Hi ha diverses fotos de la Riera Blanca, quan encara no era un carrer asfaltat sinó un torrent pedregós ple de barraques, amb el Camp Nou acabat de construir al costat. Més o menys on hi havia aquelles barraques s’hi aixeca ara la biblioteca municipal Miquel Llongueras, l’única del districte mentre els veïns esperen l’obertura imminent de la nova biblioteca Montserrat Abelló.

Els mesos d’octubre i novembre passats, en un dels finestrals d’aquesta biblioteca de la Riera Blanca, a tocar del Camp Nou, s’hi podia llegir un plafó informatiu de l’Ajuntament de Barcelona sobre el projecte de modificació del Pla General Metropolità (PGM) en la zona dels voltants de l’estadi, fet públic el juliol passat. S’hi podia llegir que el projecte, que el club anomena Espai Barça, havia estat fruit d’un procés participatiu entre el Barça, l’Ajuntament i els veïns, reunits en vuit sessions de treball; que representaria una reordenació de tot l’àmbit, un nou espai d’ús ciutadà que milloraria la connectivitat i proporcionaria retorn social. S’exposaven les principals línies d’actuació i, més discretament, es deia que s’aixecarien edificis per a “activitats terciàries”, inclosos serveis, oficines i una “implantació hotelera”.

També durant els darrers mesos, a moltes porteries i entrades de comerços del barri hi han enganxat uns cartells, editats entre el Barça i l’Ajuntament, amb les paraules Barça i les Corts unides per un gran cor i escenes bucòliques de nadons dormint, iaies confraternitzant amb seguidors culers, etc. I a sota, un lema: “Quan juga el Barça, que guanyi el civisme”.

Molts d’aquests cartellets s’han col·locat a la Travessera de les Corts i a la Riera Blanca, on, com passa a altres parts de la ciutat, el comerç és cada cop menys divers i van proliferant les botigues de souvenirs relacionats amb aquesta entitat que era més que un club i, segons diu més d’un veí, cada cop es va assemblant més a una simple marca multinacional.

Esmena a la totalitat
Que aquest no ha estat un procés totalment obert als veïns és evident, des del mateix moment en què aquests ho neguen. El passat 15 de novembre, tot just abans que s’exhaurís el termini per presentar al·legacions al pla de l’Espai Barça, es va fer una roda de premsa a la seu de la Favb en què la coordinadora d’Associacions i Entitats de les Corts, la Coordinadora de Veïns de Mejía Lequerica, la mateixa Favb i l’arquitecte Ferran Navarro van presentar un plec d’al·legacions al projecte que són pràcticament una esmena a la totalitat i van denunciar que es temíem l’enèsima operació especulativa d’una gran entitat esportiva en detriment de l’interès públic. Un nou pelotazo futbolístic amb més totxo que pilota…

El Barça estima les Corts?
Immediatament després, al número de desembre-gener de la seva revista oficial, el Futbol Club Barcelona va publicar un reportatge sense signar, titulat “El Barça i les Corts, una relació indissoluble”, que arrencava així: “El Club és cada dia més global, però les seves arrels són ben fermes al barri de les Corts, amb qui conviu i del qual se sent un veí més”.

El club hi explica que es va debatre internament remodelar l’actual estadi o bé construir-ne un de nou als afores, que es va decidir la primera opció i es va aprovar en referèndum (l’abril del 2014), i que vol que l’Espai Barça sigui beneficiós “per al club i per als veïns”. A la seva revista oficial, el Barça també explica que hi ha una Taula de Convivència formada des del febrer passat, que es reuneix cada tres mesos. D’aquesta taula n’hauria sortit, per exemple, la campanya “El Barça estima les Corts”.

Francament, està clar que moltíssims veïns de les Corts estimen el Barça, però que el Barça estimi els veïns del seu barri és molt més discutible. Al Museu del Barça, actualment Museu President Núñez, hi desfilen cada dia llargues fileres de turistes. Hi ha un espai destinat a ensenyar-los com serà el futur nou Camp Nou, que es presenta recreat en vídeos i maquetes com una gran mole blanca que s’aixeca per sobre del barri i pràcticament per sobre de la ciutat, i deixa tothom amb la boca oberta.

Segons els plans, l’estadi serà cobert i tindrà una capacitat aproximada de 105.000 espectadors. Es diu que s’inaugurarà la temporada 2020-21, mentre que del nou Palau Blaugrana, que s’ha d’aixecar on hi ha actualment el Miniestadi, a l’altra banda del carrer Arístides Maillol, es diu que s’inaugurarà una temporada abans, la 2019-20.

Segons s’anuncia al museu, el club estima que la reforma de l’Espai Barça costarà uns 600 milions d’euros. D’aquests, el nou Palau comportarà el 15% del pressupost; els nous aparcaments, el 8%; el campus Barça, el 6%; l’urbanisme a les Corts, el 6%; el nou Miniestadi a Sant Joan Despí, el 4%; i el nou Camp Nou, el 60%.

Tot i que el club anunciï a través dels seus canals que tot són flors i violes i que l’Ajuntament hagi declarat que aquest és un projecte beneficiós per a la ciutat, des de les entitats veïnals no s’hi està d’acord. L’arquitecte que ha col·laborat en les al·legacions, Ferran Navarro, creu que “els autors del pla sí que treuen un profit molt clar; la ciutat guanya algun equipament esportiu i poca cosa més”.

