Aquesta dicotomia va fer tanta fortuna que continua utilitzant-se més de seixanta anys després. Quina història explica l’agenda pública de l’alcalde Jaume Collboni després d’un any de mandat? Segurament dona anècdotes i indicis per poder considerar-lo un integrat en la Barcelona dels negocis, dels grups de pressió amb múscul econòmic, dels poderosos de sempre. De la ciutat dels grans esdeveniments del capitalisme tecnològic amb alguns afegits d’esports d’elit -com la Volta Ciclista a Espanya- i d’elits -com la Copa Amèrica de Vela-.

En la cambra d’ecos dels que manen

Part del problema pot provenir d’inèrcies heretades, de decisions prèvies d’altres equips de govern, d’eleccions preses en el moment de fundació d’organismes consultius i de taules de treball que acostumen a anar en una línia previsible: atorgar espais d’expressió de manera molt prioritària a aquells grups que ja disposen d’una capacitat d’interlocució sostinguda amb els poders polític. Donar més veu als qui ja tenen veu; escoltar aquells amb qui ja has parlat. Els òrgans de govern del Consell Econòmic i Social de Barcelona, per exemple, estan formats principalment per representants de dues organitzacions patronals, dels dos sindicats majoritaris -únicament dels dos sindicats majoritaris- i de partits polítics amb presència al ple municipal. Entre els experts convocats i els observadors del Consell hi ha, al menys, alguna veu diferenciada -la Federació de Cooperatives o la Taula del Tercer Sector-, però l’ens s’allunya de la pluralitat de veus que resultaria desitjable.

Altres taules són de nova creació. I no es pot dir que el nou equip de govern hagi optat per la inclusivitat. Un exemple és la Taula de Diàleg Social que es va constituir aquest mes de gener. S’entén, doncs, que el seu disseny recau principalment en l’administració Collboni. La composició d’aquest espai de reunió és doblement binària: sindicats i patronals. Els dos sindicats majoritaris (Comissions Obreres i UGT) i les dues grans patronals (Foment del Treball i Pimec). No sembla que s’hagin convocat altres organitzacions sindicals -algunes de les quals compten amb un gran número d’afiliats-, ni associacions de cooperatives, ni de treballadors autònoms. Tornen a aparèixer aquells que ja disposen d’espais, les veus habituals.

El govern Collboni també ha impulsat un comitè d’experts en matèria d’habitatge presidit per l’ex-consellera de la Generalitat en l’època dels tripartits socialistes, Carme Trilla. Trilla resulta un exemple paradigmàtic de veu redundant: també presideix l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona i la Fundació d’Hàbitat3. Quan se la va nomenar, mitjans com El País van donar per fet que un dels objectius de la taula seria flexibilitzar la norma que obliga els constructors a dedicar un 30% de les noves promocions a lloguer social. El mateix alcalde ho va desmentir posteriorment, però entitats com la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca o el Sindicat de Llogateres han mostrat la seva preocupació. I el signe de les votacions del PSC tant al Consistori com al Parlament de Catalunya en matèries relacionades amb l’habitatge i la turistificació de la ciutat -com la limitació dels preus dels lloguers per temporada o per habitacions- semblen anticipar un nou cicle de desregulació.

Els passadissos de l’Ajuntament com a cambra d’ecos on s’acostumen a sentir sempre les mateixes veus es potencia amb alguna anècdota. Segons l’agenda pública de l’alcalde, el Consistori va acollir un dinar amb l’anomenat G-16, un grup bastant més afí a la Catalunya de les cinquanta famílies que a la Barcelona treballadora. Els membres que el componen presideixen entitats com la Cambra de Comerç de Barcelona, Foment del Treball, el Cercle d’Economia, el RACC o el Círculo Ecuestre. I la representació del món de l’esport i la cultura no és precisament de base: els multimilionaris FC Barcelona i RCD Espanyol, el Gran Teatre del Liceu…

L’administració Collboni ha impulsat el programa L’alcalde a prop teu, que escenifica una certa descentralització de les tasques de l’Ajuntament. Durant alguns dies al mes, algunes activitats ordinàries es duen a terme en altres districtes de la ciutat. Aquest canvi d’escenari s’acompanya d’una agenda de contactes directes de l’alcalde amb entitats i ciutadans. Que els representants electes interactuïn amb els ciutadans és intrínsecament positiu, però sembla haver generat una dinàmica indesitjable: l’alcalde pot estar més a prop, però l’Ajuntament sembla encara més lluny.

