Carrer 149
Tots els articles d’aquesta edició
-
Un exèrcit català?
Dins del conflicte que viu Catalunya al voltant de la independència, ha mancat el debat sobre quin tipus d’Estat i societat es volen conrear. Cert és que algunes coses sí que s’han dit, i en aquest sentit, la majoria de veus s’han pronunciat per la creació d’un Estat d’estructures similars a la resta d’estats de…
-
Canonades contra “la rosa de foc”
“Barcelona hay que bombardearla cada cincuenta años para mantenerla a raya.” La frase s’atribueix a Baldomero Espartero. No se sap si el militar i polític castellà va pronunciar-la realment, però és clar que va predicar amb l’exemple. Durant la primera meitat del segle XIX, la mitjana d’intervencions militars violentes a Barcelona supera de llarg el…
-
-
-
Barcelona, ciutat refugi?
Ens podem enorgullir de la consideració de ciutat-refugi mentre mantinguem el CIE de la Zona Franca obert? Sí, totes hem vist l’Open Arms entrant al port de Barcelona, com dies abans l’Aquarius al port de València, però poc sabem dels centenars de persones que dormen pel terra als poliesportius d’Andalusia, gràcies a ajuntaments voluntariosos, absolutament…
-
La guerra comença en una moqueta
Estel·la, la sales manager de Victorinox, em regala una navalla de 58 mil·límetres. – Què puc fer amb aquesta navalleta que no pugui fer amb allò d’allà? -li pregunto tot mirant el míssil Thaad que exhibeix la companyia Lockheed Martin, una bèstia de 6,17 metres i 900 quilos. – Doncs obrir una llauna. Menjar-te el…
-
El sector militar a Barcelona
Les empreses catalanes que treballen per al sector militar són, eminentment, subsidiàries d’empreses militars ubicades en territori espanyol. Les podem diferenciar en dos grups, les que fabriquen tecnologia aplicada a material de defensa i les que fan components per a armes o per a equipaments militars. Hi ha un tercer grup, no tan significatiu, que…
-
“El Moviment d’Objecció de Consciència s’emmiralla en les lluites veïnals”
Parlar del Moviment d’Objecció de Consciència (MOC) impressiona per l’ús de la desobediència civil com a eina de transformació social i política, per la valentia amb què un col·lectiu transversal es va enfrontar a un exèrcit franquista i per la gran capacitat d’organització territorial i comunitària que va generar la seva gesta malgrat la inexistència…
-
“Als barris de Sant Andreu i Sants van sortir els primers grups de Mili KK”
Menys teoria i més acció directa. Per això, escalaven grues per penjar pancartes, s’enfilaven al gran arbre que cada Nadal col·locava un conegut centre comercial al mig del Portal de l’Àngel, feien marxes en bicicleta fins a la caserna de Tremp i col·lapsaven els jutjats militars amb les declaracions d’insubmissió. Va ser un moviment alternatiu,…
-
“La plataforma Aturem la Guerra segueix present en el suport als refugiats”
El 15 de febrer de 2003, el passeig de Gràcia de Barcelona va omplir-se com ben poques vegades ho havia fet. Aquell dissabte d’hivern, moltes persones van viure la que fins aleshores era la manifestació més massiva de la seva vida. Al voltant d’un milió de persones van prendre els carrers de la capital catalana…
-
“El Ganva va ser un moviment pioner en el rebuig a l’OTAN”
En plena Transició política, un grup d’adolescents van crear un moviment pioner a l’Estat espanyol, el primer que va començar a fer campanya contra l’ingrés a l’OTAN, molts anys abans que se celebrés el referèndum sobre la permanència a l’organisme militar. Amb el nom de Grup d’Acció directa No-Violenta AntiOTAN (Ganva) -que mutaria posteriorment cap…
-
El Casal de la Pau, cau de l’antimilitarisme
Van ser quasi dues dècades les que va durar a Barcelona el Casal de la Pau, un local sense el qual no es pot escriure la història del moviment pacifista i antimilitarista de la nostra ciutat. Un espai que va irradiar cultura alternativa als moviments socials de Barcelona, la resta de Catalunya i més enllà,…