A final del 2008 el consistori barceloní donava el vistiplau a la reordenació urbanística del tram comprès entre els carrers Nació, Degà Bahí, Trinxant i Tomàs Padró, i l’avinguda Meridiana. La intenció era dignificar la zona i superar la barrera històrica que ha suposat sempre aquesta autopista urbana per al barri del Camp de l’Arpa del Clot, el tercer de la ciutat amb més densitat de població. La idea, segons l’aleshores regidor de Sant Martí, Francisco Narváez, era fer-ne una mena de “vestíbul d’entrada” cap al casc antic. El pla Trinxant-Meridiana aprovat definitivament el 2009 plantejava la construcció d’una gran zona verda en forma de plaça, 104 pisos de protecció oficial, una escola bressol i un pàrquing.
El projecte va començar amb mal peu perquè la crisi va fer-ne endarrerir els treballs. De fet, l’aparcament va caure de la llista i de les cinc fases bianuals previstes només se n’ha fet la primera, que inclou l’escola El Petit Príncep i una part del parc que es coneix entre el veïnat com a Ca n’Oliva. La segona fase resta aturada des del 2015. El projecte de zona verda, aprovat en època de l’alcalde Xavier Trias, es va obrir al veïnat fa sis anys sense acabar. L’aleshores regidor del districte, Eduard Freixedes, insistia que el parc era una “prioritat del mandat per millorar la vida del veïnat” però s’oblidava de la resta del paquet.
Oblit institucional
De tot el projecte, el que indigna més el veïnat és l’oblit institucional per reubicar la setantena de famílies afectades per les expropiacions, sobretot les de les cases dels carrers Trinxant i Tomàs Padró. El primer dels blocs, conegut amb el nom tècnic d’AA1-A2, no s’ha construït encara i ni tan sols se n’ha adjudicat el projecte malgrat que al 2015 va culminar el procés d’expropiació del terreny. De fet, només cal donar un tomb per la zona per veure l’estat dels habitatges. Pujant pel carrer Tomàs Padró, a mà esquerra apareixen les cases baixes del número 3 amb sostre d’uralita i greus problemes d’humitat. Els inquilins han anat marxant i el propietari fa anys que fa obres de millora perquè tot està pendent de ser expropiat.
Un dels veïns afectats, que no vol donar el seu nom, lamenta l’oblit del consistori. “Sembla que no els importem. Deuen pensar que som un grapat de vells i que no val la pena amoïnar-s’hi perquè ens morirem ràpid”, assegura. Viu des de fa 40 anys en uns baixos de renda antiga amb greus problemes d’humitat. Més amunt hi ha un solar on s’entreveuen unes barraquetes fetes amb cartrons i plàstics. Passat el solar, que s’ha convertit en un cau de brutícia i rates, i seguint el camí de les formigues dibuixades en una de les parets, s’encadenen una sèrie de casetes baixes, algunes tapiades i altres ocupades, que s’aguanten dretes de miracle.
El mateix passa amb les cases de Trinxant, també pendents d’expropiar. A totes es veuen els estralls de la humitat, que afecta parets mitgeres, teulades i façanes. Pujant pel carrer s’alternen les cases reformades pels propietaris amb les que no, molt degradades i habitades per inquilins amb contracte verbal o de local, o directament ocupades. Al 2009 Narváez va explicar als veïns que no calia que rehabilitessin els habitatges perquè l’expropiació es faria ràpid. Alguns se’l van creure i altres no. Per això, al greuge històric s’hi afegeixen ara els interessos divergents dels afectats. I és que mentre els inquilins reclamen les expropiacions, els propietaris volen ser desafectats.
Escàndol amb pocs afectats
L’AV Clot-Camp de l’Arpa i el Sindicat d’Habitatge del barri són els que centralitzen la lluita perquè el pla Trinxant-Meridiana sigui una realitat després de tants anys de promeses incomplertes.
El portaveu de l’entitat veïnal, Miquel Catasús, lamenta que ningú els fa cas perquè “és un escàndol que afecta poca gent, la majoria persones grans que s’estan morint”. El resum que fa Catasús de la situació sembla digna del surrealisme de Buñuel: “L’Ajuntament fa un pla que incompleix de forma reiterada i entrem en una dinàmica perversa perquè els propietaris no sols no inverteixen en els habitatges sinó que demanen a l’AV que pressionem el consistori perquè els expropiï.”
Des de l’entitat veïnal es veu un despropòsit que el projecte de construcció del primer dels edificis que acolliran el veïnat expropiat encara no estigui adjudicat i exigeix que les obres comencin aquest mandat. Catasús recorda que el Camp de l’Arpa del Clot és un barri molt envellit amb una necessitat molt gran d’espais verds, pisos de lloguer i equipaments per a joves i gent gran. A més, s’hi afegeix el fet que hi ha molts habitatges afectats per projectes urbanístics que mai han vist la llum, com ara el que pretenia connectar Provença amb l’avinguda Meridiana a través de Degà Bahí.
El trimestre que ve o el següent
La culminació del procés d’expropiació per fer el bloc AA1-A2 fa sis anys va fer tornar les esperances al barri, però va ser endebades. Amb el primer govern d’Ada Colau, les entitats veïnals esperaven tenir un bon interlocutor i més tenint en compte que el regidor del districte de Sant Martí, Josep Maria Montaner, era també el responsable d’habitatge del consistori. Tanmateix, les excuses i el silenci administratiu es van anar alternant fins al 2018, any en què l’edifici es va incloure finalment en el pla municipal de promocions d’habitatge públic.
Però l’alegria dura poc a la casa del pobre i l’edifici mai va veure la llum. A cada pregunta, la resposta era sempre la mateixa: el trimestre que ve. Amb el segon mandat de Colau, les coses s’han complicat més per la irrupció de la Covid-19. Tampoc no ha ajudat gaire que el nou regidor del districte, David Escudé, sigui del PSC mentre que Habitatge segueix en mans dels Comuns.
En el Pla d’Actuació del Districte (PAD) del 2019, on apareixien diverses promocions d’habitatge en altres barris, el bloc del Camp de l’Arpa no sortia enlloc i els intents de l’AV Clot-Camp de l’Arpa d’afegir-ho a la llista en el procés participatiu del PAC-PAM va caure en sac foradat per culpa de la pandèmia. L’última notícia sobre el bloc és que el projecte s’aprovarà aquest mandat, però les obres no començaran fins al següent.
