactar l’avantprojecte d’obres per apropar la rambla de Prim al mar. Construir una escola d’adults, una llar d’infants municipal i un centre de dia per a la gent gran. Iniciar les obres del nou tram d’eix verd de Cristòbal de Moura.
• Més freqüència de pas del bus 136.
• Pla de xoc per revitalitzar el comerç de proximitat al barri.

El Poblenou

• Nou pla d’equipaments: escoles pendents, nou poliesportiu i equipament de proximitat a l’espai públic cedit a la Cambra de Comerç. Construcció del parc d’habitatges públics i de lloguer previst en el planejament del 22@ i en les remuntes derivades.
• Acabar l’obra de Glòries, urbanitzar els jardins del passatge Aymà-Llacuna i arranjar la plaça del Doctor Trueta i la futura plaça de Manel Andreu.
• Erradicar l’amiant al barri i desenvolupar mesures per fer front a la crisi energètica i el canvi climàtic. Fer punts liles permanents.

Sant Martí de Provençals

• Construir l’escola de música, ja aprovada.
• Acabar la segona fase de la reforma de la plaça dels Porxos.
• Planificar l’entorn de la nova estació, entre Bac de Roda, pont del Treball Digne, Guipúscoa i la mateixa estació. Mobilitat, redisseny del parc i atenció al paisatgisme urbà que comporta.

L'entrada Les prioritats dels barris per al pròxim mandat ha aparegut primer a Carrer.

Al digital Crític escrivia sobre la “ultradreta de barri” i plantejava que, sovint, s’acusa la classe obrera de ser la culpable del seu auge.

S’acusa la classe obrera de ser culpable de la ultradreta en general. Se’n fa una lectura superficial i, en canvi, no es pren en consideració que la participació [electoral] en aquests barris acostuma a ser més baixa que en d’altres més benestants, un fet que indica que hi ha una desafecció més gran. O que l’electorat de classe obrera que s’ha mobilitzat fins ara ha votat majoritàriament opcions d’esquerres en termes amplis.

Però hi ha sectors obrers que comparteixen el discurs de la ultradreta?

Sabem que si la ultradreta no tingués aliats en les classes populars, no hauria esdevingut una força potent, com ha passat al llarg de la història. La nostra classe també és permeable a aquestes idees, sobretot els sectors que tenen menys consciència de classe per sí.

Què vol dir?

Aquelles persones que saben que en formen part perquè pateixen les injustícies que comporta la vida de la classe treballadora en el sistema capitalista, però que no articulen el seu malestar en una lògica d’emancipació. La seva reacció, més aviat, és la d’una negació molt antipolítica: identifiquen la política com una esfera de les elits, no com un mecanisme a partir del qual millorar les seves condicions de vida. Aquests sectors són més permeables a les idees de la ultradreta, sobretot quan pren aquesta aparença popular.

Com definiria la “ultradreta de barri”?

A diferència del tipus de dirigents que ha tingut la ultradreta clàssica, els que són al capdavant de la ultradreta de barri no provenen de la burgesia o l’aristocràcia. Són persones d’origen obrer i no l’obliden a l’hora de fer acció política. A més, intenten activar l’orgull de barri, que pot mobilitzar més que la idea de classe. És perillós perquè, des d’aquí, poden penetrar en les classes populars que no els comprarien les idees, però que, per mitjà d’aquesta identitat, hi poden parar atenció.

En quins temes intenta incidir?

El central, tot i que no el situen explícitament, és la divisió entre “els de casa i els de fora”. D’aquí es deriven altres subtemes que, en el seu imaginari, són provocats per les onades migratòries, que han fet que el barri canviï en termes de seguretat, de neteja o de delinqüència. Aquests són els temes clau de la ultradreta, i es vinculen a un culpable i a la idea de civisme i incivisme des d’una òptica molt patrimonial. Hi ha una connotació de disciplina excloent: els de casa saben ser cívics i els de fora, que venen a casa nostra, no. Aquests elements estaran al centre de la campanya de les municipals i potser permeten que la ultradreta penetri.

Però el relat segons el qual Barcelona és una ciutat bruta o insegura és bastant transversal entre diferents formacions polítiques que no qualificaríem d’extrema dreta.

De fet, podríem dir que no només el comparteixen els partits del bloc de dretes, sinó també els candidats d’algunes esquerres. En paral·lel, hi ha una sobredimensió de determinades problemàtiques produïda per certs mitjans de comunicació, els quals tenen una voluntat molt clara d’erosió de l’Ajuntament actual. Alguns actors mediàtics defensen els mateixos interessos que la patronal hotelera, energètica o empresarial. I a més, tot i les limitacions que implica el fet que Barcelona en Comú governi amb el PSC, s’ha produït un lawfare urbà, una guerra judicial impulsada per lobbies molt poderosos, que volen aturar les polítiques públiques que s’han impulsat.

Malgrat aquesta sobredimensió amb fins electoralistes, hi ha problemàtiques que sí que existeixen.

Exacte, hi ha problemes concrets, no ens enganyem. Potser moltes persones els viuen en carn pròpia en la seva quotidianitat, i si a sobre encenen la tele i es troben amb un discurs apocalíptic, encara connecten més amb la idea de la inseguretat.

Com s’ha situat l’esquerra davant d’aquestes problemàtiques?

No és un tema còmode per a les esquerres, perquè la seguretat s’ha conceptualitzat en una lògica de protecció de béns privats, no de benestar col·lectiu. I aquest és un marc molt més propi de la dreta. Però seguretat és que no hagis de viure amb l’aigua al coll per pagar el lloguer. Que no hagis de patir per si el teu fill es queda sense plaça a una escola bressol. Que tinguis un problema mèdic i t’atenguin bé. Si visquéssim en una societat on això estigués garantit per a tothom, potser no tindríem malalties mentals que porten a l’alienació, o persones amb la necessitat de robar, o persones amb uns nivells de ràbia i frustració que porten a actituds antisocials. Aquí s’hauria de situar l’esquerra.

Som a les portes de les eleccions municipals. A Barcelona hi ha alguna formació que estigui fent servir les estratègies de la ‘ultradreta de barri’?

Vox és una marca que pot esgarrapar vots perquè és molt visible i segurament absorbirà aquestes propostes. Ho farà amb un discurs de defensa dels barris? Encara no he vist el que plantegen per a les municipals a Barcelona, però en altres ciutats sí que operen en aquesta lògica. El que crec que passarà és que les formacions de dretes, i veurem fins a quin punt el PSC també s’hi suma, centraran la campanya en l’ordre, en la Barcelona bonica, els barris segurs, i en aturar la delinqüència. I això pot alimentar la ultradreta.

Com s’hauria d’articular una resposta que en fes de dic de contenció?

Calen dades que confrontin els discursos. Cal posar context, explicar les polítiques i mantenir la coherència. La qüestió és que no pots cedir en certes coses tot i que perdis suports electorals. Quin seria el sentit de governar una institució amb una vocació transformadora si dius o fas el mateix que els altres? I, més enllà d’això, jo sempre poso d’exemple el moviment veïnal. Per a mi, el veí que està inserit en el territori i que és un referent ètic, d’activisme, que sap canalitzar el malestar i no permetre que vinguin oportunistes de la ultradreta a generar discursos d’odi, que s’articula amb les institucions sense ser-ne absorbit, és imprescindible.

