En tractar aquest tema, recordo el nostre col·laborador Miquel Fuster, autor d’algunes portades de Carrer. Era un dibuixant esplèndid. Treballava
a Bruguera i va ser acomiadat a causa d’un conflicte laboral. Després, se li va cremar la casa. Una sèrie de desgràcies el van condemnar a viure al carrer. Dormia en un caixer automàtic i una nit tres jovenets el van agredir amb navalles. Se’n va comprar una, i en arribar la nit agafava els ferrocarrils i marxava cap a la falda del Tibidabo, on es refugiava. Em va dir una i mil vegades que alguns humans són més perillosos que els gossos salvatges o els senglars que campen per Collserola. Quan sortia el tema del civisme, repetia la seva trista experiència.

A Barcelona no tenim prou serveis. Cal posar en funcionament més menjadors municipals. I obrir nous espais per guardar la roba, més serveis de dutxes… És imprescindible acceptar les al·legacions presentades per Arrels i altres entitats veïnals, o les d’aquelles que reivindiquen habitatges públics de lloguer, o les que denuncien els problemes derivats dels injustos desnonaments que afecten els sectors més vulnerables de les barriades. La majoria de les multes queden impagades.

L'entrada Miquel Fuster i la criminalització dels pobres ha aparegut primer a Carrer.

Va passar que Rabell, davant l’estupefacció dels assembleistes, va anunciar que enguany no hi hauria Pla d’Actuació Municipal (PAM). Paradoxalment, el lema de l’assemblea era “Sense participació, no hi ha democràcia”. Per sortir del pas, Rabell -expresident de la federació veïnal, avui convers
a les files socialistes- va sortir-se per la tangent: “A partir d’avui ens veurem freqüentment”.

Consensuar el procés de participació del PAM va costar massa com perquè ara aquest mecanisme se suprimeixi de cop i sense demanar el parer de ningú.

La participació és l’assignatura pendent de la democràcia municipal. Pocs polítics se l’han creguda. Avui ens toca parlar dels socialistes, els qui governen. Mai oblidaré el dia de la presa de possessió del primer ajuntament democràtic, quan Pasqual Maragall, llavors regidor, ens va dir: “A partir d’ara ens hem de veure molt”. Vam trigar mesos a veure’ns, i va ser per reclamar-li el dret a vot en els plens, que ens negaven.

Amb Narcís Serra d’alcalde, el moviment veïnal ens vam reunir poques vegades amb ell. Si li exigíem poder dir la nostra, sempre repetia el mateix mantra: “Els que hem estat escollits per governar hem estat nosaltres”. No entenia res. O potser ho entenia massa.

Es pot governar i, alhora, reconèixer el teixit associatiu i facilitar-li la participació. Nosaltres no volem governar, volem participar. El Reglament de Participació va fer curt els primers anys de democràcia. Se’ns va reconèixer el dret a demanar la paraula en tots els punts de l’ordre del dia dels plens de districte. Ara només se’ns deixa intervenir en l’apartat de precs i preguntes -menys a Nou Barris, on les entitats no van acceptar la rebaixa-. Volen que ens limitem a pregar i preguntar.

L'entrada Volen que ens limitem a pregar i preguntar ha aparegut primer a Carrer.

Defensor del Barça 2000

El 1997 es va incorporar a la política professional i va ocupar el lloc de gerent al Districte de les Corts. Dos anys després, en va sortir elegit regidor. Ferm defensor del projecte especulatiu de Núñez i Navarro Barça 2000, s’hi va implicar a fons durant el seu mandat, enmig d’una forta i sostinguda oposició veïnal. En una de les moltes protestes contra el projecte, Hereu va ordenar als activistes veïnals Lleonard Ramírez i Pedro Alonso que es manifestessin per les voreres de l’avinguda de Joan XXIII, per no interferir en el trànsit. Però, com no podia ser d’una altra manera, els milers de manifestants les van desbordar i, al crit del megàfon, van tallar la circul·lació, malgrat la ferma oposició de la Guàrdia Urbana, que transmetia al regidor que la situació se’ls hi escapava de les mans. En arribar a la seu del Districte, el veïnat va presenciar la cara de mala llet d’Hereu, que intentava amagar darrere dels seus somriures sempre forçats.

Escassa voluntat d’escoltar el veïnat

El 2006 Joan Clos va ser nomenat ministre d’Indústria al govern de José Luis Rodríguez Zapatero i va col·locar Hereu a dit a l’alcaldia. Només començar el mandat ja es va descobrir l’escassa voluntat que tenia d’escoltar el veïnat. Per exemple, es va negar a celebrar una Audiència Pública per debatre el futur de la fàbrica de Can Ricart del Poblenou. A les municipals del 2007, el PSC va perdre 70.119 vots, però Hereu va poder guanyar l’alcaldia amb el suport d’Iniciativa per Catalunya Verds. En els cinc anys que va ser alcalde va defensar la construcció d’hotels per afavorir el turisme, va donar suport al pelotazo del Barça i al molt polèmic Túnel d’Horta, i es va entretenir a fer un projecte de zoo marí que va quedar passat per aigua.

Es va lliurar en cos i ànima a la transformació de l’avinguda Diagonal: volia racionalitzar la presència abusiva del vehicle privat. Va plantejar una consulta popular, es va gastar tres milions d’euros en la seva realització i va explicar tan malament el projecte que el 87% dels electors van votar que no. El RACC i la indústria del cotxe van aplaudir de valent i a ell li va costar l’alcaldia.

Durant el carnestoltes del 2009 es va presentar a la Prosperitat per posar la primera pedra d’una piscina municipal. Va agafar la pala amb un estil tan maldestre que el president de l’associació veïnal -sindicalista del ram de la construcció- li va haver d’agafar per evitar mals majors. Allà va quedar la primera pedra de l’equipament esportiu, enterrada per sempre. La piscina, 14 anys després, continua sense construir-se. Tot un alcalde va prendre el pèl a tota una barriada. Al cap de pocs mesos, Hereu perdria les municipals i Xavier Trias (CiU) seria escollit alcalde.

Operacions especulatives a Colòmbia

Hereu va desaparèixer del mapa polític i es va llançar a la iniciativa privada: la marca Barcelona era rendible i va fundar una empresa auditora especialitzada en transformacions urbanístiques. El desembre del 2016, la periodista Cristina Palomar va entrevistar Danelly Estupiñán a Carrer, una jove activista de les comunitats negres de Colòmbia, en la qual denunciava que l’empresa d’Hereu estava fent un projecte urbanístic d’infraestructures portuàries a la ciutat de Buenaventura que privatitzava el port, enderrocava habitatges i deixava desprotegits els pescadors i veïns. Una operació especulativa on participava el Port de Barcelona, justament on Hereu va començar a treballar. La Favb va gestionar una entrevista de l’activista amb representants del Parlament de Catalunya, que es van comprometre a seguir de prop la intervenció de l’empresa catalana. Aviat es van oblidar del seu compromís. Colòmbia quedava molt lluny.

En ser nomenat ministre, Hereu va declarar a La Vanguardia que la seva prioritat era que tornessin a Catalunya les empreses que van marxar en temps del procés i que la seva experiència com a alcalde de Barcelona “l’ajudaria a concretar els seus objectius a l’àrea de Turisme”. Com diuen els taurins, que Dios reparta suerte. La necessitarà.

L'entrada Jordi Hereu, del Port al ministeri d’Indústria ha aparegut primer a Carrer.

Davant la nova situació política, les associacions veïnals havien aprovat, el maig del 1977, unes normes a tenir en compte en el cas que activistes veïnals fossin candidats a les eleccions -ja fossin generals, autonòmiques o municipals-. Es va acordar que, des del moment que es fessin públiques les candidatures i fins al dia de les eleccions, els candidats o candidates no podrien representar cap entitat en reunions, actes públics o rodes de premsa. En cas de sortir elegits, haurien de presentar la dimissió. Només si no eren elegits podrien recuperar les seves responsabilitats en la seva associació.

Davant el procés constitucional

Els partits polítics es resistien a reconèixer les associacions veïnals. En temps de Josep Maria Socías Humbert -el darrer alcalde de Barcelona provinent del règim franquista-, ja es van negar al fet que estiguessin presents en una comissió que tenia com a objectiu elaborar un Llibre Blanc sobre Barcelona. Així mateix, es va plantejar que s’inclogués les associacions veïnals en l’article 7 de la Constitució, de la mateixa manera que hi figuraven els sindicats, les organitzacions empresarials i els col·legis professionals. Però no es va admetre.

Manuel Vázquez Montalbán ho valorava anys més tard en la introducció del llibre Barcelona en lluita: “No [va ser] així, en part per les regles de joc imposades per la transició, en part per la covardia de les formacions polítiques d’esquerra, que temeren el basisme desestabilitzador dels moviments socials i, molt preferentment, el dels veïns. La pèrdua de protagonisme dels moviments socials va repercutir en la progressiva mediocritat de la democràcia participativa”.

