L’Auditori de Sant Martí va acollir el passat 26 de novembre la convenció “Per un país lliure d’amiant!”, organitzada per la Comissió contra l’Amiant de la Favb i Jubilats de Macosa-Alstom Afectats per l’Amiant, que des del 2017 lluiten junts per erradicar aquest material cancerigen de Catalunya. El programa incloïa quatre taules rodones sobre aspectes concrets -salut, retirada de l’amiant, marc jurídic i ciutadania-, les conclusions de les quals es van posar en comú en una sessió plenària. També es va llegir un manifest que reivindicava la necessitat d’aprovar, de forma urgent, un Pla Nacional per a l’erradicació de l’amiant i una Llei d’erradicació de l’amiant de Catalunya. Unes fites que podrien estar a prop d’assolir-se si es compleix el compromís que el president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, va adquirir durant l’acte.
La convenció, a la qual van assistir 250 persones -amb una nodrida representació dels moviments veïnal, social i sindical de Barcelona, Catalunya i l’Estat-, va comptar amb la intervenció d’experts com ara Yvonne Waterman, presidenta del Fòrum Europeu sobre l’Amiant (EAF), o l’europarlamentari Nikolaj Villumsen, que va intervenir a través d’un vídeo. Eloi Badia, regidor d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica de l’Ajuntament de Barcelona, va reconèixer que, a la ciutat, “un quart [de l’amiant] és a l’administració pública; i d’aquest, un terç es troba a instal·lacions municipals”. El president Aragonès, per la seva banda, va anunciar que l’Executiu aprovaria el dimarts següent la creació d’una Oficina per a l’erradicació de l’amiant a Catalunya, entre altres mesures.
L’anunci d’Aragonès genera dubtes
“L’Oficina per a l’erradicació de l’amiant a Catalunya serà pionera: incorporarà personal per dissenyar tot el treball i impulsar l’execució del Pla Nacional, que ja està ben encarrilat i que aprovarem durant els primers mesos del 2023”, es va comprometre Aragonès, que va descriure la retirada d’aquest material com “un repte de país i una prioritat del Govern”. El president va afegir que la propera llei de pressupostos incorporarà un fons específic amb una dotació inicial de 10 milions d’euros per combatre l’amiant a Catalunya. A més, es va comprometre a impulsar la Llei d’erradicació, que va definir com “una norma àmpliament reivindicada”. Aragonès va recordar també la feina feta: la posada en marxa d’un cens per localitzar la presència d’amiant.
Els organitzadors de la convenció, però, van relativitzar aviat aquestes mesures. “Van en bona direcció, però no permetran, ni de lluny, fer front a la gravetat del problema”, avisaven en un comunicat publicat dilluns 28. Quant a l’anunci dels 10 milions d’euros per a la lluita contra l’amiant, reclamen transparència: “No sabem si inclouen les partides compromeses, però no executades, per al desamiantat de Badia del Vallès, la retirada dels sostres afectats per la pedregada a la Bisbal, les subvencions en marxa…; o si s’afegiran a aquestes”, es preguntaven. “En tot cas, és una xifra insuficient per treure els 4,2 milions de tones de fibrociment que hi ha a Catalunya i que la Unió Europea [UE] demana eliminar abans de deu anys”, reblaven, per recordar que “la voluntat econòmica ha de quedar reflectida en els pressupostos de la Generalitat que s’estan discutint. El tractament de l’amiant necessita la implicació de totes les Administracions”.
Sobre el Pla Nacional, el comunicat signat per la Comissió contra l’Amiant de la Favb i Jubilats de Macosa-Alstom Afectats per l’Amiant recorda que aquest “ja s’havia anunciat el 27 de desembre del 2019”, i qualifica el retard “d’injustificable”. També lamenta la poca concreció d’Aragonès quan va explicar que de la nova Llei en “parlarien” al llarg del 2023. Quant a la nova Oficina, el mateix dia de la convenció -a la cloenda-, Miguel Moreno, de Jubilats de Macosa-Alstom Afectats per l’Amiant, recordava una frase ben coneguda: “Si quieres retrasar la solución, crea una comisión [en aquest cas, una Oficina]”.
La lluita continua
Tres dies després de la convenció, el dimarts 29 de novembre, una delegació dels organitzadors es va reunir amb els grups polítics del Parlament i els exigia que estiguessin a l’altura per fer front a una “pandèmia creixent, silenciada” i que, segons dades de la UE, pot comportar 60.000 morts a l’Estat. Després, van entregar el manifest “Per un país lliure d’amiant!” a la Taula del Parlament de Catalunya. Ara, han demanat reunir-se amb l’alcaldessa Ada Colau i el president Pere Aragonès, “per continuar insistint en la necessitat urgent del Pla Nacional i la Llei d’erradicació”, han confirmat a Carrer. També han de concretar la seva compareixença en dues comissions del Parlament.
El ‘full de ruta’ del manifest
El manifest “Per un país lliure d’amiant” manté que, per desenvolupar de forma coherent el Pla Nacional, “és clau el desenvolupament dels censos municipals, reforçats per uns protocols contrastats […] que marquin i determinin les etapes a seguir un cop es disposa del cens: identificació i avaluació de l’amiant, mesures preventives prèvies, retirada i gestió final”. Aquest últim aspecte, el de la gestió del residu, “ha d’incorporar nous espais (abocadors) que permetin, de forma segura, la recepció i condicionament d’aquest cancerigen fins a la seva transformació final”. “A escala local -apunta el manifest-, els consistoris han de potenciar i implementar estratègies comunicatives per conscienciar la ciutadania del perill de l’amiant i establir canals d’informació sobre com actuar correctament, així com oferir informació sobre les mesures que s’estan implementant al municipi i […] les actuacions que d’una o altra manera poden tenir repercussió higiènica sobre la salut pública”.