L'entrada Arantxa Tirado: “Hi ha una ultradreta que intenta penetrar activant l’orgull de barri” ha aparegut primer a Carrer.

El vivir juntos, habitar espacios cercanos que intensifican los encuentros y favorece la intercomunicación, hace posible el despliegue de formas de colaboración, cooperación y ayuda mutua, exclusivas de estos contextos. Es la convivencia la que nos permite poner en común intereses, problemas o inquietudes y ser conscientes de las múltiples inquietudes que compartimos. El barrio, de forma histórica, ha sido una fracción fácilmente sumable, pues contaba con un denominador común conformado por necesidades materiales y simbólicas intercambiables; unas necesidades que se evidenciaban en el territorio de socialización por excelencia, que era la calle. El ahora denominado espacio público actuaba, de este modo, como escenario de encuentros y manifestaciones. Sin embargo, conforme este ámbito ha ido siendo restringido por mecanismos de control social -su privatización, las formas de exclusión-, las posibilidades de interacción han mermado, aunque no desaparecido. Quedan márgenes que aún contienen la enorme potencialidad que suponen las relaciones sociales humanas, como los huertos urbanos, ocupados o no, las fiestas populares, los casales y ateneos, los centros sociales, las asociaciones familiares de alumnos y alumnas, etc.

La construcción de un ‘nosotros’

La apelación anterior al barrio histórico o tradicional no es banal. Las ciudades, hoy día, han devenido elementos centrales de los procesos de acumulación capitalista, algo que ha influenciado sobremanera su especial forma de vida. Para la existencia de un espacio sensible es necesaria la continuidad de las relaciones sociales; únicamente así es viable construir algo parecido a un nosotros. No obstante, la precariedad laboral, la financiarización de la vivienda o el consumo exacerbado como forma de distinción, entre otras, han complicado la necesidad de una cierta estabilidad socio-espacial.

Todo, y todos, se mueve en los barrios de hoy, en línea con la sociedad turbo-capitalista actual, orquestado por unos resortes que no se encuentran en el propio barrio, ni en la propia ciudad. El terremoto urbano actual no es consecuencia única de las decisiones que se toman en ayuntamientos, gobiernos autonómicos o nacionales, ni siquiera en espacios políticos de poder internacional, sino que deviene de una multiplicidad de actores, con nombres y apellidos, pero casi siempre invisibles, que actúan única y exclusivamente seguidos por el afán de lucro.

Es ahí hacía donde han de dirigir su mirada aquellos movimientos -asociaciones de vecinos y vecinas, plataformas, sindicatos barriales, etc.- interesados en solventar las mencionadas necesidades materiales y simbólicas, que son cada día más evidentes, algo que únicamente es posible mediante la articulación de estos colectivos a otras escalas mucho mayores. Solo así sería posible salir del fetichismo de barrio.

L'entrada Fetichismo de barrio ha aparegut primer a Carrer.

Ciutat Vella

L’antiga Barcino, la gènesis de la ciutat de Barcelona, és un districte que, tot i estar assentat sobre patrimoni pur, no té actualment cap pla especial de protecció del seu conjunt. La tossudesa de les entitats socials, veïnals i d’estudis històrics ha contribuït al llarg del temps a donar valor a aquest llegat i salvar molts elements patrimonials que expliquen els diferents moments històrics, abans i després de l’enderroc de les muralles. La complexitat de la seva història, la seva monumentalitat i la seva centralitat han portat a una paradoxa: el problema no és tant la manca d’espais, sinó la dificultat d’adaptar-los per poder cobrir les mancances del barri. Les entitats que hi treballen en el dia a dia han d’equilibrar el pes del llegat patrimonial amb les necessitats del veïnat, assetjat pel turisme i l’especulació.

Ciutat Vella és patrimoni de totes les barcelonines i barcelonins, que senten seus la Rambla i el barri Gòtic, el parc de la Ciutadella -amb el seu hivernacle oblidat-, la Barceloneta, el Raval, el barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera o el Port Vell. També la comissaria de la Via Laietana, amb la seva trista història al darrera. Sobre tots aquests espais hi ha debats actius referents al patrimoni.

L’Eixample

La privatització de patrimoni de la Generalitat de Catalunya preocupa molt a la Dreta de l’Eixample, sobretot després de l’aprovació el 2012 de la Llei Òmnibus, amb la qual els edificis amb nivell B -que fins aleshores no podien ser alienats, més que traspassats entre Administracions- podien ser venuts i privatitzats. En pocs anys van ser mal venudes a particulars la Casa Pons (2013), la Casa Burés (2014), la Casa A. Roger (2014), el Casal Sant Jordi (2014), la Casa Victòria de la Riba (2015)… Unes operacions destinades a mantenir l’Administració i a transformar aquests blocs en habitatges de luxe.

Al barri hi ha ara una lluita molt activa, la del Taller Masriera -a Bailèn, 70-, adquirit el 2020 per l’Ajuntament de Barcelona amb la promesa de fer un equipament comunitari de proximitat. En l’actualitat, però, els veïns vigilen que l’adequació de l’espai no malmeti elements amb valor patrimonial, com per exemple el teatre. També preocupen la Casa Alesan -un edifici modernista sense fitxa de catàleg, ubicat al costat de la Casa Macaya- i algunes zones verdes no protegides, de propietat pública i privada.

Al Fort Pienc, per la seva banda, exigeixen la reforma del Pont de Marina -que està catalogat, però que cau a trossos- i l’obertura al públic del refugi antiaeri de la plaça de Tetuan, que en el seu dia va ser construït per l’Ajuntament amb la idea que fos reutilitzat per a altres usos. També els afecta un altre cas, compartit amb el districte veí de Sant Martí: la recuperació del Rec Comtal a la plaça de les Glòries. Han proposat la creació d’un centre d’interpretació a l’antic edifici de la fàbrica de paraigües.

Sants-Montjuïc

Al barri de Sants, els agradaria que el Refugi 819 sigui visitable. Ubicat a la plaça de Bonet i Muixí, sota l’Església de Santa Maria de Sants i al costat de la Casa del Rellotge -al nucli antic-, es va veure afectat per les obres d’un edifici del Bisbat, al carrer del Sant Crist. I un altre refugi, aquest amenaçat pel projecte urbanístic de Juan de Sada, neguiteja els veïns de Sants-Badal: demanen que es conservi i que formi part d’algun equipament.

Altres demandes santsenques tenen a veure amb el llegat industrial. A tocar de l’estació, la fàbrica Germans Climent genera debat. Dissenyada per Modest Feu, s’hi vol instal·lar un tanatori i molts veïns hi estan en contra. Un dels arguments que esgrimeixen és l’afectació que l’equipament pugui tenir en l’edifici a nivell patrimonial. A la Bordeta, per la seva banda, una reivindicació uneix el passat agrícola i industrial de la zona: la curiosa masia de Can Bruixa, engolida en el seu dia pel recinte de Can Batlló, es va poder incorporar com a equipament, però no se n’ha definit l’ús, i resta tapiada i s’està degradant.

