A les ciutats sovint es parla del jovent com si fos un problema a gestionar: que si no participa, que si no s’implica, que si ocupa massa la plaça, que si costa “arribar-hi”… Amb l’experiència de Joves Units del Poble-sec, hem après que la pregunta no hauria de ser per què les persones joves no participen, sinó quins espais reals tenen per fer-ho, en quines condicions i amb quin marge per decidir.
Joves Units neix el 2019 com una associació juvenil, impulsada per joves que sentíem la necessitat d’organitzar-nos, tenir veu pròpia i reivindicar espais dignes per al jovent. No venim d’una gran estructura ni d’un projecte dissenyat des de fora. Venim de les places, els carrers, les pistes, les converses entre amics i amigues, la necessitat de trobar-nos i millorar el barri.
L’esport i el lleure han estat una porta d’entrada fonamental. El futbol sala, el bàsquet, el voleibol, el bàdminton, la cal·listènia o les trobades comunitàries atrauen molt jovent perquè responen a necessitats concretes: moure’s, desconnectar, socialitzar, competir de manera sana, sentir-se part d’un grup i ocupar el temps lliure d’una forma positiva. Però darrere d’això hi ha molt més que una activitat esportiva: hi ha vincle, confiança i comunitat.
Quan una persona arriba a una activitat gratuïta al barri, sense haver de pagar cap quota ni sentir que aquell espai no és per a ell o ella, s’obre una possibilitat. Al principi potser només ve a jugar un partit o a entrenar. Però amb el temps coneix altres joves, parla amb persones referents, participa en l’organització, ajuda a muntar una activitat, proposa una idea o s’implica en una reivindicació del barri. Allò que semblava només lleure pot convertir-se en una escola informal de participació, responsabilitat i lideratge comunitari.
Això ho hem vist als jardins de les Tres Xemeneies i en altres espais del Poble-sec: un torneig esportiu pot generar converses sobre la manca d’equipaments juvenils, la necessitat de tenir pistes en bon estat, la convivència a l’espai públic o com fer que el barri sigui més segur i acollidor. Una activitat al gimnàs popular pot esdevenir un punt de trobada setmanal on gent de diferents realitats socioeconòmiques comparteixen rutines, experiències i suport mutu. Una lliga autogestionada pot ensenyar més sobre normes, respecte, mediació i responsabilitat col·lectiva que moltes xerrades formals.
La clau és entendre que la participació juvenil no sempre comença en una assemblea, una reunió institucional o un formulari. Sovint comença en una pilota, una pista, una plaça o una tarda compartida; quan una persona jove se sent reconeguda, escoltada i necessària; quan deixa de ser usuari d’una activitat i se sent part d’un projecte. Per això, defensem que l’esport i el lleure no són només entreteniment: són eines de cohesió social, prevenció, salut, convivència i organització comunitària. Sobretot en barris amb molta diversitat, desigualtats i manca d’espais juvenils, aquestes activitats poden ser una manera potent d’arribar a persones joves que sovint queden fora dels circuits més formals de participació.
Ara bé, perquè això funcioni, cal confiar en el jovent. No n’hi ha prou amb programar activitats “per a joves” si després no se’ls deixa decidir, equivocar-se, proposar i liderar. També calen recursos, espais accessibles, suport institucional i reconeixement a les entitats juvenils de base, que sovint sostenen processos comunitaris amb molt compromís i poca estructura.
El repte no és només que els i les joves participin més: és construir una ciutat que no expulsi el jovent, que no el tracti com a consumidor passiu i que entengui que la seva energia, creativitat i capacitat d’organització són imprescindibles per transformar la vida comunitària. Al Poble-sec ho veiem cada dia. Quan el jovent té espai, confiança i eines, no només participa: organitza, cuida, reivindica i transforma.
*Hatim Azahri és president de l’Associació Joves Units del Poble-sec.