Els drets de les associacions veïnals

Els dies 27 i 28 de gener del 1979, federacions veïnals de tot l’Estat espanyol es van reunir a Barcelona. Entre els seus acords figuraven els “drets de les associacions”. Volíem uns ajuntaments no només democràtics, sinó també participatius, i que se’ns reconegués com a interlocutors del veïnat. Exigíem mecanismes que ens garantissin poder exercir el control de la gestió municipal: el dret a participar amb veu als plenaris; el dret a la proposta, d’obligada consideració; el dret a la informació, suficient i amb antelació; el dret a gestionar serveis i equipaments municipals; el dret a celebrar un referèndum municipal a petició de la població; la capacitat de convocar els veïns en general -no només els socis-; i una nova Llei del Règim Local.

El document aprovat en aquesta trobada estatal va ser debatut i refrendat a la primera assemblea de les associacions veïnals de Catalunya, celebrada a Manresa el 2 de desembre del 1979.

Un històric Memoràndum-Manifest

L’11 de març del 1979, les associacions veïnals de Barcelona van fer públic un document adreçat a les diferents candidatures. L’Ateneu la Flor de Maig va acollir el que seria el primer debat veïnal amb els alcaldables. A la cita només va faltar el socialista Narcís Serra. El va substituir Pasqual Maragall. Es va discutir el Memoràndum-Manifest. La majoria de les candidatures el van copiar en concretar els seus programes electorals. Pep Subirós, durant molts anys assessor de Maragall, ressalta en el seu llibre El vol de la fletxa: Barcelona 92, crònica de la reinvenció de la ciutat (Electa, 1994) que era un document “sorprenent i admirable per la identificació clara dels problemes d’aquell moment a la ciutat i pel caràcter raonable de les seves exigències”.

Després d’anys de lluites, el moviment veïnal portava avantatge als partits legalitzats, perfilant un model de ciutat al servei del veïnat. Quan va començar a rutllar el nou Ajuntament, la inexperiència en governar, les urgències del dia a dia -com eren pagar les nòmines dels més de 45.000 funcionaris municipals-, van impedir als seus responsables l’obertura d’un debat assossegat que concretés el seu model de ciutat. Els primers anys de democràcia, les actuacions de l’Ajuntament van ser una resposta a les reivindicacions veïnals, encara que de vegades arribaven massa tard.

Les primeres eleccions municipals

Les eleccions municipals es van convocar finalment per al 3 d’abril del 1979. No se celebraven des del 1934. La Coordinadora d’Associacions de Veïns de 9 Barris va publicar el comunicat Davant les eleccions municipals. En ell, les associacions manifestaven: “Amb ajuntaments democràtics seguim sent necessàries. Mantenint-nos independents dels partits, unitàries i pluralistes”. Davant la nova situació política, s’analitzava quina relació calia tenir amb la institució municipal. I es concretava: “Les associacions veïnals se situaran a la plaça de Sant Jaume, davant de l’Ajuntament, i les relacions seran d’aplaudiment i suport si es recullen els interessos dels barris, o de lluita i denúncia si no es recullen”. Alguns militants del PSC, en veu baixa, van començar a pontificar que les associacions no tenien raó d’existir en democràcia. El temps no els va donar la raó.

Maragall se surt de la comitiva

Quan per fi vam poder votar, Serra va ser nomenat alcalde. El 19 d’abril del 1979, l’edifici de l’Ajuntament i la plaça de Sant Jaume estaven plens d’homes i dones que celebràvem la presa de possessió del primer ajuntament democràtic després de 40 anys de dictadura. Recordo que, aquell dia, vaig saludar molts veïns i amics. En acabar la cerimònia, el nou alcalde i els seus companys van formar un seguici i, en processó, es van dirigir cap al Palau de la Generalitat a saludar el president Tarradellas. Creuant la plaça, Maragall ens va veure a Carles Prieto [en aquell moment, president de la Favb] i a mi, va sortir de la fila i ens va abraçar, dient “a partir d’avui ens hem de veure més”. No va ser així. Trigaríem mesos a poder reunir-nos amb ell.

Barça! Barça! Baaarça!

El 16 de maig del 1979, el Barça va guanyar la Recopa al Fortuna de Düsseldorf. L’endemà, milers de culers esperaven al Barça a Sant Jaume. Eren les set de la tarda i, a la mateixa hora, les associacions veïnals tenien la seva primera reunió amb els responsables de l’Ajuntament democràtic. Va costar sang i suor arribar a la porta lateral de la plaça de Sant Miquel. Ens va rebre un guàrdia municipal. En indicar-li el motiu de la nostra presència va dir: “Preguntaré”. Va tornar i ens va dir que la reunió s’havia suspès. Les autoritats eren al balcó de Sant Jaume. El cabreig va ser monumental. Ens van deixar plantats, a un centenar de representants veïnals, per tenir el seu bany de masses. Quan vam abandonar la porta lateral de l’Ajuntament, sentíem els crits de “Neeskens! Neeskens!”.

La reunió es va fer quatre dies després. Va ser dura. Entre d’altres coses, els vam recordar l’exigència de veu als plens de Sant Jaume i l’elecció directa dels consellers de Districte. Ens van donar allargues: “Ja us contestarem”. Havien après aviat.

Molt més que un memoràndum

El Memoràndum-Manifest es va aprovar com a clausura de les jornades de debat municipal impulsades el març del 1979 per la Favb. Dirigit a l’equip de govern que sortís de les eleccions locals, recollia les línies mestres dels plans populars elaborats com a resposta al Pla Comarcal. Volia donar solucions als problemes d’una Barcelona dels barris marcada per grans desequilibris; una ciutat injusta, inhumana i col·lapsada. Mundo Diario anunciaria el document en portada amb el títol “Las asociaciones de vecinos no se resignan a morir”.

Dividit en 11 grans apartats, el Memoràndum indicava què calia fer per assolir una ciutat més habitable. Analitzava, per exemple, l’enorme dèficit de places escolars i la poca qualitat de l’ensenyament públic. Plantejava la necessitat d’enfortir el procés de municipalització de les guarderies. Reivindicava centres de salut per a tots els barris i hospitals de zona als districtes. Donant veu a les vocalies de dones, plantejava, entre altres objectius, que continués la política d’obrir centres de planificació familiar. I en l’apartat cultural, donava suport a les demandes dels ateneus populars i casals de barri.

Més transport públic

Pel que fa a la mobilitat, el Memoràndum deixava molt clar que calia prioritzar el transport públic per davant del privat. Demanava que es construïssin les estacions de metro que els barris mal comunicats demanaven feia temps. Sol·licitava que s’abandonés, definitivament, la construcció d’autopistes urbanes i, per evitar que el tràfic pesat i perillós passés pels carrers, mantenia que calia implementar la gratuïtat del Tercer Cinturó.

El Memoràndum exigia que l’habitatge es considerés un “equipamiento social”. Donava prioritat als barris de l’Obra Sindical del Hogar i el Patronato Municipal de la Vivienda, amb dèficits greus tant en els edificis com en la urbanització de l’entorn. Per controlar l’especulació, reclamava un llistat de tots els solars municipals concretant-ne l’ús i la gestió. També demanava incrementar el patrimoni municipal adquirint solars sense construir.

Descontaminació del Besòs i el Llobregat

En l’apartat d’ecologia urbana, el text plantejava ni més ni menys que la descontaminació de les aigües dels rius Besòs i Llobregat, així com de les platges urbanes. També que es tanquessin les indústries que contaminaven la ciutat i que es construïssin zones per a vianants. I exigia la recuperació de les zones verdes existents i la construcció d’altres que s’estaven reclamant.

Un detall curiós: el Memoràndum reivindicava la figura del guàrdia urbà de barri. Va ser tot un projecte de ciutat, de la Barcelona dels barris per a la capital de Catalunya.

Andrés Naya és activista veïnal.

L'entrada El veïnat davant la democràcia municipal ha aparegut primer a Carrer.

Al principi va ser fonamental el treball de les assistentes socials, sobretot als suburbis. A Nou Barris, a les reunions de la junta de l’associació veïnal, n’hi assistien un parell. Ens van ajudar a entendre que els problemes no eren individuals, sinó que afectaven tota la comunitat. Gràcies al seu suport, es van obrir centres socials a moltes barriades, que permetien que la gent s’ajuntés i pogués realitzar mil activitats -en aquell temps sense llibertats-. Ens van ajudar a adreçar-nos per escrit a les autoritats -franquistes, és clar-. I quan es va descobrir que la comunicació entre el veïnat era fonamental, van ajudar a crear les primeres publicacions de l’anomenada premsa pobra. Entenent que els problemes no eren personals, l’acció col·lectiva es posava en marxa amb més facilitat.

