Si la resposta popular organitzada davant la “turistització” de la ciutat és un fenomen relativament recent, en el sector de creuers hem hagut d’esperar fins fa molt poc temps per veure les primeres mobilitzacions. Cosa estranya si tenim en compte que, dels múltiples tipus de turisme que exploten Barcelona, el de creuers n’és el més intensiu. Probablement ho expliqui l’enorme propaganda que envolta aquest sucós negoci, basada en una suposada democratització del luxe i en la mentida d’un turisme de qualitat que no genera conflictes i sí molta riquesa.
De fet, la primera acció visible denunciant els danys provocats per aquestes fàbriques flotants no se centrava en la massificació, sinó en la contaminació de l’aire. Amb motiu del Congrés GreenPort a l’octubre de 2014, Ecologistes en Acció i la Favb acollien un expert de l’entitat ambientalista alemanya NABU que va mesurar, al mateix Port, una concentració de partícules 100 vegades superior a la mitjana de la ciutat. Diversos mitjans de comunicació se’n van fer ressò.
Quatre mesos abans, el perfil de twitter de la Xarxa Ciutat Vella emetia el primer tuit #AlertaCreuerista (o #AlertaCreuers, ha anat variant). Es tracta d’una campanya que informa, diàriament i durant la temporada alta, del nombre de creuers i creueristes que arriben a la ciutat, fent servir les dades públiques del mateix Port de Barcelona. La campanya ha sigut assumida per l’ABTS des del seu naixement, i ha viscut una clara millora gràfica.
El 8 de maig de 2016 va tenir lloc la primera manifestació STOP Creuers! Convocada per l’ABTS, la Plataforma per la Qualitat de l’Aire i altres entitats veïnals i ecologistes, afegia la reivindicació de la municipalització del Port Vell, demanda pendent des de fa molt temps.
La pluja i el vent van dificultar una mobilització animada per nombrosos elements lúdics que van intervenir en els primers moments al Portal de la Pau: el carro-creuer de la Campanya contra el Pla d’AbUsos de Ciutat Vella de 2013, un taller de decoració de mascaretes anti-gas i l’obsequi de souvenirs del Port, en forma d’ampolletes d’aigua i de bosses d’aire, contaminats tots dos. A continuació la manifestació va sortir tallant el trànsit al voltant del monument a Colom, fins tornar al Portal de la Pau i va acabar amb la lectura del manifest.
El creuer més gran del món
Durant el mes següent, el ressò d’aquella mobilització es va barrejar amb l’alarma social causada per l’anunci de l’arribada de l’Harmony of the Seas, el creuer més gran al món, que a més feia de Barcelona el seu port base durant tota la temporada tornant-hi cada setmana.
Sense un pla pre-establert el runrun a les xarxes va anar in crescendo, animat per un vídeo molt ben produït que sintetitzava els riscos de l’Harmony, i pocs dies abans es va concretar una convocatòria de manifestació sota el lema Bye bye creuer (i no tornis més!) per part de les entitats ja esmentades.
Aquest cop es tractava d’anar al mateix Pont de la Porta d’Europa a donar la benvinguda, i sobretot el comiat definitiu, al ja rebatejat com a Horror of the Seas. Compensant el mal temps d’un mes abans, la tarda del diumenge 5 de juny el sol va acompanyar i va fer brillar una mobilització molt vistosa. El Port de Barcelona, poc amic de la llibertat de manifestació, va manar la Policia Portuària a tancar l’accés a l’esmentat Pont, fent que la multitud es quedés fora expressant el seu rebuig i atenent les nombroses periodistes que hi havien acudit.
Aquesta tardor ha saltat la notícia que portava mesos coent-se: el Port anunciava la construcció d’una nova terminal de creuers operada per MSC. Un cop coneguda la data del Consell d’Administració de l’Autoritat Portuària en què es donarien les primeres passes, ABTS, Plataforma per la Qualitat de l’Aire, Favb i Ecologistes en Acció van llançar la campanya #NovaTerminalNO!
En pocs dies el manifest va recollir l’adhesió de 60 entitats, i més de 600 d’individuals. El dimecres 25 d’octubre un centenar de persones es va presentar a les 8 del matí al World Trade Center per fer palès el rebuig social al projecte a pocs metres de distància de l’edifici on es reunia el Consell d’Administració. El qual, fent cas omís, va aprovar la licitació d’ampliació del Moll Adossat, un primer pas necessari però insuficient per a la construcció de la nova terminal. Queden encara altres tràmits burocràtics i l’aprovació formal del projecte concret de la terminal. Cadascun d’ells tindrà la corresponent oposició social, cada vegada més àmplia.
Tant l’oposició al model turístic i econòmic de la ciutat com la lluita per la qualitat de l’aire van néixer sent minoritàries, per anar creixent fins crear consensos amplis; d’igual manera, és una qüestió de temps que el rebuig a la indústria de creuers, que aplega totes dues lluites, s’imposi per la lògica dels arguments en favor de l’interès públic.
Crítica i mobilització arreu de la Mediterrània
Si mirem al voltant de Barcelona, Palma és una altra ciutat on es denuncia en veu alta el doble impacte (turistització i contaminació) dels creuers; entitats i col·lectius com el GOB, Ciutat per a qui l’habita o Tot Inclòs mantenen un punt de vista crític molt similar als que coneixem per aquí.
Anant una mica més lluny, però, el referent internacional és sens dubte Venècia, amb el seu comitato No Grandi Navi, aglutinador de diferents col·lectius i corrents de la ciutat. El problema allà és més greu, perquè els creuers travessen els canals de la ciutat per arribar al port, i perquè aquest trànsit està contribuint dramàticament a l’enfonsament de la ciutat i a la degradació de la llacuna i el seu ecosistema. Són conegudes les batalles navals de No Grandi Navi, manifestacions aquàtiques en què esquadres de petits vaixells bloquegen durant hores la sortida de les grans naus, i porten des del 2012 teixint aliances i conscienciant sectors de població cada cop més amplis.
El passat mes de juny, No Grandi Navi va organitzar una consulta popular autogestionada sobre la necessitat de treure els creuers de la ciutat; tot i no ser reconeguda oficialment, va ser un èxit: més de 20.000 votants i una aclaparadora majoria a favor del sí. Aquestes darreres setmanes s’han publicat informacions sobre una possible reubicació dels grans creuers fora de la ciutat, però sembla tractar-se de mesures tèbies i cosmètiques.
Per altra banda, cal esmentar la iniciativa europea, en què participa Ecologistes en Acció, per a la creació d’una Àrea de Control d’Emissions a la Mediterrània. Aquesta àrea (ECA, per les seves sigles en anglès) pren l’exemple de la regulació existent al Mar del Nord, Mar Bàltic i Canal de la Mànega. Aquests ports imposen uns límits més estrictes al contingut de sofre dels combustibles marins que utilitzen els vaixells i han vist disminuir la seva contaminació en més del 50%. Una iniciativa molt interessant que, com tantes altres, posa de relleu la importància de teixir complicitats i xarxes cap en fora.