Les “millores” del pla, poc clares

Entrant en els detalls del pla de modificació, no està gens clar que les millores que es pronostiquen puguin arribar a ser reals. Començant per la suposada millora en la mobilitat que provocarien les reformes dels carrers Arístides Maillol, que canviaria de traçat, i de Joan XXIII, que es fa més estret. “El que ens temem és que aquestes reformes es fan perquè si no les fan, el nou estadi no hi cabria”, explica Navarro.

Un altre punt conflictiu és el de les suposades zones verdes que guanyaria la ciutat. “En realitat no són zones verdes en un sentit urbanístic, és a dir, zones on la gent pugui prendre el sol, s’hi pugui passejar, jugar… això serà una altra cosa, seran voreres amples o pedaços”, considera l’arquitecte davant d’un projecte on es qualificaran com a zones verdes, per exemple, els parterres en pendent al costat del mur del cementiri de les Corts o el vial de Joan XXIII, que pràcticament només s’usa perquè hi aparquin les motos en dia de partit.

Un altre punt feble del pla de modificació, segons els veïns, és que es pretén defensar que el nou Espai Barça connectarà la Travessera de les Corts i la Zona Universitària i s’obrirà completament a la ciutadania, i fa servir una curiosa denominació: “Zona de titularitat privada però d’ús públic”. No està gens clar que aquest futur espai sigui realment un espai d’ús públic permanent, com pugui ser el parc de la Ciutadella. “Què passarà quan el Barça vulgui muntar qualsevol esdeveniment i l’hagi de tancar?”, es pregunta Ferran Navarro.

Un espai orientat al turisme
El fet és que els terrenys dels voltants del Camp Nou, que el Barça va comprar el 1950, han estat sempre una barrera física evident per als veïns. Però si anys enrere s’hi podia anar a passejar els dissabtes i diumenges, menjant pipes i veient com jugaven els equips de les categories inferiors, actualment l’ambient és molt hostil per a aquell que hi vulgui passejar sense comprar res. Un veí del carrer Arizala que vulgui anar, posem per cas, al cementiri de les Corts, ha d’endinsar-se en un espai orientat exclusivament al consum i el turisme.

I després, és clar, hi ha el tema del nou hotel i els espais d’usos comercials que creixerà encara més al futur Espai Barça si el pla de modificació del PGM, i les conseqüents requalificacions de terreny, es duen a terme. En total, 33.000 metres quadrats de pur negoci, bordejant precisament l’estretit carrer d’Arístides Maillol, que van molt més enllà del suposat benefici per a la ciutat. Com tantes altres vegades, els veïns temen que s’estigui amagant un nou pelotazo darrere d’un projecte de ciutat.

En aquest sentit, Navarro creu que ja està bé que “les requalificacions urbanístiques serveixin per salvar els problemes dels equips de futbol, provocats per la seva mala gestió, o simplement per alimentar la seva megalomania. Ens hauríem de preguntar: realment volem tenir l’estadi més gran del món? Per què? El que volem és viure bé”.

A partir d’ara, l’Ajuntament hauria d’estudiar les al·legacions, informar-les, contrastar els diversos informes de transport i de serveis en relació al canvi de traçat del carrer Arístides Maillol, de medi ambient… i si les esmenes es consideren substancials, s’han de tornar a posar a informació pública. Encara queda molta incertesa, i molta lluita veïnal, en tota aquesta història.

Interrogants a la Modificació del Pla General de l’Espai Barça

Ferran Navarro, arquitecte

La Modificació del Pla General Metropolità (PGM) aprovada inicialment per l’Ajuntament de Barcelona per tal de permetre les obres que vol realitzar el Barça als seus terrenys de les Corts planteja molts interrogants i algunes qüestions que són de difícil comprensió per al ciutadà.

Que el Barça vol ampliar i modernitzar l’estadi, està clar. Però, ¿cal envair l’avinguda Joan XXIII, un vial públic consolidat? Potser es podia haver pensat en aquest tema quan es va fallar el concurs.

Si bé és cert que Arístides Mallol, per la banda de l’estadi, és un vial inhòspit a la nit, ¿la proposta de posar a nivell l’esplanada (actual pàrquing) millorarà aquesta sensació?
Per donar vida a un carrer, ¿cal fer un hotel, oficines i comerços? ¿O bé habitatge, i si és públic, millor?

¿Els 33.000 metres quadrats d’usos rendibles són per donar vida al carrer o per obtenir beneficis davant la situació econòmica del club?

El bescanvi de zones verdes resulta ofensiu: voreres arbrades, talussos i vial convertits en “zona verda”. Tots sabem que el paper ho aguanta tot, però una zona verda ha de ser un espai accessible, arbrat, de relació i amb dimensions adients, no peces aïllades sense identitat.

¿L’activitat esportiva requereix realment 61.000 metres quadrats de sostre per a usos (compatibles i complementaris), com són la restauració, comercial, recreatiu, religiós, administratiu, etc? ¿O bé també es vol rendibilitzar aquest sostre sense fer-ho constar a l’estudi econòmic de la modificació del PGM?

Compartir