Moltes pertanyien a Càritas i, amb elles, de vegades, van jugar un paper important les parròquies, cedint locals per obrir aquells centres socials que facilitaven que la gent s’hi aplegués. Els centres socials van ser el punt de partida de moltes associacions veïnals.

Aprendre les normes urbanístiques

Altres vegades ens trobàvem en situacions que no sabíem com entomar. Ignoràvem les normes urbanístiques i havíem de valorar plans parcials escrits amb un llenguatge molt tècnic. El paper d’arquitectes, aparelladors i urbanistes va ser clau. Entenien les nostres reivindicacions, redactaven al·legacions, ens indicaven el camí perquè fossin acceptades… La majoria eren molt joves. Responien a la nostra crida i, per suposat, l’aspecte econòmic quedava oblidat. Els vam conèixer com a professionals de l’arquitectura, però sovint van acabar sent uns activistes veïnals més.

Recordo molts noms. No els relacionaré; els concretaré en un d’ells, desaparegut prematurament: Lluís Brau. Va formar part dels que van elaborar una proposta de pla parcial per a Nou Barris. L’havien fet en contacte amb els veïns per recollir les necessitats prioritàries. El projecte no va ser admès per l’Ajuntament de Porcioles. Era massa atrevit; l’especulació i el negoci privat van guanyar la primera batalla. Des de llavors, en Lluís va continuar la tasca als barris de Barcelona. No ens va dir mai que no a una proposta d’article per a Carrer. El darrer cop que el vaig saludar va ser en una reunió a Gràcia, debatent el projecte de reforma del Mercat de l’Abaceria.

Tampoc no oblido les companyes i amigues geògrafes. Les seves aportacions van ser decisives per entendre la ciutat. Van ser unes excel·lents companyes de viatge, així com diversos economistes i professionals de la sanitat.

Faré un punt i a part sobre els professionals de la sociologia, amants d’explicar-nos la realitat de Barcelona, els barris, la població, la diversitat i les desigualtats. Van analitzar amb lupa la presència dels partits polítics i activistes sense partit en el moviment veïnal naixent. Els seus articles i estudis, la seva coordinació de debats i les seves conferències van ser d’una ajuda inestimable per a les nostres reflexions i el coneixement de la realitat que ens envoltava.

Torno al camí fàcil. A tots ells, el meu agraïment, però ho concretaré en una altra amiga i incansable activista veïnal que va ser la sociòloga Anna Alabart. Amb ella tenim un deute: editar la seva tesi, comentada, Els barris de Barcelona i el moviment veïnal (1982).

Detencions i tribunals

Aquells anys, l’activitat va ser intensa. Ens saltàvem sovint la legalitat, i la repressió va ser dura i constant. Assistir-nos en els moments més durs de les detencions, defensar-nos davant dels tribunals, va ser una feina del col·lectiu d’advocats, que, tanmateix, no es van limitar als temes relacionats amb el codi penal: en aquella primera època, n’hi va haver que van donar forma jurídica a les nostres impugnacions dels plans urbanístics. Més d’una vegada, van dedicar el seu temps i la seva generositat a plantejar contenciosos administratius a una especulació sense límits.

Deixo a part la batalla per la informació local -que es va guanyar- duta a terme pels i les periodistes, sense oblidar els fotògrafs de la premsa, ja que m’han avisat que el tema es tracta en un altre article d’aquest número especial de Carrer.

Per acabar, vull tenir un record pel primer escriptor que va relatar la vida de la perifèria de la primera Barcelona dels barris: Paco Candel. Sense tots aquests companys de viatge, el moviment veïnal hagués estat una altra cosa.

En record d’Anna Alabart i Lluís Brau.

Andrés Naya és activista veïnal i excodirector de ‘Carrer’.

L'entrada Els companys de viatge del moviment veïnal ha aparegut primer a Carrer.

Muchos han sido los colaboradores. Su generosidad ha sido inmensa. En treinta años no llegan a cinco los que se han negado a colaborar con nuestra revista. El trabajo realizado ha estado rodeado de complicidades. Siempre encontrábamos algún momento para compensar los esfuerzos. En los últimos tiempos vuestra compañía me ayudaba a engañarme pensando que los años no pasaban. La verdad es que yo me lo he pasado muy bien.

Las entidades y colectivos que nos habéis tenido en cuenta habéis llenado nuestras páginas de contenido. Sin vuestras reflexiones y reivindicaciones en muchas ocasiones hubieran quedado en blanco.

Los nombres y los sentimientos se me agolpan. Dejadme que los relacione en silencio. No quiero ser injusto. Dibujantes, periodistas, fotógrafos, activistas, empezamos siendo compañeros de viaje y hoy sois mis amigos.

A los compañeros de la Favb, de ayer y de hoy, agradeceros que hayamos podido hacer, con total autonomía, una revista crítica sobre la Barcelona de los barrios. Vuestra generosidad ha sido fundamental para editar 157 números. Vuestra generosidad será determinante para que Carrer tenga continuidad. Esta ciudad necesita más que nunca publicaciones críticas y rebeldes.

Seguiré acariciando las páginas de Carrer y podéis seguir contando conmigo.

Editorial:

Continuem sense ‘el Naya’

L’aniversari de Carrer -tres dècades d’una existència lligada als avatars de la nostra ciutat- coincideix amb la retirada de la primera línia de la seva ànima mater, l’activista veïnal i fins ara codirector Andrés Naya, un capricorn tossut, pencaire i entusiasta al qual la revista de la Favb (i tantes altres aventures de la premsa pobra) deu tant la perseverança com una honestedat reconeguda dins i fora del moviment veïnal.

És la generació que en la seva joventut es va revenjar de l’escolarització franquista muntant partits, agrupacions i mitjans d’expressió clandestins i que en la maduresa ha tensat la corda per mantenir estructures crítiques -sobretot mentals- que qüestionin l’autocomplaença d’una ciutat que, ben entrat el segle XXI, ha hagut de patir una pandèmia mundial per frenar i pensar que les coses es podien haver fet d’una altra manera.

Ara toca a una altra generació, la dels fills dels obrers que van poder anar a la universitat, que es va escolaritzar en democràcia i que ha viscut més llibertat i també més precarització, recollir aprenentatges i armar-se amb noves eines per intentar entendre el món que l’envolta i transformar-lo fent front a antics i nou reptes.

Un veritable final de cicle que remou també el tauler on es cuina la modesta revista Carrer.

Continuar significa renovar la confiança tant amb la Favb i les associacions veïnals com amb la resta de companys de viatge que són els col·laboradors i els lectors. Engreixar la màquina i posar-la al dia mantenint la base que l’ha fet una publicació útil tant per al moviment associatiu com per als focus de debat vius a la ciutat, sensible als neguits que sorgeixen de les persones que habiten els barris de la globalització i oberta a l’entrada de les noves generacions que han de dir la seva.

Carrer ha sigut una barreja d’intuïció, ofici, militància i, per què no dir-ho, un punt de bogeria. I també d’amistat. Sabent que no hi ha ningú imprescindible, és imprescindible que hi hagi algú. Com ara les lectores i lectors de Carrer. Continuem?

L'entrada ¡Gracias! ha aparegut primer a Carrer.

El resultat són unes demandes molt lligades al territori que els activistes consideren imprescindibles perquè el veïnat pugui viure amb dignitat. Algunes responen a problemes nous i altres porten dècades esperant una solució. Destaquen les relacionades amb la necessitat d’equipaments socials i culturals o les que reivindiquen un espai públic no privatiu: cada cop més barris pateixen la pressió creixent del turisme i la restauració. Un altre tema que es repeteix és el problema de l’accés a l’habitatge i l’expulsió del veïnat que comporta, per fer front al qual moltes associacions demanen la creació d’un parc suficient d’habitatge públic en règim de lloguer.

Guanyi qui guanyi les eleccions, els i les activistes veïnals es trobaran amb moltes cares noves en el dia dia dels districtes.

Ciutat Vella

Barceloneta

• Millorar la seguretat ciutadana i la neteja de tot el barri.
• Potenciar i donar suport al comerç local i del mercat.
• Reordenació de l’espai públic i ocupació amb usos ciutadans.

Barri Gòtic

• Que la Guàrdia Urbana compleixi les seves funcions.
• Abordar els greus efectes de la “turistificació”, com l’augment desmesurat de les terrasses (Born) o d’establiments d’oci nocturn, i combatre el soroll. Millorar el control dels apartaments turístics.
• Mesures contra l’expulsió del veïnat i la disminució del nombre d’habitatges.

