Criat al barri de Sant Gervasi, Jordi Hereu i Boher es va llicenciar en direcció d’empreses a la Universitat Politècnica de Catalunya i va completar els estudis d’Economia a l’elitista escola Esade. Simpatitzant des de jove del Partit Socialista de Catalunya Reagrupament (PSCR) de Josep Pallach, va ingressar al PSC el 1987. La seva activitat professional la va iniciar el 1992 al Port de Barcelona, on va arribar a ocupar càrrecs d’alta direcció.
Defensor del Barça 2000
El 1997 es va incorporar a la política professional i va ocupar el lloc de gerent al Districte de les Corts. Dos anys després, en va sortir elegit regidor. Ferm defensor del projecte especulatiu de Núñez i Navarro Barça 2000, s’hi va implicar a fons durant el seu mandat, enmig d’una forta i sostinguda oposició veïnal. En una de les moltes protestes contra el projecte, Hereu va ordenar als activistes veïnals Lleonard Ramírez i Pedro Alonso que es manifestessin per les voreres de l’avinguda de Joan XXIII, per no interferir en el trànsit. Però, com no podia ser d’una altra manera, els milers de manifestants les van desbordar i, al crit del megàfon, van tallar la circul·lació, malgrat la ferma oposició de la Guàrdia Urbana, que transmetia al regidor que la situació se’ls hi escapava de les mans. En arribar a la seu del Districte, el veïnat va presenciar la cara de mala llet d’Hereu, que intentava amagar darrere dels seus somriures sempre forçats.
Escassa voluntat d’escoltar el veïnat
El 2006 Joan Clos va ser nomenat ministre d’Indústria al govern de José Luis Rodríguez Zapatero i va col·locar Hereu a dit a l’alcaldia. Només començar el mandat ja es va descobrir l’escassa voluntat que tenia d’escoltar el veïnat. Per exemple, es va negar a celebrar una Audiència Pública per debatre el futur de la fàbrica de Can Ricart del Poblenou. A les municipals del 2007, el PSC va perdre 70.119 vots, però Hereu va poder guanyar l’alcaldia amb el suport d’Iniciativa per Catalunya Verds. En els cinc anys que va ser alcalde va defensar la construcció d’hotels per afavorir el turisme, va donar suport al pelotazo del Barça i al molt polèmic Túnel d’Horta, i es va entretenir a fer un projecte de zoo marí que va quedar passat per aigua.
Es va lliurar en cos i ànima a la transformació de l’avinguda Diagonal: volia racionalitzar la presència abusiva del vehicle privat. Va plantejar una consulta popular, es va gastar tres milions d’euros en la seva realització i va explicar tan malament el projecte que el 87% dels electors van votar que no. El RACC i la indústria del cotxe van aplaudir de valent i a ell li va costar l’alcaldia.
Durant el carnestoltes del 2009 es va presentar a la Prosperitat per posar la primera pedra d’una piscina municipal. Va agafar la pala amb un estil tan maldestre que el president de l’associació veïnal -sindicalista del ram de la construcció- li va haver d’agafar per evitar mals majors. Allà va quedar la primera pedra de l’equipament esportiu, enterrada per sempre. La piscina, 14 anys després, continua sense construir-se. Tot un alcalde va prendre el pèl a tota una barriada. Al cap de pocs mesos, Hereu perdria les municipals i Xavier Trias (CiU) seria escollit alcalde.
Operacions especulatives a Colòmbia
Hereu va desaparèixer del mapa polític i es va llançar a la iniciativa privada: la marca Barcelona era rendible i va fundar una empresa auditora especialitzada en transformacions urbanístiques. El desembre del 2016, la periodista Cristina Palomar va entrevistar Danelly Estupiñán a Carrer, una jove activista de les comunitats negres de Colòmbia, en la qual denunciava que l’empresa d’Hereu estava fent un projecte urbanístic d’infraestructures portuàries a la ciutat de Buenaventura que privatitzava el port, enderrocava habitatges i deixava desprotegits els pescadors i veïns. Una operació especulativa on participava el Port de Barcelona, justament on Hereu va començar a treballar. La Favb va gestionar una entrevista de l’activista amb representants del Parlament de Catalunya, que es van comprometre a seguir de prop la intervenció de l’empresa catalana. Aviat es van oblidar del seu compromís. Colòmbia quedava molt lluny.
En ser nomenat ministre, Hereu va declarar a La Vanguardia que la seva prioritat era que tornessin a Catalunya les empreses que van marxar en temps del procés i que la seva experiència com a alcalde de Barcelona “l’ajudaria a concretar els seus objectius a l’àrea de Turisme”. Com diuen els taurins, que Dios reparta suerte. La necessitarà.
