L’Ajuntament de Barcelona està impulsant una actuació urbanística integral per a la Rambla. Un enèsim intent d’abordar la reforma d’aquest passeig emblemàtic de la ciutat que li ha sigut encarregat a l’equip multidisciplinar km-ZERO, dirigit per l’arquitecta i exregidora de Ciutat Vella Itzíar González, guanyador del concurs internacional convocat pel municipi.
El calendari preveu que l’any 2018 ha d’aprovar-se inicialment l’avantprojecte i que el 2019 haurien d’estar adjudicades les obres. Podrà complir-se aquest calendari? L’equip de Govern i l’oposició seran capaços de posar-se d’acord en aquest tema al bell mig de la campanya electoral municipal?
Hi va haver un temps en què les veïnes i veïns de Ciutat Vella i de tot Barcelona “anaven a la Rambla”. Era un passeig agradable en el qual et podies moure lliurament. Feia la funció de lloc de trobada, relació social i descans. Avui, i com tothom té assumit, la massificació de la Rambla l’ha convertit en un espai evitat pels barcelonins. El pla de remodelació té doncs l’objectiu d’implementar les mesures necessàries per aconseguir retornar la Rambla a la ciutadania.
Un tema important que s’haurà d’abordar és el del propi veïnat de la Rambla. Perquè ¿hi queden veïnes i veïns vivint? ¿L’Ajuntament en té constància? ¿Pensa implementar alguna mena de protecció habitacional per impedir que el veïnat que hi resideix tot l’any hagi de marxar? I els equipaments? Es donarà un ús ciutadà als edificis militars que resten al passeig?
Una altra qüestió bàsica és la de l’ús de l’espai públic. ¿Es pot revertir el fet que la pràctica totalitat de persones que freqüenten a Rambla siguin turistes? ¿Es donarà més espai al vianant? ¿Es reduirà l’ús privatiu -com ara les terrasses- en benefici de mobiliari públic, com els bancs o els jocs infantils? L’arbrat de la Rambla, especialment els plàtans, un patrimoni important del passeig, ¿es mantindrà? S’ha de reubicar?
Quant als serveis, ¿es regularan els usos comercials? ¿Es replantejaran els establiments que van substituir les parades d’animals per botigues de souvenirs i menjar ràpid?
En relació a la mobilitat, ¿se suprimirà la circulació de vehicles privats? ¿Es mantindrà el transport públic de superfície?
Des de Carrer deixem oberts aquests interrogants, a la vegada que demanem a diferents entitats que coneixen la Rambla que ens expliquin de manera telegràfica quines consideren que són les mesures més importants que hauria d’abordar la remodelació.
Entre el teixit veïnal i social hi ha molts dubtes que el procés participatiu que s’ha endegat per a la reforma de la Rambla sigui efectiu i realista i no per complir l’expedient. Experiències anteriors avalen la susceptibilitat veïnal. Cada vegada que un govern anuncia un projecte per a la Rambla, aquest acaba en un calaix.
Prioritat per al vianant i l’espai públic, lliure
Associació Promoció Transport Públic (PTP)
El més destacable de la Rambla és la seva alta qualitat com a espai públic. L’ús com a passeig hauria de ser la prioritat, eliminant el trànsit per al vehicle privat més enllà de l’imprescindible proveïment i serveis per al comerç, que s’hauria de satisfer amb restricció d’horaris. El màxim trànsit rodat que imaginem seria un pas longitudinal de punta a punta només per a 2 o 3 línies de bus, de forma que l’accessibilitat excepcional per a altres vehicles s’hauria de tallar a mig camí. Al mateix temps, el tractament de la urbanització hauria de ser endreçat, suau, allunyat d’estridències i respectuós amb la llibertat de la gent, doncs la Rambla és un exemple paradigmàtic de com és d’innecessari sobredissenyar l’espai públic.
Recuperar la identitat i aturar l’especulació
Associació de veïns i veïnes del Barri Gòtic
Qualsevol intervenció a la Rambla afectarà també el seu entorn. Considerar la Rambla amb els seus carrers adjacents afectats per la desenfrenada activitat econòmica que no beneficia l’entorn, ans al contrari, es considera que hi ha un circuit econòmic invisible que precaritza els llocs de treball i degrada el territori. Volem un passeig accessible, inclusiu i segur. Seguim “netejant façana” a un passeig impossible ple d’obstacles: demanem recursos legals per recuperar el passeig sense sotmetre’l a estudi cada cop que hi ha un canvi de govern municipal. A la Rambla ja no hi queden veïnes! Volem revertir la degradació provocada per franquícies vinculades al turisme que buida la Rambla d’identitat i aturar l’especulació salvatge.