L’Eixample

Dreta de l’Eixample

• Construcció del Casal de Barri i del Casal de Joves i que aquests siguin de gestió ciutadana.
• Adquisició del Taller Masriera BCIL per posar-hi en funcionament un Ateneu de gestió ciutadana.
• Eix per a vianants al carrer Girona.

Esquerra de l’Eixample

• Començar les obres dels equipaments de l’antiga presó Model.
• Superilla a Consell de Cent.
• Línia de tramvia que passi pel barri.

Fort Pienc

• Institut de secundària Angeleta Ferrer al carrer de Marina.
• CAP a Gran Via-Nàpols.
• Zona per a gossos al parc de l’Estació del Nord i trasllat de l’espai de jocs infantils.

Sagrada Família

• Modificació del PGM de l’entorn del temple de Sagrada Família i eliminació de les vibracions de la Línia 2 del Metro.
• Residència per a la gent gran.
• Pla d’usos turístics i reducció del número de terrasses.

Sant Antoni

• Taula d’habitatge: Regulació dels preus del lloguer, mesures contra l’expulsió del veïnat del barri.
• Millora del transport públic de superfície, xarxa d’autobús vertical.
• Adquisició de solars per a equipaments (antic Teatre Talia del Paral·lel i Calàbria 2).

Sants-Montjuïc

Associació d’Afectats del PERI de la Font de la Guatlla

• Acabar de desplegar el PGM que permeti salvar el Turó.
• Construcció dels equipaments del Turó pactats al Pla d’Equipaments.
• Millora integral de l’espai públic del barri i de l’accessibilitat dels equipaments.

Alerta Poble-Sec

• Millora de la neteja i dels serveis.
• Mesures contra la contaminació acústica, en especial a les zones de bars i terrasses.
• Campanyes preventives contra l’incivisme i, en últim terme, sancionar aplicant les ordenances municipals.

Centre Social de Sants

• Soterrament de les vies de Renfe i Metro.
• Urbanització del sector Can Batlló-Magòria.
• Dignificació de l’entorn de l’Estació de Sants i de les places dels Països Catalans i de Joan Peiró.

Font de la Guatlla-Magòria

• Abordar el dèficit d’equipaments.
• Millorar la il·luminació dels carrers i lluitar contra els sorolls.
• Bus de barri.

Hostafrancs

• Garantir el dret a l’habitatge i eliminar els pisos turístics il·legals.
• Treballar per la seguretat, eradicar l’incivisme i millorar la il·luminació dels carrers.
• Construcció d’un equipament públic
• per definir pendent de fa molts anys i millora del serveis socials.

La Satalia

• Rehabilitació de La Mangrana (carrer de la Creu dels Molers 105) i habilitació del local de l’Associació de Veïns i Veïnes.
• Retornar com a verd de Montjuïc el solar del passeig de l’Exposició 27. Prou ciment al parc!
• Inversió en transport públic: prolongació del funicular fins al Castell i nova parada a Nou de la Rambla; replantejament del recorregut del bus de barri perquè doni servei a la part alta de Poble-Sec, molt deficitària en transport públic.

Poble-Sec

• Finalitzar el projecte urbanístic del Paral·lel.
• Més vigilància per combatre la inseguretat ciutadana, especialment a la zona de muntanya.

Sant Cristòfol -Vivendes SEAT

• Acabar les instal·lacions esportives: piscina i gimnàs.
• Zona per a vianants entre els carrers Energia i Coure.
• Remodelació de la zona del barri entre els carrers Alts Forns i Bronze.

Les Corts

Avinguda Xile

• Realització del PERI de Danubi.
• Realització del PERI de Bacardí.
• Replantejament de l’Espai Barça.

Camp Nou

• Residència per a la gent gran (reivindicada des de fa més de 25 anys).
• Reestructuració i millora de les línies de superfície per millorar el servei al barri (H8, H10 i 54).
• Rehabilitació dels Jardins de Bacardí.

Les Corts

• Escola de primària i secundària.
• Desenvolupament del tram final del projecte de la Colònia Castells.
• Resolució del litigi amb l’Arquebisbat i construcció d’un equipament municipal al solar del carrer Galileu.

Racó de les Corts

• Adquisició de la caserna de la Guàrdia Civil per ubicar l’escola bressol, de primària i secundària.
• Casal de la gent gran i residència assistida.
• CAP a la zona de Sant Ramon.

Sant Ramon

• Realització del PERI de Danubi: escola bressol, equipaments per a joves i per a la gent gran; piscina i àrea esportiva.

Sarrià-Sant Gervasi

Amics del Putxet

• Construcció d’un centre cívic i un centre de dia concertat al carrer Manacor.
• Protecció del patrimoni del barri, revisant el catàleg i ampliant el número d’afectacions.
• Finalitzar la Línia 9 del Metro.

Les Planes

• Desafectació dels habitatges construïts l’any 1980 i implementar mesures de prevenció d’incendis.
• Gratuïtat dels túnels de Valvidrera (única via del barri per anar al centre). Millora de les línies dels autobusos 118 i 128.
• Declarar les Planes com a Zona d’Especial Protecció de Qualitat Acústica.

Mont d’Orsà de Vallvidrera

• Catalogació de l’edifici Betània per donar-li un ús públic.
• Reforma del mercat de Vallvidrera.
• Pacificació de la plaça de Vallvidrera.

Sarrià

• Implementació del Pla d’Equipaments: Biblioteca, casal de joves i casa de cultura popular.
• Habitatge social i per a joves.
• Mesures per pal·liar la contaminació: Pacificació de la Via Augusta i creació dels jardins Oriol Martorell.

Tres Torres

• Pacificació de l’entorn del mercat de les tres Tres Torres.
• Escola bressol al solar del carrer Dalmases.
• Eliminació dels pals de llum de les voreres.

Gràcia

Amics del passeig Sant Joan

• Arranjament de la pastilla bulevard passeig de Sant Joan amb Pare Claret.

Coll-Vallcarca

• Reconstrucció de la piscina de la Creueta del Coll.
• Millorar el transport públic de superfície i connectar el barri amb la xarxa lineal.
• Recuperar la Sala Hipòstila del Park Güell.

Gràcia Nord

• Via Verda a l’avinguda de Vallcarca.
• Enderroc de les cases expropiades per l’Ajuntament.
• Control i pacificació de la zona de terrasses de l’avinguda de Vallcarca.

Park Güell-la Salut-Sanllehy

• Construcció dels equipaments pendents a l’antiga clínica Quirón.
• Recuperació de l’ermita de la Salut.
• Desviament dels autobusos turístics pel túnel de la plaça Alfons X fins a la Travessera de Dalt.

Vallcarca Som Barri

• Institut de Vallcarca als jardins Comas i Llaberia.
• Regulació dels preus del lloguer i construcció d’habitatge públic en règim de lloguer.
• No més enderrocs a Vallcarca.

Vila de Gràcia

• Expropiació de les cases del carrer d’Encarnació i construcció de l’escola bressol, habitatge dotacional i jardí públic.
• Pacificació de les places del barri, entre elles la plaça del Sol.
• Suprimir el supermercat previst a l’Abaceria i incorporar-hi cooperatives ecològiques.

Horta-Guinardó

Font d’en Fargues

• Arranjament de la plaça de la Font d’en Fargues.
• Millorar el paviment i les voreres del carrer Montserrat Casanovas.
• Facilitar l’accessibilitat a peu i en transport públic als equipaments sanitaris.

Horta

• Millorar l’accessibilitat i la mobilitat als carrers, els espais públics i els equipaments (escales mecàniques, ascensors, rampes i baranes).
• Equipament d’educació secundària.
• Millora dels serveis socials i sanitaris.

Joan Maragall del Guinardó

• Casal de la gent gran i arxiu de memòria del barri a la Torre Garcini.
• Residència assistida, equipaments culturals i piscina coberta a Torrent d’en Melis.
• Realització de les fases aprovades el 2010 del parc dels Tres Turons.

Montbau

• Execució de la segona fase de rehabilitació del carrer Harmonia.
• Tirar endavant el projecte “Montbau+accessible”.
• Projecció, construcció i posada en marxa del nou Casal de Barri.

Taxonera

• Construcció d’una escola bressol municipal.
• Finalitzar la plaça Hertha Frankel i la sortida del metro de l’estació Teixonera-Arenys.
• Expropiació dels terrenys del Metro i construcció de l’equipament la Bòbila per a les entitats.

Plataforma Can Baró

• Modificar el planejament urbanístic per preservar la zona esportiva als Tres Turons.
• Desenvolupar el projecte de barri aprovat en el mandat anterior.
• Millora de la mobilitat, la gestió del turisme i la salut pública en relació al Park Güell i els Tres Turons.

Nou Barris

Can Peguera

• Aprovació i finalització del Pla de Futur del barri. Començament de les obres de les quatre fases.
• Balconada d’equipaments.
• Habitatge assequible.

