Carrer 148
Tots els articles d’aquesta edició
-
El debat crític amb el turisme arriba al Consorci
El Consorci de Turisme de Barcelona va ser creat per l’Ajuntament, la Cambra de Comerç i la Fundació Barcelona Promoció només un any després dels Jocs Olímpics, iniciativa del llavors alcalde Pasqual Maragall. Es dedica a promoure i fomentar el turisme i el comerç a la ciutat, i està regulat per un Consell General i…
-
Una ciutat verda?
Pàgines 2 i 3D’entrada– Recuperem la Rambla? (Andrés Naya / Fotografia: Ignasi R. Renom)– Prioritat per al vianant i l’espai públic, lliure (Associació per ala Promoció del Transport Públic)– Recuperar la identitat i aturar l’especulació (AV del barri Gòtic)– Una Rambla més equilibrada (Amics de la Rambla)– Posem en valor el veïnat i les seves…
-
“Una de las primeras palabras que he aprendido es: papeles”
El poeta es un hombre como todos, / un albañil que construye su muro: / Un constructor de puertas y ventanas. El poeta antipoeta Nicanor Parra evidenció en su Manifiesto el compromiso ineludible de su obra con la protesta de la calle (“poesía de la plaza pública”). Los antipoemas de Nicanor apartaron las rimas, las…
-
Venceréis, pero no convenceréis
La frase que Unamuno va dirigir a Millán-Astray l’any 1936 es posa de trista actualitat.
-
L’ombra allargada d’Antoni Falcón
La història recent del verd de Barcelona no es pot entendre sense el pas del totpoderós Antoni Falcón Vernis per la direcció de Parcs i Jardins entre 1985 i 2001, sota les alcaldies de Pasqual Maragall i Joan Clos. Els 16 anys que van de l’etapa preolímpica a la que va acollir el malaguanyat Fòrum…
-
Cien años del servicio de parques urbanos de Barcelona
Hacia 1900, Barcelona apenas disponía de espacios verdes. Extraordinariamente densificada la ciudad antigua, habían ido desapareciendo los espacios libres de los que había disfrutado la ciudad unos siglos atrás, devorados por el crecimiento urbano. Mientras, en el Eixample, las generosas previsiones de espacios destinados a jardines y parques contempladas en el proyecto de Ildefons Cerdà…
-
Parcs i Jardins, tensión laboral no resuelta
Fue en el lejano año de 2005 cuando Inma Mayol -por aquel entonces tercera teniente de Alcalde por Iniciativa per Catalunya (ICV-EUiA) y presidenta del Institut Parcs i Jardins de Barcelona- destapó la caja de los truenos al decidir la conversión de este organismo autónomo en Entidad Pública Empresarial Local (EPEL). La diferencia era sustancial:…
-
Collserola no és un parc urbà
Entre les capitals europees Barcelona compta amb un dels espais naturals encaixat dins d’una àrea metropolitana de major dimensió. Es tracta de la serra de Collserola, convertida en Parc Natural formalment en 2010, que fa de pulmó verd per als seus habitants. Vuit anys després, però, la seua protecció encara no està garantida plenament, ja…
-
Jardins urbans, fragments de natura
Per als habitants de les ciutats els parcs, espais verds i jardins urbans ofereixen principalment dos beneficis immediats, el gaudi d’un espai relaxant i un vessant d’ús recreatiu. Els antecedents i les motivacions per a la creació de jardins i parcs públics a les nostres ciutats tenen el seu origen en els corrents revolucionaris nascuts…
-
“El millor parc de Barcelona és la Ciutadella i el pitjor, Diagonal Mar”
Vicenç Casals Costa, professor del Departament de Geografia Humana de la UB i un gran expert en el verd urbà, afirma que Parcs i Jardins ha estat un aparell de propaganda de l’Ajuntament. I que durant anys es van fer “plantacions electorals” amb molta flor. I posa com exemple el cas de Can Galopa, la…
-
Un monument vestit de parc
Postmodern, internacional i sobretot de disseny. El parc de Diagonal Mar és la viva imatge de l’urbanisme socialista barceloní al tombant de segle. El presideix una enorme làmina d’aigua, té arbres vinguts de tot el món, formigó a tutti plen, ceràmica contemporània amb ecos modernistes i una vistosa xarxa de canonades ondulants que fa de…
-
Ciutat verda, ciutat saludable
A vista d’ocell, el color predominant a Barcelona és el gris ciment. El seu disseny típic de ciutat mediterrània encaixonada entre el mar i la muntanya, amb barris que s’enfilen desordenats per les faldes de la serralada de Collserola i Montjuïc, una trama urbana molt densa, un volum de cotxes que supera la mitjana europea…