Vivim en una ciutat que posa la catifa vermella a les constructores, que tenen la capacitat de destruir barris, però on no es cuida el teixit comunitari. L’externalització per part de l’Ajuntament de Barcelona dels equipaments de proximitat, cultura i lleure és l’expressió de la desídia en serveis bàsics a la ciutadania, i és un menyspreu a 950 treballadores que donem la cara pel Consistori en més de 200 equipaments de proximitat amb condicions laborals i sous miserables”. Un portaveu de l’Assemblea de Treballadores dels Equipaments de Proximitat, Cultura i Lleure en Lluita posa veu a unes reivindicacions, tant de millora en el vessant laboral com d’alerta per la precarietat en la prestació d’un servei públic, que s’arrosseguen des de fa una dècada. “Hem perdut un 35% de poder adquisitiu en deu anys; és gairebé impossible viure a Barcelona”, diu un animador sociocultural que per una jornada de 30 hores -a la qual suma tasques d’elaboració de projectes i comunicació amb les famílies- tot just arriba als 1.000 euros.
La bona imatge del servei, una façana
La lluita organitzada del col·lectiu va començar el juny del 2022, amb una carta enviada a l’Ajuntament amb les seves primeres reivindicacions. Sense resposta, van enviar una segona missiva al setembre, i al novembre, davant la falta de comunicació, van començar les mobilitzacions, moment en el qual el Consistori -aleshores pilotat per Ada Colau- va acceptar reunir-se amb els treballadors i treballadores. “La ciutadania havia de saber que, rere la façana amable dels serveis de cultura i lleure als barris, s’hi amaga una precarietat laboral que taca la bona imatge que es vol donar a través del servei que prestem amb el nostre treball”, relata aquest animador sociocultural.
El col·lectiu és conscient que l’Ajuntament no té marge per forçar una dignificació del conveni del lleure, però remarca que “sí que pot apujar la categoria professional que defineix als plecs dels concursos d’explotació dels serveis que externalitza a empreses privades per gestionar centres cívics, ludoteques, casals d’infants, de joves, de gent gran o de barri”. Diversos testimonis relaten que els treballadors i treballadores assumeixen una sobrecàrrega de tasques per sobre del seu sou i de la categoria per a la qual estan contractats, però denuncien que “l’Ajuntament els continua menystenint, malgrat que sostenen la cohesió social i el moviment cultural a la ciutat”.
Cap a les jornades completes?
Fonts municipals, en canvi, asseguren a Carrer que “l’Ajuntament comparteix la necessitat de millorar aquestes condicions. Si bé no té competència en aquest àmbit, sí que té el compromís ferm d’incloure totes les millores que el conveni de referència vagi incorporant en el marc de la negociació col·lectiva”. Des de la plaça de Sant Jaume també remarquen que existeix el compromís d’establir “criteris comuns entre els diferents districtes pel que fa a les categories, funcions i característiques dels serveis que han de desenvolupar els equips de les empreses gestores dels equipaments”, i que estaran continguts en els plecs de condicions de la subcontractació a empreses privades. També anuncia que vol “revisar les jornades laborals, per anar passant, en la mesura del possible, a jornades completes”. Però l’Assemblea no se’n refia i denuncia que l’Ajuntament ha “trencat l’espai de diàleg”, després d’haver-se “aprofitat de la informació” que els treballadors i treballadores han recopilat sobre males praxis i precarietat laboral als centres de treball.
El Consistori fa una lectura diferent del conflicte i assegura que els ha comunicat que farà trobades periòdiques cada sis mesos per informar dels avenços de l’estudi “detallat” referent als centres cívics que ha posat en marxa per “definir el model de ciutat amb estàndards bàsics en funció de diverses tipologies de centres, model que podrà ser operatiu a partir de finals d’aquest any i l’any 2025”. Pel que fa als casals d’infants, de joves, de gent gran i de barri, l’Ajuntament informa que també s’ha començat a treballar en aquestes diagnosis i preveu tenir-les finalitzades durant el 2025, de manera que “començarà a aplicar-se entre el mateix 2025 i el 2026 i aquestes millores s’aplicaran a mida que finalitzin els contractes vigents de gestió -tenen una durada de quatre anys- de cadascun dels equipaments”.
“No hi ha voluntat política”
“No hi ha voluntat política, ni tan sols per fer una aportació als pressupostos. Volen que callem amb un suposat full de ruta que, amb sort, el 2027 equipararà les plantilles de tots els centres cívics, però mantindrà unes condicions absolutament precàries”, diu un portaveu de l’Assemblea de Treballadores dels Equipaments de Proximitat, Cultura i Lleure en Lluita. En aquest àmbit, l’Ajuntament contradiu la versió dels treballadors i treballadores, i insisteix que “el govern municipal està compromès en atendre la seva demanda per millorar les condicions de les prestacions dels serveis”. Per aquest motiu, afegeix que, en paral·lel, s’està treballant en “un increment del pressupost per fer front a les possibles millores que plantegi la negociació del nou conveni de lleure i la reconversió d’algunes posicions de perfils que passarien de jornades parcials a jornades completes i alguns perfils que canviarien a categories superiors”.
Mentre les millores no es materialitzin, els 950 treballadors i treballadores que representen l’Ajuntament en aquests equipaments socials i culturals continuaran lluitant pels seus drets laborals, però alhora exercint la responsabilitat que se’ls ha atorgat de sostenir un servei essencial per a la cohesió dels barris i per garantir el dret a l’accés a la cultura i el lleure.