Ciutat Meridiana

• Equipaments a la Zona Esportiva; Casal de barri, Casal de joves i Casal de la gent gran.
• Finalitzar les escales mecàniques entre els carrers Rasos de Peguera i Pedraforca i entre Agudes i l’estació del Metro.
• Unió dels barris de Can Cuiàs i Ciutat Meridiana.

Guineueta

• Arranjament dels interiors d’illa de les cases.
• Casal de la gent gran al solar existent al costat del passeig de Valldaura.
• Reobertura de l’Oficina de Benestar Social, tancada de manera unilateral.

Porta

• Remodelació de la masia de Can Valent per convertir-la en aula ambiental.
• Que els solars en desús del carrer Maladeta passin a ser de titularitat pública i obrir un procés de participació per decidir-ne l’ús.
• Garantir l’accés a l’habitatge de lloguer creant una oferta àmplia.

Prosperitat

• Implementar un pla d’intervenció social contra les desigualtats amb un model definit amb el teixit social i veïnal.
• Construcció del Casal de joves pendent al passeig Valldaura i dels equipaments i la zona verda als terrenys de l’antiga fàbrica Ideal Plástica Flor.
• Piscina municipal coberta i nou Poliesportiu.

Roquetes

• Construcció d’un Casal de joves a l’amfiteatre de Roquetes.
• Tercera fase dels ascensors i mirador al carrer Alcántara.
• Espai de Vida Comunitària.

Torre Llobeta-Vilapicina

• Construcció d’una residència i centre de dia per a la gent gran.
• Accés per a les persones amb discapacitat funcional a la Línia 5 del Metro.
• Construcció d’una escola bressol i un Casal de joves al parc de Can Xiringoi.

Trinitat Nova

• Reforma de l’avinguda Meridiana i cobriment de la Ronda de Dalt.
• Construcció de pisos socials.
• Construcció d’instal·lacions esportives.

Turó de la Peira

• Construcció de l’edifici “illa Q”, destinat a equipaments.
• Remodelació del perllongament de Fabra i Puig i dels carrers Teide, Travau, Orduña, Peñalara, les escales de Matagalls i la marquesina de la plaça José Ignacio Urenda.
• Remodelació total del camp de futbol amb pàrquing subterrani.

Torre Baró

• Implementar un Pla Urbanístic per al conjunt del barri, amb prioritat per a l’habitatge públic de lloguer que pugui augmentar la població de la barriada.
• Millorar la mobilitat, el bon estat i les connexions de la xarxa de carrers i camins.
• Prestar especial atenció a la part alta del barri, que no té cap equipament.

Verdum

• Pla d’usos per als locals grans del carrer Robert Robert.
• Remodelació integral de la Via Júlia i la plaça Verdum.
• Cobriment de la Ronda de Dalt.

Sant Andreu

Bon Pastor

• Finalitzar la quarta fase dels habitatges del barri.
• Convertir el col·legi Cristòfol Colom en centre de Formació de Jardineria.
• Construcció d’un museu d’història de l’habitatge obrer.

Congrés-Indians

• Finalitzar el Pla d’Equipaments del Canòdrom (amb pavelló esportiu) i reforma de la plaça.
• Pla de suport al comerç local.
• Enfortir la gestió ciutadana i la participació a Can Clariana.

La Sagrera

• Continuar la remodelació de l’avinguda Meridiana entre Mallorca i Fabra i Puig.
• Recuperació de l’edifici i l’espai de la Torre del Fang i execució del projecte del Camí Comtal.
• Projecte i execució de l’espai sociocultural i esportiu al carrer Hondures amb Estivill (Espai30–Nau Ivanow).

Sant Andreu de Palomar

• Equipaments i habitatge protegit a les Casernes.
• Pacificació de l’avinguda Meridiana i obres a Sant Andreu Comtal i el parc lineal.
• Expropiacions i realització del Pla de Protecció del Nucli Antic.

Sant Andreu Sud

• Finalització de la construcció de la llosa ferroviària: les obres estan aturades fa anys.
• Elaboració d’un pla de mobilitat que englobi tot el barri que no es limiti a desplaçar trànsit entre carrers.
• Parc públic d’habitatges en règide lloguer per al veïnat del barri.

Trinitat Vella

• Enderrocar els 38 infrahabitatges de darrere de la presó i construir un edifici per als afectats.
• Enderroc de la presó (que porta molt endarreriment), i un procés participatiu per concretar els usos futurs.
• Més presència de les brigades de neteja.

Sant Martí

Besòs

• Rehabilitació dels habitatges i col·locació d’ascensors.
• Construcció d’una escola bressol.
• Ampliació del Centre d’Atenció Primària (pediatria) i construcció d’un centre de dia per a la gent gran.

Clot-Camp de l’Arpa

• Construcció d’habitatge públic en règim de lloguer i expropiació dels pisos desocupats de grans tenidors.
• Aprovar el projecte i tirar endavant la construcció d’una residència i centre de dia per a la gent gran a Glòries.
• Construcció d’una biblioteca per al barri a l’antiga Fàbrica del Plom o en algun altre lloc cèntric.

La Palmera

• Creació d’una comissió de seguiment per a la Gran Via.
• Tirar endavant l’Eix Santander, l’Eix Besòs i la connexió de la Rambla Prim.
• Construcció d’habitatges tutelats.

La Pau

• Intervenció urgent als habitatges remodelats d’Adigsa.
• Manteniment dels carrers i de l’espai públic.
• Residència i centre de dia per a la gent gran.

Front Marítim

• Urbanització del passeig Marítim entre Bac de Roda i Josep Pla.
• Local per a l’AV a Palo Alto.
• Construcció d’una escola bressol a la plaça dels jardins de Remedios Varo.

Poblenou

• Finalització de les obres de Pere IV.
• Control dels apartaments turístics.
• Paralització de les llicències de nous hotels.

Sant Martí de Provençals

• Construcció d’una escola de música i d’una escola bressol a l’espai Pere Calafell.
• Resoldre la mobilitat a l’entorn de la nova estació i construcció d’un parc a la zona.
• Redefinir els usos i el futur del centre cívic.

Verneda-Via Trajana

• Construcció del pont sobre el carrer Santander.
• Urbanització de Via Trajana en la seva nova ubicació segons el Pla de Barris.
• Distanciar dels habitatges del barri les vies d’aparcament dels trens de l’AVE.

Vila Olímpica

• Transformació del Port Olímpic: intervenció davant la concentració d’oci nocturn al final del carrer Trias.
• Construcció d’una segona sortida de l’estació de Metro.
• Construcció d’un equipament per a la gent gran i d’habitatge social.

L'entrada Barri a barri: Prioritats per al proper mandat municipal ha aparegut primer a Carrer.

Amb motiu de les primeres eleccions democràtiques de l’any 1979, les associacions veïnals barcelonines van fer públic un manifest-memoràndum on un dels punts importants era l’exigència que la xarxa de Metro arribés a les perifèries. Una reivindicació que es va traslladar a tots els candidats a l’alcaldia en un debat que es va celebrar a La Flor de Maig. Començava una llarga lluita per pal·liar la incomunicació de molts barris de la ciutat.

L’any 1978 la Generalitat va rebre la transferència de competències en matèria de transport públic i l’any següent es va crear Transport Municipals de Barcelona (TMB). El 1984 es va aprovar el primer pla del metro, que contemplava el perllongament de les línies 1, 3 i 4. La línia 2 enllaçava el Paral·lel amb Pep Ventura, a Badalona. Però van passar els anys i es van perdre oportunitats: el 1986 Barcelona va ser designada seu dels Jocs Olímpic i, en aprovar les inversions, es va prioritzar la construcció de les rondes en detriment del Metro i el transport públic.

A cada districte, a cada barriada, es multiplicaven les mobilitzacions. Es va fer un esforç per unificar reivindicacions, com quan el 4 de març de 1992 la Plataforma en Defensa del Transport Públic (PTP) va organitzar una jornada de lluita contra l’augment de les tarifes i perquè el Metro arribés a tots els barris. Es va coordinar una acció de protesta en què es van repartir milers de bitllets amb la frase “jo no pago” i 150.000 usuaris es van colar al Metro el mateix dia.

El 2005 va ser any d’eleccions municipals. Tots els candidats a l’alcaldia es van comprometre a treballar perquè el Metro arribés als barris. Molts veïns de Nou Barris recorden el míting de Jordi Pujol prometent que faria arribar el Metro a Ciutat Meridiana. En un any, les promeses van caure en sac foradat. El 21 de juny de 2006 els barris afectats, amb la Favb al capdavant, van organitzar una performance reivindicativa a la plaça Sant Jaume en la qual es va construir una estació de cartró-pedra on va arribar una petita vagoneta repleta de passatgers. Es van lliurar escrits a l’Ajuntament i la Generalitat exigint que els pressupostos de 2007 incloguessin els metros reivindicats. Vegem de manera detallada els processos de lluita que han portat a terme els diferents barris.