Un altre cas, el de la Satalia, al Poble Sec, mostra fins a quin punt el patrimoni està desprotegit, fins i tot quan s’ha pogut catalogar: després de la desafectació i l’entrada al Catàleg com a conjunt d’un bon nombre de peces arquitectòniques, camins i elements rurals, el Camí Antic de València ha estat malmès recentment.

Les Corts

Al barri de les Corts lluiten per la rehabilitació de Can Capellanets. L’edifici amb els jardins històrics figura al Catàleg històric-artístic municipal amb la categoria C. Pertany a l’Arquebisbat de Barcelona i està en règim d’abandó i desprotecció des que li van llevar la teulada el 2015, sense l’autorització municipal. Al barri de la Maternitat i Sant Ramon demanen recuperar l’estat original de la masia de Can Planes, a les instal·lacions del Futbol Club Barcelona. I a la Zona Universitària s’han mobilitzat per revertir la privatització i degradació dels Jardins de Pedralbes -sobretot per culpa del festival musical homònim-, i per aturar el deteriorament del palau i els pavellons de la finca Güell.

Sarrià-Sant Gervasi

La lluita contra l’especulació immobiliària a Sarrià té en l’actualitat un nou episodi a Can Raventós, on els veïns s’han organitzat per impedir que s’hi facin pisos.

A Vallvidrera segueixen la seva lluita particular pel patrimoni rural, després de perdre la recordada masia de Can Pujades el 2009. Ara preocupa Can Llevallol, una granja modernista catalogada amb el nivell C, però que s’està deteriorant. En un estat similar es troba el monestir femení de Valldonzella, de nivell B i també sense estabilitzar. L’església de Vallvidrera, a més, porta quatre anys tancada, pendent de reforma.

Al barri del Rectoret -on la masia homònima ja es va enfonsar-, perillen els safareigs de l’antic hospital d’infecciosos -únic vestigi d’aquella obra de l’arquitecte modernista Joan Rubió i Bellver-. Els safareigs també estan catalogats, però es troben en molt mal estat. En aquesta zona del districte, a més, destaquen la importància de protegir les cases d’autoconstrucció aixecades als anys cinquanta i seixanta del segle passat, que si bé no tenen interès arquitectònic sí que són importants per la seva història social. Aquesta és una lluita compartida amb altres barris de la ciutat.

Gràcia

El nom de la Vila de Gràcia perviu mostrant la idiosincràsia del que va ser el poble més potent i poblat del pla de Barcelona abans de l’annexió, el 1897, i que recentment ha aconseguit un pla de protecció del nucli històric ben valorat per les entitats veïnals, amb matisos: demanen la creació d’una comissió de patrimoni amb l’acompanyament d’una persona tècnica a proposta del moviment veïnal, així com la redacció de fitxes d’edificis a protegir amb independència del planejament urbanístic. Les entitats de Gràcia, amb una llarga experiència en el treball patrimonial, miren cap al futur i demanen protecció per a elements nous com ara la biblioteca de la Vila de Gràcia, l’Hospital Evangèlic o l’edifici del carrer d’Astúries, 37.

Reivindicacions com la de l’ampliació del catàleg a l’illa Banyoles-Igualada i les cases del carrer de Sant Mateu o la classificació de nivell de protecció B per al pati de l’escola Jujol, els safareigs del carrer de Bruniquer o la masia de Can Vidalet també estan actives. El barri de la Salut, molt pressionat pel turisme de l’entorn del Park-Güell, reivindica la conservació de la unitat i l’harmonia dels conjunts que formen el seu paisatge urbà peculiar. I les entitats veïnals de Vallcarca porten anys en peu de lluita per evitar la destrucció del nucli antic, afectat de fa vint anys per plans de reforma urbanística.

Horta-Guinardó

La lamentable destrucció de l’illa de les bugaderes d’Horta ha indignat les entitats veïnals perquè s’ha perdut l’oportunitat de preservar un conjunt que explicava la història d’un districte que, en estar situat a la vall de Collserola, va ser una terra fèrtil regada d’aigua, al voltant de la qual es va anar configurant l’antic municipi de Sant Joan d’Horta, fins que el 1904 es va annexionar a Barcelona.

Sant Genís dels Agudells demana la catalogació i protecció de les restes del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron com a element clau que relaciona les antigues parròquies que ara configuren els barris del districte. I la Font d’en Fargues, que pren el nom d’aquest element històric, reivindica la protecció de la identitat del conjunt del barri.

La recent Modificació del Pla General Metropolità ha permès iniciar la protecció del casc antic d’Horta i voltants. Les entitats veïnals, però, pressionen l’Ajuntament per iniciar més aviat que tard la rehabilitació del palau del Marquès d’Alfarràs del parc del Laberint -en estat lamentable-, la Torre del Moro de la plaça de la Ciutadella i la casa del Fotògraf de la plaça d’Eivissa, així com la inclusió en el nomenclàtor de la plaça del Tramvia. Al Guinardó, per la seva banda, demanen que la Torre Garcini aculli l’arxiu històric del barri un cop aconseguit que el Consistori adquirís l’edifici el 2018.

Nou Barris

Un element líquid com l’aigua lliga moltes de les reivindicacions patrimonials d’aquest jove districte. Amb una orografia creuada per múltiples rieres i torrents -en queda el vestigi al nomenclàtor-, Nou Barris mira cap al mil·lenari i encara existent Rec Comtal per entendre tant el passat rural -com a part de l’antic poble de Sant Andreu de Palomar- com el paper jugat en l’organització del cicle de l’aigua per abastir el creixement de la ciutat.

En aquest context s’entenen reivindicacions com la catalogació i conservació del Rec, la potenciació de les Cases de l’Aigua de les dues Trinitats, la recuperació del Pont dels Tres Ulls de la Trinitat Nova, la reivindicació de la memòria dels safareigs de Verdum, la defensa de l’espai agrari de la Ponderosa i la granja del Ritz a Vallbona, la rehabilitació de la masia de Can Carreras a la Guineueta i, en general, la lluita per la preservació de les casetes i elements anteriors als anys vint que expliquen les arrels anteriors a l’explosió de la perifèria urbana molt lligada a la memòria obrera i a l’expansió de la ciutat industrial. La posada en valor de les casetes de Can Peguera, l’antic Mental, el castell de Torre Baró o la casa pilot del Xalet de la Trinitat donen pistes sobre aquest període. També el rescat dels refugis antiaeris per fer memòria del pas de la guerra civil.

Sant Andreu

La influència històrica del riu Besòs i del Rec Comtal planeja sobre moltes de les reivindicacions de patrimoni de les entitats del districte. Sant Andreu de Palomar, antiga vila del pla de Barcelona que compta des del 2017 amb un pla de protecció especial, reivindica el Rec, les restes de l’aqüeducte romà i l’antic Molí de Sant Andreu, ara soterrades. També la protecció de la Capella del Sant Crist dels Segadors i les cases del carrer del Pont -les més antigues del barri-, una de les quals encara conserva la inscripció Casa de l’Oficial a la façana, recordant que s’hi allotjaven els oficials militars en trànsit durant els conflictes bèl·lics 
i revoltes fins a final del segle XIX.

