Història d’unes parets, història d’un barri

Superficial és una paraula que sovint es fa servir en clau pejorativa: “Que manca de profunditat”, diu la segona accepció que preveu el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans. Tot i això, les superfícies poden explicar moltes coses rellevants. La superfície dels edificis i dels murs d’un barri també ens expliquen la seva història urbanística, cultural, social… Per aquest motiu, Andreu Mitjans Jurnet ressegueix els contorns, els tatuatges i les cicatrius d’aquesta pell del Poblenou a la qual fa referència el títol del volum.

Mitjans signa un llibre en clau divulgativa on honora alguns referents previs en aquesta pràctica de testimoniar la relació entre la ciutat i les mil i una formes del disseny i la publicitat -i els graffitis,
i les pancartes de protesta i…- com a maneres d’establir comunicació comercial amb finalitats publicitàries, però també com a mètodes d’expressió artística i ciutadana. L’autor cita explícitament assajos precedents com Un museu al carrer, del dissenyador gràfic Enric Sauté, o Barcelona gràfica, del polifacètic artista visual America Sanchez.

L’autor descriu l’aspecte que va tenir i que té el Poblenou. Parla dels rètols dels negocis, dels cartells electorals o de concerts, de la vida (gràfica) dels murs que envoltaven les fàbriques o de tendències en desaparició com els enormes rètols lluminosos que prenien façanes i terrats. Al llarg del recorregut, implícitament i explícita, Mitjans evoca les diverses edats del barri: el passat com a centre industrial, els buits deixats per la terciarització de l’economia, les reformes successives al voltant dels Jocs Olímpics i les actuals pressions gentrificadores. El text està acompanyat per un considerable desplegament gràfic: quasi 400 fotografies de l’Arxiu Històric del Poblenou, dels fons del mateix autor i d’altres col·leccions privades.

Compartir