La decisió anunciada per l’Ajuntament d’extingir les llicències dels pisos turístics a Barcelona a partir del novembre de 2028 ha obert un debat intens sobre el futur del turisme i l’habitatge. L’administració municipal preveu que els més de 10.000 habitatges d’ús turístic existents tornaran al mercat residencial, per millorar l’accés a l’habitatge i contenir l’augment dels preus dels lloguers.
Com a col·lectiu de cambreres de pisos, fa anys que denunciem la precarietat laboral en el sector turístic i la desigualtat contractual de les netejadores d’apartaments turístics respecte a les cambreres de pisos. Encara que com a associació no ens hem posicionat de manera unànime sobre l’eliminació dels pisos turístics, moltes de les nostres reivindicacions estan lligades a la necessitat d’un model turístic més sostenible, més just i menys basat en la massificació i l’explotació.
L’altra cara del creixement
Kellys Unió Catalunya ha denunciat des de l’inici que el creixement turístic no sempre s’ha traduït en millors condicions laborals per als qui sostenim el sector. L’externalització de serveis, les càrregues excessives de treball i els salaris insuficients continuen sent problemes recurrents per a milers de treballadores d’hotels i allotjaments turístics.
Per a nosaltres com a col·lectiu, el debat no hauria de centrar-se en l’existència o desaparició dels pisos turístics, sinó en el model de ciutat que Barcelona i altres municipis volen construir. La qualitat de l’ocupació en la indústria turística, el dret a l’habitatge i la sostenibilitat econòmica i social del turisme són qüestions inseparables. L’extinció dels pisos turístics pot representar una oportunitat per corregir desequilibris, però només serà efectiva si va acompanyada de polítiques que garanteixin habitatges assequibles i condicions laborals dignes per als qui treballem en el sector.
L’expansió dels apartaments turístics ha generat una precarització més gran de les condicions laborals de les cambreres de pisos i netejadores. Mentre que en els hotels aquestes treballadores solen estar emparades per convenis específics d’hostaleria, amb categories professionals definides, salaris regulats i uns certs drets laborals consolidats, en els apartaments turístics és habitual recórrer a empreses externes o contractes vinculats al sector serveis, on les condicions són notablement pitjors. Aquesta diferència de contractació permet a moltes empreses reduir costos en detriment de l’estabilitat, la salut i els drets d’unes treballadores que fan funcions equivalents a les desenvolupades en els establiments hotelers.
Degradació dels drets laborals
A aquesta situació se suma la feblesa de molts convenis del sector serveis, caracteritzats per salaris més baixos, una major flexibilitat empresarial i una menor protecció enfront de les càrregues de treball excessives. Les netejadores d’apartaments turístics s’enfronten amb freqüència a ritmes intensius, jornades fragmentades i una elevada temporalitat, sense que existeixi una equiparació real amb les condicions de les cambreres de pisos dels hotels. Aquesta desigualtat genera una competència basada en la degradació dels drets laborals i evidencia la necessitat de reforçar la regulació del sector per garantir unes condicions dignes, amb independència del tipus d’allotjament en el qual es presti el servei.
Els defensors de la mesura sostenen que el flux turístic es reconduirà cap a la infraestructura hotelera tradicional, la qual absorbiria aquestes treballadores. No obstant això, alguns sindicats adverteixen que el parc hoteler actual de Barcelona està fortament limitat per regulacions urbanístiques prèvies i podria no tenir capacitat per absorbir tota la mà d’obra excedent, per la qual cosa existeix la preocupació que moltes treballadores quedin desprotegides durant el procés d’extinció de les llicències. S’estima que l’eliminació de les 10.000 llicències vacacionals podria posar en risc milers d’ocupacions directes i indirectes en neteja, bugaderia i manteniment de blocs d’apartaments.
En definitiva, la mesura anunciada per al 2028 simbolitza un canvi de rumb en la gestió turística de Barcelona, però per al nostre col·lectiu el repte no és únicament reduir la pressió turística, sinó aconseguir que els beneficis del turisme repercuteixin en les persones treballadores del sector, en millores de les condicions laborals i en el veïnat que fa possible la vida quotidiana de la ciutat.
*Juani Pérez Sena és vicepresidenta i portaveu de Kellys Unió Catalunya.
