L’anunci del Govern estatal de la regularització de les persones migrants ha fet augmentar els discursos d’odi. Els trobem a les xarxes socials o als xats de l’escola, de l’edifici on vivim, dels grups d’aficions que tenim o de l’associació veïnal en la qual participem. I cada cop més, els sentim en comentaris de carrer o als comerços del barri. Hi ha missatges que poden ser denunciats jurídicament, com són les amenaces o els insults a persones o col·lectius per la seva procedència, religió o situació precària. Però la majoria són opinions basades en falsedats que predisposen la gent a odiar el veí o veïna. Només cal entrar als webs i les xarxes dels partits d’extrema dreta per veure la llista d’aquestes opinions, que després veiem migrades i reproduïdes als nostres xats, sovint amenitzades amb suposats casos reals de familiars o coneguts que les corroboren.
El pitjor d’aquestes opinions, a banda de ferir persones que són veïnes, és que amaguen els veritables responsables dels problemes socials que patim, assenyalant com a culpables persones que no es poden defensar. Per això l’extrema dreta les inventa i difon: per confondre’ns i perquè no siguem capaços d’identificar les veritables causes dels problemes. Perjudiquen les persones a qui acusen, però també els moviments socials reivindicatius.
La llista de falsedats o tergiversacions és llarga i diversa. Diuen que les persones migrants prenen la feina als espanyols o als catalans, que s’aprofiten dels serveis públics i els col·lapsen, que incrementen la inseguretat, que porten malalties noves o, fins i tot, que són les culpables de la crisi de l’habitatge. Com si les persones migrants prenguessin les decisions sobre a qui contracten les empreses, quants diners retalla l’Administració en serveis socials o a quin preu es posen els pisos a la venda o lloguer.
Cal que qualsevol persona pugui treballar amb seguretat legal perquè la precarietat i la inseguretat jurídica no faci fracassar els convenis laborals; que pugui cotitzar per finançar els serveis públics i les pensions; que pugui llogar un pis en comptes d’habitacions compartides; que pugui denunciar els abusos d’empresaris i propietaris; que pugui ser atesa mèdicament i que els centres de salut detectin a temps qualsevol risc sanitari; i que pugui negar-se a treballar per a qualsevol màfia perquè tindrà alternatives segures i legals. Pel bé de la convivència als barris, cal contrarestar aquestes opinions amb dades fiables i arguments sobre per què ens interessa que tothom tingui papers.
