Ens podem enorgullir de la consideració de ciutat-refugi mentre mantinguem el CIE de la Zona Franca obert?
Sí, totes hem vist l’Open Arms entrant al port de Barcelona, com dies abans l’Aquarius al port de València, però poc sabem dels centenars de persones que dormen pel terra als poliesportius d’Andalusia, gràcies a ajuntaments voluntariosos, absolutament desbordats pel drama dels fluxos migratoris constants i creixents que ens deixen per exemple la xifra de 986 persones en 69 pasteres rescatades al mar d’Alborán en un cap de setmana.
Ho denuncien totes les ONG que n’assumeixen l’asil al nostre país i que defensen els drets humans, com Stop Mare Mortum, a la qual hem d’agrair el recurs interposat davant del Tribunal Suprem. Som un país frontera d’una Europa fortalesa. Resulta insuportable.
S’imposa un gir radical en les polítiques migratòries i d’asil. La recent creació de la Secretaría de Estado para las Migraciones és certament esperançadora.
Però s’ha d’anar molt més enllà. Ens cal un pacte d’Estat que acordi dotació econòmica a les comunitats autònomes -tenim una llei catalana d’integració, però els fons d’immigració importants continuen en mans de l’Estat- i un programa d’ajuda humanitària que puguin emprendre els ajuntaments.
Deroguem ja una Llei d’Estrangeria que és font d’incomptables vulneracions de drets. S’ha de modificar la Llei d’Asil 12/2009, definir d’una vegada el seu reglament i aconseguir la coordinació dels dos ministeris, d’Interior i de Trabajo, Migraciones y Seguretat Social. Totes les normatives i procediments demanen una simplificació imprescindible.
S’han de definir solucions diferenciades per a col·lectius molt diversos. No pot ser que la gent sigui carn de CIE per manca d’informació adequada en la primera atenció (i aquí, els col·legis d’advocats també n’haurien de donar més). O que acabi dormint als nostres carrers. No pot ser que els migrants econòmics no puguin aspirar a l’estatut d’asilat. No pot ser que les nostres polítiques de cooperació internacional tinguin tan baixa dotació. No pot ser…
