Aquest estiu, Barcelona ha tornat a experimentar uns nivells de calor insuportables. Sobretot a les nits. Si hi sumem la sequera, la contaminació atmosfèrica, la manca de verd, la presència d’amiant, els residus…, tenim un panorama del que significa la crisi ecològica a escala local. I sabem, pels estudis científics, que si no es prenen mesures dràstiques tot això anirà a pitjor. Aquesta consciència creixent dels problemes ambientals contrasta amb la sentència de la jutgessa Montserrat Raga, del jutjat cinquè del Contenciós Administratiu, que obliga a revertir l’eix verd de Consell de Cent basant-se en aspectes formals discutibles i, sobretot, determinant la primacia del cotxe en qüestions de vialitat. És un èxit dels promotors de la demanda, el lobby empresarial Barcelona Oberta, un dels que han fet la guerra jurídica (lawfare) a aquelles propostes municipals que consideren que atempten contra els seus interessos -municipalització de l’aigua, reglament de participació, PEUAT, transformacions urbanístiques…-. Però en allò immediat, és una victòria pírrica, perquè ha generat una enorme resposta ciutadana que ha obligat als vencedors a dir que no demanaran l’aplicació de la sentència -potser per evitar que en un recurs judicial se li doni la volta-. A llarg termini, caldrà veure si és un primer pas per consolidar el poder de l’automòbil privat en la mobilitat i l’urbanisme.
Ens hi juguem molt: comptar amb una ciutat habitable, saludable, justa. Amb un urbanisme que faciliti la convivència i la vida quotidiana. La crisi ecològica és un dels problemes més importants de la ciutat, amb els de l’habitatge i les desigualtats. I en tots ells xoquem amb la mesquinesa i la manca de mires i de consciència social d’unes elits econòmiques que defensen els seus privilegis amb l’ampli ventall de recursos de què disposen. I que són addictes a un model econòmic basat en el turisme i l’especulació, que és caduc i damnós.
Cal pressionar el poder polític, començant per l’Ajuntament, perquè implementi polítiques adequades als reptes del canvi climàtic i la crisi habitacional i social. Que prioritzi els interessos de la ciutadania davant dels interessos de les elits. I cal treballar als barris perquè aquestes polítiques siguin enteses i defensades. Perquè les transformacions només funcionaran si la majoria entén la magnitud del repte i la necessitat del canvi.
