A final del 2024, la plataforma Recuperem el Park Güell va donar a conèixer un manifest amb dotze mesures per fer decréixer el turisme al recinte i augmentar-hi la presència del veïnat de Barcelona. La reducció de la venda d’entrades turístiques al 50%, que l’accés al parc amb aquestes entrades sigui de 10 a 18 hores, que un diumenge de cada mes estigui obert només per al veïnat de la ciutat, o l’organització d’activitats veïnals lúdiques, esportives i culturals al llarg de l’any per a adults i infants són algunes de les mesures proposades. El document també recollia que el 2023 el parc havia rebut 4,4 milions de turistes, per només 132.000 visites d’habitants de la ciutat -el 3% del total-. O que de les 6.570 hores que el parc obre a l’any, el 99% es dedicava a l’activitat turística i només l’1% restant (66 hores) se centrava en activitats per a la ciutadania.
Aquell manifest comptava amb l’adhesió d’una quarantena d’entitats. Dues d’elles, les associacions veïnals de Park Güell-la Salut-Sanllehy i Som Barri -de Vallcarca-, pertanyents a dos barris que limiten amb el Park Güell -que forma part del Coll, la Salut, Vallcarca, Penitents, el Carmel i Can Baró- i en els quals aquesta massificació turística incideix en la realitat quotidiana. “S’han perdut els comerços de barri, només hi ha botigues de souvenirs i restaurants. Des de fa deu anys, el comerç ha canviat radicalment. Al carrer de Larrard, per exemple, hi havia carnisseria, forn, perruqueria, merceria, els comerços del dia a dia, i ara no en tenim. Has d’anar a una gran superfície o als supermercats que han obert per tot arreu”, assegura Cesca Sancho, presidenta de l’AV Park Güell-la Salut-Sanllehy.
“Els preus dels lloguers -afegeix Sancho- estan pels núvols. A la gent llogatera li dupliquen el preu antic, la fan fora i fan habitatge turístic que es lloga per dies. Conec moltes persones que han hagut de marxar del barri en aquests últims deu anys en què el turisme a Barcelona s’ha desbocat”. La presència massiva de turistes, a més, dificulta la mobilitat de la població local, ja que les línies de bus 24 i V19, tot i que sovinteja el seu pas, acostumen a anar plenes de passatgers. A això cal afegir que al barri hi ha cinc escoles -quatre al voltant del parc i una a dins mateix del recinte, la Baldiri Reixac-. “Els busos van col·lapsats, quan no de turistes, d’estudiants, segons les hores”, descriu Sancho.
En el cas de Vallcarca, la proximitat al Park Güell tensa una gentrificació que el barri arrossega des de dècades enrere. Per a Aran Llivina, presidenta de Som Barri, “Vallcarca és una de les zones més grans que queden per urbanitzar. Abans era un veïnat de classes populars, de gent que tenia negocis a Vallcarca, que vivia en cases baixes; un veïnat de tota la vida, una comunitat molt arrelada”. El comerç tradicional del nucli de Vallcarca també va anar tancant. “Ara -descriu Llivina- patim el flux de visitants del Park Güell que surten de l’estació de metro de Vallcarca i van en grups immensos fins
a l’avinguda de Vallcarca, giren per la Baixada de la Glòria i tiren escales mecàniques amunt. L’avinguda de Vallcarca és, bàsicament, un monocultiu de botigues de souvenirs, i de venda de refrescos i snacks, i poca cosa més”.
El veïnat disposa d’un carnet d’accés que cal sol·licitar a l’Ajuntament, que gestiona el Park Güell a través de l’empresa pública Barcelona Serveis Municipals (B:SM), mentre que els que viuen en altres barris de la ciutat s’han de registrar al programa Gaudí Més per anar-hi un dia. La realitat és que el veïnat de Barcelona que hi va és una minoria respecte als turistes que hi accedeixen. “Era el parc del barri, dels barris de muntanya, de tota la vida”, recorda Sancho. “Tancar els pisos turístics seria un pas endavant, i la reducció de l’aforament al parc al 50% seria una mesura que notaríem molt, perquè es reduirien a la meitat els turistes que veiem caminant pels nostres carrers”, manté Llivina.
Un decreixement turístic que s’ha de produir no sols al Park Güell, sinó al conjunt de la ciutat. Com destaca l’activista de Vallcarca, “a Barcelona cal posar-se molt seriosament en decréixer en el nombre de visitants, i això exigeix reduir el nombre de creuers al port, per no ampliar l’aeroport, i per fer una aposta decidida per fer la ciutat més habitable per als ciutadans que hi viuen tot l’any”.
El veïnat dona suport a les treballadores
La lluita pel Park Güell està plena d’arestes i va més enllà de la privatització de facto de l’espai. A final de desembre i principis de gener,
la plataforma Recuperem el Park Güell es va solidaritzar amb els i les treballadores del parc, que van secundar la vaga de quatre dies convocada per la Coordinadora Obrera Sindical (COS). Estaven “fartes d’una saturació turística que augmenta els beneficis del Park, però que en cap cas ha repercutit en unes millors condicions laborals per al personal. Ni roba adient per al fred o la calor, ni para-sols, ni més mesures de seguretat i il·luminació a les entrades més aïllades i, per descomptat, cap revisió salarial”, deien en un comunicat, on també exigien “una Taula de gestió del Park on tots els actors -treballadors inclosos- i entitats tinguin veu, i que serveixi per donar un tomb a aquest model insostenible”.
