Ens trobem en mesos de moltes incerteses i també de possibles canvis. I la direcció d’aquests canvis, com sempre, dependrà de què fem tots i totes, de gestos individuals i d’accions col·lectives. Els últims temps, hem vist i veiem manifestacions de tendències molt diverses: per les migracions o per l’habitatge digne, per defensar privilegis o per defensar el dret a sobreviure. Hem vist acampades pacífiques i aldarulls amb l’únic objectiu de trencar-ho tot, per pura ràbia, de menors d’edat convocats per no se sap qui. Hem vist campanyes electorals on alguns posen en dubte les regles del sistema democràtic, insulten o inciten a odiar el contrincant. Hem vist potències estrangeres enviant missatges nyi-nyi-nyi contra governs escollits democràticament, com si fossin adolescents fent bullying al pati de l’escola. I en pocs mesos, viurem unes eleccions municipals.
En aquest context, totes i cadascuna de nosaltres tenim coses a dir i a fer. Cada gota compta en el riu i cal estar atents on ens pot portar cada canvi. L’escenari postelectoral pot afectar de diverses maneres l’economia i les inversions a Catalunya i, per tant, a Barcelona. La condonació de 15.000 milions d’euros de deute acumulat per la Generalitat a través del Fons de Liquiditat Autonòmica es pot suspendre, i aquest fre al finançament
podria perjudicar o endarrerir molts projectes d’inversió previstos a Catalunya i reivindicats pel moviment veïnal: projectes de transports públics de gran envergadura, com algunes línies de metro o ferrocarrils, o la finalització de les obres de la Sagrera; l’ambiciós pla d’habitatge públic de la Generalitat o els plans de regeneració urbana de barris degradats. El projecte d’ampliació de l’aeroport del Prat es pot veure accelerat, i augmentar l’enorme pressió turística que pateix Barcelona, i es pot revertir l’acord per transferir Rodalies a la Generalitat i perdre’s l’oportunitat de renovació del sistema ferroviari. Una altra conseqüència pot ser la derogació de decrets o de la Llei d’arrendaments urbans, i desactivar la limitació del preu dels lloguers a Catalunya. Es pot facilitar encara més la inversió especulativa dels fons voltor i augmentar de manera exponencial la quantitat de desnonaments per finalització de contractes.
Per totes aquestes possibles conseqüències, cal que cadascú difongui arguments, opinions i sentiments, i que ho faci de manera col·lectiva, en organitzacions i associacions. Cada acció -un tuit, un comunicat, una manifestació, una vaga- no s’ha de viure com un coet que puja de cop i esclata en llumetes abans de desaparèixer: l’hem de pensar com un brot que faci créixer un arbre de moltes branques perquè duri i aguanti encara que arribi un huracà.