El barri del Congrés ha demanat respecte per la seva arquitectura singular i la senyalització del refugi de la guerra civil -ara no visitable- del carrer de Pinar del Rio. I a la Trinitat Vella volen preservar la façana i la memòria de l’antiga presó de dones. La Sagrera, que continua la llarguíssima lluita per la restauració de la Torre del Fang i el seu entorn, vol també la senyalització dels elements històrics d’interès, tant els desapareguts com els que encara resten. Una reivindicació que és comuna a totes les entitats preocupades en donar valor a la història que ajuda a explicar com han evolucionat els barris.

Sant Martí

El districte de Sant Martí té també un passat agrícola i industrial. I això es nota en les lluites veïnals en matèria de patrimoni. Al Clot-Camp de l’Arpa esperen un pla semblant al que s’està fent a Gràcia, i al Poblenou recorden que hi ha molta feina per fer si es volen rehabilitar els elements fabrils ja catalogats. Can Ricart i La Escocesa, que han acollit iniciatives del teixit associatiu i artístic, tenen encara un futur incert.

A la part del Front Marítim, volen que es doni una solució definitiva per a l’edifici de l’Espigó de Bac de Roda, en mal estat des del temporal Glòria i ple de deixalles. I entre Pere IV i Marroc, l’antic barri de les casetes del Maresme mereixeria una protecció especial. Un gran parc que recordi el passat agrícola de la zona està també entre els objectius veïnals.

A Sant Martí de Provençals demanen protegir el conjunt del parc de Sant Martí, aconseguit als anys setanta gràcies a la lluita veïnal i ara molt deteriorat per les obres de l’estació de l’AVE. Ben a prop -al costat de l’església-, es vol recuperar l’antic cementiri per fer activitats veïnals, així com potenciar la masia de Can Cadena -convertida en hort urbà- i el seu entorn. A la Verneda i la Pau, preocupa una altra masia, la de Can Riera, i el mur de la riera d’Horta. També es demana la conservació de les Naus de Sant Pau, a la rambla de Prim, i la restauració -i posterior retorn al barri- de les troballes fetes a l’escola Pere Calafell: uns mosaics figuratius dels anys seixanta.

Més enllà de les entitats veïnals

La lluita pel patrimoni és sovint compartida. A les entitats veïnals, cal sumar arxius locals, centres d’estudis, associacions professionals, plataformes… Fer un llistat exhaustiu requeriria un espai del qual no disposem. Però aquí oferim un tastet: Amics del Verd i el Patrimoni de Gràcia; Arquitectes Sense Fronteres (Gràcia); Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris; Arxiu Històric de Fort Pienc; Arxiu Històric del Poblenou; Associació d’Amics del Monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron (Sant Genís dels Agudells); Centre d’Estudis Ignasi Iglésias (Sant Andreu de Palomar); Centre de Documentació de la Sagrera; Centre de Recerca Històrica del Poble-sec; Centre d’Estudis de Montjuïc; Centre d’Estudis de Sant Martí de Provençals; Comissió de Memòria i Patrimoni de la Prosperitat; Comissió pel Patrimonii la Memòria Històrica del Clot-Camp de l’Arpa; Comissió de Patrimoni de la Font d’en Fargues; El Pou, Grup d’Estudis de la Vall d’Horta i la Muntanya Pelada; Gràcia cap a on vas?; Grup d’Arquitectes de l’Eixample; Grup d’Història de Can Basté; Grup de Treball d’Història i Patrimoni de la Torre de la Sagrera; Jardí del Silenci (Gràcia); Taller d’Història del Clot-Camp de l’Arpa; Taller d’Història de Gràcia…

Han participat

Associacions veïnals: Avinguda de Xile, Can Peguera, Centre Social de Sants, el Clot-Camp de l’Arpa, Congrés-Indians, les Corts, la Dreta de l’Eixample, el Front Marítim, la Font d’en Fargues, el Fort Pienc, Horta, el Maresme, Park Güell-la Salut-Sanllehy, el Poblenou, el Poble Sec, la Prosperitat, Sagrada Família, la Sagrera, el Sanatori, Sant Andreu de Palomar, Mont d’Orsà de Vallvidrera, Verdum, la Vila de Gràcia i Zona Universitària. Grups d’estudis: Amics del Monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, Centre d’Estudis de Montjuïc; Centre d’Estudis de Sant Martí de Provençals i Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris. Experts: Agus Giralt (historiador).

L'entrada Patrimoni en perill: Els barris, actius per no perdre la memòria ha aparegut primer a Carrer.

Així acota temporalment el periodista i historiador Jaume Fabre, en un llibre de pròxima aparició significativament titulat Cròniques del fang, l’anomenat “periodisme de barraqueta o miserabilista” que van practicar entre mitjans dels anys 60 i els anys 80 del segle XX aquells professionals de la premsa barcelonina a qui es va qualificar amb l’epítet de huertamaros.

Joan de Sagarra va ser qui va batejar Josep Maria Huertas i els seus amics i deixebles amb l’epítet que evocava la guerrilla urbana uruguaiana dels tupamaros, un sobrenom que no amagava la crítica, la burla o el menyspreu envers un periodisme social, qualificat despectivament “de barraqueta”, i que es confrontava al periodisme més literari, fantasiós o personal -“de les ombres”, el titllaria Josep Maria Carandell; “de mirar-se el melic”, diria Manuel de Pedrolo– que practicaven, entre altres, el mateix Sagarra. Ell va ser també qui, en plena polèmica amb Huertas, va arribar a adjectivar de “patufetisme-leninisme” tots aquells companys, huertamaros o no, que feien un periodisme atent als problemes socials i dels barris.

Com explica Fabre, a El Correo Catalán Huertas s’havia guanyat en broma la qualificació de fer “periodisme de barraqueta” perquè va ser el primer -en plena sintonia amb Francisco Candel– en escriure i publicar reportatges sobre els barris marginals de Barcelona que patien habitatge precari i uns serveis i equipaments inexistents. “Donde la ciudad tiene otros nombres” es deia la sèrie de 18 capítols en huecogravat, publicada entre abril i juliol de 1966 i recopilada el 2013 en l’antologia Josep M. Huertas Claveria i els barris de Barcelona, editada per la Favb al número 7 de Quaderns de Carrer. Huertas es va mantenir fidel a aquesta línia fins a la seva mort, el 2007, i va esdevenir un referent per a tots els qui, des de les associacions veïnals i altres col·lectius reivindicatius, lideraven les demandes per millorar la vida als seus barris.

Una proposta per a la Favb
Tot això ve a tomb perquè el naixement de La Veu del Carrer ara fa 30 anys, l’octubre de 1991, té precisament molt a veure tant amb l’època d’esplendor del periodisme social com amb el seu esllanguiment durant la Barcelona preolímpica. La idea de dotar la Favb d’un òrgan d’expressió periodístic propi data de mitjan anys 70, però si d’entrada no es va concretar -al marge de la revista satírica Butifarra!– és justament perquè la premsa de barris -conformada de mitjana per una trentena de butlletins veïnals, que van arribar a sumar fins a 69 capçaleres al llarg dels anys 70- i les seccions de local de la majoria de diaris barcelonins ja cobrien bé aquesta necessitat informativa.

