A Catalunya patim una sequera persistent, un episodi esperable si escoltem què diu el coneixement científic sobre el canvi climàtic. No sabem quan s’acabarà, però sí que serà una situació recurrent. Com a societat, doncs, cal reduir el consum d’aigua. A Barcelona, fa anys que la població ho està fent, però no passa el mateix a tot arreu. Moltes activitats econòmiques generen un consum molt elevat i insostenible. També sabem que el consum d’aigua està directament relacionat amb la renda i el model de vida. A la ciutat, consumim 106 litres per persona i dia -una xifra que inclou el consum dels hotels-. A Matadepera, 468. Els molt rics són grans malbaratadors. Fer front a les sequeres passa per reduir i racionalitzar el consum i transformar l’activitat econòmica. Això no és senzill i requereix canvis en molts àmbits. I fins ara no s’ha fet res en aquest sentit. Els interessos econòmics i l’opinió de la gent poderosa tornen tímids els governants. La sequera coincideix amb l’anunci que Aigües de Barcelona té via lliure per apujar les tarifes. Diuen que és per cobrir l’increment de costos i per racionalitzar el consum. Fa anys que l’empresa diu que necessita apujar tarifes, però sense fer-ho ha seguit guanyant diners. Agbar, simplement, aprofita l’ocasió de comptar amb governants amics. Apuja un preu que ja és un 22% superior al dels municipis catalans que tenen una gestió pública de l’aigua. I apujar preus a tothom castiga més els més pobres, perquè hi ha un consum bàsic que tots necessitem. Un sistema racional que garanteixi un subministrament bàsic hauria de basar-se en preus creixents a partir de determinats nivells de consum per persona. És allò que vàrem defensar a la guerra de l’aigua i que, en part, s’ha acabat reflectint a les taxes públiques. Ara això s’hauria d’aplicar al preu del servei. Serà difícil mentre la gestió de l’aigua continuï essent un negoci privat i no un servei públic gestionat amb objectius col·lectius. L’aigua és un bé essencial per a la vida i requereix una gestió eficient i racional. El canvi climàtic afecta de manera crucial el cicle de l’aigua i qüestiona la viabilitat de moltes activitats. Per això, ara més que mai, cal que el que és públic s’imposi a allò privat i al dret d’alguns a malbaratar recursos a compte de la col·lectivitat. La gestió de l’aigua ha de partir d’una visió ecològica i social, no dels guanys econòmics.

Compartir