Plenari del Districte de Ciutat Vella del 23 de maig. Diferents associacions veïnals han acordat anar-hi per demanar participar en la confecció del Pla d’Actuació Municipal (PAM). A la porta, dues furgonetes de la Guàrdia Urbana barren el pas a una cinquantena de veïns i veïnes mitja hora abans que comenci l’acte. “No hi cap ningú més”, els diuen. No és la primera vegada que això passa en només un any de mandat, sinó la tercera -entre plenaris i consells de barri-, i la negativa reiterada del regidor Albert Batlle a celebrar-los en espais amb més aforament subleva els activistes.
Plenari del Districte de Nou Barris de l’11 de març. En un punt de l’ordre del dia es debat una proposició de Barcelona en Comú que demana que el govern faci seva la petició del moviment veïnal de la Prosperitat sobre la continuïtat d’un espai social. Quan els representants veïnals arriben al Districte, la Urbana els impedeix el pas sense cap altre argument que “són ordres de dalt”. Mitja hora després, aconsegueixen entrar i demanen explicacions públicament. El regidor i el gerent responen que “ha estat un malentès”. Però el 23 de maig, en el Consell Sectorial d’Urbanisme i Mobilitat -on es presentava el Pla Especial per a la Ideal Plástica Flor- torna a passar el mateix. Aquest cop l’argument és que els activistes “han arribat tard i ja està tancada la sala (sic)”.
Els Consells de Barri, aturats
El 14 de març, una circular municipal informava de l’ajornament de tots els Consells de Barri, adduint l’inici del període electoral de les eleccions al Parlament de Catalunya del 12 de maig. La Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (Favb) ho va considerar “una greu vulneració del reglament de participació ciutadana” i va presentar al·legacions a la Comissió d’Empara del Consell de Ciutat. Els Consells de Barri, finalment, es reprendran un cop passades les eleccions europees del 9 de juny, amb un calendari complicat per a un moviment veïnal que inicia les festes majors de barri i el període vacacional.
El rerefons de tot plegat és d’alt voltatge polític: el procés de discussió del PAM i els Programes d’Actuació de Districte (PAD), que fixen les actuacions
i inversions als barris fins al final del mandat, i que les entitats veïnals tenen marcat en vermell en l’agenda perquè és el moment de pressionar el Consistori i colar les seves prioritats. Un procés que no només s’ha endarrerit, sinó que el regidor Lluís Rabell va posar en qüestió a l’assemblea general de la Favb davant l’estupefacció dels delegats de les associacions. “No hi haurà PAM; ja mirarem la manera de presentar el full de ruta del govern al veïnat”, va manifestar.
El fet que l’alcalde Collboni delegués en Rabell l’assistència a l’assemblea de la Favb -una situació inèdita en un primer any de mandat- corroborava un missatge de menysteniment cap al moviment veïnal organitzat que es va començar a dibuixar fa un any, abans que el PSC guanyés l’alcaldia, amb la negativa del candidat socialista a participar en el debat d’alcaldables organitzat per la federació veïnal des de la represa de l’Ajuntament democràtic, una decisió que va provocar la renúncia en cadena de la resta de candidats i la consegüent suspensió del debat. La negativa a firmar el conveni amb la Favb més enllà d’un any -i que a hores d’ara encara no s’ha materialitzat- ha cobert de pessimisme les expectatives dels activistes.
Omplir el ‘buit’ veïnal
Els impediments amb què s’estan trobant les organitzacions veïnals per accedir als espais de participació contrasten amb la campanya L’alcalde, a prop teu, iniciada a l’octubre i en què Collboni s’ha passejat pels districtes de Sant Martí, Sant Andreu, Nou Barris, Gràcia, Sarrià-Sant Gervasi i Horta-Guinardó -els restants van quedar ajornats per les cites electorals-, per “guanyar proximitat amb la ciutadania i interactuar amb els protagonistes de cada territori”. Una ruta amable i feta a mida amb una barreja de visites a dependències i equipaments municipals, entitats culturals
i esportives i sector comercial, on brillaven per la seva absència associacions i coordinadores veïnals -en alguns barris, va ser una veritable carrera d’obstacles no trobar-se-les-.
Per reblar el clau, el gener passat es va estrenar la iniciativa Parla amb l’alcalde, on Collboni programa cites personalitzades per conversar amb el veïnat de manera informal per “compartir propostes, queixes o idees per millorar els barris”, oberta a tota la ciutadania a través d’un formulari de sol·licitud i de la qual, paradoxalment, s’exclouen representants d’entitats veïnals amb l’argument que es vol prioritzar l’escolta a les veïnes i veïns que no solen ser presents als espais de participació reglats. “Si teniu propostes per a una Barcelona millor, us vull escoltar”, deia la convocatòria.
