-
Un quart de segle convuls al Poblenou
El Poblenou ha patit en el darrer quart de segle una transformació més gran que cap altre barri d’aquestes proporcions a Catalunya. I també la mutació més profunda en els seus dos darrers segles. Excepte les dues hectàrees que ocupa el cementiri del Poblenou, tota la resta, on viuen els vius, ha estat afectada per…
-
Sí crític veïnal a un nou model de barri
Els processos de transformació urbanística que han viscut els barris del Poblenou i del Maresme han aportat certes millores, però també han propiciat l’increment del preu del sòl i dels habitatges amb la conseqüent expulsió de veïns, així com la deslocalització de l’activitat econòmica tradicional i la desaparició de petites empreses. El procés de gentrificació…
-
La resposta de les pors
Hem entrat en un període perillós. A un país darrere un altre reapareix l’espectre polític de l’ultradreta. El seu èxit es basa a explotar les pors de molta gent al canvi. I de convertir aquestes pors en una resposta autoritària. És, també, una reacció a la incapacitat de les polítiques dominants per garantir una vida…
-
Tanquen botigues singulars, obren franquícies impersonals
Un 15 d’agost de fa dos anys, dia festiu amb comerços oberts, vaig haver d’anar a la ferreteria d’El Corte Inglés de la plaça de Catalunya per una avaria domèstica. “Doncs millor que hagi vingut aquest matí, senyora, perquè aquesta tarda arriben creuers i no podria ni passar”, em va comentar el dependent. El consell…
-
Un exèrcit català?
Dins del conflicte que viu Catalunya al voltant de la independència, ha mancat el debat sobre quin tipus d’Estat i societat es volen conrear. Cert és que algunes coses sí que s’han dit, i en aquest sentit, la majoria de veus s’han pronunciat per la creació d’un Estat d’estructures similars a la resta d’estats de…
-
Canonades contra «la rosa de foc»
“Barcelona hay que bombardearla cada cincuenta años para mantenerla a raya.” La frase s’atribueix a Baldomero Espartero. No se sap si el militar i polític castellà va pronunciar-la realment, però és clar que va predicar amb l’exemple. Durant la primera meitat del segle XIX, la mitjana d’intervencions militars violentes a Barcelona supera de llarg el…
-
Acollida
-
Memòria històrica
-
Barcelona, ciutat refugi?
Ens podem enorgullir de la consideració de ciutat-refugi mentre mantinguem el CIE de la Zona Franca obert? Sí, totes hem vist l’Open Arms entrant al port de Barcelona, com dies abans l’Aquarius al port de València, però poc sabem dels centenars de persones que dormen pel terra als poliesportius d’Andalusia, gràcies a ajuntaments voluntariosos, absolutament…
-
La guerra comença en una moqueta
Estel·la, la sales manager de Victorinox, em regala una navalla de 58 mil·límetres. – Què puc fer amb aquesta navalleta que no pugui fer amb allò d’allà? -li pregunto tot mirant el míssil Thaad que exhibeix la companyia Lockheed Martin, una bèstia de 6,17 metres i 900 quilos. – Doncs obrir una llauna. Menjar-te el…
-
El sector militar a Barcelona
Les empreses catalanes que treballen per al sector militar són, eminentment, subsidiàries d’empreses militars ubicades en territori espanyol. Les podem diferenciar en dos grups, les que fabriquen tecnologia aplicada a material de defensa i les que fan components per a armes o per a equipaments militars. Hi ha un tercer grup, no tan significatiu, que…
-
«El Moviment d’Objecció de Consciència s’emmiralla en les lluites veïnals»
Parlar del Moviment d’Objecció de Consciència (MOC) impressiona per l’ús de la desobediència civil com a eina de transformació social i política, per la valentia amb què un col·lectiu transversal es va enfrontar a un exèrcit franquista i per la gran capacitat d’organització territorial i comunitària que va generar la seva gesta malgrat la inexistència…
