El 2024, Descontrol va publicar -amb Virus, ContraEscritura i un centenar d’editorials, llibreries, autors i col·lectius socials- un manifest d’oposició al nou model de Sant Jordi de l’Ajuntament de Barcelona, que ha deixat la gestió de la diada en mans del Gremi de Llibreters, un fet que consideraven -i consideren- una privatització dels espais principals de la festa.
Com a ciutadà, i com a professional del món del llibre, com imagina que ha de ser la diada de Sant Jordi?
La gent de Descontrol sempre ens hem plantejat Sant Jordi com una festa cultural que és de tothom i no solament dels qui pertanyem al sector. Jo me la imagino amb molta gent al carrer, amb moltes entitats. I això inclou la venda de roses i la venda de llibres, que és una tradició que considerem que és molt bonica, encara que tingui un punt consumista. En un moment en què sembla que Internet s’ho queda tot, la persistència del llibre ens sembla interessant.
El vostre manifest crític amb el nou model va recollir molts suports. Quina sensació té actualment de tot plegat?
De moment, és una sensació amarga. No creiem que el model mercantilitzador contra el qual protestàvem estigui destinat a mantenir-se per sempre, però de moment no ha canviat. Hi ha una oposició prou gran, però no hem estat capaces d’articular una força social i col·lectiva que incideixi en la institució. Els gremis interlocuten amb l’Ajuntament de tu a tu, però Descontrol i tot l’entorn que protestava no tenim aquesta capacitat.
Arran d’aquest malestar, s’ha plantejat la creació d’algun organisme que aplegués aquests actors dissidents sota un paraigua grupal amb més capacitat d’incidència?
Una de les conclusions a les quals vam arribar va ser que calia això, però ho ha d’impulsar algú. I aquestes coses suposen un volum d’hores de feina que no podem sostenir amb la intensitat amb què ho fa el personal alliberat d’un gremi. Algú ha de tirar del carro. I en l’àmbit del llibre independent acostumem a anar al límit de les nostres forces. L’esforç de sostenir el projecte propi ja és bestial. A més, jo pertanyo a un sindicat, altres companys militen en sindicats d’habitatge, en moviments antiracistes… Vas sumant dedicacions, però els dies només tenen vint-i-quatre hores.
I com definiria l’estat actual de l’oposició al model de diada de Sant Jordi?
Jo parlaria d’una oposició passiva. Tothom es queixa, però normalment acabem passant per l’adreçador per no quedar-nos-en fora. I això inclou Descontrol. De moment hi ha una oposició que no està formalitzada. Esperem que ens posem les piles i ens organitzem perquè això canviï.
Suposem que no es pot renunciar així com així a l’empenta facturadora que proporciona Sant Jordi. És l’empenta que fa que els comptes acabin sortint?
Nosaltres no tenim la mateixa dependència que altres, per sort, perquè no manegem best-sellers, sinó llibres que intentem que siguin de llarg recorregut. Altres editorials poden sumar el 30% o el 40% de la facturació anual. En el nostre cas, suposa menys del 10%. Amb tot, és important per a una cooperativa que va una mica al límit.
Gestionant aquesta frustració, alguns hi han vist una oportunitat de descentralitzar la festa, d’acostar-la a cada barri. És una opció interessant?
Jo crec que sí. Ja hi ha molta gent que ni es planteja anar al centre, perquè està molt massificat, afebleix el caràcter de festa popular de la diada i només queda el carrer com a centre comercial. Nosaltres volem acostar-la als barris, però no volem renunciar a uns espais que ens semblen històrics. El Gremi de Llibreters plantejava que els espais professionals estiguessin al centre i que els altres ens els quedéssim la resta. Però aquests altres permisos que dona l’Ajuntament són cantonades perdudes. Companyes que van ser en aquestes localitzacions l’any passat ens van dir que va ser un desastre.
Aquesta opció descentralitzadora és interessant per estimular i mantenir arrelaments, però alhora suposa tornar a afeblir la visibilitat de les alternatives en el nucli de la festa. Els petits es retiren del centre de la ciutat, que és el que acabem fent tots.
És clar. Nosaltres estem a favor de ser als barris, però també volem ser a la Rambla. Com que som vuit persones, ens ho repartim i fem més hores que un rellotge per ser en diversos llocs. I ens consta que hi ha entitats més petites que s’agrupen i intercooperen per aconseguir-ho.
Resulta frustrant que les institucions públiques apostin per un model de gestió que contribueix a concentrar negoci i facturació?
És frustrant i és alarmant. El model anterior, que funcionava per antiguitat, no era perfecte, però en l’actualitat l’Ajuntament subroga la gestió de l’espai públic a una entitat privada, a la patronal de l’edició i la venda de llibres. Que la Cambra, col·lectivament, demani un espai no ens sembla malament, encara que tinguem diferències. El problema és que aquesta entitat tingui el dret de repartir l’espai de tothom sota un clar conflicte d’interessos. És l’Ajuntament qui hauria de decidir l’encaix entre totes les necessitats.
També es va instaurar un nou model de pagament.
Sí, abans posar una parada era gratuït. Des del meu punt de vista, no és un problema que es cobri una certa quota a les empreses o cooperatives que ens lucrem amb aquest ús de l’espai públic. El problema és a qui li estàs pagant la quota i què estàs pagant, qui l’ha definit i què finança. I que es dificulta la presència de les entitats socials sense ànim de lucre.
Hi ha hagut algun gest cap a elles?
A mi no em consta. L’Ajuntament diu que tothom pot demanar els permisos oberts, però les localitzacions són molt dolentes i no pots demanar parades en alguns districtes. Si ets una entitat arrelada a Gràcia, per exemple, no hi ha permisos. La Cambra és sincera amb el seu model: està tot orientat als professionals. Una de les coses perverses és que es va aprofitar la pandèmia de la covid per començar a implementar-lo. Per etapes, ens han robat aquests espais.
Héctor Martínez, membre de Descontrol Editorial
Editor i activista, forma part del col·lectiu que manté l’editorial i impremta Descontrol. Emplaçada a l’antic recinte fabril de Can Batlló, al barri de la Bordeta, aquesta cooperativa publica llibres amb vocació d’incidència política, de reflexió, de transformació social i de memòria històrica.
