Barcelona en concret i el país en general pateixen una crisi d’accés a l’habitatge tan brutal que la capacitat d’immobilisme dels nostres governs sembla haver-se esgotat. Els últims mesos, assistim a interminables processos de reformes legislatives que no acaben de fer-se efectives, condicionades pels interessos econòmics i els lobbies que han fet de l’habitatge un negoci lucratiu i li han sostret la funció social.
La relació entre l’ús d’espais residencials com a oferta turística, la pujada del preu de l’habitatge i certs processos de gentrificació és més que evident. En zones amb percentatges alts d’Habitatges d’Ús Turístic (HUT), la transformació dels barris en espais refractaris als veïns i veïnes està ben demostrada. Cal tenir en compte que no parlem d’una activitat econòmica a l’ús: és una activitat que, per fer negoci, utilitza un espai que el planejament urbanístic va destinar als residents. I alhora cal tenir present que el mateix planejament preveu altres espais que tenen, de forma ordenada, un ús turístic -aparthotels, apartaments turístics, residències, hotels, càmpings i un llarg etcètera-. Són moltes les raons i els arguments que qüestionen aquest negoci sobre els habitatges en zones, com Barcelona, on la prioritat ha de ser disposar de més oferta d’habitatge per als seus residents.
On és l’índex de referència?
Hem celebrat l’aprovació de la primera Llei pel Dret a l’Habitatge de l’Estat, però encara esperem l’índex de referència, imprescindible per aplicar la limitació del preu del lloguer, així com la regulació del lloguer de temporada. Una escletxa a la llei ha provocat que aquesta modalitat ja arribi al 30% de tota l’oferta actual a Barcelona.
Sentim declaracions de governants que fan seves les nostres paraules sobre la necessitat d’arribar a acords institucionals imprescindibles per afrontar la gravetat de la crisi habitacional. Aviat farà cinc anys que la Favb va fer públic el document Mesures ineludibles per garantir el dret a l’habitatge, i quatre des que, juntament amb dotze entitats socials, vam presentar la Crida a un Pacte per l’Habitatge 2020-2030, en la qual apuntàvem una llarga bateria de factors sobre els que incidir per regular el conjunt del mercat. Ara, quinze grans ciutats de l’Estat ens hem aliat per presentar aquest gener la Declaració de Barcelona. Reclamarem molta més ambició transformadora i proposarem nombroses reformes. Entre elles, la regulació dels HUT.
Les últimes setmanes han estat marcades pel soroll entorn la validació al Parlament del Decret Llei 3/2023 de 7 de novembre de mesures urgents sobre el règim urbanístic dels habitatges d’ús turístic, amb uns vots del PSC condicionats a un acord que, hores d’ara, només coneixem parcialment. Els mesos vinents veurem si el projecte de llei es concreta, però de moment podem celebrar l’extinció de les llicències perpètues a la nostra ciutat en els pròxims cinc anys.
Ara bé, com a Favb anem més enllà i reclamem l’extinció progressiva dels habitatges d’ús turístic i les habitacions turístiques a Barcelona (vegeu el document Un nou model de turisme per a Barcelona). Perquè incideixen greument en l’accés a l’habitatge, en els preus desorbitats i en una oferta de lloguer minvant. Perquè expulsen veïnes i veïns dels nostres barris, sotmesos a l’especulació i la gentrificació, transformant el seu paisatge urbà en escenari per a turbes de turistes desfermats, fent-los inhabitables pel soroll de l’oci i la restauració i pel col·lapse dels serveis bàsics. Perquè no ens podem permetre que l’activitat econòmica prevalgui sobre l’ús residencial. Perquè recordem que l’habitatge és un dret fonamental.
* Pere Mariné i Ana Menéndez són membres de la Comissió d’Habitatge de la Favb.