Una Rambla més equilibrada
Amics de la Rambla
La Rambla és el carrer més emblemàtic de Barcelona, el cor on batega la ciutat, l’aparador on Barcelona es mostra al món i on el món s’obre als barcelonins. És un carrer fantàstic, únic al món… però l’ús intensiu que en fem barcelonins i visitants i la falta d’actuacions municipals, ha generat disfuncions que cal corregir. Amb aquesta intenció, l’any 2012, Amics de la Rambla va impulsar el Pla Especial d’Ordenació de la Rambla per ajudar-nos a definir com ha de ser en el futur l’artèria central de Barcelona.
Amb el Pla Especial -aprovat definitivament ara fa dos anys- la Rambla va aconseguir un marc jurídic que empara les reformes urgents que requereix el passeig. Així i tot, encara no s’ha fet res. I les urgències d’ara fa sis anys, són encara més grans.
Cal una acció decidida que millori el nivell de vida de la gent que viu a la Rambla. Volem una Rambla més equilibrada i amb una oferta comercial igualment atractiva per a locals i visitants. Volem una Rambla on la cultura -un dels elements que ens defineix- estigui encara més present i sigui més visible. Cal, també, posar en valor i difondre tot el que la Rambla ofereix -i que és molt- per millorar l’experiència d’aquell que ve a gaudir-la. Cal, en definitiva, que ens deixem d’exercicis partidistes estèrils que no ens porten enlloc i que apostem tots plegats per la Rambla i pel seu futur.
Posem en valor el veïnat i les seves necessitats
Montserrat García, ECOM-Carrers per a Tothom
Des de la plataforma Carrers per a Tothom apostaríem perquè la reforma de la Rambla de Barcelona servís per democratitzar i humanitzar aquest espai. Posant en valor precisament la diversitat humana del seu veïnat i les seves necessitats quotidianes, i fent-lo més accessible a totes les persones, siguin com siguin i tinguin l’edat que tinguin.
En aquest sentit, proposaríem una nova ordenació de les terrasses existents amb l’objectiu de reduir-ne l’actual sobreocupació de l’espai públic (sovint, a més, tancant visiblement l’espai central dels vianants amb ‘plàstics’), i passaríem a incrementar la instal·lació de bancs per seure, per garantir que promovem que hi puguin passejar també persones amb dificultats de mobilitat i gent gran, així com perquè es transformi en un espai d’estada, trobada i gaudi dels veïns i veïnes. En aquest sentit, seria bo plantejar la incorporació en algun punt d’una àrea de jocs accessibles per al infants, ara mateix molt escassos a la zona.
A nivell de mobilitat afegiríem que per tal de promoure una mobilitat més sostenible a la ciutat on la prioritat siguin els i les vianants i la seva seguretat, els carrils laterals actuals de la Rambla podrien contenir de manera prioritària serveis de transport públic, com el bus urbà i afegir-ne un carril bici (un de pujada i un altre de baixada): ambdós de manera segregada a la calçada, de manera diferenciada de la vorera (en cap cas plataforma única). Els passos de vianants serien accessibles segons normativa (amb semàfor sonor que puguin activar les persones cegues) i s’ubicarien enllaçant els carrers perpendiculars que creuen o desemboquen a aquest eix, fent de la Rambla un espai més permeable i amable, i transformant-lo en un nexe d’unió entre els barris.
Un quilòmetre de contrastos
Gemma Aguilera
Hi ha un racó de Barcelona que no deixa indiferent absolutament ningú. Per bé o per mal… Impossible recórrer els 1,2 quilòmetres que separen el centre neuràlgic de la ciutat i el port antic sense interrogar-se sobre la petjada salvatge que deixa el turisme de masses sobre aquesta artèria inaugurada al segle XV, però que paradoxalment, dona una segona vida a un espai que històricament representava l’essència cultural de la ciutat. La Rambla del segle XXI malda per reinventar-se i repensar-se per tal que els barcelonins i els catalans continuïn passejant-s’hi, malgrat que de vegades tinguin motius poderosos per fugir-ne. Per exemple, quan apareixen riuades de turistes provinents dels creuers o aficionats de clubs de futbol bramant i disposats a pagar 7 euros per una cervesa en una de les terrasses clòniques que s’apilen al final de la Rambla, amb cadires d’alumini barat i cartes plastificades amb fotografies falses sobre les tapes que s’hi ofereixen. Quin barceloní acceptaria menjar una paella descongelada per 21 euros assegut en una cadira que li deixa el cul fred?
