El 2012 l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) creava l’empresa mixta Aigües de Barcelona, que gestiona l’aigua a 23 municipis. L’empresa, controlada per Agbar, es creava per regularitzar una situació anòmala on Agbar gestionava l’aigua des del segle passat sense cap contracte ferm per abastir d’aigua la ciutat.
A l’hora de crear la mixta, l’AMB -governada per CiU i PSC- atorgava a dit la part privada a Agbar. El 2016 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) anul·la aquesta operació per no existir cap contracte a favor d’Agbar per abastir la població de Barcelona, incomplir els principis fonamentals del Tractat de la Unió Europea i per valorar els actius de la part pública i la part privada en contra de l’interès general. Després d’aquesta sentència, Agbar va recórrer al Tribunal Suprem (TS).
Incompliment del Tractat
Després de tres anys i mig d’espera, el passat novembre el TS va prendre la seva decisió. Al contrari del que s’esperava i del que diria el sentit comú, el TS ha acabat per anul·lar la sentència del TSJC i validar l’operació irregular de 2012.
Per fer-ho, s’ha basat en una concessió demanial franquista de l’any 1953, la qual -segons la tesi del TS- atorga a Agbar drets d’exclusiva de prestació del servei de subministrament d’aigua suficients per no incórrer en la lliure competència.
Tanmateix, les lleis ens diuen que només es pot eludir la competència si hi ha drets d’exclusiva i es justifica tècnicament i econòmicament la impossibilitat de promoure la competència. Justificació que mai no s’ha donat, i existeixen altres empreses àmpliament conegudes que gestionen sense problemes l’aigua a diferents municipis de l’AMB.
És sorprenent com el TS obvia la vulneració dels principis de publicitat, igualtat, lliure concurrència, transparència i no discriminació relatius a l’adjudicació de contractes de serveis públics. Principis reconeguts al Tractat de Funcionament de la Unió Europea (TFUE) i desenvolupats en l’ordenament comunitari i intern.
A més, amb la seva tesi, el TS introdueix nous fonaments jurídics a la sentència del TSJC, fet totalment irregular en un tribunal de cassació que tan sols hauria de ratificar o no la sentència del TSJC.
Al cap i a la fi, un títol provisori que tenia per objectiu captar un determinat volum d’aigua del Llobregat i potabilitzar-la, avui en dia es llegeix com una concessió vigent de servei públic per subministrar aigua a 23 municipis.
Una concessió que representa menys de la meitat de l’aigua subministrada actualment a Barcelona. I que res té a veure amb la gestió de les depuradores que s’inclou a l’empresa mixta, i que fins a l’any 2012 havia gestionat una empresa pública pertanyent a l’Àrea Metropolitana.
Aquesta sentència ens deixa perplexes i incrèduls, i també ens deixa a les ciutadanes de 23 municipis de l’AMB lligades fins a l’any 2047 a una empresa mixta creada de forma irregular.
Cal recordar que anys enrere Agbar havia impartit cursos de formació sobre Dret d’Aigües a jutges del Consell Superior del Poder Judicial (CSPJ), l’òrgan de govern del poder judicial de l’Estat. Alhora, el cas sobre Aigües de Barcelona ha saltat de sales fins arribar a la que anys enrere fallava a favor de la banca en el cas de les hipoteques.
De nou, ens trobem davant fets i dades d’un escenari de desequilibri on tot apunta a què Agbar ha pogut abusar de la seva condició mitjançant el seu poder econòmic.
Ningú no va dir que seria fàcil
Si bé és cert que el TS descarta l’anul·lació de l’empresa, no fa un pronunciament exprés sobre una de les grans estafes a l’hora de constituir la mixta: el mètode de càlcul que es va utilitzar per valorar els actius d’Agbar i els de l’AMB.
La sentència del TSJC posava en dubte que la valoració dels actius es fes d’acord amb l’interès general. En la mateixa línia, una auditoria encarregada per l’AMB el 2018 concloïa que s’havien afavorit de forma descarada els interessos d’Agbar en detracció dels interessos públics: els actius d’Agbar s’havien sobrevalorat quatre vegades, mentre que les públiques es van infravalorar 10 vegades per sota del valor real.
Així mateix, obviar la vulneració dels principis reconeguts al TFUE de publicitat, igualtat, lliure concurrència, transparència i no discriminació en l’adjudicació del 85% no pot quedar com si res no passés. Entenem que la UE no pot soscavar-los pel manteniment d’una llei franquista.
Així que la raó ens diu que aquest cas encara té un recorregut als Tribunals de la UE i que l’AMB no pot mantenir-se indiferent sent un simple testimoni de com es perjudiquen els interessos institucionals i de les persones que beuen aigua i viuen a l’àrea metropolitana.
El Dret Humà a l’Aigua
És en aquesta línia on creiem que cal treballar. Quina part del servei correspon realment a Agbar i quina pertany a l’administració? Quin cost real tindria la recuperació del servei? Com és que encara no sabem aquestes dades? Hem de mantenir les lleis i els privilegis franquistes? Per a qui governa l’AMB?
La manca de dades i la deixadesa històrica per part de l’administració dels seus deures no pot ser un motiu perquè una empresa segueixi gestionant un servei públic i obtenint-ne beneficis.
La sentència del TS ens deixa amb una empresa mixta controlada per Agbar fins l’any 2047. Una empresa que ha tallat el subministrament d’aigua a més de 150.000 famílies entre 2008 i 2016 a l’AMB, que guanya un 60% més de beneficis del que preveia, que s’oposa a la llei de transparència i intenta impedir consultes ciutadanes.
Ara més que mai cal recordar que el 2010 les Nacions Unides van reconèixer per unanimitat el Dret Humà a l’Aigua i el Sanejament. Una declaració que implica que l’aigua és un bé comú i no una mercaderia. Que implica que cal garantir l’assequibilitat econòmica i la igualtat per a tothom. Que cal que hi hagi una bona rendició de comptes i que cal que existeixi el dret de les persones usuàries a poder participar de les decisions que afecten la garantia del dret. Més encara en un context d’emergència climàtica.
És més que evident que Agbar incompleix de forma sistemàtica el Dret Humà a l’Aigua, i s’oposa a la voluntat del 80% de la població que prefereix una gestió pública i democràtica de l’aigua a l’AMB.
I ara, què?
Un cop ha fallat la política i la via jurídica, ens cal pressió i control ciutadà per tal de construir una gestió pública i democràtica de l’aigua.
Fins ara, 270 col·lectius de l’AMB han signat el Compromís per l’Aigua Pública i Democràtica. Aquesta xarxa, i les enquestes que avalen que un 80% de la població vol un model de gestió diferent, és la base per seguir treballant per construir un espai on repensar quins són els principis que han de guiar la gestió d’un dret humà i bé comú.
Seguim apoderant-nos i recuperant la governança dels nostres drets, aquest és un camí que fa anys que caminem i que, encara que ho posi més difícil, cap sentència no aturarà. L’aigua és vida i no una mercaderia.