Trinitat Vella
L’any 1973 va començar una forta lluita del veïnat de Santa Coloma de Gramenet per la millora del transport públic. Durant diferents setmanes, cada matinada els veïns recorrien en manifestació el camí que portava de Santa Coloma a l’estació del Metro de Torras i Bages, passant pels límits de Trinitat Vella. El barri es va sensibilitzar i va començar la seva mobilització, amb talls de trànsit a la carretera de Ribes i a la Meridiana. L’ocupació de vies a Torras i Bages en una multitudinària manifestació va ser reprimida pels antiavalots. En el transcurs d’una concentració davant del districte (era l’any 1977), van aconseguir una reunió amb l’alcalde Josep Maria Socías Humbert, que es va comprometre que el Metro arribés al barri de Trinitat Vella. Es va inaugurar l’any 1983.

Sant Antoni i Sant Martí
Les obres de la Línia 2 estaven aturades des de l’any 1973. Després de molt reclamar, quan finalment van acabar l’any 1994 es va descobrir que els trens que hi havien de circular no estaven comprats, i el servei no es va posar en funcionament fins a l’any 1995. A l’altre extrem de la ciutat, a Sant Martí, la lluita també va ser intensa. Una coordinadora dels barris afectats va aconseguir que el 20 de setembre de 1997 arribés el metro als barris de Sant Martí fins a la Pau. 5 anys després la línia arribava a Badalona.

Bon Pastor
L’olímpic any 92 el barri del Bon Pastor va omplir els balcons de pancartes que deien “Volem el Metro”. La comissió d’entitats del barri va convocar manifestacions i assemblees fins que el 12 de desembre les administracions ens van comprometre a contemplar la reivindicació en el futur Pla Intermodal del Transport. Les obres, però, no arribaven. El barri va perseverar, feia accions de tot tipus de manera periòdica, com la del 19 de març de 1999 en què un miler de persones van marxar pel districte en una manifestació, que va tenir un gran impacte, o la cadena humana que l’any 2000 va unir la barriada amb la seu del districte. Tres anys després van començar les obres d’un Metro que finalment va ser inaugurat l’any 2001.

Nou Barris i la Línia 4
Durant els anys 70 Nou Barris va reivindicar de diferents maneres l’arribada al districte de la Línia 4 del Metro. El 6 d’octubre de 1976 el veïnat es va assabentar de l’existència d’un túnel que unia l’estació de Maragall amb la Via Júlia. Quan se li va preguntar, l’alcalde Socías Humbert va admetre que no hi havia diners per fer circular el Metro, però es va comprometre a trobar-los (l’Ajuntament era responsable de finançar el material mòbil -150 milions de pessetes- i la Generalitat havia de pagar la infraestructura). Socías va dimitir l’any 1979 sense complir. Van ser anys d’accions i reivindicacions contínues fins que el 19 d’abril de 1982 es va inaugurar oficialment l’estació de Via Júlia, que inicialment es va dir Roquetes i que es va obrir sense urbanitzar l’entorn, un nyap que va provocar més d’un accident. El veïnat va fer la seva pròpia inauguració cinc dies després amb una gran festa popular. El 27 d’octubre de 1999 la línia va arribar a Trinitat Nova. Queda pendent la construcció de l’estació de Virrei Amat que enllaci amb la Línia 5.

Veïnat aïllat
El veïnat de Canyelles també va reivindicar insistentment que el Metro connectés un barri a peu de la serra de Collserola i aïllat per la ronda de Dalt. En un Plenari celebrat a la plaça Sant Jaume el 29 de juliol de 1990, un grup de veïns es van aixecar i van mostrar, amb les lletres que portaven impreses a les seves samarretes, la frase “Metro a Nou Barris ja”. El 21 de setembre de 2001 la Línia 3 va arribar a Canyelles i el 4 d’octubre de 2008 a Roquetes i Trinitat Nova. Queda pendent l’enllaç amb la Línia 1 a Trinitat Vella.

La zona nord de Nou Barris
Una altra lluita constant ha sigut la de la zona nord de Nou Barris: Ciutat Meridiana, Torre Baró i Vallbona. El 1986 es van iniciar les accions per visibilitzar la reivindicació: ocupació del Ple de Sant Jaume, caravanes de cotxes fins la seu del districte, talls a la Meridiana, ocupació de les estacions de Trinitat Nova i Via Júlia. L’any 1999 la Generalitat va acceptar la proposta de construir un metro lleuger d’una sola via, que va ser inaugurat el 16 de desembre de 2002 i que arriba fins a Can Cuiàs, a Ciutat Meridiana, passant per Torre Baró i Vallbona.

La ferida del Carmel i Horta
Els dos barris, que tenien una comunicació molt deficient, reclamaven any rere any el perllongament de la Línia 5 des d’Horta fins a l’enllaç amb la Línia 3, a la Vall d’Hebron, amb una estació al barri de la Teixonera. L’excusa sempre era la mateixa: no hi ha diners. L’any 1990 el veïnat va instal·lar una estació “virtual” davant del Mercat del Carmel, per recordar que la reivindicació seguia viva. Finalment, la construcció del metro es va posar en marxa amb un episodi tràgic: el 25 gener de 2005 un enorme esvoranc causat per les obres va enfonsar habitatges i comerços, afortunadament sense provocar víctimes mortals. Les obres es van aturar i no es van reprendre fins a l’any 2007. El calvari va durar tres anys més, fins que el 30 de juliol de 2010 el Carmel va poder estrenar Metro i començar a curar ferides.

El Metro, els Jocs Olímpics i Montjuïc
Amb el suport del Consorci de la Zona Franca i la Fira de Barcelona, l’Ajuntament va plantejar l’any 1988 la unió de la Línia 2 del Metro amb les instal·lacions olímpiques de Montjuïc. El veïnat de la Marina, però, va posar el crit al cel reclamant com a prioritat l’arribada del Metro al barri pel passeig de la Zona Franca.

La proposta va obrir un intens debat ciutadà i va enfrontar les dues institucions de la plaça Sant Jaume, Ajuntament i Generalitat, que van estar amb les espases en alt durant dos anys. La construcció del Metro formava part d’un contracte-programa que firmaven el Govern de Madrid (PSOE) i la Generalitat (CIU). El juny de 1990 el president Jordi Pujol va enviar una carta a l’alcalde Pasqual Maragall on li comunicava que acceptava construir una estació davant del Palau Nacional, a 300 metres de l’Estadi Olímpic. Les obres, però, finalitzarien el 1995 i per tant no arribaven a temps pels Jocs. Maragall va buscar complicitats amb el govern socialista de Madrid perquè les obres estiguessin acabades l’any 1992, però la Generalitat no ho va acceptar.

L’alcalde Pasqual Maragall, amb la tossudesa que el caracteritzava, es va treure de la màniga un projecte de metro monorail que arribaria a Montjuïc per la Zona Franca. Els barris no ho veien clar. Per intentar convèncer els activistes veïnals, els va portar a la ciutat alemanya de Dortmund per veure les meravelles d’aquest sistema de transport. Però la jugada no li va sortir bé, el barri demanava metro convencional i al final tot va quedar en no res. El veïnat de la Zona Franca ha estat sense Metro fins al desembre d’enguany, perquè l’Ajuntament ha avançat els diners que havia de posar la Generalitat.

L'entrada La llarga lluita per la connexió dels barris ha aparegut primer a Carrer.

El calendari preveu que l’any 2018 ha d’aprovar-se inicialment l’avantprojecte i que el 2019 haurien d’estar adjudicades les obres. Podrà complir-se aquest calendari? L’equip de Govern i l’oposició seran capaços de posar-se d’acord en aquest tema al bell mig de la campanya electoral municipal?

Hi va haver un temps en què les veïnes i veïns de Ciutat Vella i de tot Barcelona “anaven a la Rambla”. Era un passeig agradable en el qual et podies moure lliurament. Feia la funció de lloc de trobada, relació social i descans. Avui, i com tothom té assumit, la massificació de la Rambla l’ha convertit en un espai evitat pels barcelonins. El pla de remodelació té doncs l’objectiu d’implementar les mesures necessàries per aconseguir retornar la Rambla a la ciutadania.

Un tema important que s’haurà d’abordar és el del propi veïnat de la Rambla. Perquè ¿hi queden veïnes i veïns vivint? ¿L’Ajuntament en té constància? ¿Pensa implementar alguna mena de protecció habitacional per impedir que el veïnat que hi resideix tot l’any hagi de marxar? I els equipaments? Es donarà un ús ciutadà als edificis militars que resten al passeig?