El 1977, destacats periodistes de local com Maria Favà, Josep M. Huertas, Jaume Fabre, Manuel Sanz, Vicenç Gràcia i Manuel López van elaborar un document de treball que proposava a la Favb crear una revista de nom Barris (i subsidiàriament El 29 o La Calle o El Carrer). Citant les emblemàtiques revistes Quatre Cantons, Grama i Les Corts com a exemples de premsa de barri a imitar, aquest informe argumentava “la necessitat” de crear un òrgan periodístic del moviment veïnal perquè “impulsaria amb més decisió i eficàcia l’alternativa popular en aquest camp social i evitaria dependre de la benevolència de la premsa diària per donar a conèixer les opinions i posicionaments de les associacions de veïns davant dels problemes en que viu immersa la comarca de Barcelona”.

Aquesta benevolència de la premsa diària és la que es va anar perdent durant els anys 80, en paral·lel al reflux tant de la informació crítica a les seccions locals dels mitjans generalistes com del nombre de butlletins o revistes de barri en actiu. Per això, després de l’experiència fallida d’El 29 -que la Favb va editar mensualment entre desembre de 1983 i desembre de 1984, sota la direcció d’Isabel-Clara Simó i Mitzi Kotnik-, el naixement de Carrer, el 1991, sota l’impuls incombustible del dirigent veïnal i punt de referència periodística Andrés Naya va esdevenir clau i una alenada d’aire fresc i d’esperit crític enmig de l’oasi informatiu de la Barcelona olímpica.

Durant tres dècades, sota cinc alcaldies diferents a Barcelona, sis presidents diferents a la Generalitat de Catalunya i cinc al govern espanyol, i veient també sis canvis de presidència a la Favb mentre passaven diversos directors pels grans diaris de la ciutat i morien (més que naixien) capçaleres de tota mena, Carrer s’ha mantingut com a punt de referència d’un periodisme crític i militant, però alhora independent i rigorós, inigualable com a paraigües dels moviments socials i per la seva concepció social i la seva visió i anàlisi del model de ciutat i la Barcelona dels barris.

Refugi de ‘huertamaros’
Amb la codirecció o ajuda regular de professionals com Roser Argemí, Ernest Alós, José Ángel Borlán, Joan Carles Magrans, Marta Plujà, Eugeni Madueño, Montse Ayats, Marc Andreu, Elia Herranz, Néstor Bogajo i Cristina Palomar, i amb un ampli consell de redacció que ha estat escola de periodisme per a molta gent jove que ja no ho és tant, el Carrer que ha pilotat Andrés Naya ha servit durant tres dècades de refugi i caixa de ressonància als huertamaros que resistien a les redaccions de la ciutat.

Els han acompanyat els fotògrafs, il·lustradors i ninotaires que posaven imatge i color al periodisme de barraqueta, es diguessin Pilar Villuendas, Josep Ramón Gómez, Azagra, Fer, Manel Puyal o Pepe Encinas, que han trobat relleu en joves com Dani Codina, Ignasi Rodríguez Renom, Joan Morejón, Marc Javierre o Ricardo Hermida, entre d’altres. I també els intel·lectuals i professionals que se seguien reconeixent en aquelles coordenades: d’Anna Alabart a Manuel Vázquez Montalbán, de Jordi Borja a Albert Recio, per citar-ne només quatre.

Avui, desapareguts o jubilats ja pràcticament tots els huertamaros, i immersos des de fa temps tant el món associatiu veïnal com el periodisme en sengles revolucions que van més enllà del món digital i de la vida política i que afecten de ple tant les formes clàssiques d’organització social com l’ofici de la comunicació i la deontologia professional, una veu com la del Carrer segueix sent útil i necessària.

Entre d’altres motius perquè -i no és qüestió de benevolència, sinó d’ofici i sensibilitat- pràcticament no hi ha ningú que practiqui de forma sostinguda un periodisme social i de carrer, insubornable i de proximitat, en una ciutat que és molt diferent de la de fa 30, 40 o 50 anys. Però que segueix sent una ciutat amb problemes, que pateix precarietat en l’habitatge i que segueix tenint uns barris i uns veïns i veïnes vinguts d’arreu que reclamen serveis i equipaments potser no inexistents, però sí molt insuficients. El dret a la ciutat, en definitiva.

Curiosament, i més en l’estela de Maria Favà o María Eugenia Ibáñez que del mestre Huertas Clavería, són principalment dones periodistes les qui, de forma isolada en alguna redacció de diari o digital, mantenen viu aquell periodisme local, social, crític, persistent i amb coneixement de causa perquè, si convé, gasten soles de sabates per fer cròniques de l’asfalt o del fang, de la vida i de la gent.

És aquell periodisme que algú va titllar “de barraqueta” amb ironia o menyspreu i que ara, com abans, hi ha persones i poders que voldrien marginal o desaparegut. Però que no podran tancar mai perquè va en l’essència de l’ofici, sigui amb carnet de periodista (els huertamaros) o sense (Andrés Naya), que es puguin explicar històries amb sentit i sensibilitat, amb memòria i intencionalitat.

Fins al punt, si s’escau, de poder guanyar un premi Pulitzer, com el que recentment ha rebut el fotoperiodista de l’Agència AP Emilio Morenatti pel seu seguiment gràfic i d’alt contingut social de la pandèmia a Barcelona, amb reflexions i fotos que van omplir un dels darrers dossiers i la mateixa portada de Carrer. Queda clar, doncs, que el periodisme de carrer té futur.

L'entrada Tanquem la barraqueta? ha aparegut primer a Carrer.

El resultat són unes demandes molt lligades al territori que els activistes consideren imprescindibles perquè el veïnat pugui viure amb dignitat. Algunes responen a problemes nous i altres porten dècades esperant una solució. Destaquen les relacionades amb la necessitat d’equipaments socials i culturals o les que reivindiquen un espai públic no privatiu: cada cop més barris pateixen la pressió creixent del turisme i la restauració. Un altre tema que es repeteix és el problema de l’accés a l’habitatge i l’expulsió del veïnat que comporta, per fer front al qual moltes associacions demanen la creació d’un parc suficient d’habitatge públic en règim de lloguer.

Guanyi qui guanyi les eleccions, els i les activistes veïnals es trobaran amb moltes cares noves en el dia dia dels districtes.

Ciutat Vella

Barceloneta

• Millorar la seguretat ciutadana i la neteja de tot el barri.
• Potenciar i donar suport al comerç local i del mercat.
• Reordenació de l’espai públic i ocupació amb usos ciutadans.

Barri Gòtic

• Que la Guàrdia Urbana compleixi les seves funcions.
• Abordar els greus efectes de la “turistificació”, com l’augment desmesurat de les terrasses (Born) o d’establiments d’oci nocturn, i combatre el soroll. Millorar el control dels apartaments turístics.
• Mesures contra l’expulsió del veïnat i la disminució del nombre d’habitatges.

L’Eixample

Dreta de l’Eixample

• Construcció del Casal de Barri i del Casal de Joves i que aquests siguin de gestió ciutadana.
• Adquisició del Taller Masriera BCIL per posar-hi en funcionament un Ateneu de gestió ciutadana.
• Eix per a vianants al carrer Girona.

Esquerra de l’Eixample

• Començar les obres dels equipaments de l’antiga presó Model.
• Superilla a Consell de Cent.
• Línia de tramvia que passi pel barri.

