El títol d’aquesta crònica, manllevat d’un jubilat i activista valencià, resumeix com una instantània fotogràfica el que els estudiosos del fenomen en diuen edatisme, que és la discriminació per l’edat.
Cinc de la tarda en una llibreria de Barcelona en plena campanya per comprar els llibres de text. Hi ha nens, nois i àvies que els acompanyen per deixar la paga
i senyal de la comanda. Una àvia demana un llibre de text d’anglès i el net se’n fot de la seva pronunciació, que considera dolenta, i els seus col·legues li fan el cor. La llibretera, una dona que ja ha arribat a l’edat de jubilació, renya els nois que se la miren burleta. “L’experiència de la vida és un grau que ara no es valora”, reflexiona amb tristesa la llibretera, que també pensa que les dones grans encara som més invisibles que els homes. “I en això de la invisibilitat ja tenim pràctica, perquè ens passa tota la vida. Com més grans ens fem, més transparents ens tornem”, conclou.
Dotze del migdia d’un mes de juliol tòrrid. Plaça de Colom de Barcelona. Una dona gran atura un taxi i el conductor baixa la finestreta i li engalta en un to massa familiar: “Ma’am, where to”. Que traduït seria: “A quina adreça vols anar, àvia?”. La presumpta àvia, que té setanta-cinc anys, li contesta en català. I el taxista, que esperava que la futura clienta fos una turista gran i despistada, pitja l’accelerador i la deixa amb un pam de nas sota un sol de justícia. La dona lamenta que l’abús i també el menyspreu cap a la gent gran s’ha convertit en habitual.
Taxis a demanda que no apareixen
Un matí de setembre. La plaça de Gósol (Berguedà). Una dona gran espera el taxi a demanda que ha sol·licitat per telèfon. Aquest és un servei públic per als municipis que no tenen transport públic. Avui ella necessita anar fins a Guardiola del Berguedà per agafar l’autobús que la porti a Berga perquè té hora concertada a l’hospital. El taxi que havia demanat no apareix i l’aplicació Fleixitransport no funciona, potser perquè a la vall hi ha mala cobertura. O perquè és una aplicació dolenta que falla molt. I el telèfon 900 696 566, que és el del servei de taxi a demanda, tampoc contesta. La dona s’està tres quarts d’hora al telèfon escoltant un robot fins que al final li diu que torni a telefonar “passats uns minuts”. Per sort, guanya la solidaritat i un veí que ha vist les angúnies de la dona la baixa fins
a Guardiola amb el seu cotxe.
La llibretera i la dona gran de Gósol, espavilades les dues i que han treballat tota la vida, no s’entenen amb l’aplicació de La Meva Salut. De fet, el 58,6% dels més grans de setanta-cinc anys no se saben connectar amb els serveis en línia del CatSalut, segons un estudi que va fer públic el juliol la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i la Taula del Tercer Sector. I encara és més baix el percentatge d’usuaris grans -només el 10,7%- que se saben connectar amb l’eConsulta per enviar missatges als metges de capçalera. Però si són usuaris del CAP de la Vila Olímpica del Poblenou, tampoc cal que en sàpiguen, perquè els missatges, encara que estiguin ben enviats, no obtenen cap resposta. Feta la reclamació al Servei Català de la Salut, la contestació va ser definitiva: “No entren les consultes perquè no es buiden les agendes”. I telefonar a aquest ambulatori o a altres dependències oficials o a empreses privades és un calvari perquè contesta un robot, amenitzat per músiques irritants,
i sovint s’entra en un bucle exasperant.
“Soc major, no idiota” va ser el lema de la campanya que Carlos San Juan va iniciar el 2022 contra els bancs perquè milloressin l’atenció als clients d’edat avançada. Aquest home es va posar en marxa quan va conèixer la història d’una dona de Burjassot, gran i amb mobilitat reduïda, a la qual el BBVA li volia cobrar dos euros extres per atendre-la a la finestreta. En un temps rècord va aconseguir 500.000 signatures. Aquest uròleg valencià demana gerontòlegs i que la medicina se centri a millorar la qualitat de vida de la gent en lloc d’allargar-la amb sofriments. Ara alguns bancs han ampliat la seva atenció presencial, però encara no n’hi ha prou perquè la majoria dels jubilats no sap utilitzar la banca electrònica ni els caixers automàtics i necessiten que els atengui una persona. Segons dades de les mateixes entitats bancàries i que ara ha confirmat l’estudi de la UOC, el 55,5% dels més grans de setanta-cinc anys no usen el banc on line. En canvi, el percentatge de les persones entre 25 i 34 anys arriba al 96,7%.
La discriminació per edat en l’àmbit familiar pot ser encara més sagnant, perquè en lloc de ser l’espai més acollidor sovint és el més dur. No entrarem en els mals tractes físics i psicològics que a vegades pateix la gent gran a casa o a les residències i que és el top de l’edatisme. Fixem-nos en el tracte quotidià en família que sovint és humiliant. “Això no ho saps fer?” és un retret habitual que els grans escolten d’un fill o d’un net als qui potser van ensenyar a llegir. Escoltem els diàlegs en una taula del menjador on convergeixen diferents generacions. Massa sovint els grans no poden seguir la conversa dels joves, que utilitzen un llenguatge ple de neologismes. Quan els joves s’adonen que els avis estan a la inòpia, els comentaris no acostumen a ser gaire caritatius. “No saps de què va, ets d’una altra època, tu això no ho pots entendre, vas conèixer els dinosaures…” i floretes per l’estil.
Els joves més caritatius, repeteixen la frase que no s’ha entès mastegant-la, infantilitzant l’explicació o alçant la veu perquè es pressuposa que el seu interlocutor és sord. El pitjor d’aquest escenari és l’edatisme autoinfligit i que els grans acabin convençuts que són mobles caducats, amortitzats, incapaços d’aprendre coses noves i de portar una vida activa.
Glossari de l’edatisme
• Es diu que els vells fan pudor, són sords, no tenen capacitat d’aprendre coses noves i no tenen relacions sexuals.
• Són tractats amb diminutius -“et porto la sopeta, has de menjar una miqueta”- i en plural -“ara hem de prendre la medicació”-. A més, hom canvia el tracte: del vostè al tuteig.
• Abusos: les mútues els apugen les tarifes; pateixen assetjament telefònic; són més vulnerables a les estafes per canviar de companyies de subministrament; han de posar l’edat en alguns formularis que tenen finalitats de màrqueting…
*Maria Favà és periodista.