La iniciativa reequilibra el sedàs pro-negocis de les reunions en seu municipal, però les trobades pels barris són un contrapès notòriament insuficient: tendeixen a ser fugaces i informals, sense objectius específics. I les dependències de la plaça de Sant Jaume semblen molt poc accessibles. En els primers trenta-un dies de mandat, Collboni va complir amb un mínim perfil social esperable a través de reunions amb representants sindicals -d’UGT i Comissions Obreres-, amb la junta de la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (Favb) i amb la Taula d’Entitats del Tercer Sector. L’alcalde, però, va ser molt més exhaustiu a l’hora de reunir-se amb la Barcelona dels negocis en el mateix període: va rebre el president del Cercle d’Economia, el president de Pimec, el president de Foment del Treball, el consell delegat de l’empresa de telecomunicació Cellnex…

Per complir l’expedient

En els deu mesos posteriors, segons l’agenda pública de l’alcalde, no s’ha produït gaires trobades més, a l’Ajuntament i en clau formal, amb entitats relacionables amb els moviments socials, veïnals… L’habitual excepció són els dos sindicats majoritaris, amb l’afegit curiós del sindicat de dones futbolistes FUTPro, de creació recent i que el 2022 comptava amb 61 afiliades. Les reunions de l’Ajuntament amb altres entitats -l’associació de treballadores Las Kellys, l’Observatori contra l’LGTBI-fòbia- i grups d’entitats -la Plataforma Unitària contra les Violències de Gènere- de tarannà notòriament social poden comptar-se amb els dits d’una mà. Amb la Favb es va tornar a reunir el 22 de maig per abordar el problema de l’habitatge.

Entre les anècdotes, es pot assenyalar alguna reunió a contracorrent. Com la trobada en seu municipal amb el grup de pares i mares Poblenou Adolescència Lliure de Mòbil, que demana un pacte social per aconseguir que els menors accedeixin a l’ús d’un telèfon mòbil propi a una edat més avançada. La trobada té quelcom de matís inusual al tecnooptimisme que sembla moure les polítiques municipals, molt lligades a grans fires
i accions del sector tecnològics -Mobile World Congress, saló Integrated Systems Europe…- i a la retòrica de les smart cities (‘ciutats intel·ligents’) -amb el seu propi congrés a Barcelona, l’Smart City Expo World Congress-. Tot plegat té un component irònic, atès que el Poblenou és l’emplaçament d’aquell Districte 22@ que havia de convertir-se en la llar de la Barcelona puntcom.

Més informació

Consulteu el resum de les reunions de l’alcalde Collboni aquí.

L'entrada Amb qui s’ha reunit Collboni en el primer any de mandat? ha aparegut primer a Carrer.

Maria Eugènia Gay: L’exdegana ben connectada amb l’‘establishment’

Després de dues dècades com a advocada, tot just fa dos anys i mig que Maria Eugènia Gay (1975) va fer el salt a la política. Primer, com a delegada del Govern espanyol a Catalunya i des del juny de l’any passat com a segona tinent d’alcaldia de l’Ajuntament i responsable de l’àrea de Drets Socials, Cultura, Educació i Cicles de la Vida. La seva meteòrica carrera política -va ser la número dos del PSC a la candidatura per a les municipals- no s’explica sense el seu passat com a degana del Col·legi d’Advocats (ICAB) entre 2017 i 2022, on va oposar-se amb fermesa al Procés -sí que va defensar els indults als presos polítics- i on va establir lligams sòlids amb l’establishment de la ciutat. De fet, va formar part del lobby Barcelona Futur. També regidora de Sarrià-Sant Gervasi, ha demostrat que se sent més còmoda entre despatxos nobles que en trobades amb els moviments veïnals més reivindicatius. Crítica amb algunes de les polítiques més ambicioses de l’era Colau -superilles, reserva del 30% en habitatge o posar límits a l’accés a la ciutat amb cotxe-, ja ha tingut diferències amb els Castellers de Sarrià o la plataforma Defensem Can Raventós, que li han retret la poca predisposició a reunir-se amb elles. Veurem si amb l’avenç del mandat es confirma el seu teòric perfil de mediadora i contribueix a desescalar conflictes.