Però és francament difícil no sentir-se fascinat, o com a mínim, astorat, en presenciar barreges tan surrealistes com la façana modernista d’una farmàcia compartint paret amb un restaurant de kebab engalanat amb llums verdes i vermelles com si fos una atracció de fira, un quiosc que ven més bufandes del Barça i carcasses de mòbil que no pas diaris, o parades de gelats en ple hivern amb gent fent cua. ¿I les vistes que ofereixen els bancs individuals a tocar de Canaletes, encara controlats pels comandos de gent gran de la ciutat? O la barreja d’olors, que ens porten de la crêpe de xocolata a les flors en pocs segons. Fins a 14 parades de flors, algunes històriques, com flors Carolina, amb 130 anys de “mili”, i altres nouvingudes al negoci. Tot, a tocar del mercat de la Boqueria, un espectacle turístic on et venen una poma trossejada en un envàs de plàstic per 3 euros, però on no tots els veïns del Raval es poden permetre comprar fruita com si es tractés de caviar.
Icones encara dempeus
Malgrat que l’especulació immobiliària també ha passat per la Rambla com una piconadora i hi ha deixat cadenes de roba barata -les mateixes que també han colonitzat el portal de l’Àngel i el carrer de la Portaferrissa-, franquícies de cafeteries, oficines de canvi de diners i botigues de records de la ciutat, o de qui sap què -coneixeu gaires barcelonins que vagin pel carrer amb barret mexicà o amb vestit de flamenc?-, la Rambla encara manté dempeus algunes icones. A més del teatre del Liceu, que si va sobreviure a un incendi sobreviurà als turistes i a Inditex, es conserven alguns hostals mítics, i també l’Hotel Ramblas i l’Hotel Oriente, que això sí, per fer honor al seu nom ha llogat part dels baixos a un restaurant xinès amb una potentíssima il·luminació vermella que ja funciona a les quatre de la tarda.
Ja no hi ha parades d’ocells. Per motius obvis de salubritat. Però hi ha un altre tipus de “pàjarus”: els carteristes i els trilers. I al final de la Rambla, sobreviuen alguns pintors i caricaturistes que es resisteixen a creure que una selfie a Instagram amb un parell de filtres i una correcció automàtica ja es considera art. I també hi sobreviuen el Museu de Cera i el Museu Eròtic, aquests museus que, si els visitem, no ho proclamem als quatre vents com sí que faríem amb el MNAC.
Però la Rambla també és un altaveu per a reivindicacions ciutadanes. Des de l’octubre del 2017, diversos edificis, públics i privats, tenen llaços grocs i pancartes amb missatges on es pot llegir “Llibertat presos polítics”, en català i en anglès, per explicar als turistes que hi ha persones que es troben empresonades a Espanya per defensar idees polítiques contràries a les del poder establert. És probable que ni els aficionats del futbol ni els turistes de motxilla, ni tampoc els japonesos que carreguen bosses de botigues del passeig de Gràcia, no parin massa atenció als llaços grocs. Però la Rambla és això, un espai que, malgrat tot, continua essent un espai de llibertat en tots els sentits.
Una referència sentimental
Cada any passegen per la Rambla 70 milions de persones, de les quals, un 60% són turistes, i del 40% restant, el 20% són veïns de la ciutat. És a dir, que aquest passeig que ha inspirat poetes i escriptors d’arreu del món és encara un espai de referència sentimental per als barcelonins i barcelonines que, sis segles després del seu naixement, afronta el repte de reinventar-se perquè els veïns i veïnes tornin a sentir la Rambla com una part indispensable de la seva vida quotidiana. En definitiva, que tornem a recórrer i a gaudir d’aquest fantàstic quilòmetre de contrastos i no només que hi passem per arribar a un altre punt.