El govern de Barcelona: el visible… i l’invisible

Barcelona comença la legislatura amb un Govern format per dos partits que van perdre les eleccions, però que van ser capaços d’articular una majoria de suports que els permetés liderar les polítiques municipals durant els pròxims quatre anys.

Barcelona en Comú (BeC) i el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) tenen en les seves mans poder donar resposta a les necessitats de 1.620.343 barcelonins i barcelonines -uns 20.000 més que a principi del mandat anterior-. Unes necessitats marcades per les brases de la crisi econòmica, els reptes de l’habitatge -lloguers, desnonaments…- turisme i la seguretat, i amb el desafiament independentista sempre present.

BeC i PSC no estaran sols: l’Ajuntament de Barcelona compta amb una plantilla de 14.436 funcionaris, segons les últimes dades disponibles, de 2018. Això inclou els 7.014 funcionaris del Consistori i els 7.422 treballadors d’organismes públics i empreses municipals. Entre els funcionaris sobta el domini masculí: hi ha 4.531 homes per només 2.483 dones. Una dada que constata que a la Casa Gran queda molta feina a fer per arribar a la paritat.

Els dos partits en el Govern tindran a les seves mans un pressupost consolidat de 3.020 milions d’euros, que inclou les partides de l’Ajuntament, però també les dels organismes autònoms, les entitats públiques i les societats mercantils dependents del Consistori. Una xifra que correspon al pressupost del 2018, que caldrà prorrogar si BeC i PSC no aconsegueixen el suport d’altres formacions polítiques -entre les dues forces sumen només 18 dels 41 regidors-. Prorrogar el pressupost, en tot cas, no és la millor solució per a la ciutadania, ja que implica limitacions a l’hora de concretar noves inversions que donin resposta a la realitat, que canvia constantment.

Cares noves i vells coneguts
Dels 41 regidors del nou Consistori, només catorze repeteixen en el càrrec. Són el 34%. El 66%, per tant, són nous -o almenys no ocupaven aquest càrrec en l’anterior mandat-. És ben bé un 7% més de “saba nova” que en l’estrena de l’anterior legislatura. Al Consell Municipal hi haurà 22 homes i 19 dones, de manera que es fregarà la paritat, però sense arribar-hi. On sí que crida l’atenció la presència de dones és en la mesa presidencial, que, per primera vegada, serà ocupada per tres dones.

Però la novetat més rellevant de l’inici d’aquesta legislatura és que torna la fórmula del Govern de coalició, a la qual el PSC va recórrer durant alguns dels seus mandats -sovint formant Govern amb Iniciativa per Catalunya (IC) i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)-, però que els últims Governs de Trias i Colau havien preferit evitar, encara que això els obligués a governar en minoria.

Aquest cop, BeC compartirà responsabilitats amb el PSC, que assumeix àrees de molta responsabilitat, com ara la d’Economia, Treball, Competitivitat i Hisenda, amb Jaume Collboni al capdavant; les regidories de Turisme i Mobilitat -dues patates calentes que poden fer entrar en contradicció els dos partits del Govern, amb visions divergents en aquestes matèries- i, sobretot, l’àrea de Prevenció i Seguretat, en mans d’Albert Batlle, un vell conegut de l’Ajuntament i director general dels Mossos d’Esquadra entre 2014 i 2017 (veure l’article d’Eloi Latorre al dossier d’aquest mateix número).

En l’organigrama del Govern, també destaca un nou càrrec: la regidoria de Presidència i Planificació Estratègica, de la qual s’encarrega un altre vell conegut, Jordi Martí Grau, exregidor del PSC -d’on va sortir escaldat- i recuperat per Ada Colau en el darrer mandat per encarregar-li la gerència municipal. Martí també es farà càrrec de la regidoria d’Economia i Pressupostos. Assumeix, per tant, dos càrrecs clau, que fan que el fins ara supergerent municipal entri a format part de l’estructura de Govern. Sense arribar a ser-ho, tindrà rang de tinent d’alcalde.

L’oposició també toca poder
BeC i PSC s’han repartit el poder als districtes de la ciutat: en governaran cinc cadascun. Les presidències, però, aniran a càrrec de l’oposició. ERC, el principal partit de l’oposició tot i haver guanyat les eleccions en nombre de vots, és el partit que més en té (5), però també Junts per Catalunya (JxCat) -en dos districtes-; Ciutadans (C’s) -també en dos-; i la Barcelona pel Canvi de Manuel Valls -en un- tindran aquesta responsabilitat. Dels partits amb representació en el Consell Municipal, només el PP n’ha quedat fora.