Jordi Valls: l’home dels números per a qui el turisme ha tocat sostre

El primer any de mandat ha confirmat que Jordi Valls (1960) serà una de les peces clau del govern de Collboni. Quart tinent d’alcaldia, responsable de l’àrea d’Economia, Hisenda, Promoció Econòmica i Turisme i regidor del Districte de l’Eixample -el més poblat-, ha combinat anuncis continuistes, com ara la voluntat de continuar amb les pacificacions de carrers al districte o la necessitat d’aprofundir en la regulació -i limitació- del turisme, amb la defensa de mesures totalment refusades pels Comuns, amb l’ampliació de l’aeroport del Prat com a paradigma. Acumula una amplíssima trajectòria política prèvia, ja que va ser alcalde de Manresa durant més d’una dècada (1995-2006), conseller de Treball de la Generalitat durant uns mesos de 2006 i director del Port del 2007 al 2011, a banda de director general de Mercabarna els darrers anys (2020-2023), a més d’alt càrrec internacional d’Agbar-Suez, el gegant de la gestió de l’aigua. En un gir realista respecte a allò que Collboni proclamava en campanya, ha admès que el turisme “ja ha arribat al límit” a Barcelona, ha defensat que el Peuat ha estat “positiu” i s’ha marcat com a objectiu reduir els pisos turístics. Capaç d’arribar a un acord pressupostari amb ERC, que tiraria endavant via qüestió de confiança, li toca abordar les creixents queixes veïnals per un soroll excessiu que torpedina el dret al descans.

Xavier Marcé: L’etern gestor «beneït» pels focus socialistes

El nomenament, el juny passat, com a regidor de Cultura suposa el punt culminant en l’amplíssima trajectòria de Xavier Marcé (1957) com a gestor en el sector. Sempre vinculat al PSC -ha passat pels ajuntaments
de l’Hospitalet, Sabadell i Barcelona; i per la Generalitat, com a director de l’Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC), durant el tripartit-, també ha tingut una pota ficada al sector privat, concretament al Grup Focus. Des de l’octubre passat, a més, és el regidor de Nou Barris, càrrec que ja va ostentar durant el passat mandat. Rere l’acumulació de càrrecs no es pot negar que és un perfil que deixa empremta, encara que això no tingui ni de lluny una connotació positiva. Apòstol de la tan espremuda pel PSC col·laboració público-privada, tant des del sector com des del moviment veïnal ha rebut crítiques per una forma d’actuar “despòtica” -i no necessàriament il·lustrada-, que menysté el diàleg veïnal. En el que portem de mandat ja ha rebut crítiques pel canvi de rumb del Born Centre de Cultura i Memòria -que redueix el seu pes com a espai memorialístic-, mentre que al districte el teixit associatiu el recorda per una actitud de certa prepotència i per imposar projectes allunyats de les necessitats veïnals. Un exemple va ser el fallit intent de privatització del Parc del Turó de la Peira durant la pandèmia.

Lluís Rabell: L’activista veïnal abduït pel model que combatia

De mobilitzar-se contra el model de ciutat que va gestar el PSC durant les seves llargues dècades al capdavant de la capital, i que va aprofundir el mandat de Xavier Trias, a convertir-se en regidor del govern de Jaume Collboni. A grans trets, així es pot resumir l’evolució que ha experimentat Lluís Rabell (1954) els darrers anys. Qui va presidir la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (Favb) entre 2011 i 2015 va ser després diputat al Parlament en els moments més intensos del Procés -de 2015 a 2017- sota les sigles de Catalunya Sí que es Pot. En aquest període va evolucionar d’un sobiranisme clar a un furibund rebuig a l’independentisme. En paral·lel, s’aniria allunyant dels Comuns i de les polítiques d’Ada Colau al Consistori. Primer, el 2021 va passar a ser vicepresident de la Fundació Portes Obertes del Catalanisme, molt propera al PSC, i a les municipals ja va formar part
de la candidatura del partit. Encarregat de les regidories d’Educació i de Persones Grans, del Pla de Barris i del Districte d’Horta-Guinardó, problemes de salut l’han deixat fora de l’activitat durant uns mesos. Ja recuperat, té el repte que l’increment pressupostari millori realment la situació dels barris amb més dèficits i de greixar les relacions amb un moviment veïnal que manté un esperit combatiu i crític amb el poder que Rabell ha abandonat.