Fort Pienc

• Institut de secundària Angeleta Ferrer al carrer de Marina.
• CAP a Gran Via-Nàpols.
• Zona per a gossos al parc de l’Estació del Nord i trasllat de l’espai de jocs infantils.

Sagrada Família

• Modificació del PGM de l’entorn del temple de Sagrada Família i eliminació de les vibracions de la Línia 2 del Metro.
• Residència per a la gent gran.
• Pla d’usos turístics i reducció del número de terrasses.

Sant Antoni

• Taula d’habitatge: Regulació dels preus del lloguer, mesures contra l’expulsió del veïnat del barri.
• Millora del transport públic de superfície, xarxa d’autobús vertical.
• Adquisició de solars per a equipaments (antic Teatre Talia del Paral·lel i Calàbria 2).

Sants-Montjuïc

Associació d’Afectats del PERI de la Font de la Guatlla

• Acabar de desplegar el PGM que permeti salvar el Turó.
• Construcció dels equipaments del Turó pactats al Pla d’Equipaments.
• Millora integral de l’espai públic del barri i de l’accessibilitat dels equipaments.

Alerta Poble-Sec

• Millora de la neteja i dels serveis.
• Mesures contra la contaminació acústica, en especial a les zones de bars i terrasses.
• Campanyes preventives contra l’incivisme i, en últim terme, sancionar aplicant les ordenances municipals.

Centre Social de Sants

• Soterrament de les vies de Renfe i Metro.
• Urbanització del sector Can Batlló-Magòria.
• Dignificació de l’entorn de l’Estació de Sants i de les places dels Països Catalans i de Joan Peiró.

Font de la Guatlla-Magòria

• Abordar el dèficit d’equipaments.
• Millorar la il·luminació dels carrers i lluitar contra els sorolls.
• Bus de barri.

Hostafrancs

• Garantir el dret a l’habitatge i eliminar els pisos turístics il·legals.
• Treballar per la seguretat, eradicar l’incivisme i millorar la il·luminació dels carrers.
• Construcció d’un equipament públic
• per definir pendent de fa molts anys i millora del serveis socials.

La Satalia

• Rehabilitació de La Mangrana (carrer de la Creu dels Molers 105) i habilitació del local de l’Associació de Veïns i Veïnes.
• Retornar com a verd de Montjuïc el solar del passeig de l’Exposició 27. Prou ciment al parc!
• Inversió en transport públic: prolongació del funicular fins al Castell i nova parada a Nou de la Rambla; replantejament del recorregut del bus de barri perquè doni servei a la part alta de Poble-Sec, molt deficitària en transport públic.

Poble-Sec

• Finalitzar el projecte urbanístic del Paral·lel.
• Més vigilància per combatre la inseguretat ciutadana, especialment a la zona de muntanya.

Sant Cristòfol -Vivendes SEAT

• Acabar les instal·lacions esportives: piscina i gimnàs.
• Zona per a vianants entre els carrers Energia i Coure.
• Remodelació de la zona del barri entre els carrers Alts Forns i Bronze.

Les Corts

Avinguda Xile

• Realització del PERI de Danubi.
• Realització del PERI de Bacardí.
• Replantejament de l’Espai Barça.

Camp Nou

• Residència per a la gent gran (reivindicada des de fa més de 25 anys).
• Reestructuració i millora de les línies de superfície per millorar el servei al barri (H8, H10 i 54).
• Rehabilitació dels Jardins de Bacardí.

Les Corts

• Escola de primària i secundària.
• Desenvolupament del tram final del projecte de la Colònia Castells.
• Resolució del litigi amb l’Arquebisbat i construcció d’un equipament municipal al solar del carrer Galileu.

Racó de les Corts

• Adquisició de la caserna de la Guàrdia Civil per ubicar l’escola bressol, de primària i secundària.
• Casal de la gent gran i residència assistida.
• CAP a la zona de Sant Ramon.

Sant Ramon

• Realització del PERI de Danubi: escola bressol, equipaments per a joves i per a la gent gran; piscina i àrea esportiva.

Sarrià-Sant Gervasi

Amics del Putxet

• Construcció d’un centre cívic i un centre de dia concertat al carrer Manacor.
• Protecció del patrimoni del barri, revisant el catàleg i ampliant el número d’afectacions.
• Finalitzar la Línia 9 del Metro.

Les Planes

• Desafectació dels habitatges construïts l’any 1980 i implementar mesures de prevenció d’incendis.
• Gratuïtat dels túnels de Valvidrera (única via del barri per anar al centre). Millora de les línies dels autobusos 118 i 128.
• Declarar les Planes com a Zona d’Especial Protecció de Qualitat Acústica.

Mont d’Orsà de Vallvidrera

• Catalogació de l’edifici Betània per donar-li un ús públic.
• Reforma del mercat de Vallvidrera.
• Pacificació de la plaça de Vallvidrera.

Sarrià

• Implementació del Pla d’Equipaments: Biblioteca, casal de joves i casa de cultura popular.
• Habitatge social i per a joves.
• Mesures per pal·liar la contaminació: Pacificació de la Via Augusta i creació dels jardins Oriol Martorell.

Tres Torres

• Pacificació de l’entorn del mercat de les tres Tres Torres.
• Escola bressol al solar del carrer Dalmases.
• Eliminació dels pals de llum de les voreres.

Gràcia

Amics del passeig Sant Joan

• Arranjament de la pastilla bulevard passeig de Sant Joan amb Pare Claret.

Coll-Vallcarca

• Reconstrucció de la piscina de la Creueta del Coll.
• Millorar el transport públic de superfície i connectar el barri amb la xarxa lineal.
• Recuperar la Sala Hipòstila del Park Güell.

Gràcia Nord

• Via Verda a l’avinguda de Vallcarca.
• Enderroc de les cases expropiades per l’Ajuntament.
• Control i pacificació de la zona de terrasses de l’avinguda de Vallcarca.

Park Güell-la Salut-Sanllehy

• Construcció dels equipaments pendents a l’antiga clínica Quirón.
• Recuperació de l’ermita de la Salut.
• Desviament dels autobusos turístics pel túnel de la plaça Alfons X fins a la Travessera de Dalt.

Vallcarca Som Barri

• Institut de Vallcarca als jardins Comas i Llaberia.
• Regulació dels preus del lloguer i construcció d’habitatge públic en règim de lloguer.
• No més enderrocs a Vallcarca.

Vila de Gràcia

• Expropiació de les cases del carrer d’Encarnació i construcció de l’escola bressol, habitatge dotacional i jardí públic.
• Pacificació de les places del barri, entre elles la plaça del Sol.
• Suprimir el supermercat previst a l’Abaceria i incorporar-hi cooperatives ecològiques.

Horta-Guinardó

Font d’en Fargues

• Arranjament de la plaça de la Font d’en Fargues.
• Millorar el paviment i les voreres del carrer Montserrat Casanovas.
• Facilitar l’accessibilitat a peu i en transport públic als equipaments sanitaris.

Horta

• Millorar l’accessibilitat i la mobilitat als carrers, els espais públics i els equipaments (escales mecàniques, ascensors, rampes i baranes).
• Equipament d’educació secundària.
• Millora dels serveis socials i sanitaris.

