Al cor del polígon industrial de la Zona Franca, lluny de la mirada ciutadana, hi ha un espai invisible per a la majoria: el Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de Barcelona. Allà, centenars de persones són privades de llibertat sense haver comès cap delicte, mentre esperen una possible expulsió o una posada en llibertat carregada d’incertesa. La gran paradoxa és que als CIE hi ingressin persones migrants amb un alt arrelament a Espanya, amb projectes familiars i laborals. I l’Informe anual 2024 Arrels rere els murs, elaborat pel Servei Jesuïta a Migrants (SJM), constata els danys vitals que provoca aquesta privació de llibertat en les persones migrants.
La Fundació Migra Studium, que forma part del SJM i fa seguiment dels interns a la Zona Franca, avisa que aquesta realitat té noms i rostres concrets. “L’angoixa i la incertesa són generalitzades. No saben si seran expulsats o seran allibertats, sovint sense cap suport ni orientació. Molts interns acumulen anys de vida a Catalunya, amb vincles familiars i laborals, però el seu futur es decideix en qüestió de dies. El patiment es veu en les paraules i en els silencis. El pas pel CIE és una experiència de deshumanització”, relata Oriol Prado, un dels voluntaris de la Fundació Migra Studium.
Segons constata l’entitat, dins del CIE es vulneren drets bàsics i s’hi produeixen maltractaments. “A més dels psicològics, hi ha casos de maltractament físic per part de funcionaris policials. Els aïllaments són recurrents, però l’opacitat impedeix saber-ne les causes”, afegeix Prado. L’atenció sanitària, externalitzada a una empresa sense especialització en salut mental, és percebuda com a insuficient, i en alguns casos s’ha denunciat la negativa a lliurar parts de lesions. L’alimentació tampoc s’escapa de les queixes: “Depèn molt de la persona a càrrec de la cuina; alguns interns han arribat a iniciar vagues de fam per protestar per la qualitat del menjar”. Tot plegat, assegura Migra Studium, “evidencia greus vulneracions del dret a la integritat física i psicològica, a la salut i a una alimentació adequada”.
Dificultats per ajudar els interns
Les entitats que treballen per donar suport als interns del CIE de la Zona Franca també troben obstacles. Els apunta Caterina Ponte, advocada de Migra Studium: “Els voluntaris tenen restriccions d’horari, manca d’accés a la informació sobre qui hi ha internat i, de vegades, se’ns nega la visita sense explicacions”. Després de la pandèmia, els controls es van endurir, tot i que des de l’any passat l’entitat pot realitzar tallers informatius dins del centre. “És un petit avenç, però la dificultat més gran continua sent la visita personal: trobar-se amb una persona que no entén per què està tancada i que només vol ser escoltada”, alerta Ponte. La situació és especialment greu per a aquells que surten en llibertat. “Se’ls deixa a la porta del centre, al mig del polígon industrial, amb un bitllet senzill de transport públic i sense saber on són. Alguns no havien estat mai a Barcelona”, denuncia Migra Studium.
Un internament que trenca vides
Sigui com sigui, per a Migra Studium, la qüestió va més enllà de les condicions materials. “Els CIE són un model que vulnera drets fonamentals. L’internament, que hauria de ser excepcional, s’ha convertit en una pràctica desproporcionada que afecta persones amb vincles sòlids al territori”. És per això que l’entitat reclama repensar el sistema i avançar cap a polítiques d’acollida i regularització que respectin la dignitat humana. “Els CIE no aporten seguretat ni justícia. Només generen sofriment i invisibilitat. Tancar persones pel simple fet de no tenir papers no pot ser la resposta d’una societat democràtica”, conclou Pardo.
Prop de la meitat de les persones internades no van ser repatriades: surten dels CIE després d’una privació de llibertat inútil que ha suposat un enorme cost econòmic, social i, sobretot, humà. L’informe del SJM constata que l’internament en un CIE sempre és lesiu per a la persona. Les perspectives després de l’expulsió o devolució, l’aïllament, les barreres comunicatives, els problemes de salut mental arrossegats o agreujats en l’internament impacten greument en la vida de les persones.
Creixen els internaments arbritaris
El 30% dels migrants tancats en un CIE a l’Estat espanyol arriben a les instal·lacions de Barcelona. Amb 399 dels 1.862 migrants retinguts el 2024, el de la Zona Franca és el centre que té estades més llargues. Segons dades del ministeri, que la Fundació Migra Studium recull en el seu informe, els interns -tant homes com dones- passen 36 dies reclosos de mitjana. Són dos dies més que el segon centre de la llista, el CIE de Múrcia (34 dies), i quatre més que el de Madrid, l’altre gran centre de l’Estat (32 dies). Per llei, una persona no pot estar-s’hi més de dos mesos, seixanta dies. Però més enllà del marc legal, Migra Studium denuncia que, sovint, “les persones són expulsades o posades en llibertat sense que hagin pogut rebre informació i assessorament, de manera que se’ls perd la pista”. Només la meitat dels interns -el 52,39%- marxen expulsats d’Espanya. El 18,34% deixen el CIE abans de dos mesos “per impossibilitat de documentar”; el 12,6%, per una ordre judicial; i el 9,01, quan s’esgota el temps màxim d’internament.