Una altra qüestió bàsica és la de l’ús de l’espai públic. ¿Es pot revertir el fet que la pràctica totalitat de persones que freqüenten a Rambla siguin turistes? ¿Es donarà més espai al vianant? ¿Es reduirà l’ús privatiu -com ara les terrasses- en benefici de mobiliari públic, com els bancs o els jocs infantils? L’arbrat de la Rambla, especialment els plàtans, un patrimoni important del passeig, ¿es mantindrà? S’ha de reubicar?

Quant als serveis, ¿es regularan els usos comercials? ¿Es replantejaran els establiments que van substituir les parades d’animals per botigues de souvenirs i menjar ràpid?
En relació a la mobilitat, ¿se suprimirà la circulació de vehicles privats? ¿Es mantindrà el transport públic de superfície?

Des de Carrer deixem oberts aquests interrogants, a la vegada que demanem a diferents entitats que coneixen la Rambla que ens expliquin de manera telegràfica quines consideren que són les mesures més importants que hauria d’abordar la remodelació.
Entre el teixit veïnal i social hi ha molts dubtes que el procés participatiu que s’ha endegat per a la reforma de la Rambla sigui efectiu i realista i no per complir l’expedient. Experiències anteriors avalen la susceptibilitat veïnal. Cada vegada que un govern anuncia un projecte per a la Rambla, aquest acaba en un calaix.

Prioritat per al vianant i l’espai públic, lliure

Associació Promoció Transport Públic (PTP)
El més destacable de la Rambla és la seva alta qualitat com a espai públic. L’ús com a passeig hauria de ser la prioritat, eliminant el trànsit per al vehicle privat més enllà de l’imprescindible proveïment i serveis per al comerç, que s’hauria de satisfer amb restricció d’horaris. El màxim trànsit rodat que imaginem seria un pas longitudinal de punta a punta només per a 2 o 3 línies de bus, de forma que l’accessibilitat excepcional per a altres vehicles s’hauria de tallar a mig camí. Al mateix temps, el tractament de la urbanització hauria de ser endreçat, suau, allunyat d’estridències i respectuós amb la llibertat de la gent, doncs la Rambla és un exemple paradigmàtic de com és d’innecessari sobredissenyar l’espai públic.

Recuperar la identitat i aturar l’especulació

Associació de veïns i veïnes del Barri Gòtic
Qualsevol intervenció a la Rambla afectarà també el seu entorn. Considerar la Rambla amb els seus carrers adjacents afectats per la desenfrenada activitat econòmica que no beneficia l’entorn, ans al contrari, es considera que hi ha un circuit econòmic invisible que precaritza els llocs de treball i degrada el territori. Volem un passeig accessible, inclusiu i segur. Seguim “netejant façana” a un passeig impossible ple d’obstacles: demanem recursos legals per recuperar el passeig sense sotmetre’l a estudi cada cop que hi ha un canvi de govern municipal. A la Rambla ja no hi queden veïnes! Volem revertir la degradació provocada per franquícies vinculades al turisme que buida la Rambla d’identitat i aturar l’especulació salvatge.

Una Rambla més equilibrada

Amics de la Rambla
La Rambla és el carrer més emblemàtic de Barcelona, el cor on batega la ciutat, l’aparador on Barcelona es mostra al món i on el món s’obre als barcelonins. És un carrer fantàstic, únic al món… però l’ús intensiu que en fem barcelonins i visitants i la falta d’actuacions municipals, ha generat disfuncions que cal corregir. Amb aquesta intenció, l’any 2012, Amics de la Rambla va impulsar el Pla Especial d’Ordenació de la Rambla per ajudar-nos a definir com ha de ser en el futur l’artèria central de Barcelona.

Amb el Pla Especial -aprovat definitivament ara fa dos anys- la Rambla va aconseguir un marc jurídic que empara les reformes urgents que requereix el passeig. Així i tot, encara no s’ha fet res. I les urgències d’ara fa sis anys, són encara més grans.

Cal una acció decidida que millori el nivell de vida de la gent que viu a la Rambla. Volem una Rambla més equilibrada i amb una oferta comercial igualment atractiva per a locals i visitants. Volem una Rambla on la cultura -un dels elements que ens defineix- estigui encara més present i sigui més visible. Cal, també, posar en valor i difondre tot el que la Rambla ofereix -i que és molt- per millorar l’experiència d’aquell que ve a gaudir-la. Cal, en definitiva, que ens deixem d’exercicis partidistes estèrils que no ens porten enlloc i que apostem tots plegats per la Rambla i pel seu futur.

Posem en valor el veïnat i les seves necessitats

Montserrat García, ECOM-Carrers per a Tothom
Des de la plataforma Carrers per a Tothom apostaríem perquè la reforma de la Rambla de Barcelona servís per democratitzar i humanitzar aquest espai. Posant en valor precisament la diversitat humana del seu veïnat i les seves necessitats quotidianes, i fent-lo més accessible a totes les persones, siguin com siguin i tinguin l’edat que tinguin.

En aquest sentit, proposaríem una nova ordenació de les terrasses existents amb l’objectiu de reduir-ne l’actual sobreocupació de l’espai públic (sovint, a més, tancant visiblement l’espai central dels vianants amb ‘plàstics’), i passaríem a incrementar la instal·lació de bancs per seure, per garantir que promovem que hi puguin passejar també persones amb dificultats de mobilitat i gent gran, així com perquè es transformi en un espai d’estada, trobada i gaudi dels veïns i veïnes. En aquest sentit, seria bo plantejar la incorporació en algun punt d’una àrea de jocs accessibles per al infants, ara mateix molt escassos a la zona.

A nivell de mobilitat afegiríem que per tal de promoure una mobilitat més sostenible a la ciutat on la prioritat siguin els i les vianants i la seva seguretat, els carrils laterals actuals de la Rambla podrien contenir de manera prioritària serveis de transport públic, com el bus urbà i afegir-ne un carril bici (un de pujada i un altre de baixada): ambdós de manera segregada a la calçada, de manera diferenciada de la vorera (en cap cas plataforma única). Els passos de vianants serien accessibles segons normativa (amb semàfor sonor que puguin activar les persones cegues) i s’ubicarien enllaçant els carrers perpendiculars que creuen o desemboquen a aquest eix, fent de la Rambla un espai més permeable i amable, i transformant-lo en un nexe d’unió entre els barris.

Un quilòmetre de contrastos

Gemma Aguilera
Hi ha un racó de Barcelona que no deixa indiferent absolutament ningú. Per bé o per mal… Impossible recórrer els 1,2 quilòmetres que separen el centre neuràlgic de la ciutat i el port antic sense interrogar-se sobre la petjada salvatge que deixa el turisme de masses sobre aquesta artèria inaugurada al segle XV, però que paradoxalment, dona una segona vida a un espai que històricament representava l’essència cultural de la ciutat. La Rambla del segle XXI malda per reinventar-se i repensar-se per tal que els barcelonins i els catalans continuïn passejant-s’hi, malgrat que de vegades tinguin motius poderosos per fugir-ne. Per exemple, quan apareixen riuades de turistes provinents dels creuers o aficionats de clubs de futbol bramant i disposats a pagar 7 euros per una cervesa en una de les terrasses clòniques que s’apilen al final de la Rambla, amb cadires d’alumini barat i cartes plastificades amb fotografies falses sobre les tapes que s’hi ofereixen. Quin barceloní acceptaria menjar una paella descongelada per 21 euros assegut en una cadira que li deixa el cul fred?

Però és francament difícil no sentir-se fascinat, o com a mínim, astorat, en presenciar barreges tan surrealistes com la façana modernista d’una farmàcia compartint paret amb un restaurant de kebab engalanat amb llums verdes i vermelles com si fos una atracció de fira, un quiosc que ven més bufandes del Barça i carcasses de mòbil que no pas diaris, o parades de gelats en ple hivern amb gent fent cua. ¿I les vistes que ofereixen els bancs individuals a tocar de Canaletes, encara controlats pels comandos de gent gran de la ciutat? O la barreja d’olors, que ens porten de la crêpe de xocolata a les flors en pocs segons. Fins a 14 parades de flors, algunes històriques, com flors Carolina, amb 130 anys de “mili”, i altres nouvingudes al negoci. Tot, a tocar del mercat de la Boqueria, un espectacle turístic on et venen una poma trossejada en un envàs de plàstic per 3 euros, però on no tots els veïns del Raval es poden permetre comprar fruita com si es tractés de caviar.