Joan Maragall del Guinardó

• Casal de la gent gran i arxiu de memòria del barri a la Torre Garcini.
• Residència assistida, equipaments culturals i piscina coberta a Torrent d’en Melis.
• Realització de les fases aprovades el 2010 del parc dels Tres Turons.

Montbau

• Execució de la segona fase de rehabilitació del carrer Harmonia.
• Tirar endavant el projecte “Montbau+accessible”.
• Projecció, construcció i posada en marxa del nou Casal de Barri.

Taxonera

• Construcció d’una escola bressol municipal.
• Finalitzar la plaça Hertha Frankel i la sortida del metro de l’estació Teixonera-Arenys.
• Expropiació dels terrenys del Metro i construcció de l’equipament la Bòbila per a les entitats.

Plataforma Can Baró

• Modificar el planejament urbanístic per preservar la zona esportiva als Tres Turons.
• Desenvolupar el projecte de barri aprovat en el mandat anterior.
• Millora de la mobilitat, la gestió del turisme i la salut pública en relació al Park Güell i els Tres Turons.

Nou Barris

Can Peguera

• Aprovació i finalització del Pla de Futur del barri. Començament de les obres de les quatre fases.
• Balconada d’equipaments.
• Habitatge assequible.

Ciutat Meridiana

• Equipaments a la Zona Esportiva; Casal de barri, Casal de joves i Casal de la gent gran.
• Finalitzar les escales mecàniques entre els carrers Rasos de Peguera i Pedraforca i entre Agudes i l’estació del Metro.
• Unió dels barris de Can Cuiàs i Ciutat Meridiana.

Guineueta

• Arranjament dels interiors d’illa de les cases.
• Casal de la gent gran al solar existent al costat del passeig de Valldaura.
• Reobertura de l’Oficina de Benestar Social, tancada de manera unilateral.

Porta

• Remodelació de la masia de Can Valent per convertir-la en aula ambiental.
• Que els solars en desús del carrer Maladeta passin a ser de titularitat pública i obrir un procés de participació per decidir-ne l’ús.
• Garantir l’accés a l’habitatge de lloguer creant una oferta àmplia.

Prosperitat

• Implementar un pla d’intervenció social contra les desigualtats amb un model definit amb el teixit social i veïnal.
• Construcció del Casal de joves pendent al passeig Valldaura i dels equipaments i la zona verda als terrenys de l’antiga fàbrica Ideal Plástica Flor.
• Piscina municipal coberta i nou Poliesportiu.

Roquetes

• Construcció d’un Casal de joves a l’amfiteatre de Roquetes.
• Tercera fase dels ascensors i mirador al carrer Alcántara.
• Espai de Vida Comunitària.

Torre Llobeta-Vilapicina

• Construcció d’una residència i centre de dia per a la gent gran.
• Accés per a les persones amb discapacitat funcional a la Línia 5 del Metro.
• Construcció d’una escola bressol i un Casal de joves al parc de Can Xiringoi.

Trinitat Nova

• Reforma de l’avinguda Meridiana i cobriment de la Ronda de Dalt.
• Construcció de pisos socials.
• Construcció d’instal·lacions esportives.

Turó de la Peira

• Construcció de l’edifici “illa Q”, destinat a equipaments.
• Remodelació del perllongament de Fabra i Puig i dels carrers Teide, Travau, Orduña, Peñalara, les escales de Matagalls i la marquesina de la plaça José Ignacio Urenda.
• Remodelació total del camp de futbol amb pàrquing subterrani.

Torre Baró

• Implementar un Pla Urbanístic per al conjunt del barri, amb prioritat per a l’habitatge públic de lloguer que pugui augmentar la població de la barriada.
• Millorar la mobilitat, el bon estat i les connexions de la xarxa de carrers i camins.
• Prestar especial atenció a la part alta del barri, que no té cap equipament.

Verdum

• Pla d’usos per als locals grans del carrer Robert Robert.
• Remodelació integral de la Via Júlia i la plaça Verdum.
• Cobriment de la Ronda de Dalt.

Sant Andreu

Bon Pastor

• Finalitzar la quarta fase dels habitatges del barri.
• Convertir el col·legi Cristòfol Colom en centre de Formació de Jardineria.
• Construcció d’un museu d’història de l’habitatge obrer.

Congrés-Indians

• Finalitzar el Pla d’Equipaments del Canòdrom (amb pavelló esportiu) i reforma de la plaça.
• Pla de suport al comerç local.
• Enfortir la gestió ciutadana i la participació a Can Clariana.

La Sagrera

• Continuar la remodelació de l’avinguda Meridiana entre Mallorca i Fabra i Puig.
• Recuperació de l’edifici i l’espai de la Torre del Fang i execució del projecte del Camí Comtal.
• Projecte i execució de l’espai sociocultural i esportiu al carrer Hondures amb Estivill (Espai30–Nau Ivanow).

Sant Andreu de Palomar

• Equipaments i habitatge protegit a les Casernes.
• Pacificació de l’avinguda Meridiana i obres a Sant Andreu Comtal i el parc lineal.
• Expropiacions i realització del Pla de Protecció del Nucli Antic.

Sant Andreu Sud

• Finalització de la construcció de la llosa ferroviària: les obres estan aturades fa anys.
• Elaboració d’un pla de mobilitat que englobi tot el barri que no es limiti a desplaçar trànsit entre carrers.
• Parc públic d’habitatges en règide lloguer per al veïnat del barri.

Trinitat Vella

• Enderrocar els 38 infrahabitatges de darrere de la presó i construir un edifici per als afectats.
• Enderroc de la presó (que porta molt endarreriment), i un procés participatiu per concretar els usos futurs.
• Més presència de les brigades de neteja.

Sant Martí

Besòs

• Rehabilitació dels habitatges i col·locació d’ascensors.
• Construcció d’una escola bressol.
• Ampliació del Centre d’Atenció Primària (pediatria) i construcció d’un centre de dia per a la gent gran.

Clot-Camp de l’Arpa

• Construcció d’habitatge públic en règim de lloguer i expropiació dels pisos desocupats de grans tenidors.
• Aprovar el projecte i tirar endavant la construcció d’una residència i centre de dia per a la gent gran a Glòries.
• Construcció d’una biblioteca per al barri a l’antiga Fàbrica del Plom o en algun altre lloc cèntric.

La Palmera

• Creació d’una comissió de seguiment per a la Gran Via.
• Tirar endavant l’Eix Santander, l’Eix Besòs i la connexió de la Rambla Prim.
• Construcció d’habitatges tutelats.

La Pau

• Intervenció urgent als habitatges remodelats d’Adigsa.
• Manteniment dels carrers i de l’espai públic.
• Residència i centre de dia per a la gent gran.

Front Marítim

• Urbanització del passeig Marítim entre Bac de Roda i Josep Pla.
• Local per a l’AV a Palo Alto.
• Construcció d’una escola bressol a la plaça dels jardins de Remedios Varo.

Poblenou

• Finalització de les obres de Pere IV.
• Control dels apartaments turístics.
• Paralització de les llicències de nous hotels.