L'entrada ‘Els àngels d’en Jaume’ ha aparegut primer a Carrer.

Plenari del Districte de Nou Barris de l’11 de març. En un punt de l’ordre del dia es debat una proposició de Barcelona en Comú que demana que el govern faci seva la petició del moviment veïnal de la Prosperitat sobre la continuïtat d’un espai social. Quan els representants veïnals arriben al Districte, la Urbana els impedeix el pas sense cap altre argument que “són ordres de dalt”. Mitja hora després, aconsegueixen entrar i demanen explicacions públicament. El regidor i el gerent responen que “ha estat un malentès”. Però el 23 de maig, en el Consell Sectorial d’Urbanisme i Mobilitat -on es presentava el Pla Especial per a la Ideal Plástica Flor- torna a passar el mateix. Aquest cop l’argument és que els activistes “han arribat tard i ja està tancada la sala (sic)”.

Els Consells de Barri, aturats

El 14 de març, una circular municipal informava de l’ajornament de tots els Consells de Barri, adduint l’inici del període electoral de les eleccions al Parlament de Catalunya del 12 de maig. La Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (Favb) ho va considerar “una greu vulneració del reglament de participació ciutadana” i va presentar al·legacions a la Comissió d’Empara del Consell de Ciutat. Els Consells de Barri, finalment, es reprendran un cop passades les eleccions europees del 9 de juny, amb un calendari complicat per a un moviment veïnal que inicia les festes majors de barri i el període vacacional.

El rerefons de tot plegat és d’alt voltatge polític: el procés de discussió del PAM i els Programes d’Actuació de Districte (PAD), que fixen les actuacions
i inversions als barris fins al final del mandat, i que les entitats veïnals tenen marcat en vermell en l’agenda perquè és el moment de pressionar el Consistori i colar les seves prioritats. Un procés que no només s’ha endarrerit, sinó que el regidor Lluís Rabell va posar en qüestió a l’assemblea general de la Favb davant l’estupefacció dels delegats de les associacions. “No hi haurà PAM; ja mirarem la manera de presentar el full de ruta del govern al veïnat”, va manifestar.

El fet que l’alcalde Collboni delegués en Rabell l’assistència a l’assemblea de la Favb -una situació inèdita en un primer any de mandat- corroborava un missatge de menysteniment cap al moviment veïnal organitzat que es va començar a dibuixar fa un any, abans que el PSC guanyés l’alcaldia, amb la negativa del candidat socialista a participar en el debat d’alcaldables organitzat per la federació veïnal des de la represa de l’Ajuntament democràtic, una decisió que va provocar la renúncia en cadena de la resta de candidats i la consegüent suspensió del debat. La negativa a firmar el conveni amb la Favb més enllà d’un any -i que a hores d’ara encara no s’ha materialitzat- ha cobert de pessimisme les expectatives dels activistes.

Omplir el ‘buit’ veïnal

Els impediments amb què s’estan trobant les organitzacions veïnals per accedir als espais de participació contrasten amb la campanya L’alcalde, a prop teu, iniciada a l’octubre i en què Collboni s’ha passejat pels districtes de Sant Martí, Sant Andreu, Nou Barris, Gràcia, Sarrià-Sant Gervasi i Horta-Guinardó -els restants van quedar ajornats per les cites electorals-, per “guanyar proximitat amb la ciutadania i interactuar amb els protagonistes de cada territori”. Una ruta amable i feta a mida amb una barreja de visites a dependències i equipaments municipals, entitats culturals
i esportives i sector comercial, on brillaven per la seva absència associacions i coordinadores veïnals -en alguns barris, va ser una veritable carrera d’obstacles no trobar-se-les-.

Per reblar el clau, el gener passat es va estrenar la iniciativa Parla amb l’alcalde, on Collboni programa cites personalitzades per conversar amb el veïnat de manera informal per “compartir propostes, queixes o idees per millorar els barris”, oberta a tota la ciutadania a través d’un formulari de sol·licitud i de la qual, paradoxalment, s’exclouen representants d’entitats veïnals amb l’argument que es vol prioritzar l’escolta a les veïnes i veïns que no solen ser presents als espais de participació reglats. “Si teniu propostes per a una Barcelona millor, us vull escoltar”, deia la convocatòria.

L'entrada “Si teniu propostes, us vull escoltar” ha aparegut primer a Carrer.