Icones encara dempeus
Malgrat que l’especulació immobiliària també ha passat per la Rambla com una piconadora i hi ha deixat cadenes de roba barata -les mateixes que també han colonitzat el portal de l’Àngel i el carrer de la Portaferrissa-, franquícies de cafeteries, oficines de canvi de diners i botigues de records de la ciutat, o de qui sap què -coneixeu gaires barcelonins que vagin pel carrer amb barret mexicà o amb vestit de flamenc?-, la Rambla encara manté dempeus algunes icones. A més del teatre del Liceu, que si va sobreviure a un incendi sobreviurà als turistes i a Inditex, es conserven alguns hostals mítics, i també l’Hotel Ramblas i l’Hotel Oriente, que això sí, per fer honor al seu nom ha llogat part dels baixos a un restaurant xinès amb una potentíssima il·luminació vermella que ja funciona a les quatre de la tarda.

Ja no hi ha parades d’ocells. Per motius obvis de salubritat. Però hi ha un altre tipus de “pàjarus”: els carteristes i els trilers. I al final de la Rambla, sobreviuen alguns pintors i caricaturistes que es resisteixen a creure que una selfie a Instagram amb un parell de filtres i una correcció automàtica ja es considera art. I també hi sobreviuen el Museu de Cera i el Museu Eròtic, aquests museus que, si els visitem, no ho proclamem als quatre vents com sí que faríem amb el MNAC.

Però la Rambla també és un altaveu per a reivindicacions ciutadanes. Des de l’octubre del 2017, diversos edificis, públics i privats, tenen llaços grocs i pancartes amb missatges on es pot llegir “Llibertat presos polítics”, en català i en anglès, per explicar als turistes que hi ha persones que es troben empresonades a Espanya per defensar idees polítiques contràries a les del poder establert. És probable que ni els aficionats del futbol ni els turistes de motxilla, ni tampoc els japonesos que carreguen bosses de botigues del passeig de Gràcia, no parin massa atenció als llaços grocs. Però la Rambla és això, un espai que, malgrat tot, continua essent un espai de llibertat en tots els sentits.

Una referència sentimental
Cada any passegen per la Rambla 70 milions de persones, de les quals, un 60% són turistes, i del 40% restant, el 20% són veïns de la ciutat. És a dir, que aquest passeig que ha inspirat poetes i escriptors d’arreu del món és encara un espai de referència sentimental per als barcelonins i barcelonines que, sis segles després del seu naixement, afronta el repte de reinventar-se perquè els veïns i veïnes tornin a sentir la Rambla com una part indispensable de la seva vida quotidiana. En definitiva, que tornem a recórrer i a gaudir d’aquest fantàstic quilòmetre de contrastos i no només que hi passem per arribar a un altre punt.

L'entrada Recuperem la Rambla? ha aparegut primer a Carrer.

Com és costum del moviment veïnal, els barris faran el seu balanç de l’actuació municipal. En general es considera positiva l’actitud del nou equip de govern i que les sensibilitats socials i polítiques siguin més properes. Però això no és suficient. “Fets i no paraules” va ser una famosa pintada veïnal que segueix vigent. Queden dos anys de mandat i es prendrà nota dels incompliments.

Aquest informe s’ha realitzat amb les dades facilitades pels activistes veïnals Camilo Ramos, Carles Burgés, Carlo Scoles, Gerard Gual, Fernando Abad, Joan Vidal, Leonor Pérez, Jaume Matas, Joan Bordetas, Jordi Clausell, Pedro Alonso, Salvador Mañosas, Toni Ramon, la Coordinadora d’Associacions de Veïns i Entitats de Nou Barris i la junta de l’AV d’Horta.

Ciutat Vella

• Pla d’habitatge social en un districte que perd residents.
• Limitació del número de places hoteleres.
• Recuperació de l’espai públic davant la privatització derivada dels usos turístics.
• Facilitar i potenciar el comerç de proximitat.
• Tramitar d’una vegada per totes l’anul·lació de la llicència de l’hotel del Palau de la Música.

Eixample

• Compliment del nou termini per a la finalització del mercat de Sant Antoni (2018) i que es realitzi la superilla per a vianants que l’ha d’acompanyar.
• Aprovar i iniciar el pla urbanístic de la Model, respectant els acords amb el moviment associatiu i creació d’una comissió de seguiment amb participació veïnal.
• Urbanització de l’espai de Germanetes.
• Redacció d’un Pla d’Equipaments.
• Realització de les mesures aprovades en el PEUAT.

Sants-Montjuïc

• Remodelació del passeig de la Zona Franca.
• Compliment dels terminis assenyalats per a l’arribada del Metro a la Marina.
• Desenvolupar la tercera fase del cobriment de les vies ferroviàries de Sants amb un projecte consensuat amb els barris.
• Destinar l’edifici del Palau de la Premsa a equipament municipal per a les activitats de les entitats.
• Elaboració i aprovació del Pla Urbanístic del Turó Font de la Guatlla.
• Remodelació del barri de Sant Cristòfol, aprovat l’any 2012.

Les Corts

• Transformació urbanística de l’espai Barça amb consens veïnal.
• Protecció dels béns d’interès històric, artístic i cultural (com la Masia, l’hotel del Bisbat i la Maternitat).
• Compliment del conveni amb Telefònica (que també afecta d’altres districtes).
• Finalització de les obres de la Colònia Castells.
• Definició dels continguts del Pla Danubi.
• Realitzar el monument a la memòria històrica de l’antiga presó de dones.

Sarrià-Sant Gervasi

• Execució del Pla d’Equipaments del districte i construcció de la biblioteca de Sarrià.
• Construcció d’habitatges socials per als joves i la població més vulnerable.
• Cobertura de la ronda des de Via Augusta fins a la plaça Comín i instal·lació d’un sensor de contaminació a la ronda de Dalt (plaça Borràs).
• Aprovació del Pla de Mobilitat del districte, amb solucions per als barris de muntanya.
• Pla de Futur per als barris de muntanya amb consens polític i veïnal.
• Revisió de la planificació urbanística del barri de les Planes, pendent des del 1990.
• Modificació del PGM del parc de l’Oreneta.

Gràcia

• ‘Desprivatització’ dels serveis sanitaris, amb transparència i informació (hospital de Sant Pau, l’Esperança, Entitats de Base Associativa (EBA) de Vallcarca).
• Mesures valentes per reduir la contaminació atmosfèrica provocada pel trànsit.
• Lluita contra la gentrificació de la Vila de Gràcia mitjançant un Pla d’Habitatge.
• Mercat popular a l’Abaceria, sense supermercat ni aparcament.
• Recuperar l’operativitat de la taula de treball per al seguiment del Pla d’Usos.

Horta-Guinardó

• Cobriment de la ronda de Dalt.
• Replantejar el transport públic de superfície perquè sigui més eficaç.
• Rehabilitació del palau del Parc del Laberint d’Horta.
• Més presència de l’ensenyament públic, augmentant el percentatge del 50% actual.
• Calendari per a la finalització de la línia 9 del Metro.
• Més transparència en la gestió del Casal d’Entitats del Mas Guinardó, un compromís del govern actual.
• Realització dels equipament previstos a l’illa del Torrent.

Nou Barris

• Actualització del Pla d’Equipaments.
• “Humanització” de la Meridiana tenint en compte els barris de Torre Baró, Vallbona i Ciutat Meridiana.
• Realització d’un cens de pisos buits. Investigar i exigir responsabilitats per la venda de pisos socials a fons d’inversió (també afecta altres districtes).
• Compliment dels compromisos del Pla contra la pobresa de 2016 pactats amb la plataforma “Nou Barris cabrejada diu prou!”.
• Planificació i aprovació del futur dels equipaments de la Plástica Flor a la zona centre, amb consens veïnal.
• Retorn de les propostes dels barris en transport.
• Treure les torres d’alta tensió de Collserola (no a la MAT).
• Aplicar el treball previ pactat en Participació.

Sant Andreu

• Pla integral de reforma de la Meridiana i començament de les obres.
• Construcció de l’estació de l’AVE i urbanització de l’entorn, incloent les modificacions al pla de 1996 i aprovació definitiva del futur parc.
• Urbanització del solar de les antigues casernes. Avançar en la construcció dels equipaments compromesos.
• Planejament global del conjunt del territori productiu (Bon Pastor, Estadella, Verneda, Montsonys, incloent la pastilla Mercedes Benz).
• Construcció dels primers habitatges de reallotjament a l’entorn de la presó de Trinitat.
• Realització del projecte Portes de la Trinitat.
• Calendari per a l’arribada de la línia 4 a la Sagrera.

Sant Martí

• Dignificació de la rambla Prim i apertura al carrer Santander.
• Connexió de la línia 4 del Metro entre la Pau i la Sagrera.
• Solució a la problemàtica de l’aluminosi a la Pau i el Maresme.
• Tirar endavant la segona fase d’urbanització de Pere IV.
• Licitació de totes les obres pendents a Glòries.
• Rehabilitació integral de Can Ricart.
• Inici de les obres del passeig del Front Marítim.

L'entrada Prioritats del moviment veïnal fins al final del mandat ha aparegut primer a Carrer.