Sant Martí de Provençals

• Construcció d’una escola de música i d’una escola bressol a l’espai Pere Calafell.
• Resoldre la mobilitat a l’entorn de la nova estació i construcció d’un parc a la zona.
• Redefinir els usos i el futur del centre cívic.

Verneda-Via Trajana

• Construcció del pont sobre el carrer Santander.
• Urbanització de Via Trajana en la seva nova ubicació segons el Pla de Barris.
• Distanciar dels habitatges del barri les vies d’aparcament dels trens de l’AVE.

Vila Olímpica

• Transformació del Port Olímpic: intervenció davant la concentració d’oci nocturn al final del carrer Trias.
• Construcció d’una segona sortida de l’estació de Metro.
• Construcció d’un equipament per a la gent gran i d’habitatge social.

L'entrada Barri a barri: Prioritats per al proper mandat municipal ha aparegut primer a Carrer.

Com és costum del moviment veïnal, els barris faran el seu balanç de l’actuació municipal. En general es considera positiva l’actitud del nou equip de govern i que les sensibilitats socials i polítiques siguin més properes. Però això no és suficient. “Fets i no paraules” va ser una famosa pintada veïnal que segueix vigent. Queden dos anys de mandat i es prendrà nota dels incompliments.

Aquest informe s’ha realitzat amb les dades facilitades pels activistes veïnals Camilo Ramos, Carles Burgés, Carlo Scoles, Gerard Gual, Fernando Abad, Joan Vidal, Leonor Pérez, Jaume Matas, Joan Bordetas, Jordi Clausell, Pedro Alonso, Salvador Mañosas, Toni Ramon, la Coordinadora d’Associacions de Veïns i Entitats de Nou Barris i la junta de l’AV d’Horta.

Ciutat Vella

• Pla d’habitatge social en un districte que perd residents.
• Limitació del número de places hoteleres.
• Recuperació de l’espai públic davant la privatització derivada dels usos turístics.
• Facilitar i potenciar el comerç de proximitat.
• Tramitar d’una vegada per totes l’anul·lació de la llicència de l’hotel del Palau de la Música.

Eixample

• Compliment del nou termini per a la finalització del mercat de Sant Antoni (2018) i que es realitzi la superilla per a vianants que l’ha d’acompanyar.
• Aprovar i iniciar el pla urbanístic de la Model, respectant els acords amb el moviment associatiu i creació d’una comissió de seguiment amb participació veïnal.
• Urbanització de l’espai de Germanetes.
• Redacció d’un Pla d’Equipaments.
• Realització de les mesures aprovades en el PEUAT.

Sants-Montjuïc

• Remodelació del passeig de la Zona Franca.
• Compliment dels terminis assenyalats per a l’arribada del Metro a la Marina.
• Desenvolupar la tercera fase del cobriment de les vies ferroviàries de Sants amb un projecte consensuat amb els barris.
• Destinar l’edifici del Palau de la Premsa a equipament municipal per a les activitats de les entitats.
• Elaboració i aprovació del Pla Urbanístic del Turó Font de la Guatlla.
• Remodelació del barri de Sant Cristòfol, aprovat l’any 2012.

Les Corts

• Transformació urbanística de l’espai Barça amb consens veïnal.
• Protecció dels béns d’interès històric, artístic i cultural (com la Masia, l’hotel del Bisbat i la Maternitat).
• Compliment del conveni amb Telefònica (que també afecta d’altres districtes).
• Finalització de les obres de la Colònia Castells.
• Definició dels continguts del Pla Danubi.
• Realitzar el monument a la memòria històrica de l’antiga presó de dones.

Sarrià-Sant Gervasi

• Execució del Pla d’Equipaments del districte i construcció de la biblioteca de Sarrià.
• Construcció d’habitatges socials per als joves i la població més vulnerable.
• Cobertura de la ronda des de Via Augusta fins a la plaça Comín i instal·lació d’un sensor de contaminació a la ronda de Dalt (plaça Borràs).
• Aprovació del Pla de Mobilitat del districte, amb solucions per als barris de muntanya.
• Pla de Futur per als barris de muntanya amb consens polític i veïnal.
• Revisió de la planificació urbanística del barri de les Planes, pendent des del 1990.
• Modificació del PGM del parc de l’Oreneta.

Gràcia

• ‘Desprivatització’ dels serveis sanitaris, amb transparència i informació (hospital de Sant Pau, l’Esperança, Entitats de Base Associativa (EBA) de Vallcarca).
• Mesures valentes per reduir la contaminació atmosfèrica provocada pel trànsit.
• Lluita contra la gentrificació de la Vila de Gràcia mitjançant un Pla d’Habitatge.
• Mercat popular a l’Abaceria, sense supermercat ni aparcament.
• Recuperar l’operativitat de la taula de treball per al seguiment del Pla d’Usos.

Horta-Guinardó

• Cobriment de la ronda de Dalt.
• Replantejar el transport públic de superfície perquè sigui més eficaç.
• Rehabilitació del palau del Parc del Laberint d’Horta.
• Més presència de l’ensenyament públic, augmentant el percentatge del 50% actual.
• Calendari per a la finalització de la línia 9 del Metro.
• Més transparència en la gestió del Casal d’Entitats del Mas Guinardó, un compromís del govern actual.
• Realització dels equipament previstos a l’illa del Torrent.

Nou Barris

• Actualització del Pla d’Equipaments.
• “Humanització” de la Meridiana tenint en compte els barris de Torre Baró, Vallbona i Ciutat Meridiana.
• Realització d’un cens de pisos buits. Investigar i exigir responsabilitats per la venda de pisos socials a fons d’inversió (també afecta altres districtes).
• Compliment dels compromisos del Pla contra la pobresa de 2016 pactats amb la plataforma “Nou Barris cabrejada diu prou!”.
• Planificació i aprovació del futur dels equipaments de la Plástica Flor a la zona centre, amb consens veïnal.
• Retorn de les propostes dels barris en transport.
• Treure les torres d’alta tensió de Collserola (no a la MAT).
• Aplicar el treball previ pactat en Participació.

Sant Andreu

• Pla integral de reforma de la Meridiana i començament de les obres.
• Construcció de l’estació de l’AVE i urbanització de l’entorn, incloent les modificacions al pla de 1996 i aprovació definitiva del futur parc.
• Urbanització del solar de les antigues casernes. Avançar en la construcció dels equipaments compromesos.
• Planejament global del conjunt del territori productiu (Bon Pastor, Estadella, Verneda, Montsonys, incloent la pastilla Mercedes Benz).
• Construcció dels primers habitatges de reallotjament a l’entorn de la presó de Trinitat.
• Realització del projecte Portes de la Trinitat.
• Calendari per a l’arribada de la línia 4 a la Sagrera.

Sant Martí

• Dignificació de la rambla Prim i apertura al carrer Santander.
• Connexió de la línia 4 del Metro entre la Pau i la Sagrera.
• Solució a la problemàtica de l’aluminosi a la Pau i el Maresme.
• Tirar endavant la segona fase d’urbanització de Pere IV.
• Licitació de totes les obres pendents a Glòries.
• Rehabilitació integral de Can Ricart.
• Inici de les obres del passeig del Front Marítim.

L'entrada Prioritats del moviment veïnal fins al final del mandat ha aparegut primer a Carrer.