El Consell Municipal -l’òrgan màxim de representació política, presidit per l’alcaldessa- funciona en sessions plenàries i mitjançant quatre comissions. D’altra banda, la Comissió de Govern -l’òrgan col·legiat del Govern executiu municipal, i presidit també per l’alcaldessa-, la formaran 10 regidors de BeC i vuit del PSC.

El govern a l’ombra
Amb el canvi d’aires de Jordi Martí, la seva supergerència ha canviat de titular. Colau ha nomenat a Sara Berbel, de l’entorn del PSC. Sembla lògic que, tractant-se d’un govern de coalició, l’alcaldessa hagi pactat aquest càrrec amb Collboni.

Berbel viu en el districte de Nou Barris, on va començar la seva carrera política, com a consellera del PSC. Després ha tingut càrrecs de responsabilitat. L’últim d’ells, el de directora de l’empresa municipal Barcelona Activa. Abans havia estat directora de l’Institut Català de les Dones i directora general d’Igualtat d’Oportunitats en el Treball de la Generalitat. Aparentment, per tant, té un perfil més polític que no pas tècnic.

La supergerència de Berbel se sosté sobre sis gerències sectorials, i aquestes se subdivideixen en nou subàrees, amb les seves gerències. En aquesta teranyina de gerències, destaquen sobretot les quatre que pengen de l’àrea d’Ecologia Urbana, la titular de la qual és Gemma Arau. És un àrea que concentra un poder molt gran, ja que aplega matèries com el medi ambient, els serveis urbans, la mobilitat, les infraestructures i l’urbanisme.

Per concretar les seves decisions, les gerències sectorials se serveixen de 13 instituts municipalsvuit organismes autònoms i cinc entitats públiques empresarials– i set societats mercantils. Dotats de personalitat jurídica pròpia o participats per l’Ajuntament, arriben a tots els àmbits de l’actuació municipal i a tots els racons de la ciutat. Els seus consells d’administració els presideix un càrrec polític, que és escollit de manera democràtica.

Sota la batuta de la supergerència municipal, exerceixen la seva autoritat més d’un centenar d’alts càrrecs directius. Es tracta, per tant, d’una estructura poderosa, l’objectiu de la qual és concretar les línies polítiques marcades pel Govern. Portar-les de la teoria a la pràctica. Executar-les. Un camí que, sovint, és llarg i complex. El marge de maniobra, però, és gran: les incomptables responsabilitats dels governants i la confiança que aquests dipositen en l’aparell gerencial els atorguen una gran capacitat de decisió.

Els darrers anys, l’estructura gerencial ha crescut sense parar. El que es busca és poder executar els acords amb més agilitat. Però aquesta mesura, que sens dubte millora l’eficàcia del sistema, va en detriment del control polític. Els mecanismes de participació deixen molt que desitjar. I moltes decisions queden en mans dels gerents. Els càrrecs electes sovint no poden dedicar el temps necessari a fer el seguiment i la valoració en profunditat que requereixen les actuacions que han hagut de delegar. Un cop a l’any, el Ple municipal aprova o ratifica les memòries i els resultats econòmics de cada ens. Però la sensació és que funcionen de manera força autònoma.

Cal no oblidar que la descentralització municipal es concreta en 10 districtes, que tenen també capacitat de gestió -tot i que limitada- a través de les seves corresponents gerències. Unes gerències que també formen part de la teranyina gerencial; una estructura que sovint queda amagada, sense gaire visibilitat, però amb molt poder, en mans de responsables que, en qualsevol cas, i sense desmerèixer els mèrits que tots ells hagin pogut fer per accedir als càrrecs, no han estat escollits per la ciutadania.

Barcelona Serveis Municipals, més que una societat mercantil
Barcelona Serveis Municipals (BSM) és una societat mercantil que desenvolupa, per encàrrec de l’Ajuntament, nombroses activitats relacionades amb la mobilitat, els residus, el comerç i l’oci. Gestiona, per exemple, el Zoo, les instal·lacions de l’Anella Olímpica i diversos parcs de la ciutat, entre ells el Park Güell.

Però BSM també governa, mitjançant la participació en societats en les quals té una majoria que li permet dirigir-les: el Parc d’Atraccions Tibidabo S. A.; Cementiris de Barcelona S. A.; Tractament i Selecció de Residus S. A.; Mercabarna S. A.; o Barcelona d’Aparcaments Municipals. Amb una participació minoritària, també intervé en els Serveis Funeraris de Barcelona S. A. El consell d’administració el presideix Jaume Collboni i els seus components es designen respectant els resultats electorals. Tots els grups municipals hi són presents.

Compartir