L’Ajuntament acaba d’actualitzar l’ordenança de civisme. Les modificacions plantejades augmenten la pressió. Dormir en l’espai públic o en el mobiliari urbà, rentar-se en una font, orinar o defecar al carrer, serà sancionat amb multes d’un import més elevat. Però l’incompliment de certes normes moltes vegades no és fruit de l’incivisme ciutadà, sinó de no poder passar la nit a cobert, o de no disposar dels serveis més bàsics. El Consistori no ha tingut en compte les al·legacions presentades, algunes de les quals venen del 2006, quan es va aprovar l’ordenança anterior. Continua optant pel camí de la criminalització i l’augment de la recaptació monetària. Una oportunitat perduda.
En tractar aquest tema, recordo el nostre col·laborador Miquel Fuster, autor d’algunes portades de Carrer. Era un dibuixant esplèndid. Treballava
a Bruguera i va ser acomiadat a causa d’un conflicte laboral. Després, se li va cremar la casa. Una sèrie de desgràcies el van condemnar a viure al carrer. Dormia en un caixer automàtic i una nit tres jovenets el van agredir amb navalles. Se’n va comprar una, i en arribar la nit agafava els ferrocarrils i marxava cap a la falda del Tibidabo, on es refugiava. Em va dir una i mil vegades que alguns humans són més perillosos que els gossos salvatges o els senglars que campen per Collserola. Quan sortia el tema del civisme, repetia la seva trista experiència.
A Barcelona no tenim prou serveis. Cal posar en funcionament més menjadors municipals. I obrir nous espais per guardar la roba, més serveis de dutxes… És imprescindible acceptar les al·legacions presentades per Arrels i altres entitats veïnals, o les d’aquelles que reivindiquen habitatges públics de lloguer, o les que denuncien els problemes derivats dels injustos desnonaments que afecten els sectors més vulnerables de les barriades. La majoria de les multes queden impagades.
